El 2025 tornarà a batre rècords de calor i dies sota alerta per temperatures extremes. El canvi climàtic ja no és futur: és present, i es manifesta amb incendis, sequeres i temporals cada cop més freqüents, afectant especialment la població més vulnerable. Malgrat que el 2019 totes les institucions del país van declarar l’emergència climàtica, els avenços han estat minsos.
A Europa, l’objectiu és reduir les emissions un 55% el 2030 i un 90% el 2040 respecte al 1990. Catalunya, però, continua estancada en les xifres de fa trenta anys. Per avançar, els ajuntaments hi tenen un paper clau, ja que més del 70% dels gasos d’efecte hivernacle provenen de pobles i ciutats. Per això, és de lloar que més de 800 municipis s’hagin adherit al Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses amb el compromís de reduir un 40% les emissions el 2030 respecte al 2005. Però l’impacte ha estat limitat: les actuacions locals s’han centrat en consums de l’ajuntament, que representen menys del 5% de les emissions totals, mentre que el 95% corresponen a habitatges, transport i activitat econòmica.
L’única via eficaç per reduir emissions és substituir els combustibles fòssils per energies renovables. Això implica, en menys de dues dècades, passar d’un sistema on només el 25% de l’energia és elèctrica –produïda sobretot en centrals nuclears que tancaran en deu anys– a un model on el 80% del consum sigui electricitat. Per aconseguir-ho caldrà implantar renovables a tot el territori, triplicar la xarxa elèctrica i electrificar transport, calefacció, cuines i aigua calenta, a més d’aprofitar biogàs de dejeccions ramaderes i residus orgànics per substituir el gas natural.
“El debat sobre paisatge i qualitat de vida és legítim, però frenar els projectes xoca amb el deure de reduir emissions»
Tanmateix, més de 80 municipis revisen el seu planejament per limitar parcs solars i eòlics. El debat sobre paisatge i qualitat de vida és legítim, però frenar els projectes xoca amb el deure col·lectiu de reduir emissions de manera ràpida i assequible. Ordenar-ne la implantació és necessari, però cal fer-ho respectant els principis de no arbitrarietat i proporcionalitat, i en cap cas per frenar expedients concrets ja autoritzats. Així mateix, segons la Llei de canvi climàtic 16/2017 i el PNIEC, els plans locals han d’avaluar quina opció contribueix més eficaçment a mitigar el canvi climàtic i respectar el principi de no regressió ambiental: no es poden adoptar alternatives que redueixin la capacitat de descarbonització sense justificació sòlida.
El Pla Territorial d’Energies Renovables (PLATER) definirà aviat el model d’implantació a tot Catalunya. Però només tindrà èxit si Generalitat, municipis i ciutadania entenem la transcendència del repte i treballem junts per substituir els combustibles fòssils per energia neta. Necessitem un 2,5% del territori per garantir un sistema energètic descarbonitzat, i tots els municipis han de contribuir-hi, no només amb sòl pels consums propis: tot el país s’ha de descarbonitzar. Certament, les teulades i els espais degradats seran importants, però fins i tot ocupant el 60% de les teulades només es cobriria un 11% de la demanda energètica. Limitar-s’hi portaria a un carreró sense sortida.
Cal obrir un debat seriós sobre el paper de l’energia en la lluita climàtica, el benestar i el progrés econòmic. Les modificacions urbanístiques per ordenar les renovables són una oportunitat per situar la generació energètica com un ús essencial del territori, al costat de l’agricultura o les infraestructures. L’acord amb els ajuntaments és necessari i el moment és ara.
Sergi Nuss i Enric Pardo, són membres de Renovem-nos
