Incidència institucionalNotícies

1.000 M€ per descarbonitzar la calor industrial

10 de desembre de 2025març 10th, 202614 min read

La Comissió Europea ha publicat les Bases i Condicions de la primera subhasta europea per descarbonitzar la calor de procés industrial (IF25 Heat Auction), amb un pressupost d’1.000 milions d’euros procedents del Sistema Europeu de Comerç de Drets d’Emissió (EU ETS).

Per primera vegada, el Fons d’Innovació farà servir una subhasta específica per a calor industrial, amb una ajuda en forma de prima fixa per cada tona de CO₂ directa estalviada, durant un màxim de cinc anys. És una peça clau del que Brussel·les anomena el futur Industrial Decarbonisation Bank, que hauria de mobilitzar fins a 100.000 milions d’euros per descarbonitzar la indústria europea.

Per què la UE posa el focus en la calor de procés?

El 20,3 % de les emissions totals de gasos amb efecte d’hivernacle de la UE són d’orígen industrial. A Catalunya, representen el 26%. Per això la UE apunta a un dels grans punts cecs de la transició energètica: la calor de procés. És el calor que s’utilitza per transformar matèries primeres en productes: fondre plàstics i metalls, fer reaccionar químics, coure materials ceràmics, assecar paper o aliments, etc. i constitueix tres quartes parts de les emissions industrials.

Avui, aquesta calor es genera sobretot amb combustibles fòssils (gas natural, gasoil, fuel…), i és responsable d’una part molt significativa de les emissions industrials de CO₂. L’objectiu de la nova subhasta és:

  • Finançar la diferència de costos entre solucions basades en electrificació o calor renovable directa, i les opcions fòssils convencionals.
  • Reduir emissions de GEH,
  • Millorar la seguretat energètica, i
  • Acostar la UE a la neutralitat climàtica el 2050.

Què és exactament l’IF25 Heat Auction?

L’IF25 Heat Auction és una subhasta pilot a escala europea, implementada a través del Fons d’Innovació, i anunciada en el Clean Industrial Deal.

Algunes característiques clau:

  • Pressupost total: 1.000 M€ (provinents de l’EU ETS).
  • Abast geogràfic: oberta a projectes de tots els sectors industrials de l’Espai Econòmic Europeu.
  • Projectes elegibles: de totes les mides, sempre que descarbonitzin calor de procés.
  • Tipus d’ajuda: prima fixa per tona de CO₂ directe estalviada, fins a 5 anys.
  • Focalització: processos industrials continus, amb incentius específics per evitar consum elèctric en hores punta.

La convocatòria es basa en experiències prèvies d’auctions del Fons d’Innovació i està enfocada a l’electrificació dels processos industrials amb o sense suport d’altres fonts renovables. Els estats membres poden afegir-hi fons propis a través del mecanisme Auction-as-a-Service (Subhastes per a servei). En el cas d’Espanya, el Govern ha destinat 465 M€ addicionals a través d’aquest mecanisme, dels quals 50M€ són per a la Heat Auction, repartits així:

20 M€ per al topic de calor mitjana ≥ 5 MWth,
dirigits específicament a projectes ubicats a Espanya.

30 M€ per al topic de calor mitjana < 5 MWth,

Com funciona la prima per tona de CO₂ estalviada?

La lògica és molt diferent d’una subvenció clàssica al CAPEX. Aquí la UE paga pel resultat climàtic, no per la compra d’equipament en si.

Per a cada projecte es defineix una línia base (baseline) amb les emissions de CO₂ directes que genera el sistema de calor de procés amb la tecnologia actual.

Es calcula quantes emissions hi haurà amb la nova solució:

  • Electrificació (bombes de calor, calderes elèctriques, torxes de plasma, escalfament per resistència o inducció…).
  • Calor renovable directa (solar tèrmica, geotèrmia, plasma).
  • Projectes híbrids que combinen tecnologies elèctriques i renovables.

Es calcula l’estalvi anual d’emissions que pot generar el projecte d’electrificació. Aquest càlcul es farà amb factors d’emissió i metodologies estandarditzades incloses a les Bases i Condicions.

En base a les emissions estalviades i al cost de l’actuació, l’empresa presenta una oferta a la subhasta: X €/tCO₂ estalviada.

La Comissió ordena totes les ofertes de més barat a més car en €/tCO₂, i va acceptant projectes fins a esgotar l’1.000 M€. Si el projecte és seleccionat, l’empresa rep cada any:

Ajut anual = tCO₂ estalviades × prima (€/tCO₂) fins a un màxim de cinc anys.

El missatge de fons és clar: la UE no paga per la joguina verda, sinó per cada tona de CO₂ que realment es deixa d’emetre.

Tecnologies admeses

A) Electrificació directa (core de la IF25)

  1. Bombes de calor industrials (baixa i mitja temperatura, p. ex. fins ~120–160 °C)
  2. Calderes elèctriques (aigua calenta, vapor baixa/mitja pressió)
  3. Escalfament per resistència (forns elèctrics, estufes de resistència)
  4. Escalfament per inducció (metalls, processos superficials, recuits, etc.)
  5. Escalfament dielèctric / microones / radiofreqüència (assecat d’aliments, tèxtil, paper…)
  6. Torxes de plasma (altes temperatures per a processos intensius)

B) Calor renovable directa de suport (també dins de la IF25)

  1. Solar tèrmica industrial
    • Col·lectors plans, tubs de buit, concentració (Fresnel, parabòlics) segons temperatura.
  2. Geotèrmia superficial i profunda
    • Bombes de calor geotèrmiques o circuits directes a temperatura adequada.

Calendari i compatibilitat amb altres ajuts

La Comissió ha publicat les Bases i Condicions el 10 d’octubre de 2025, i anuncia que la subhasta s’espera que s’obri a licitadors durant el mes de desembre de 2025.

Pel que fa a la compatibilitat amb altres línies d’ajut, la Heat Auction de l’Innovation Fund es pot combinar amb instruments nacionals i autonòmics, però amb una condició clara: no es pot finançar dues vegades el mateix cost elegible. En la pràctica, això vol dir que una mateixa inversió (per exemple, una bomba de calor o una caldera elèctrica concreta) no pot rebre alhora ajut complet de la subhasta europea i d’un programa tipus PERTE o d’una convocatòria de la Generalitat.

El que sí és possible és estructurar projectes “modulars”, on la part d’electrificació de la calor s’acull a la Heat Auction i altres actuacions complementàries (eficiència elèctrica, autoconsum, digitalització, etc.) es financen amb programes estatals o catalans, sempre respectant els límits d’intensitat d’ajut i declarant tota l’ajuda pública rebuda.

Per això, qualsevol empresa interessada hauria de plantejar des del principi un mapa de finançament únic del projecte i contrastar-lo tant amb els gestors de l’Innovation Fund com amb l’administració responsable dels ajuts nacionals o autonòmics.

Una oportunitat per a la indústria catalana

Per a la indústria catalana, aquest pilot pot ser una finestra d’oportunitat molt important, especialment per als sectors amb ús intensiu de calor:

  • Química i petroquímica (Camp de Tarragona i altres polígons industrials).
  • Indústria alimentària (làcties, cervesa, processats, conserves…).
  • Paper i cartró, amb processos d’assecat intensiu.
  • Ceràmica, materials de construcció i vidre.
  • Tèxtil i acabats superficials, amb banys, tints i assecat.

És una bona oportunitat per:

  1. Finançar el salt a l’electrificació de la calor
    La prima per tona de CO₂ pot compensar una part del sobrecost inicial i de l’operació en comparació amb el gas o altres combustibles fòssils.
  2. Reduir riscos futurs
    Electrificar i passar a calor renovable significa dependre menys:
    • del preu del gas,
    • del preu del CO₂ en l’EU ETS,
    • i de la volatilitat geopolítica vinculada als combustibles fòssils.
  3. Aprofitar el creixement de les renovables a Catalunya
    Combinat amb PPA renovables, autoconsum fotovoltaic o projectes de xarxes de calor, un projecte d’electrificació de calor industrial pot millorar molt tant les emissions com la factura energètica a mitjà termini.
  4. Potencial estalvi d’emissions a Catalunya de 7,7 milions de tones de CO₂ equivalent l’any.

Principals barreres

No tot serà fàcil. Si la indústria catalana vol aprofitar aquesta subhasta, caldrà superar alguns obstacles:

  1. Tenir projectes a punt. Els terminis afavoriaran les empreses que ja hagin estudiat com descarbonitzar-se, però el projecte estava en espera d’un moment econòmic favorable.
  2. Complexitat tècnica i burocràtica
    Les convocatòries del Fons d’Innovació són exigents:
    • documentació tècnica detallada,
    • càlculs d’emissions robustos,
    • seguiment i verificació.
      Moltes empreses mitjanes no tenen equip intern per portar una candidatura d’aquest nivell, però a Catalunya hi ha nombroses enginyeries amb capacitat.
  3. Competència d’altres països
    Països com Alemanya, Països Baixos o els nòrdics tenen ecosistemes molt rodats per captar fons europeus. Sense suport públic o d’ecosistema (clústers, consultores especialitzades, agències), Catalunya pot quedar infrarepresentada.
  4. Infraestructura elèctrica i temps
    Electrificar calor implica més potència elèctrica contractada i, sovint, reforços de xarxa. En alguns polígons això ja és un coll d’ampolla. Fer projectes d’electrificació sense una visió conjunta de xarxa + renovables + indústria pot xocar amb límits físics.
  5. Risc d’estimar malament el preu per tona de CO₂
    Les empreses hauran de proposar un preu (€/tCO₂) en un context on els preus de gas, CO₂ i electricitat són incerts. Una oferta massa alta pot deixar-les fora; massa baixa pot comprometre la viabilitat econòmica del projecte.

Què poden fer les empreses catalanes des d’ara?

Encara que el marge de temps fins a l’obertura de la subhasta sigui limitat, hi ha alguns passos concrets que la indústria catalana pot començar a fer:

  1. Mapar la calor de procés de la planta
    • Quins processos necessiten calor?
    • A quines temperatures?
    • Amb quins consums anuals?
    • Quina part es podria electrificar o alimentar amb calor renovable?
  2. Identificar “projectes far”
    • On hi ha més potencial d’estalvi de CO₂ per euro invertit?
    • On l’electrificació o la calor renovable poden ser més rendibles a mig termini?
  3. Explorar aliances
    • Participar a clústers industrials o plataformes de cooperació.
    • Parlar amb proveïdors de tecnologia (bombes de calor, solar tèrmica, geotèrmia, solucions d’indústria 4.0 per a flexibilitat de demanda).
    • Contactar amb agents públics o mixtos que ofereixin suport en finançament europeu.
  4. Connectar el projecte amb renovables
    • Analitzar combinacions d’electrificació de calor + PPA renovables + autoconsum + flexibilitat.
    • Com més renovable sigui l’electricitat, més tones de CO₂ estalviades i, per tant, més potencial d’ingressos per prima.
  5. Seguir de prop el Fons d’Innovació
    • L’IF25 Heat Auction és un pilot, però el Fons ja ha mogut uns 12.000 M€ en uns 200 projectes innovadors arreu de l’EEE.
    • És raonable esperar noves convocatòries i subhastes en els pròxims anys, vinculades a l’Industrial Decarbonisation Bank.

Més informació👇

🔵 Unió Europea – Innovation Fund 2025 Heat Auction (calor industrial)

🟠 Ajuts estatals – PERTE de Descarbonización Industrial (Espanya)

🟢 Generalitat de Catalunya – Suport a la descarbonització industrial

Related Posts

NotíciesNou Decret per fer front a l’hivern amb els alts preus del gas

Nou Decret per fer front a l’hivern amb els alts preus del gas

Explicació del Reial decret llei 25/2026 sobre preus del gas
Renovem-nos6 d'octubre de 2026
NotíciesEl Govern proposa simplificar els tràmits per accelerar el desplegament de les renovables

El Govern proposa simplificar els tràmits per accelerar el desplegament de les renovables

L’avantprojecte de llei de simplificació urbanística i ambiental planteja terminis més acotats i mesures per…
Renovem-nos6 d'octubre de 2026
Incidència institucionalInformes tècnicsAl·legacions a l’Avantprojecte de llei de simplificació de tràmits en l’àmbit urbanístic i ambiental

Al·legacions a l’Avantprojecte de llei de simplificació de tràmits en l’àmbit urbanístic i ambiental

Al·legacions de Renovem-nos a l’Avantprojecte de llei de simplificació de tràmits en l’àmbit urbanístic i…
Renovem-nos6 d'octubre de 2026
Share