1. Objecte
Aquest informe recull i ordena les observacions presentades per Renovem-nos a la proposta de resolució del Director General de Planificació i Coordinació Energètica per la qual s’estableixen coeficients de correcció per a actuacions en edificis residencials consistents en la substitució de calderes per bombes de calor hidròniques d’accionament elèctric.
La proposta s’inscriu en el marc del sistema de Certificats d’Estalvi Energètic —CAE—, un mecanisme que permet certificar i monetitzar els estalvis d’energia final generats per actuacions d’eficiència energètica. En aquest cas, la resolució pretén reforçar econòmicament les actuacions de substitució de calderes de combustió per bombes de calor, mitjançant l’aplicació de coeficients multiplicadors als estalvis certificats.
Renovem-nos valora positivament l’orientació general de la proposta, perquè reforça una tecnologia clau per a la descarbonització tèrmica del parc residencial. Alhora, considera necessari introduir determinades garanties perquè aquest nou incentiu contribueixi realment a substituir combustibles fòssils, prioritzi les actuacions col·lectives i arribi també a les llars amb més dificultats per afrontar la inversió inicial.
2. Valoració general de la proposta
La substitució de calderes de gas, gasoil o altres combustibles per bombes de calor elèctriques és una de les vies més eficients per reduir el consum d’energia final i les emissions associades a la calefacció i l’aigua calenta sanitària en el sector residencial.
La bomba de calor permet electrificar usos tèrmics que actualment depenen de la combustió directa de combustibles fòssils. A mesura que el sistema elèctric incrementa la seva proporció d’energies renovables, aquesta electrificació es converteix en una eina estructural de descarbonització. A més, la bomba de calor és molt més eficient que una caldera convencional, perquè aprofita energia ambiental i no es limita a transformar energia química en calor mitjançant combustió.
Per aquest motiu, Renovem-nos considera adequat que el MITECO estableixi coeficients multiplicadors per fer més atractives aquestes actuacions dins del sistema CAE. També valora positivament que la proposta reconegui especialment el potencial de les actuacions en blocs residencials i comunitats de propietaris, així com les actuacions que substitueixen calderes individuals per sistemes centralitzats amb bomba de calor.
Ara bé, perquè la resolució tingui un impacte climàtic real, cal evitar que el mecanisme acabi incentivant actuacions que mantinguin la dependència ordinària de combustibles fòssils. Aquest risc és especialment rellevant en les configuracions híbrides, en què conviuen una bomba de calor i una caldera de combustió.
Les observacions de Renovem-nos s’articulen al voltant de tres idees principals: garantir que les hibridacions no perpetuïn el consum fòssil, reforçar el tractament preferent de les comunitats de propietaris i millorar l’abast social de la mesura.
3. Sobre les fitxes RES060FC i RES062FC
Renovem-nos no formula observacions específiques sobre les fitxes RES060FC i RES062FC.
Aquestes fitxes regulen actuacions orientades a la substitució de calderes de combustió per bombes de calor hidròniques. En termes generals, van en la direcció adequada, ja que incentiven el canvi tecnològic des d’equips basats en combustibles fòssils cap a sistemes elèctrics d’alta eficiència.
El risc principal detectat per Renovem-nos no es troba en aquestes fitxes, sinó en les relatives a les configuracions híbrides entre calderes de combustió i bombes de calor. Per aquest motiu, les observacions tècniques es concentren en la família de fitxes RES090FC a RES099FC.
4. Sobre les fitxes RES090FC a RES099FC: configuracions híbrides
Les fitxes RES090FC a RES099FC regulen actuacions en què es combinen bombes de calor amb calderes de combustió. Aquest tipus de configuracions híbrides poden tenir sentit en determinats casos: edificis amb condicionants tècnics complexos, zones climàtiques especialment exigents, instal·lacions existents difícils de reconvertir de manera immediata o processos de transició en què la substitució completa encara no sigui viable.
Tanmateix, Renovem-nos considera necessari que aquestes configuracions no siguin tractades com una alternativa equivalent a la substitució completa de calderes de combustió per bombes de calor. La hibridació només hauria de ser admissible quan estigui tècnicament justificada i sempre que la bomba de calor assumeixi la part principal de la demanda tèrmica anual.
El risc és que, sense garanties addicionals, una instal·lació híbrida pugui mantenir la caldera fòssil com a sistema ordinari o predominant, mentre la bomba de calor actua només com a complement parcial. En aquest cas, l’actuació podria obtenir un tractament favorable dins del sistema CAE sense produir una electrificació real i suficient de la demanda tèrmica.
Per evitar aquest risc, Renovem-nos proposa que les fitxes RES090FC a RES099FC incorporin de manera explícita el principi de prioritat funcional de la bomba de calor.
5. Requisits proposats per a les configuracions híbrides
Renovem-nos proposa que totes les configuracions híbrides regulades per les fitxes RES090FC a RES099FC hagin d’acreditar que la bomba de calor cobreix la part majoritària de la demanda tèrmica anual de l’edifici o habitatge.
La caldera de combustió hauria de quedar limitada a funcions de suport puntual, condicions climàtiques extremes, emergència o situacions tècnicament justificades. En cap cas hauria d’admetre’s que la caldera mantingui un paper ordinari, automàtic o predominant en la cobertura de la demanda anual de calefacció o aigua calenta sanitària.
Aquesta distinció és important perquè, des del punt de vista de la descarbonització, no és equivalent una instal·lació en què la bomba de calor cobreix pràcticament tota la demanda i la caldera queda com a suport residual, que una altra en què la caldera continua assumint una part substancial del consum anual.
Per això, Renovem-nos proposa que la resolució estableixi requisits tècnics específics per demostrar que la hibridació és compatible amb una electrificació efectiva. Entre aquests requisits hi hauria d’haver una memòria tècnica de dimensionament de la bomba de calor, una estimació del percentatge anual de demanda cobert per cada tecnologia i una justificació de les condicions en què podria activar-se la caldera de suport.
També es considera convenient que els coeficients multiplicadors més elevats es reservin preferentment a les actuacions de substitució completa de combustibles fòssils i a les actuacions col·lectives que impliquin una descarbonització estructural del sistema tèrmic de l’edifici.
6. Documentació justificativa dels estalvis
Per assegurar la qualitat del sistema CAE, Renovem-nos proposa reforçar la documentació exigida en les actuacions híbrides.
La documentació justificativa hauria d’incloure, com a mínim, cinc elements: una memòria tècnica de dimensionament de la bomba de calor, una estimació del percentatge anual de demanda tèrmica cobert per la bomba de calor i per la caldera, una descripció del sistema de control i regulació, una justificació de les condicions excepcionals en què podrà funcionar la caldera i un compromís explícit que aquesta no s’utilitzarà com a sistema ordinari o principal.
Aquesta documentació és necessària per garantir que l’estalvi certificat correspon realment a una electrificació efectiva de la demanda tèrmica. Sense aquesta informació, el sistema podria sobrerrepresentar els estalvis generats per actuacions en què la bomba de calor té un paper parcial i la caldera de combustió continua mantenint un pes rellevant.
El criteri de Renovem-nos no és excloure totes les hibridacions, sinó assegurar que només rebin un tractament favorable aquelles que representin un pas real cap a la substitució dels combustibles fòssils.
7. Càlcul de l’estalvi energètic
Renovem-nos proposa que el càlcul de l’estalvi energètic en les configuracions híbrides incorpori, quan sigui tècnicament possible, un factor corrector vinculat al percentatge real o estimat de cobertura de la demanda tèrmica anual mitjançant bomba de calor.
Aquesta proposta respon a una qüestió de coherència metodològica. Si dues instal·lacions híbrides tenen percentatges molt diferents de cobertura amb bomba de calor, no haurien de rebre el mateix tractament. Una actuació en què la bomba de calor cobreix la major part de la demanda genera un impacte energètic i climàtic superior a una altra en què la caldera fòssil conserva un paper destacat.
Per tant, l’aplicació de coeficients multiplicadors en configuracions híbrides hauria d’estar condicionada a la contribució efectiva de la bomba de calor. D’aquesta manera s’evitaria incentivar actuacions que mantenen un consum significatiu de combustibles fòssils i es reforçaria la credibilitat ambiental del sistema CAE.
8. Prioritat de les comunitats de propietaris i les actuacions col·lectives
Renovem-nos valora positivament que la proposta del MITECO atorgui un tractament més favorable a les actuacions en blocs residencials i comunitats de propietaris.
La descarbonització tèrmica dels edificis no es pot abordar només habitatge per habitatge. A Catalunya i al conjunt de l’Estat, una part molt important de la població viu en edificis plurifamiliars, on les decisions de rehabilitació energètica i substitució d’equips depenen sovint d’acords comunitaris, capacitat de gestió col·lectiva i accés a finançament.
Les actuacions col·lectives tenen un gran potencial de descarbonització, però també presenten més barreres administratives, econòmiques i organitzatives que les actuacions individuals. Una comunitat de propietaris pot necessitar més temps per informar els veïns, acordar la inversió, contractar assistència tècnica, buscar finançament i tramitar els expedients necessaris.
Per aquest motiu, Renovem-nos considera que el tractament preferent a les comunitats de propietaris no hauria de limitar-se al coeficient multiplicador. També caldria estudiar mecanismes de reserva, subquota o priorització que garanteixin que una part significativa dels CAE amb coeficient corrector arribi efectivament a actuacions col·lectives.
Si l’accés al mecanisme depèn principalment de l’ordre de tramitació, els actors amb més capacitat administrativa podrien capturar una part rellevant del potencial del sistema, mentre que comunitats de propietaris amb més barreres podrien quedar-ne parcialment desplaçades.
9. Vulnerabilitat energètica i accés social a la mesura
Renovem-nos també valora positivament que la proposta prevegi un coeficient addicional per a actuacions realitzades en habitatges on resideixin consumidors vulnerables severs.
Tanmateix, considera que aquesta categoria pot resultar insuficient per identificar tota la pobresa energètica tèrmica existent al parc residencial. La figura del consumidor vulnerable sever vinculada al bo social elèctric no sempre reflecteix totes les situacions de vulnerabilitat associades a la calefacció o l’aigua calenta sanitària, especialment quan aquestes depenen de gas, gasoil, butà o altres combustibles.
També poden existir situacions de vulnerabilitat en comunitats de propietaris amb baixos ingressos, edificis amb baixa qualificació energètica, barris amb elevada vulnerabilitat residencial o habitatges amb dificultats per assumir la inversió inicial necessària.
Per això, Renovem-nos proposa mantenir el coeficient addicional previst per als consumidors vulnerables severs, però estudiar mecanismes complementaris de priorització social. Aquests mecanismes haurien de coordinar-se amb comunitats autònomes, entitats locals i serveis socials, amb l’objectiu d’ampliar l’abast real de la mesura cap a les llars i comunitats més exposades a la pobresa energètica tèrmica.
A més, aquests criteris socials no haurien d’operar només mitjançant un coeficient multiplicador. També podrien incorporar-se a través de mecanismes de reserva, subquota, priorització o acompanyament específic en la tramitació dels expedients CAE.
10. Conclusions
Renovem-nos considera que la proposta de resolució del MITECO obre una oportunitat rellevant per accelerar la substitució de calderes de combustió per bombes de calor en el sector residencial.
L’ús de coeficients multiplicadors dins del sistema CAE pot contribuir a reduir la barrera econòmica inicial d’aquestes actuacions i fer més atractiva la decisió d’electrificar la calefacció i l’aigua calenta sanitària. Aquesta orientació és coherent amb els objectius de descarbonització, eficiència energètica i reducció de la dependència dels combustibles fòssils.
Ara bé, perquè la mesura tingui un efecte transformador, Renovem-nos considera imprescindible reforçar tres principis.
El primer és la substitució efectiva dels combustibles fòssils. Les configuracions híbrides només haurien de rebre un tractament favorable quan la bomba de calor cobreixi la part majoritària de la demanda tèrmica i la caldera quedi limitada a funcions puntuals, excepcionals o tècnicament justificades.
El segon és la priorització de les actuacions col·lectives. Les comunitats de propietaris i els edificis plurifamiliars han de tenir un paper central en la descarbonització tèrmica, però necessiten instruments adaptats a les seves barreres específiques.
El tercer és l’accés social a la mesura. La transició energètica als edificis no pot quedar limitada a les llars i actors amb més capacitat d’inversió i tramitació. Cal garantir que els mecanismes CAE també arribin a les llars vulnerables, als barris amb més dificultats i a les comunitats de propietaris amb menys recursos.
En síntesi, Renovem-nos dona suport al sentit general de la proposta, però demana que la resolució incorpori garanties addicionals perquè els coeficients correctors serveixin per impulsar una electrificació tèrmica real, socialment justa i climàticament coherent.
Més informació
Proposta de resolució de modificació del CAE per a bombes de calor
