Al·legacions de Renovem-nos a la consulta prèvia del PLATER

Al·legacions de l’Associació Renovem-nos, amb CIF G17625450, al Projecte de decret pel qual s’aprova el Pla territorial sectorial per a la generació elèctrica eòlica i fotovoltaica, les seves línies d’evacuació i els seus elements d’emmagatzematge (PLATER), promogut pel Govern de Catalunya a través de l’Institut Català d’Energia, per a la seva consideració abans de l’aprovació inicial.

Al·legació 1. Reconèixer formalment les zones de prioritat superior com a zones d’acceleració renovable i adaptar-ne el règim al marc europeu i estatal

Observació

El PLATER identifica les zones de prioritat superior com la categoria territorial que més s’aproxima a la lògica de les zones d’acceleració renovable establertes en la Directiva (UE) 2023/2413, però no les configura encara amb la claredat normativa ni amb els efectes procedimentals propis d’aquesta figura, però el decret no la reconeix formalment com a tal, no n’explicita prou bé els efectes jurídics i tampoc no hi integra de manera suficient l’eòlica en sòls no artificialitzats ni l’emmagatzematge, ni la xarxa necessària per a la seva implantació efectiva.

Aquesta insuficiència és especialment rellevant després de l’aprovació del Reial decret llei 7/2026, que ja estableix un marc bàsic estatal de Zonas de Aceleración Renovable (ZAR), les defineix com a àrees especialment adequades per a la construcció d’instal·lacions renovables i disposa que la seva declaració comporta l’aplicació de procediments de tramitació específics, afectant tant instal·lacions de competència autonòmica com estatal. (BOE)

Fonament

La Directiva (UE) 2023/2413 exigeix que els estats designin un o més plans que identifiquin, com a subconjunt de les àrees necessàries per assolir els objectius renovables, zones d’acceleració renovable per a una o més tecnologies. Aquestes zones han de situar-se en espais on no s’esperi un impacte ambiental significatiu, han de donar prioritat a superfícies artificials i construïdes, han d’estar subjectes a participació pública, i els projectes que s’hi ubiquin han de beneficiar-se del procediment i dels terminis específics de l’article 16a. La mateixa Directiva preveu, a més, àrees específiques per a infraestructura de xarxa i emmagatzematge necessàries per integrar renovables al sistema elèctric. (Eur-Lex)

El RDL 7/2026 ja ha traslladat aquesta arquitectura bàsica a l’ordenament estatal. Defineix les ZAR, exigeix que la seva designació per part de les CCAA i vincula aquesta designació a procediments específics. En concret, ja defineix què és una ZAR i en declara l’efecte general —aplicació de procediments específics—; n’estableix criteris mínims de delimitació, incloent exclusions obligatòries d’espais protegits i priorització de sòls industrials, urbanitzats o artificials, àrees degradades i corredors o infraestructures energètiques o de transport existents; exigeix compatibilitat amb la planificació territorial i urbanística; permet que la planificació de la xarxa tingui en compte les ZAR per ubicar nous eixos i subestacions; i imposa que la seva designació respongui als objectius del PNIEC sota principis de transparència i participació primerenca. Tots ells requisits que el PLATER ja incorpora. Per això, el PLATER és una oportunitat clara per deixar ja definida bona part de l’arquitectura territorial, ambiental i participativa de les futures ZAR catalanes —especialment en les zones de prioritat superior—, de manera que l’adaptació posterior al desplegament reglamentari estatal pugui fer-se sense necessitat de modificar posteriorment el Decret i sobre una base ja avaluada i motivada, minimitzant el risc d’haver de tramitar una nova avaluació ambiental estratègica completa per redissenyar-les des de zero.  (BOE)

A més, detectem dos dèficits addicionals que convé corregir per tal que l’adaptació del Plater a les exigències de normatives superiors no requereixi d’una modificació posterior: d’una banda, la manca d’una consideració equivalent de l’eòlica dins els sòls no artificialitzats, atès que el decret no construeix per a aquesta tecnologia una gradació de prioritat equiparable a la de la fotovoltaica; de l’altra, la manca d’inclusió prou explícita de l’emmagatzematge i de la seva articulació amb la xarxa i les subestacions en la categoria de màxima prioritat. 

Sol·licitud

Se sol·licita que el decret incorpori una regulació expressa en virtut de la qual:

1. Les zones de prioritat superior del PLATER siguin reconegudes formalment pel Decret com a zones d’acceleració renovable a l’efecte de la Directiva (UE) 2023/2413 i del RDL 7/2026, o bé que es configuri de manera inequívoca que constitueixen la base territorial de la seva designació formal.
2. Aquesta categoria incorpori de manera expressa els criteris mínims estatals i europeus de delimitació  i inclogui com a zona de prioritat superior:
   • l’eòlica en sòls no artificialitzats quan compleixi els criteris de baixa sensibilitat i adequació territorial;
   • els passadisos de nova xarxa, nodes i subestacions necessaris per a la connexió i evacuació. (Omie)
   • qualsevol projecte d’emmagatzematge. 
3. Que el Decret prevegi un procediment perquè els ajuntaments puguin proposar àmbits de prioritat superior o zones d’acceleració dins del marc de les zones prioritàries, sempre que la proposta sigui coherent amb els criteris ambientals, territorials i energètics del PLATER. Aquest punt és coherent amb l’exigència europea de participació pública i amb la necessitat de millorar l’acceptació territorial de les ZAR. (Eur-Lex)

Proposta de redacció orientativa pel Decret

“Les zones de prioritat superior definides pel PLATER tenen la consideració de zones d’acceleració renovable als efectes de la Directiva (UE) 2023/2413 i del Reial decret llei 7/2026, i constitueixen àmbits especialment adequats per al desplegament de projectes d’energia renovable, emmagatzematge i infraestructures de connexió associades. La seva delimitació s’ha de basar en criteris de baixa sensibilitat ambiental, coherència territorial i urbanística, disponibilitat d’infraestructura energètica i participació pública. El règim específic aplicable a aquestes zones s’estendrà a les tecnologies renovables i a les infraestructures necessàries per a la seva integració efectiva al sistema elèctric.”

Al·legació 2. Establir terminis màxims de tramitació clars, verificables i coherents amb la Directiva RED III per als projectes situats en zones d’acceleració / zones de prioritat superior

Observació

El PLATER introdueix una lògica de priorització territorial i declara la tramitació d’urgència per a determinats projectes, però no concreta quins avantatges dona a cada nivell de prioritat ni estableix terminis màxims clars i verificables ni configura un calendari complet de procediment en coherència amb la Directiva RED III. La prioritat territorial dels articles 11 a 13 del Decret no coincideix sempre amb la urgència procedimental de l’article 19, i la remissió genèrica a la tramitació d’urgència de la Llei 39/2015 redueix terminis, però no concreta què implica cada categoria en mesos, fases o garanties.

Això genera una incertesa important sobre l’efecte real de la zonificació. El pla defineix categories de màxima prioritat —en particular les zones de prioritat superior, que el mateix document assimila funcionalment a la lògica de les zones d’acceleració—, però després no trasllada aquesta jerarquia a un sistema en resulti un avantatge per als promotors.

Fonament

L’article 19 del decret declara d’urgència, per raons d’interès públic, els procediments d’autorització de:

• les instal·lacions fotovoltaiques en espais artificialitzats, zones prioritàries i zones de prioritat superior;
• i les instal·lacions eòliques en espais artificialitzats o zones aptes.

Tanmateix, aquest mecanisme remet a la regla general de l’article 33 de la Llei 39/2015, segons la qual la tramitació d’urgència només implica que “es reduiran a la meitat els terminis establerts per al procediment ordinari”, excepte els relatius a la presentació de sol·licituds i recursos. És a dir, l’urgència no crea per si sola un calendari màxim tancat, sinó que depèn dels terminis que ja tingui el procediment ordinari. (BOE)

La Directiva (UE) 2023/2413, en canvi, va més enllà d’aquesta lògica genèrica. L’article 16 estableix que el permit-granting procedure ha de cobrir tots els permisos administratius rellevants, inclosos, si escau, els permisos de connexió i les avaluacions ambientals, i fixa un termini de 30 dies per a l’acusament de completitud de la sol·licitud en projectes situats en renewables acceleration areas, i de 45 dies fora d’aquestes. L’article 16a afegeix que, dins de les ZAR, el procediment d’autorització no ha d’excedir 12 mesos per als projectes renovables. (EUR-Lex)

La mateixa Directiva disposa, a l’article 15c.5, que els projectes situats en renewables acceleration areas s’han de sotmetre precisament al procediment i als terminis de l’article 16a. Això significa que, si el PLATER vol assimilar les zones de prioritat superior a les ZAR, no n’hi ha prou amb declarar urgència: caldria aproximar també el règim temporal a la lògica europea de terminis màxims absoluts, no només a la reducció a la meitat de terminis dispersos. 

Aquesta orientació ha quedat reforçada pel RDL 7/2026, que crea les Zonas de Aceleración Renovable (ZAR), les defineix com a àmbits especialment adequats per a renovables i estableix que aquesta declaració comporta l’aplicació de procediments de tramitació específics. Tot i que el detall complet dels criteris, procediments i terminis de designació queda pendent de desplegament reglamentari, el marc bàsic estatal ja apunta clarament a un model de procediment específic, no a una simple urgència genèrica. (BOE)

Valoració

En aquest context, el PLATER es queda curt per tres motius.

Primer, perquè no diferencia prou bé els efectes procedimentals de les diverses categories territorials. La prioritat màxima, alta o baixa té conseqüències territorials, però no queda traduïda de manera transparent en un règim temporal propi.

Segon, perquè la declaració d’urgència basada en l’article 33 de la Llei 39/2015 és una tècnica massa indeterminada per al tipus de certesa que exigeixen tant la Directiva RED III com el mateix objectiu del PLATER de fer més predictible i proporcionada la tramitació. 

Tercer, perquè si les zones de prioritat superior són la categoria catalana funcionalment equivalent a les ZAR, el decret hauria d’avançar ja una arquitectura temporal pròpia per a aquests àmbits, fins i tot encara que una part del règim estatal hagi de completar-se reglamentàriament. El PLATER és, precisament, el vehicle adequat per deixar definit aquest esquelet bàsic de terminis i efectes procedimentals.

Sol·licitud

Se sol·licita que el decret incorpori una regulació expressa en virtut de la qual:

1. Es defineixin terminis màxims de tramitació per a les diferents categories territorials del PLATER, amb especial claredat per a les zones de prioritat superior.
2. Es prevegi que, per als projectes situats en zones de prioritat superior / zones d’acceleració, el procediment complet d’autorització no excedeixi 12 mesos, en coherència amb l’article 16a de la Directiva RED III.
3. Es fixi també, com a mínim, un termini exprés per a l’acusament de completitud o requeriment d’esmenes, alineat amb la referència europea de 30 dies en àmbits assimilables a ZAR. 
4. Es diferenciïn de manera clara els efectes temporals i procedimentals de:
   • espais artificialitzats,
   • zones prioritàries,
   • zones de prioritat superior,
   • i resta de zones aptes,
     de manera que la jerarquia territorial del PLATER tingui un correlat procedimental transparent i verificable.
5. Es prevegi que els projectes fora de les zones de prioritat superior tinguin també un termini màxim de referència, evitant que la tramitació quedi només sotmesa a la reducció indeterminada de l’article 33 de la Llei 39/2015. 

Proposta de redacció orientativa pel Decret

“Els projectes situats en zones de prioritat superior, en tant que àmbits assimilables a zones d’acceleració renovable, se sotmetran a un procediment d’autorització específic i prioritari, el termini màxim del qual no podrà excedir dotze mesos des de l’acusament de completitud de la sol·licitud. L’òrgan competent haurà d’acusar la completitud o requerir l’esmena de la documentació en el termini màxim de trenta dies. 

El decret establirà igualment els terminis màxims aplicables a la resta de categories territorials, de manera coherent amb la jerarquia de prioritat definida als articles 11, 12 i 13.”

Al·legació 3. Incorporar expressament la presumpció d’interès públic superior per als projectes situats en zones d’acceleració / zones de prioritat superior

Observació

El PLATER i el projecte de decret construeixen una jerarquia territorial i introdueixen mecanismes de priorització i d’urgència procedimental, però no incorporen de manera expressa la presumpció d’interès públic superior que la Directiva RED III imposa per als projectes renovables i les seves infraestructures associades. El decret no proclama de manera general aquesta presumpció, i es limita a declarar d’urgència per raons d’interès públic determinats procediments d’autorització, que és una tècnica diferent i jurídicament més feble.

Aquesta absència és especialment rellevant si el PLATER vol que les zones de prioritat superior funcionin realment com a zones d’acceleració renovable, ja que la manca d’aquesta presumpció deixa el sistema a mig camí: hi ha priorització territorial i certa simplificació, però no el reforç material en la ponderació d’interessos que exigeix el dret europeu.

Fonament

La Directiva (UE) 2023/2413 és explícita. El nou article 16f estableix que, des del 21 de febrer de 2024 i fins a assolir la neutralitat climàtica, els estats membres han de garantir que, en el procediment d’autorització, la planificació, construcció i operació de plantes renovables, la seva connexió a la xarxa, la xarxa relacionada i els actius d’emmagatzematge siguin presumits com a actuacions d’overriding public interest i al servei de la salut i la seguretat públiques quan s’hagin de ponderar interessos en casos individuals per a l’aplicació del dret ambiental europeu. (EUR-Lex)

Aquesta presumpció no és merament declarativa. Els considerants 44 i 45 de la Directiva expliquen que considerar aquests projectes d’interès públic superior permet simplificar l’avaluació i agilitzar els procediments d’autorització, sempre dins dels límits del dret ambiental aplicable.

El mateix marc europeu connecta aquesta presumpció amb la lògica de les renewables acceleration areas. L’article 15c.5 remet els projectes ubicats en aquestes zones al procediment i als terminis de l’article 16a, i l’article 16 exigeix que el permit-granting procedure cobreixi tots els permisos administratius rellevants, incloses les avaluacions ambientals i les connexions de xarxa. És a dir, el sistema europeu no separa la simplificació procedimental de la presumpció d’interès públic superior: les dues peces formen part d’una mateixa arquitectura.

Valoració

En aquest context, el decret del PLATER es queda curt per tres motius.

Primer, perquè confón parcialment urgència procedimental amb interès públic superior. L’urgència de l’article 19 accelera terminis per via de l’article 33 de la Llei 39/2015, però no substitueix la presumpció substantiva que reclama la Directiva quan cal ponderar interessos en procediments concrets. 

Segon, perquè aquesta manca de proclamació expressa debilita el tractament dels projectes situats en zones de prioritat superior, que el mateix PLATER presenta com a categoria funcionalment equivalent a les zones d’acceleració. Perd l’oportunitat d’oferir aquesta garantia jurídica com a avantatge per tal que els promotors prioritzin aquests espais. Si aquestes zones han de ser realment el vehicle català de les ZAR, el decret hauria d’incorporar també la seva conseqüència jurídica principal en matèria de ponderació d’interessos.

Tercer, perquè la Directiva estén aquesta presumpció no només a les plantes renovables, sinó també a la seva connexió, a la xarxa associada i als actius d’emmagatzematge. Això reforça també les al·legacions relatives a subestacions, nous nodes i emmagatzematge, i evidencia que la seva omissió al decret català no és menor. 

Sol·licitud

Se sol·licita que el decret incorpori una regulació expressa en virtut de la qual:

1. Es reconegui que els projectes d’energia renovable situats en zones de prioritat superior / zones d’acceleració, així com les seves infraestructures de connexió, la xarxa associada i els actius d’emmagatzematge, es presumeixen d’interès públic superior i al servei de la salut i la seguretat públiques, d’acord amb l’article 16f de la Directiva RED III. 
2. Aquesta presumpció s’estengui, almenys, als projectes ubicats en zones de prioritat superior, sense perjudici que el decret pugui valorar una extensió addicional a altres categories de màxima prioritat.
3. S’estableixi que, en la ponderació ambiental i territorial dels projectes situats en aquests àmbits, aquesta presumpció tingui efectes materials reals i no merament retòrics, especialment en la motivació de resolucions desfavorables i en la valoració de mesures compensatòries o alternatives.
4. S’incorpori la mateixa lògica a les infraestructures necessàries per fer viables els objectius del PLATER, incloent subestacions, reforços de xarxa i emmagatzematge, en coherència amb la Directiva. 

Proposta de redacció orientativa pel Decret

“Els projectes d’energia renovable situats en zones de prioritat superior, així com la seva connexió a la xarxa, la infraestructura elèctrica associada i els actius d’emmagatzematge necessaris per a la seva integració al sistema, es presumeixen d’interès públic superior i al servei de la salut i la seguretat públiques, d’acord amb la Directiva (UE) 2023/2413. Aquesta presumpció s’haurà de tenir en compte en la ponderació d’interessos que correspongui en els procediments d’autorització, sens perjudici de les exigències derivades de la normativa ambiental aplicable.”

Al·legació 4. Establir un mecanisme d’atorgament per al PAE en àmbits prioritzats i corregir la incongruència del règim urbanístic en zones aptes, prioritàries i de prioritat superior

Observació

El decret intenta pal·liar que el PAE sigui un dels principals colls d’ampolla del procediment administratiu que impedeix que les renovables avancin al ritme que la PROENCAT determina. L’article 21 evidencia que el retard en la seva aprovació és un problema que el regulador vol corregir parcialment, en permetre que la resolució energètica s’emeti encara que el PAE no s’hagi aprovat dins del termini d’un mes des de l’avaluació d’impacte ambiental. Per això modifica l’article 18.1 del DL 16/2019 per evitar que el retard urbanístic bloquegi indefinidament la resolució energètica. Tanmateix, aquesta modificació no resol l’arrel del problema: el PAE continua sent necessari, no s’hi introdueix cap mecanisme de silenci administratiu positiu o equivalent, i es manté una tensió interna entre la jerarquia territorial del PLATER i el règim urbanístic dels articles 20 i 21 del decret.

Això és especialment problemàtic en els àmbits que el mateix PLATER considera de millor acollida —espais artificialitzats, zones prioritàries i, sobretot, zones de prioritat superior—, ja que el decret accelera parcialment la resolució energètica però no garanteix que la peça urbanística deixi de funcionar com a instrument de bloqueig efectiu.

Fonament

El règim ordinari vigent del DL 16/2019 és clar. L’article 17 estableix que, una vegada efectuada l’avaluació d’impacte ambiental del projecte, la Comissió Territorial d’Urbanisme ha d’aprovar definitivament el PAE en el termini d’un mes. I l’article 18.1 estableix que l’òrgan competent en matèria d’energia ha d’emetre la resolució sobre l’autorització administrativa prèvia, utilitat pública si escau i construcció en el termini d’un mes des de la comunicació de la resolució dels tràmits ambiental i urbanístic. (BOE)

El decret del PLATER modifica aquesta lògica introduint una regla nova: si en el termini d’un mes des de l’avaluació d’impacte ambiental no s’ha aprovat el PAE, l’òrgan d’energia igualment ha d’emetre la resolució energètica, sens perjudici de la necessitat d’obtenir l’aprovació definitiva del PAE. Això s’aplica als parcs eòlics en espais artificialitzats o zones aptes, i a les plantes fotovoltaiques en espais artificialitzats, zones prioritàries o zones de prioritat superior. 

Per tant, el canvi és real però limitat: el decret desacobla parcialment la resolució energètica del ritme del PAE, però no converteix el retard urbanístic en aprovació presumpta, ni fa desaparèixer la necessitat de l’aprovació urbanística definitiva.

A banda d’aquesta qüestió, des de Renovem-nos detectem dues disfuncions afegides. D’una banda, el decret “preveu la no viabilitat de l’aprovació de projectes d’actuació específica en zones aptes no prioritàries”, cosa que genera una contradicció interna dins la mateixa categoria de zona apta, que de facto passa a ser no apta. Per altra banda, el redactat del Decret deixa oberta la possibilitat de denegació en zones prioritaries, fins i tot les de prioritat superior deixant en els projectes en una situació d’inseguretat jurídica fins i tot si projecten en els espais considerats més adients per la pròpia administració.

En aquest context, l’article 16 de la Directiva (UE) 2023/2413 exigeix que el permit-granting procedure cobreixi tots els permisos administratius rellevants, incloent-hi quan calgui les avaluacions ambientals i les autoritzacions de connexió. I l’article 16a fixa que, dins de les renewables acceleration areas, el procediment d’autorització no ha d’excedir 12 mesos. És a dir, el dret europeu treballa amb la idea d’un procediment complet, integrat i temporalment tancat, no amb una separació indefinida entre autorització energètica i peça urbanística pendent. 

Això no obliga literalment a introduir silenci administratiu positiu sobre el PAE, però sí dona suport a una exigència de que en àmbits que el propi PLATER assimila a les zones d’acceleració —especialment les zones de prioritat superior—, la inacció urbanística no hauria de poder frustrar projectes que ja han superat el gruix de la tramitació ambiental i energètica. 

Valoració

En aquest context, el decret es queda curt per tres motius.

Primer, perquè admet el problema però no el resol. La modificació de l’article 18.1 és útil per evitar el bloqueig de la resolució energètica, però no impedeix que el PAE segueixi funcionant com a peça final de bloqueig. 

Segon, perquè la regla actual genera una situació híbrida poc satisfactòria: projectes amb autorització energètica atorgada però amb la seva viabilitat urbanística encara pendent. Això és més prudent per a l’Administració, però menys net, menys garantista i menys predictible per al promotor.

Tercer, perquè el mateix decret manté una incongruència interna: en àmbits que el PLATER identifica com de millor acollida, la jerarquia territorial i la urgència procedimental no es tradueixen en una automatització equivalent del component urbanístic, i la possibilitat de denegació o bloqueig del PAE continua sent massa oberta fins i tot en zones prioritàries o de prioritat superior.

Sol·licitud

Se sol·licita que el decret incorpori una regulació expressa en virtut de la qual:

1. Si el PAE no és resolt dins del termini legal, es produeixi un efecte estimatori o, com a mínim, una regla equivalent que impedeixi que la inacció urbanística frustri la tramitació dels projectes ja madurs situats en espais artificialitzats, zones prioritàries o zones de prioritat superior.
2. Aquesta regla tingui, almenys, una aplicació reforçada en les zones de prioritat superior, especialment si es vol que aquestes operin materialment com a zones d’acceleració renovable.
3. S’aclareixi que, en aquests àmbits prioritzats, l’avaluació urbanística no pot reobrir de manera discrecional qüestions ja resoltes per la zonificació del PLATER i per la seva avaluació ambiental estratègica, excepte per raons singulars i motivades.
4. Es corregeixi la tensió interna de l’article 20, de manera que en zones de prioritat superior la viabilitat urbanística del PAE es configuri com a regla general reforçada, i no com un espai residual de possible bloqueig que desdibuixa la mateixa funció acceleradora del pla. I també la incongruència que es consideri  inadmissible el PAE en zones qualificades com a aptes o, en cas contrari, qualificar-les directament com a no aptes.

Proposta de redacció orientativa pel Decret

“Transcorregut el termini legal per a l’aprovació definitiva del projecte d’actuació específica en sòl no urbanitzable sense resolució expressa, el projecte s’entendrà urbanísticament viable als efectes de continuar la tramitació i culminar l’autorització substantiva, en el cas de projectes ubicats en espais artificialitzats, zones prioritàries o zones de prioritat superior, sempre que no concorrin circumstàncies singulars degudament motivades relatives a riscos no previstos, afeccions sobrevingudes o incompliments no apreciats en la fase anterior del procediment. En les zones de prioritat superior, aquesta regla operarà com a principi general reforçat.”

Al·legació 5. Incloure expressament l’emmagatzematge independent en els procediments abreujats i en el règim reforçat de les zones d’acceleració / zones de prioritat superior

Observació

El PLATER reconeix l’emmagatzematge com a tecnologia necessària per a la integració del sistema i li assigna una prioritat territorial abstracta, però no en desenvolupa una planificació territorial efectiva. No hi ha una anàlisi específica sobre on s’hauria d’ubicar, ni una cartografia d’emplaçaments preferents o funcionals, ni una articulació prou precisa amb subestacions, nodes i capacitat de connexió. A més, el paquet de simplificació procedimental del capítol III del decret continua redactat principalment per a parcs eòlics i plantes solars fotovoltaiques, de manera que el BESS independent queda fora del nucli del règim abreujat en la regla específica de l’article 21 i en la lògica reforçada de les zones de prioritat superior.

Això genera una asimetria que desdibuixa el paper de l’emmagatzematge en el mateix model energètic que el PLATER diu voler ordenar. Si el pla assumeix que l’emmagatzematge és una infraestructura clau per integrar renovables i estabilitzar el sistema, no és coherent que quedi fora del nucli del règim abreujat o de les categories assimilables a les zones d’acceleració.

Fonament

El decret del PLATER sí que dona una jerarquia territorial pròpia a l’emmagatzematge: prioritat màxima en edificis i espais artificialitzats, prioritat alta en zones aptes i nul·la en zones no aptes. Però aquesta jerarquia no es tradueix després en una simetria procedimental. La tramitació d’urgència de l’article 19 es formula per a projectes fotovoltaiques en espais artificialitzats, zones prioritàries i zones de prioritat superior, i per a projectes eòlics en espais artificialitzats o zones aptes; l’article 21, igualment, només projecta la regla específica de desbloqueig sobre parcs eòlics i plantes solars fotovoltaiques.

Ara bé, això no vol dir que el BESS independent estigui mancat de règim jurídic. El Decret llei 22/2025, que modifica el DL 16/2019 i la legislació urbanística catalana, ja va introduir una base normativa rellevant per a l’emmagatzematge: va deixar clar que les instal·lacions de bateries independents (stand-alone) s’autoritzen seguint el procediment del Reial decret 1955/2000, i va establir que l’avaluació ambiental del projecte feta dins del procediment energètic té la consideració d’informe sectorial en el procediment urbanístic, llevat que hi hagi canvis en el projecte. També va incorporar aquestes instal·lacions, sense límit de potència, a l’àmbit dels serveis tècnics i va permetre la seva implantació en determinats sòls industrials, logístics o d’activitat econòmica sense necessitat de modificar el planejament. (BOE)

El problema ja no és l’absència d’un règim jurídic bàsic per a l’emmagatzematge independent, sinó que el PLATER no fa el pas següent: no tradueix aquest reconeixement normatiu preexistent en una planificació territorial efectiva ni en una inclusió expressa dins del règim abreujat i prioritari que sí construeix per a l’eòlica i la fotovoltaica tot i reconèixer que les tres tecnologies són complementàries i igualment necessàries.

Aquesta crítica es veu reforçada pel marc europeu i estatal més recent. La Directiva (UE) 2023/2413 connecta les renewables acceleration areas no només amb la generació renovable, sinó també amb els actius d’emmagatzematge i la infraestructura de connexió necessària per a la seva integració. El seu article 16f presumeix d’interès públic superior la planificació, construcció i operació de plantes renovables, la seva connexió, la xarxa associada i els storage assets quan calgui ponderar interessos en procediments d’autorització. A més, la Directiva preveu àrees específiques per a xarxa i emmagatzematge necessaris per integrar renovables al sistema.

Aquesta orientació ha passat ja al dret estatal bàsic. El RDL 7/2026 defineix les Zonas de Aceleración Renovable (ZAR) com a àmbits especialment adequats per a renovables, incloent-hi, si escau, emmagatzematge electroquímic hibridat amb aquestes instal·lacions, i disposa que la seva declaració comporta l’aplicació de procediments de tramitació específics. També preveu que els plans de designació de ZAR vagin acompanyats de mesures de mitigació i seguiment en relació amb la generació renovable i, si escau, l’emmagatzematge electroquímic hibridat, i crea un catàleg de mesures de mitigació per a aquestes zones. Finalment, l’article 18 del mateix RDL estableix que els projectes de generació renovable i d’emmagatzematge electroquímic hibridat dins de ZAR no se sotmeten ordinàriament a EIA ordinària o simplificada, excepte en supòsits específics, i que el desenvolupament reglamentari podrà establir procediments simplificats d’autorització. (BOE)

Valoració

En aquest context, el PLATER es queda curt per tres motius.

Primer, perquè manté una asimetria entre priorització territorial i priorització procedimental: atorga a les bateries una posició rellevant en l’article 13, però després no les integra de manera equivalent en els articles 19, 21 i 22, ni en determina els millors emplaçaments, ni les situa cartograficament.

Segon, perquè deixa l’emmagatzematge independent recolzat sobretot en el règim previ del DL 22/2025, en lloc d’incorporar-lo plenament en la nova arquitectura de simplificació i de zones d’acceleració que el mateix PLATER vol construir. 

Tercer, perquè la lògica de la RED III i del RDL 7/2026 apunta en sentit contrari: les ZAR no són només una figura per a generació, sinó també per a la seva integració efectiva, i això inclou l’emmagatzematge almenys en la seva dimensió hibridada, sense perjudici d’incloure també el BESS independent quan sigui funcionalment necessari per al sistema.

Sol·licitud

Se sol·licita que el decret incorpori una regulació expressa en virtut de la qual:

1. L’emmagatzematge independent mitjançant bateries s’inclogui de manera expressa dins dels procediments abreujats del capítol III del decret, almenys en:
   • espais artificialitzats,
   • zones de prioritat superior,
   • i, si escau, altres zones aptes especialment vinculades a subestacions o nusos de connexió.
2. L’article 19 estengui la tramitació d’urgència també als projectes de BESS independent situats en aquests àmbits, no només als projectes eòlics i fotovoltaics.
3. L’article 21 incorpori una regla equivalent per a l’emmagatzematge independent, de manera que el retard d’alguna peça urbanística o sectorial no bloquegi indegudament la seva resolució energètica en els àmbits prioritzats.
4. En coherència amb la al·legació num. 1, l’emmagatzematge s’integri també dins la categoria de zones d’acceleració / zones de prioritat superior, almenys quan sigui funcionalment necessari per a la integració de generació renovable, la flexibilitat del sistema o la gestió de la capacitat de xarxa.
5. Es prevegi una planificació coordinada entre emmagatzematge, subestacions, nodes i capacitat de connexió, evitant que el PLATER es limiti a donar criteris generals sense territorialitzar-ne l’encaix mínim.
6. S’adapti el decret al marc del RDL 7/2026 en allò relatiu al règim ambiental i procedimental dels projectes hibridats en ZAR, i es valori l’extensió d’una part d’aquesta lògica de simplificació també al BESS independent en àmbits de baixa sensibilitat i alta funcionalitat sistèmica.

Proposta de redacció orientativa pel Decret

“Les instal·lacions d’emmagatzematge elèctric mitjançant bateries independents tenen caràcter prioritari i se sotmeten a tramitació abreujada en espais artificialitzats i en zones de prioritat superior. La seva localització i autorització s’han de valorar d’acord amb els criteris de proximitat a subestacions, nusos o infraestructures de xarxa existents o previstes, disponibilitat o necessitat de capacitat de connexió, contribució a la integració de generació renovable, reducció de restriccions i congestions de xarxa i aportació de flexibilitat, seguretat i qualitat del subministrament elèctric.”

Al·legació 6. Establir un topall explícit de proporció comarcal en la distribució territorial dels objectius renovables, mesurat en MW/km²

Observació

El PLATER territorialitza els objectius de desplegament renovable per vegueries, comarques i municipis, però no incorpora un topall explícit de proporció comarcal que impedeixi concentracions excessives de potència sobre el territori. De les dades territorialitzades es desprèn que el criteri aplicat per a la distribució dels objectius comarcals i municipals és proporcional a la superfície considerada prioritària (en concret, el 10%, en el cas de la potència fotovoltaica en espais no artificialitzats). Amb aquesta regla les comarques que més superfície prioritària tenen són les que tenen un objectiu més elevat sense cap topall de correcció per evitar situacions de sobrecàrrega. Aquesta absència és rellevant perquè el mateix discurs del pla invoca la solidaritat territorial, però després no la tradueix en un mecanisme de repartiment que ponderi la sobrecàrrega d’algunes comarques. 

Des del punt de vista de distribució territorial, l’indicador rellevant és la intensitat de potència instal·lada per unitat de superfície (MW/km²), perquè és aquest indicador el que millor aproxima l’impacte físic i paisatgístic de la implantació. És un paràmetre alternatiu i complementari a l’ocupació del territori en % que es ve utilitzant des de fa temps. A diferència del % d’ocupació, els MW/km2 porten incorporats tant l’impacte com la generació elèctrica (el benefici) i no subestimen l’impacte de les instal·lacions eòliques.

La mitjana catalana se situa entorn dels 1,742 MW totals/km², però diverses comarques la superen de forma molt significativa: Anoia arriba a 3,855 MW/km², Garrigues a 3,835 MW/km², Conca de Barberà a 3,392 MW/km², Solsonès a 2,818 MW/km², Segrià a 2,713 MW/km², Terra Alta a 2,698 MW/km² i Ribera d’Ebre a 2,578 MW/km². Aquest patró és compatible amb el diagnòstic que el repartiment lineal no és neutre i que algunes comarques suporten una càrrega territorial clarament superior a la mitjana.

Fonament

El mateix PLATER estableix que, a partir de la distribució de les zones prioritàries, “s’estableixen els objectius municipals de cada tecnologia” i desenvolupa una territorialització per comarques i vegueries, així com un sistema de seguiment quinquennal amb marges de tolerància i eventuals recomanacions quan el grau d’acompliment superi el 125% o quan calgui millorar l’equilibri territorial. És a dir, el pla ja admet que l’equilibri territorial és un criteri rellevant del sistema i no només una consideració política externa.

Tanmateix, aquest equilibri territorial es controla avui sobretot ex post, mitjançant seguiment i recomanacions, i no ex ante mitjançant un límit normatiu de distribució. Això fa que el PLATER pugui acabar reproduint concentracions elevades en aquelles comarques amb més capacitat d’acollida, sense cap llindar explícit que obligui a modular l’assignació.

L’anàlisi de les dades fet per Renovem-nos conclou que seria convenient establir un topall d’impacte comarcal i apunta que, com a criteri polític general, l’objectiu assignat de renovables en sòl no artificialitzat a cada comarca no hauria de situar-se per sobre a 2 vegades la mitjana catalana, excepte motivació reforçada . 

El recull quantitatiu més detallat identifica també valors de referència específics per tecnologia. Si mirem només la FV en sols no artificialitzats n’hi ha 6 que superen (clarament) el doble de la mitjana i 2 que superen (clarament) 2,5 vegades la mitjana. Aquestes dues que destaquen (Lluçanès i Pla de l’Estany) tenen molt poca superfície. La redistribució en termes de potència no hauria de ser un problema, en canvi si ho és la concentració en un territori tan petit. 

Pel que fa a l’eòlica, hi ha 5 comarques que superen el doble de la mitjana i 6 que superen 2,5 vegades la mitjana.

Aquesta opció és coherent amb la pròpia metodologia del PLATER. El pla ja incorpora factors de no acumulació, protecció paisatgística i marges de superfície per evitar concentracions excessives a escala de projecte i de zonificació; per tant, seria coherent preveure també un criteri equivalent per limitar la concentració excessiva a escala comarcal.

Valoració

En aquest context, el PLATER necessita recalcular els objectius assignats per tres motius.

Primer, perquè territorialitza els objectius però no fixa cap llindar màxim explícit de sobrecàrrega comarcal en termes d’impacte territorial generant unes comarques molt intensives que tensionaran socialment.

Segon, perquè remet l’equilibri territorial a mecanismes de seguiment i recomanació, però no estableix un instrument normatiu preventiu que permeti corregir les concentracions abans que es consolidin.

Tercer, perquè l’anàlisi quantitativa mostra que ja existeixen diferències molt significatives en MW/km² entre comarques, cosa que fa visible que la solidaritat territorial invocada pel PLATER necessita una concreció normativa més clara.

Quart, perquè és molt important que la percepció social sigui d’un esforç redistributiu on, encara que uns territoris aportin més que els altres, tots els territoris, especialment els que menys poden aportar fan un esforç superior per aportar al conjunt de Catalunya. La igualtat percentual, no és equitat.

Sol·licitud

Se sol·licita que el PLATER incorpori una regulació expressa en virtut de la qual:

1. La distribució territorial dels objectius renovables es valori també en termes de densitat comarcal de potència en MW/km², com a indicador principal d’impacte territorial.
2. S’estableixi un topall explícit de desproporció comarcal respecte de la mitjana catalana, de manera que l’objectiu assignat a cada comarca no pugui situar-se, com a criteri general, per sobre d’un rang màxim situat en 2 vegades la mitjana de Catalunya, excepte motivació reforçada.
3. Que en base a aquest topall es recalculi, almenys, la potència renovable en sòls no artificialitzats, i preferentment també a la suma total de potència renovable territorialitzada, per evitar concentracions tecnològiques excessives.
4. La Comissió de seguiment del PLATER i l’ICAEN integrin aquest indicador de densitat comarcal en MW/km² en els mecanismes de seguiment quinquennal i en la valoració de desequilibris territorials o concentracions excessives.

Proposta de redacció orientativa pel Decret

Els objectius no s’estableixen en el Decret

Al·legació 7. Establir una banda municipal mínima i màxima d’ocupació per a la fotovoltaica en sòls no artificialitzats

Observació

El PLATER distribueix els objectius municipals de fotovoltaica en sòls no artificialitzats segons la capacitat d’acollida i fixa un topall màxim del 5% del terme municipal per a l’horitzó 2050. Alhora, el mateix pla reconeix que el resultat és molt desigual: un 60,7% dels municipis queda amb una contribució inferior a la mitjana de Catalunya, situada a l’1,0% del terme municipal, mentre que el 39,3% la supera.

Aquesta arquitectura corregeix parcialment els casos més extrems, però no resol bé el problema del repartiment. D’una banda, el topall del 5% continua permetent concentracions molt elevades en alguns municipis. De l’altra, una gran part dels municipis queda amb una aportació molt petita o residual, de manera que el principi de solidaritat territorial queda només parcialment satisfet. El resultat és una distribució municipal desequilibrada: uns pocs municipis suporten una càrrega molt alta i molts altres fan una aportació escassa, sovint per sota d’un llindar que permeti configurar projectes territorialment coherents i econòmicament rendibles.

L’anàlisi pròpia de Renovem-nos proposa una correcció més fina i més coherent amb la lògica del mateix PLATER: establir, per a la fotovoltaica en sòls no artificialitzats, una banda municipal amb un llindar superior entorn del 3% del terme municipal, corresponent aproximadament al percentil 90 de la distribució actual de les quotes municipals, i un llindar mínim de l’1% per als municipis que contribueixin, amb reassignació de la potència sobrant i exclusió dels municipis que no puguin assolir aquest mínim amb una mida de projecte comercialment viable. El model resultant s’estructura en quatre categories: municipis amb 0%, municipis amb 1%, municipis amb valors superiors a l’1% i inferiors al P90, i municipis situats al P90 (~3%) com a límit màxim.

Fonament

El mateix PLATER fixa com a principis rectors la suficiència, la cohesió territorial, la participació local i la necessitat d’evitar que determinats territoris suportin una part gran del cost de la transició mentre d’altres no facin aportacions significatives. També recorda que, per valorar la suficiència de la superfície seleccionada, cal tenir en compte que una part important del sòl delimitat pot acabar sent inviable per elements no documentats o per condicionants que es manifesten en la fase de projecte.

Aquests principis encaixen bé amb una regla municipal de mínims i màxims. Si el PLATER vol assegurar un repartiment més transparent i just, no n’hi ha prou amb limitar els casos més extrems mitjançant un sostre del 5%; cal també evitar que el sistema generi quotes residuals molt baixes que ni contribueixen de manera apreciable al repartiment ni permeten configurar projectes territorialment viables. El mateix PLATER, quan regula l’adaptació municipal de la zonificació, exigeix que els diferents elements de la nova zona prioritària tinguin una superfície mínima de 5 ha i una geometria adient perquè siguin viables per al desenvolupament de parcs fotovoltaics. Això reforça la idea que el repartiment no es pot mesurar només en termes de superfície bruta, sinó en termes de viabilitat efectiva.

El criteri elaborat per Renovem-nos concreta aquesta lògica. Estableix com a llindar superior d’implantació municipal de la fotovoltaica en sòls no artificialitzats el percentil 90, equivalent aproximadament al 3,00% del terme municipal; preveu que la potència que resulti de l’ajust dels municipis que superin aquest llindar es redistribueixi entre els municipis amb quota actual inferior a l’1% incrementant aquesta quota fins a l’1%; i disposa que els municipis que no puguin assolir aquest mínim amb una mida de projecte comercialment viable restin amb quota nul·la (0%). El mateix document resumeix l’escenari final així: aproximadament 400 municipis amb 0%, 238 municipis amb 1%, 152 municipis amb valors superiors a l’1% i inferiors al P90, i 56 municipis situats al P90 com a límit màxim.

Aquesta proposta és coherent també amb les dades de base del PLATER que, per a la fotovoltaica en espais no artificialitzats, conclouen que el problema principal no és tant la manca de sòl suficient com el fet que la quota municipal queda sovint distribuïda de manera massa dispersa o massa concentrada. També mostra que, a diferència del cas eòlic, en fotovoltaica la conveniència d’un llindar mínim s’ha de valorar en termes de viabilitat i no només de justícia abstracta, perquè hi ha municipis amb molt poca quota assignada que no permetrien projectes funcionals. Aquesta proposta de redistribució dels objectius a escala municipal no impedeix que qualsevol dels municipis amb Zona Apta Prioritària que hagin quedat amb una quota zero puguin desenvolupar instal·lacions en terrenys del seu terme municipal.

Valoració

En aquest context, el PLATER es queda curt per tres motius.

Primer, perquè el topall municipal actual del 5% continua essent massa elevat per als municipis més carregats i permet concentracions territorials que no semblen coherents amb el principi de cohesió territorial.

Segon, perquè el sistema no corregeix prou bé les quotes municipals molt baixes. El resultat és una distribució amb molts municipis per sota de l’1% i, per tant, amb una contribució poc significativa o difícilment operativa.

Tercer, perquè el PLATER ja incorpora el principi de suficiència i de viabilitat de la superfície seleccionada, però no el tradueix encara en una regla municipal que combini equilibri territorial, massa crítica mínima de projecte i limitació de sobrecàrregues extremes.

Sol·licitud

Se sol·licita que el decret incorpori una regulació expressa en virtut de la qual:

1. Els objectius municipals de fotovoltaica en sòls no artificialitzats s’assignin dins d’una banda mínima i màxima d’ocupació territorial, prenent com a referència general un mínim de l’1% del terme municipal per als municipis contribuents i un màxim entorn del 3% com a sostre de desproporció.
2. El topall municipal actual del 5% es revisi a la baixa i se substitueixi per un llindar màxim més estricte, alineat amb el percentil 90 de la distribució territorial observada, situat aproximadament al 3,00% del terme municipal.
3. La potència resultant de l’ajust dels municipis que superin aquest sostre es redistribueixi entre els municipis amb implantació positiva però inferior a l’1%, amb l’objectiu de maximitzar el nombre de municipis que assoleixen una aportació mínima funcional i compensar l’aportació dels municipis que més superfície assumeixen.
4. Els municipis que no puguin assolir el llindar mínim de l’1% amb una mida de projecte comercialment viable puguin quedar amb quota nul·la (0%), evitant assignacions purament residuals o fictícies.
5. Aquest criteri s’apliqui sobre la base de la superfície efectivament viable, i no només de la superfície prioritària, tenint en compte els criteris, directrius i recomanacions del mateix PLATER i els condicionants sectorials que poden reduir la utilitat real del sòl disponible.
6. La Comissió de seguiment del PLATER i l’ICAEN integrin aquesta banda municipal d’1%–3% en el seguiment quinquennal i en la valoració de desequilibris municipals o de distribucions massa concentrades o residuals.

Proposta de redacció orientativa pel Decret

1. “Els objectius municipals de potència fotovoltaica en sòls no artificialitzats s’han de distribuir d’acord amb criteris de capacitat d’acollida, suficiència, viabilitat tècnica i cohesió territorial.
2. Amb caràcter general, l’objectiu municipal s’ha de situar dins d’una banda d’ocupació territorial compresa entre l’1% i el 3% del terme municipal, llevat dels municipis que, per manca de superfície realment viable, no puguin assolir el llindar mínim amb una mida de projecte funcional.
3. Els municipis en els quals el 10% de la superfície prioritària superi el 3% de la superfície municipal que la quota quedarà en el 3% .superin el llindar màxim han de veure ajustada la seva quota fins al límit establert, i Lla potència resultant s’ha de redistribuir entre els municipis amb implantació positiva però inferior a l’1%, amb l’objectiu de maximitzar el nombre de municipis que assoleixen una contribució mínima funcional.
4. La suficiència de l’objectiu municipal s’ha de valorar sobre la base de la superfície efectivament viable, un cop aplicades les determinacions, directrius, criteris i recomanacions del PLATER i la resta de condicionants sectorials i tècnics que afectin la implantació.”

Al·legació 8. Introduir un mecanisme de compensació territorial entre eòlica i fotovoltaica a escala comarcal

Observació

El PLATER territorialitza els objectius de fotovoltaica i eòlica per vegueries, comarques i municipis i afirma que aquesta distribució respon a criteris de capacitat d’acollida i solidaritat territorial. Tanmateix, el sistema no incorpora un mecanisme prou clar de compensació entre tecnologies. Això fa que comarques que ja assumeixen una aportació molt elevada en eòlica puguin continuar rebent també una càrrega rellevant en fotovoltaica sense que aquesta contribució prèvia es tradueixi normativament en un menor esforç addicional.

Aquesta mancança és especialment visible perquè el decret només operativitza de manera clara un mecanisme de contenció per a la fotovoltaica municipal a l’article 20.4, mentre que el mateix marc del PLATER reconeix que, en el cas de l’eòlica, el nivell rellevant de seguiment i compliment no és estrictament municipal, sinó comarcal i de vegueria. Per tant, el sistema territorialitza els objectius eòlics en aquesta escala, però no trasllada aquesta mateixa escala a un mecanisme compensatori operatiu sobre la fotovoltaica.

Fonament

El mateix decret, a la seva memòria general, estableix que els objectius de potència eòlica terrestre s’han determinat segons la capacitat d’acollida de cada municipi i criteris de solidaritat territorial, però afegeix expressament que el seu grau de compliment “es tindrà en compte atenent al compliment comarcal i de vegueria”. És a dir, el propi sistema reconeix que l’impacte i la governança de l’eòlica tenen una escala territorial superior a la municipal.

També el PLATER, en el capítol de seguiment i governança, preveu un mecanisme de contenció automàtica quan s’assoleixen anticipadament objectius, incloent-hi:

• en fotovoltaica, els objectius de municipi, comarca o vegueria;
• i en eòlica, els objectius de comarca o vegueria.
  A més, la Comissió de seguiment del PLATER té entre les seves funcions detectar concentracions excessives, desequilibris territorials i valorar les sol·licituds de desactivació del mecanisme de contenció en cas d’assoliment anticipat d’objectius de solar fotovoltaica i/o eòlica.

Tanmateix, en el decret la traducció operativa immediata d’aquest sistema només es veu amb claredat en l’article 20.4, que bloqueja nous projectes d’actuació específica fotovoltaics en municipis que ja han assolit l’objectiu municipal. Hi ha una asimetria entre el que la memòria dibuixa com a mecanisme ampli de contenció i el que el decret formula de manera directament autoaplicativa.

Això genera una debilitat clara des del punt de vista del principi de solidaritat territorial. Si una comarca ja contribueix decisivament als objectius del PLATER mitjançant l’eòlica, aquesta aportació hauria de tenir conseqüències sobre el volum addicional de fotovoltaica que se li exigeix o, almenys, sobre la possibilitat d’activar un mecanisme de contenció que eviti una sobrecàrrega tecnològica acumulada. 

Valoració

En aquest context, el decret es queda incomplet per tres motius.

Primer, perquè malgrat el PLATER situa un objectius de renovables a escala comarcal i de vegueria, a efectes normatius aquests objectius no són tinguts en compte en la seva globalitat sinó que computen com a tecnologies independents i no té en compte els efectes sinèrgics en el temps. 

Segon, perquè manté una asimetria normativa: la contenció clarament operativa és la fotovoltaica municipal, mentre que el tractament de l’eòlica a escala superior queda sobretot en el terreny del seguiment i de la governança, sense una regla de compensació clara.

Tercer, perquè això debilita el principi mateix de solidaritat territorial que el PLATER invoca. La solidaritat no pot voler dir només que els territoris amb més capacitat acullin més instal·lacions; també ha de voler dir que la càrrega ja assumida en una tecnologia sigui tinguda en compte per modular l’esforç en una altra.

Sol·licitud

Se sol·licita que el decret incorpori una regulació expressa en virtut de la qual:

1. L’assoliment dels objectius comarcals en renovables gràcies a la implantació eòlica tingui efectes compensatoris sobre el desplegament de fotovoltaica en aquella mateixa comarca.
2. Aquesta compensació s’articuli, amb caràcter general, mitjançant el diferiment temporal del desplegament fotovoltaic pendent.
3. Es prevegi expressament que les comarques que assoleixin anticipadament els objectius de renovables amb un escreix d’energia eòlica puguin activar un mecanisme de contenció sobre nous projectes fotovoltaics fins a la següent revisió quinquennal, en termes anàlegs a la lògica de l’article 20.4 per a la fotovoltaica municipal.
4. La Comissió de seguiment del PLATER i l’ICAEN integrin aquest criteri de càrrega tecnològica acumulada en l’avaluació quinquennal i en la valoració de desequilibris territorials o concentracions excessives.
5. En el cas que una comarca ja hagi assolit, gràcies a una major implantació eòlica, l’objectiu global de renovables assignat per a l’any 2050, es pugui procedir a una reducció equivalent de l’objectiu fotovoltaic pendent, en la mesura necessària per evitar una sobreassignació territorial injustificada.

Proposta de redacció orientativa pel Decret

1. L’assoliment anticipat, a escala comarcal, de les fites quinquennals de renovables mitjançant una implantació d’energia eòlica terrestre superior a la prevista s’ha de tenir en compte als efectes de modular temporalment l’esforç addicional en matèria de solar fotovoltaica dins la mateixa comarca, d’acord amb els principis de solidaritat territorial i d’equilibri en la distribució de càrregues del PLATER.
2. Quan una comarca assoleixi anticipadament la fita quinquennal de renovables gràcies a l’energia eòlica, el Consell Comarcal corresponent pot sol·licitar a la Comissió de seguiment del PLATER l’activació d’un mecanisme de contenció temporal sobre nous projectes fotovoltaics en sòl no artificialitzat dins la comarca, vigent fins a la següent fita quinquennal, sense perjudici dels projectes amb drets consolidats o amb tramitació prou avançada.
3. La Comissió de seguiment del PLATER ha de valorar aquesta sol·licitud tenint en compte el grau de compliment de la fita quinquennal de renovables, la càrrega tecnològica acumulada de la comarca, els principis d’equilibri territorial i la necessitat de preservar l’objectiu global del PLATER.
4. Si, com a conseqüència d’una implantació eòlica superior a la prevista, la comarca ja hagués assolit l’objectiu global de renovables assignat per a l’any 2050, la Comissió de seguiment del PLATER pot proposar la reducció equivalent de l’objectiu fotovoltaic pendent, en la mesura necessària per evitar una sobreassignació territorial injustificada.”

Al·legació 9. Establir que els únics criteris admissibles en les adaptacions dels plans locals d’ordenació de renovables o de planejament són les determinacions, directrius, criteris i recomanacions del PLATER, i evitar que els ajuntaments n’introdueixin de més restrictius

Observació

El PLATER reforça la prevalença del planejament territorial i obliga que els plans locals siguin coherents amb ell, però no defineix amb prou precisió l’abast d’aquesta coherència en termes normatius. Aquesta mancança és rellevant perquè existeixen ja nombrosos exemples de planejament municipal que, sense contradir formalment la zonificació, en buiden de contingut l’efecte material mitjançant condicions tècniques, distàncies, topalls, franges d’exclusió o clàusules indeterminades que fan inviable la implantació de projectes.

Aquesta pràctica és especialment problemàtica en el context del PLATER, perquè el mateix pla dedica una part molt important de la seva arquitectura a determinar ex ante, amb criteris sectorials i metodològics, quines afeccions són rellevants i com s’han de ponderar a escala territorial i de projecte. Si als promotors se’ls exigeix una justificació sectorial detallada, els plans locals no poden operar amb un grau de discrecionalitat superior ni reintroduir, per via indirecta, vetos o restriccions que desnaturalitzin la planificació superior.

Per això, l’objecte d’aquesta al·legació donar sentit als criteris, directrius i recomanacions que el mateix PLATER incorpora, no només com a guia de valoració dels projectes durant la seva tramitació, sinó també per orientar la normativa municipal que es pugui derivar de l’adaptació del seu planejament al PLATER i evitar que els plans locals hi afegeixin criteris nous, més restrictius o metodològicament divergents que alterin la jerarquia territorial del PLATER, en redueixin la suficiència de sòl o en desvirtuïn la coherència metodològica, individualment o per efecte acumulatiu.

Fonament

El mateix PLATER admet que els municipis poden al·legar i justificar adaptacions de la zonificació per criteris paisatgístics, expectatives urbanístiques, dificultats tècniques no captades per la metodologia i altres motius locals justificables, però també estableix que aquest marge no pot desvirtuar la suficiència del sòl ni la coherència metodològica del pla. Igualment, el PLATER preveu que els criteris urbanístics municipals previs no coherents amb ell deixin de tenir validesa i s’hagin d’ajustar al seu contingut.

A més, el mateix PLATER incorpora ja determinacions, directrius i recomanacions sobre aspectes com la distància i exposició visual respecte de nuclis, miradors, recorreguts o elements patrimonials; els límits de superfície visible i el fraccionament de plantes fotovoltaiques; els criteris de separació entre recintes; les distàncies mínimes a parcel·les, edificacions catalogades, camins o infraestructures; els criteris locals per a l’adaptació municipal de la zonificació; i els marges de reducció o ampliació de la superfície prioritària. En conseqüència, el problema no és que els plans locals incorporin criteris d’ordenació, sinó que puguin reproduir-los de manera més restrictiva, afegir-ne de nous sense metodologia equivalent o acumular-los fins al punt de fer inviable, de fet, la implantació prevista pel mateix PLATER.

Des d’aquesta perspectiva, lcal establir explícitament que els únics criteris admissibles en els plans locals són els que resulten del mateix PLATER i de la normativa sectorial de referència, així com les adaptacions motivades que el mateix PLATER permeti expressament. Tot allò que superi, endureixi o desbordi aquest marc ha de considerar-se incompatible amb el pla.

Aquesta mateixa lògica s’ha d’aplicar també a les adaptacions municipals de la zonificació prioritària. El fet que el PLATER permeti reduccions de fins al 35% de la superfície prioritària provisional no es pot valorar només en termes de superfície bruta. Cal garantir que la superfície resultant continuï essent suficient per assolir els objectius municipals un cop aplicades totes les determinacions, directrius, criteris i recomanacions del mateix PLATER i la resta de condicionants sectorials que afecten la viabilitat real dels projectes. Això és especialment rellevant en municipis amb moltes construccions disperses, alta exposició visual o altres condicionants que poden reduir fortament la superfície útil efectiva. (Renovem-nos)

Valoració

El decret es queda curt per tres motius.

Primer, perquè confia en una exigència genèrica de coherència amb el PLATER, però no tradueix aquesta coherència en una regla normativa clara sobre quins criteris poden i quins no poden incorporar els plans locals.

Segon, perquè això deixa oberta la porta a un model de compliment aparent i bloqueig efectiu: municipis que accepten la zonificació del PLATER però després la buiden de contingut amb determinacions normatives que fan inviable, de facto, la implantació prevista.

Tercer, perquè aquesta omissió és especialment greu en un pla que dedica tanta energia a acotar els criteris dels projectes des dels diferents àmbits sectorials. Si el PLATER vol ser realment el marc superior de referència, ha d’establir no només què poden exigir els projectes, sinó també que els plans locals no poden afegir criteris nous o més restrictius que desnaturalitzin la planificació superior.

Sol·licitud

Se sol·licita que el decret incorpori una regulació expressa en virtut de la qual:

1. Els instruments municipals d’ordenació de la implantació d’energies renovables només puguin incorporar les determinacions, directrius, criteris i recomanacions que estableix el PLATER, així com la seva adaptació motivada a l’escala municipal quan el mateix PLATER ho permeti expressament.
2. No es puguin introduir criteris addicionals o més restrictius que alterin la jerarquia de prioritats del PLATER, llevat de criteris motivats per  especificitats locals degudament justificades, i sempre i quan no en el còmput global en resulti una disminució de l’objectiu energètic municipal o de la suficiència de sòl o en desvirtuïn la coherència metodològica, de manera individual o acumulada.
3. Es considerin expressament no admissibles les determinacions locals que endureixin o ampliïn distàncies, buffers, topalls, exclusions o altres condicions més enllà del que preveu el PLATER o la normativa sectorial, o que operin amb clàusules obertes o discrecionals sense metodologia verificable.
4. Es prevegi expressament que les determinacions locals han de ser mesurables, verificables i motivades, amb metodologies objectives i amb justificació específica del seu efecte sobre la capacitat real d’implantació.
5. Es revisi específicament el criteri general dels 500 metres als nuclis urbans, en la mesura que pot resultar desproporcionat per a projectes de proximitat, industrials o comunitaris en espais artificialitzats o periurbans, i entrar en tensió amb la mateixa lògica de priorització territorial del PLATER.
6. Es disposi que les adaptacions municipals de la zonificació prioritària, incloses les reduccions de fins al 35%, només puguin ser acceptades quan es justifiqui expressament que la superfície resultant manté capacitat suficient per assolir l’objectiu municipal assignat, tenint en compte no només la superfície delimitada en termes absoluts, sinó la superfície neta efectivament viable després d’aplicar-hi els criteris, directrius i recomanacions del PLATER i la resta de condicionants sectorials que en determinen la viabilitat.

Proposta de redacció orientativa pel Decret

1. “Els instruments municipals d’ordenació de la implantació d’energies renovables han de ser coherents amb el PLATER i només poden incorporar les determinacions, directrius, criteris i recomanacions que aquest estableix, així com la seva adaptació motivada a l’escala municipal quan el mateix PLATER ho permeti expressament. No poden introduir criteris addicionals o més restrictius que alterin la jerarquia de prioritats del PLATER, en redueixin la suficiència de sòl o en desvirtuïn la coherència metodològica, llevat de criteris motivats per  especificitats locals degudament justificades.
2. En cap cas, en pot resultiar una disminució de l’objectiu energètic municipal en el còmput global o de la suficiència de sòl, ni pot desvirtuar la coherència metodològica, de manera individual o acumulada. 
3. Les adaptacions municipals de la zona prioritària només poden ser aprovades si s’acredita que la superfície resultant manté capacitat suficient per assolir l’objectiu municipal assignat. Aquesta suficiència s’ha de valorar sobre la base de la superfície efectivament viable, un cop aplicades les determinacions, directrius, criteris i recomanacions del PLATER, així com la resta de condicionants sectorials i tècnics que afectin la implantació. No es poden admetre adaptacions que, encara que mantinguin una extensió aparentment suficient en termes bruts, generin àmbits fragmentats, residuals o tècnicament inviables.”

Al·legació 10. Reforçar la translació territorial i normativa de la diagnosi de xarxa del PLATER i dotar de rang ordenatiu els nusos, subestacions i reforços necessaris per al model energètic 2050

Observació

El PLATER incorpora una diagnosi detallada de les necessitats de xarxa derivades de l’escenari 2050 i identifica reforços i noves subestacions necessàries a partir de la previsió de demanda màxima instantània en barres de consum per comarques i de la distribució territorial de la nova generació. Tanmateix, aquesta diagnosi no es tradueix després amb la mateixa força en la proposta d’ordenació territorial: mentre que per a l’eòlica i la fotovoltaica el pla estableix una jerarquia clara d’àmbits, criteris i categories de prioritat, en el cas dels nous nusos, subestacions i reforços de xarxa la translació a l’ordenació és més feble i predominantment recomanatòria.

Aquesta limitació és especialment rellevant perquè la infraestructura de xarxa no és un element accessori del model energètic, sinó la seva condició material de possibilitat. Sense nous nusos, reforços, subestacions i capacitat de connexió, ni els objectius de renovables del PLATER ni la seva distribució geogràfica són realment sostenibles. Per això, el dèficit del PLATER no és de diagnosi, sinó de densitat normativa i territorialització efectiva de les necessitats de xarxa que el mateix pla ja identifica. La infraestructura de xarxa necessària per a la connexió i evacuació dels projectes prioritzats no pot quedar fora de la lògica de les zones d’acceleració / zones de prioritat superior, sinó que ha de tenir una traducció territorial i normativa explícita dins del PLATER.

D’altra banda, una ordenació tardana o ambigua de la infraestructura de xarxa no només perjudica els promotors i el sistema, sinó també els ajuntaments, perquè els obliga a prendre decisions sense marc clar, debilita la seguretat jurídica i augmenta el risc de conflictivitat local. 

Fonament

La Generalitat no té competència sobre la planificació vinculant de la xarxa de transport, que correspon a l’Estat. Per això, el PLATER no pot substituir la planificació estatal ni imposar-la directament. En aquest àmbit, la seva capacitat és necessàriament limitada i les seves determinacions operen sobretot com a orientació, recomanació i base de posició institucional.

Ara bé, la Generalitat sí té competències en ordenació del territori, urbanisme i paisatge, i és precisament en aquest àmbit on el PLATER pot i hauria d’actuar amb més intensitat. Això inclou, com a mínim, la definició de directrius territorials, la identificació d’àmbits prioritaris, la previsió de reserves de sòl, la coordinació amb el planejament urbanístic, la jerarquització d’infraestructures associades al model energètic i la possibilitat d’estendre-hi tractaments procedimentals reforçats o prioritaris dins de l’àmbit competencial propi. En aquest punt, la fragmentació competencial no és un argument per a la passivitat, sinó justament un argument per reforçar al màxim la densitat territorial del PLATER: com més explícit sigui el pla en l’exercici de les competències que sí té la Generalitat, més condicionarà la resta d’administracions competents i més forta serà la posició catalana en la planificació de transport, en els plans d’inversió de distribuïdores i en els procediments d’autorització de xarxa.

Aquesta lectura és coherent amb el mateix decret, que a la disposició addicional primera obliga els organismes de la Generalitat que participen en la planificació de transport, en els plans d’inversió de les distribuïdores i en l’autorització d’infraestructures elèctriques a tenir en compte el PLATER i la seva avaluació ambiental estratègica. El problema és que el decret no fa el pas següent: no converteix aquesta diagnosi en una veritable ordenació territorial explícita dels nusos, subestacions i reforços identificats com a necessaris.

Aquest reforç és coherent també amb el dret europeu. La Directiva (UE) 2023/2413 no tracta la xarxa com un annex menor del desplegament renovable, sinó com una peça estructural de la seva integració. La directiva presumeix d’interès públic superior no només les plantes renovables, sinó també la seva connexió, la xarxa relacionada i els actius d’emmagatzematge, i estableix que les àrees d’acceleració i la infraestructura necessària per integrar-les han d’encaixar dins d’un mateix marc d’acceleració. A més, l’article 15 sexies permet designar àrees per a infraestructura de xarxa i d’emmagatzematge necessària per integrar renovables, i la Comissió Europea, en les orientacions publicades el gener de 2026, insisteix que aquestes àrees han de prioritzar-se especialment allà on hi hagi colls d’ampolla de connexió, capacitat de xarxa limitada o futura necessitat d’electrificació en zones industrials i urbanes. També subratlla que xarxa i emmagatzematge han d’anar “enganxats” a les zones d’acceleració renovable i que, si l’Estat vol aprofitar les simplificacions ambientals i de permisos, cal planificar aquesta infraestructura amb base estratègica, participació i criteris ambientals previs. (BOE)

Valoració

En aquest context, el PLATER es queda curt per tres motius.

Primer, perquè identifica necessitats però no les territorialitza amb prou força normativa. La memòria fa una diagnosi detallada de reforços i noves subestacions, però el pla no els converteix després amb la mateixa intensitat en categories, directrius territorials, àmbits prioritaris o reserves de sòl, com sí fa amb l’eòlica i la fotovoltaica.

Segon, perquè manté la xarxa en un terreny massa recomanatori. El decret exigeix tenir en compte el PLATER, però no dota els nusos, subestacions i reforços identificats d’una traducció ordenadora equiparable a la de la generació. Això debilita la funció real del pla com a instrument territorial de la transició energètica.

Tercer, perquè sense aquesta infraestructura la resta del model queda desancorada. La xarxa no és només una condició tècnica externa al PLATER, sinó el suport que fa possibles els objectius renovables, la seva distribució territorial, la integració de l’emmagatzematge i la futura electrificació de la demanda. En aquest sentit, el tractament superficial de xarxa i subestacions és una debilitat estructural del mateix pla. (BOE)

Sol·licitud

Se sol·licita que el decret incorpori una regulació expressa en virtut de la qual:

1. La diagnosi de xarxa, reforços i noves subestacions ja continguda al PLATER es tradueixi en una ordenació territorial explícita, amb identificació d’àmbits prioritaris per a nusos, subestacions i reforços necessaris per al model energètic 2050.
2. Aquesta ordenació inclogui, com a mínim:
   • àmbits preferents per a nous punts de connexió;
   • subestacions a reforçar i àrees on calgui implantar-ne de noves;
   • la seva relació amb els àmbits de major creixement de demanda urbana i industrial;
   • i les reserves de sòl necessàries per a la seva viabilitat territorial i urbanística.
3. Que els nusos, subestacions i reforços de xarxa necessaris per a la connexió i evacuació dels projectes situats en zones de prioritat superior s’integrin també dins del règim territorial reforçat aplicable a aquests àmbits, amb identificació explícita, directrius de localització, reserves de sòl i priorització procedimental en l’àmbit competencial de la Generalitat.
4. Que el decret promogui una planificació integrada de permisos amb procediment d’urgència, almenys pel que fa a ordenació territorial, urbanisme, avaluació ambiental i coordinació institucional, pel desplegament de nova xarxa, per evitar que la nova generació renovable i la infraestructura de connexió avancin a ritmes incompatibles.
5. Es reforci la disposició addicional primera, de manera que el PLATER no sigui només un document a “tenir en compte”, sinó una base territorial de referència per a la posició de la Generalitat davant la planificació estatal de transport, els plans d’inversió de les distribuïdores i els procediments d’autorització d’infraestructures elèctriques.

Proposta de redacció orientativa pel Decret

1. Els nusos de xarxa, subestacions i reforços d’infraestructura elèctrica identificats pel PLATER com a necessaris per a l’assoliment dels objectius del model energètic 2050 tenen la consideració de determinacions territorials de referència als efectes de l’ordenació sectorial i urbanística, sens perjudici de les competències estatals en matèria de planificació de la xarxa de transport.

2. Els instruments de planejament territorial i urbanístic han de preservar la viabilitat territorial i funcional d’aquestes infraestructures i han d’incorporar, quan escaigui, les reserves de sòl necessàries per a la seva implantació, ampliació o reforç.

3. Els òrgans de la Generalitat competents en matèria d’energia, urbanisme, ordenació del territori, avaluació ambiental i participació institucional en la planificació de xarxa han d’actuar de manera coherent amb aquestes determinacions i han de promoure’n la incorporació efectiva en els procediments, informes, plans d’inversió i instruments de planejament corresponents.

4. Els procediments territorials, urbanístics, ambientals i de coordinació institucional relatius als nusos de xarxa, subestacions i reforços identificats pel PLATER com a necessaris per a l’assoliment dels objectius del model energètic 2050 tenen caràcter prioritari i s’han de tramitar de manera coordinada, amb l’objectiu de garantir una implantació temporalment coherent amb el desplegament de la generació renovable i de l’emmagatzematge associat. A aquests efectes, els òrgans competents han d’adoptar les mesures necessàries per evitar descoordinacions temporals entre la implantació de nova generació renovable i la disponibilitat de la infraestructura de xarxa requerida per a la seva connexió i evacuació

5. La identificació d’aquestes infraestructures en el PLATER constitueix base territorial de referència per a la posició institucional de la Generalitat en la planificació estatal de transport i en la valoració dels plans d’inversió de les xarxes de distribució.”

Al·legació 11. Establir un règim transitori complet, clar i favorable als projectes en curs situats en àmbits prioritzats

Observació

El decret regula el règim transitori dels procediments d’autorització en curs de manera massa restringida. La disposició transitòria segona estableix únicament que les previsions del capítol III s’apliquen als procediments que, en el moment d’entrada en vigor del decret, encara no hagin iniciat el tràmit d’informació pública. Això deixa fora del nou règim simplificat projectes que ja han iniciat o fins i tot superat aquesta fase, encara que estiguin ubicats en espais artificialitzats, zones prioritàries o zones de prioritat superior, és a dir, en els àmbits que el mateix PLATER identifica com els més adequats per al desplegament renovable.

Aquesta solució és especialment problemàtica perquè la memòria del PLATER dibuixa una lògica més favorable i més àmplia: afirma que, per garantir la seguretat jurídica, els projectes en fase avançada podran continuar amb la normativa anterior, però afegeix també que els projectes situats en les zones més aptes podran optar per la nova tramitació simplificada o se’ls aplicarà automàticament si els és més beneficiosa. És a dir, la memòria anuncia un criteri de favor cap als projectes en àmbits prioritzats, però el decret el redueix a un tall processal molt rígid vinculat únicament a la informació pública.

Fonament

La memòria general del projecte és explícita quan diu que, per garantir la seguretat jurídica dels projectes en fase avançada, aquests podran continuar la seva tramitació, construcció i posada en marxa d’acord amb la normativa anterior, però que, no obstant això, els projectes ubicats en les zones més aptes podran optar per la nova tramitació simplificada o bé se’ls aplicarà automàticament si els és més beneficiosa.

El decret, en canvi, no recull aquesta lògica amb la mateixa amplitud. La disposició transitòria segona disposa només que les previsions del capítol III són aplicables als procediments d’autorització de projectes sotmesos al capítol IV del DL 16/2019 que, en el moment d’entrada en vigor del decret, no hagin iniciat el tràmit d’informació pública.

Per tant, hi ha una asimetria clara entre la memòria i el text normatiu:

• la memòria anuncia un règim transitori orientat a la seguretat jurídica i a l’aplicació del règim més favorable en els àmbits més aptes;
• el decret ho resol amb un criteri estrictament temporal i processal, sense establir expressament què passa amb els projectes que ja han iniciat o superat la informació pública.

Valoració

En aquest context, el decret cal esmenar-lo per tres motius.

Primer, perquè resol la transitorietat amb un criteri excessivament rígid. El tall en la informació pública és clar, però no recull la lògica de favorabilitat i seguretat jurídica que anuncia la memòria.

Segon, perquè genera una discriminació procedimental poc justificada entre projectes en àmbits igualment prioritaris, només per la seva fase temporal de tramitació.

Tercer, perquè desaprofita la pròpia lògica del PLATER: si el decret vol facilitar el desplegament en espais artificialitzats, zones prioritàries i zones de prioritat superior, no és coherent que deixi fora del règim més favorable projectes ja en curs situats en aquests mateixos àmbits, sempre que la seva adaptació no exigeixi retroaccions essencials ni afecti garanties ambientals o de participació.

Sol·licitud

Se sol·licita que el decret incorpori una regulació expressa en virtut de la qual:

1. El règim transitori no es limiti als procediments que encara no han iniciat la informació pública, sinó que inclogui també els projectes en curs situats en espais artificialitzats, zones prioritàries o zones de prioritat superior, quan l’aplicació del nou règim els sigui més favorable.
2. Es prevegi expressament que aquests projectes puguin optar pel règim simplificat del capítol III encara que hagin iniciat o superat la informació pública, sempre que això no exigeixi la retroacció de tràmits essencials ni perjudiqui garanties ambientals o de participació.
3. Es reculli de forma normativa el criteri anunciat per la memòria: que els projectes en zones més aptes puguin acollir-se al règim més favorable, i no només els que es trobin abans d’un determinat moment processal.
4. Es garanteixi que el règim transitori operi amb criteris de seguretat jurídica, favorabilitat i proporcionalitat, evitant diferències arbitràries entre projectes equivalents.

Proposta de redacció orientativa pel Decret

“Disposició transitòria segona. Aplicació del règim del capítol III als procediments d’autorització en curs

1. Les previsions del capítol III d’aquest Decret són aplicables als procediments d’autorització de projectes sotmesos al règim establert al capítol IV del Decret llei 16/2019 que, en el moment d’entrada en vigor d’aquest Decret, no hagin iniciat el tràmit d’informació pública.

2. Igualment, els projectes en curs ubicats en espais artificialitzats, zones prioritàries o zones de prioritat superior poden acollir-se a les previsions del capítol III quan aquestes els siguin més favorables, encara que hagin iniciat o superat el tràmit d’informació pública, sempre que aquesta aplicació no exigeixi la retroacció de tràmits essencials ni menyscabi les garanties ambientals, de participació pública o de tercers.

3. En aquests supòsits, l’òrgan competent ha de resoldre expressament sobre l’aplicació del règim més favorable, tenint en compte la naturalesa de l’àmbit territorial, l’estat de tramitació del procediment i la compatibilitat de l’adaptació amb les garanties legals exigibles.”

Al·legació 12. Atorgar un efecte simplificador reforçat a l’avaluació ambiental estratègica del PLATER en les zones de prioritat superior

Observació

El decret fa un pas rellevant en relació amb l’avaluació ambiental dels projectes: l’article 22 estableix que el PLATER, així com la seva avaluació i declaració ambiental estratègica, han de ser tinguts en compte per l’òrgan ambiental; permet que aquest incorpori tràmits i actes administratius del procediment d’avaluació ambiental estratègica del PLATER als procediments d’avaluació ambiental dels projectes; i obliga a justificar expressament les decisions ambientals desfavorables en relació amb el PLATER en projectes fotovoltaics en espais artificialitzats, zones prioritàries i zones de prioritat superior, i en projectes eòlics en espais artificialitzats i zones aptes.

Tanmateix, aquest règim continua essent insuficient per a les zones de prioritat superior. Tal com està configurat ara, el PLATER estableix una jerarquia territorial, però no dota la prioritat superior d’un avantatge regulatori prou clar respecte de les zones prioritàries. No hi ha terminis específicament més curts, no hi ha una simplificació ambiental reforçada i no hi ha una garantia jurídica diferencial prou nítida que orienti efectivament les inversions cap als àmbits de màxima preferència. La jerarquia territorial després no trasllada aquesta jerarquia a un sistema en resulti un avantatge per als promotors.

Això debilita la funció ordenadora del mateix pla. Si el legislador vol que les inversions es dirigeixin als espais de millor acollida, no n’hi ha prou amb zonificar-los: cal establir també mecanismes materials d’atracció regulatòria. En cas contrari, la categoria de prioritat superior queda excessivament declarativa. Aquesta mancança és especialment rellevant si el PLATER vol assimilar funcionalment les zones de prioritat superior a les zones d’acceleració renovable de la Directiva RED III i del RDL 7/2026, perquè en aquest cas no n’hi ha prou amb exigir que la DIA “tingui en compte” el pla o amb permetre facultativament la incorporació de tràmits de la seva avaluació estratègica. Cal que, en aquests àmbits, l’avaluació ambiental estratègica del PLATER tingui un efecte procedimental més fort, de manera que l’avaluació del projecte no reobri de manera ordinària qüestions ja resoltes a escala de pla i es concentri en els impactes no previstos o en les singularitats específiques del cas concret.

Fonament

L’article 22 del decret introdueix un règim de consideració reforçada de l’avaluació ambiental estratègica del PLATER, però no arriba a configurar un règim de simplificació ambiental reforçada específic per a les zones de prioritat superior. El decret estableix que el PLATER, així com la seva avaluació i declaració ambiental estratègica, han de ser tinguts en compte per l’òrgan ambiental; permet que aquest incorpori tràmits i actes administratius del procediment d’avaluació ambiental estratègica del PLATER als procediments d’avaluació ambiental dels projectes; i obliga a justificar expressament les resolucions desfavorables en relació amb el PLATER en determinats àmbits prioritzats. Tanmateix, el nucli del règim continua formulat en termes potestatius: l’organisme ambiental “pot” incorporar tràmits i actes de l’avaluació estratègica del PLATER, però no està obligat a fer-ho ni es presumeix suficient la cobertura ambiental del pla respecte dels impactes ja avaluats.

Això vol dir que el decret crea un règim de consideració reforçada, però no un règim de simplificació reforçada. En particular, no singularitza prou les zones de prioritat superior respecte de les zones prioritàries ordinàries. En conseqüència, la categoria de prioritat superior no es tradueix encara en un avantatge ambiental i procedimental real per als promotors. El PLATER no concreta prou bé quins avantatges dona a cada nivell de prioritat i  la jerarquia territorial no es trasllada a un sistema d’incentius regulatoris efectius.

Aquesta manca d’efecte diferencial és difícilment conciliable amb la lògica de la Directiva RED III i del nou marc estatal de les zones d’acceleració. Les zones d’acceleració no es defineixen només per una delimitació cartogràfica, sinó perquè es basen en una avaluació ambiental estratègica prèvia i en mesures de mitigació adequades, amb la finalitat que els projectes situats en aquests àmbits se sotmetin a procediments més ràpids, més previsibles i més focalitzats. Si el PLATER vol assimilar les zones de prioritat superior a aquesta figura, la seva avaluació ambiental estratègica no pot quedar reduïda a un simple antecedent orientatiu, sinó que ha de tenir un efecte procedimental reforçat.

En aquest sentit, la funció pròpia de l’avaluació ambiental estratègica del PLATER hauria de ser delimitar ex ante les qüestions ambientals rellevants a escala territorial i establir les mesures de mitigació necessàries perquè, en les zones de prioritat superior, la DIA de projecte no reobri de manera ordinària tot allò que ja ha estat ponderat en el pla. L’avaluació ambiental del projecte s’hauria de limitar, en aquests àmbits, a les afeccions no previstes, a les circumstàncies sobrevingudes o a les singularitats específiques del cas concret. En absència d’aquest efecte reforçat, la categoria de prioritat superior queda excessivament declarativa: ordena el territori, però no genera un incentiu regulatori prou clar perquè la inversió es desplaci efectivament cap als àmbits de màxima preferència.

Aquesta mateixa orientació queda reforçada pel RDL 7/2026, que defineix les Zonas de Aceleración Renovable (ZAR), preveu que els plans de designació vagin acompanyats de mesures de mitigació i seguiment, i estableix per als projectes de generació renovable i d’emmagatzematge electroquímic hibridat dins de ZAR un règim ambiental més simplificat, amb exclusió de la tramitació ambiental ordinària o simplificada en determinats supòsits i amb possibilitat de desplegar procediments simplificats d’autorització. Això confirma que la lògica de les ZAR no és només territorial o temporal, sinó també ambientalment simplificadora. (BOE)

Per tant, si el PLATER vol que les zones de prioritat superior operin materialment com a zones d’acceleració renovable, el decret hauria de reforçar la relació entre la seva avaluació ambiental estratègica i la tramitació ambiental dels projectes. No n’hi ha prou amb permetre que l’òrgan ambiental incorpori tràmits de l’avaluació ambiental estratègica del PLATER; cal que, en aquests àmbits, aquesta avaluació ambiental estratègica produeixi una presumpció reforçada de suficiència ambiental sobre els impactes ja avaluats i que la tramitació ambiental dels projectes tingui un caràcter abreujat, focalitzat i fortament condicionat per l’avaluació estratègica del mateix pla.

Valoració

En aquest context, el decret es queda curt per tres motius.

Primer, perquè manté el règim de l’article 22 en un pla facultatiu i genèric. L’òrgan ambiental pot aprofitar la l’avaluació ambiental estratègica del PLATER, però no està sotmès a una regla reforçada que singularitzi realment les zones de prioritat superior.

Segon, perquè tracta de manera semblant les zones prioritàries i les zones de prioritat superior, quan aquestes darreres haurien de tenir una funció més pròpia de les zones d’acceleració renovable i, per tant, un efecte procedimental més intens.

Tercer, perquè això desaprofita el principal valor del PLATER des del punt de vista ambiental: si el pla ja ha estat sotmès a avaluació ambiental estratègica i ha definit àmbits de baixa sensibilitat amb mesures de mitigació, no és coherent que el projecte individual en aquestes zones segueixi sotmès a una reobertura ambiental gairebé ordinària de qüestions ja ponderades a escala territorial.

Sol·licitud

Se sol·licita que el decret incorpori una regulació expressa en virtut de la qual:

1. En les zones de prioritat superior, l’avaluació ambiental estratègica del PLATER i les mesures de mitigació associades tinguin un efecte procedimental reforçat sobre l’avaluació ambiental dels projectes.
2. Aquest efecte comporti que, en aquests àmbits, la tramitació ambiental del projecte es concentri en els impactes no previstos, les afeccions sobrevingudes o les singularitats específiques del projecte concret, i no reobri de manera ordinària qüestions ja resoltes en l’avaluació ambiental estratègica del PLATER.
3. L’article 22 deixi de formular-se només en termes potestatius (“pot acordar motivadament”) i estableixi, almenys per a les zones de prioritat superior, una regla reforçada del tipus “ha d’incorporar” o “es presumeix suficient” la cobertura de l’avaluació ambiental estratègica del PLATER per a totes les qüestions ja avaluades.
4. Es singularitzi explícitament el règim ambiental de les zones de prioritat superior respecte de les zones prioritàries, en coherència amb la seva assimilació funcional a les zones d’acceleració renovable.
5. El decret s’adapti a la lògica de la Directiva RED III i del RDL 7/2026, de manera que l’avaluació ambiental del projecte en aquests àmbits tingui un caràcter abreujat, focalitzat i fortament condicionat per l’avaluació ambiental estratègica del PLATER. 

Proposta de redacció orientativa pel Decret

1. “En els projectes situats en zones de prioritat superior, l’avaluació ambiental estratègica del PLATER i les mesures de mitigació que hi són associades es presumeixen suficients pel que fa als impactes ja avaluats a escala de pla.
2. L’avaluació ambiental dels projectes ubicats en aquests àmbits s’ha de limitar a les afeccions específiques no previstes, a les circumstàncies sobrevingudes i a les singularitats pròpies del projecte concret.
3. L’organisme competent per dur a terme l’avaluació ambiental ha d’incorporar en aquests procediments els tràmits i actes administratius de l’avaluació ambiental estratègica del PLATER que siguin pertinents, i només pot apartar-se’n mitjançant resolució expressa i motivada basada en circumstàncies singulars no contemplades pel mateix pla.”

Al·legació 13. Sobre la correcta interpretació de la prelació dels espais antropitzats i la necessitat d’evitar una sobreestimació del seu potencial temporal i material

Observació

El PLATER incorpora de manera clara el criteri de prelació dels espais ja alterats per l’activitat humana, en coherència amb l’article 19 de la Llei 16/2017, de l’1 d’agost, del canvi climàtic. Tant la memòria general com l’arquitectura del Pla situen en primer terme les cobertes i els edificis, en segon terme els sòls artificialitzats i, només posteriorment, els sòls no artificialitzats. Aquesta estructura jeràrquica és explícita en la documentació del Pla i respon al mandat legal de prioritzar, sempre que sigui possible, les cobertes de les edificacions, el sòl diferent del no urbanitzable i, dins del sòl no urbanitzable, els espais agraris en desús.

Des de Renovem-nos compartim aquesta orientació general i considerem que el PLATER és una eina imprescindible per ordenar territorialment el desplegament renovable a Catalunya, aportar seguretat jurídica i reduir la conflictivitat associada a la implantació desordenada de projectes. El mateix projecte de decret justifica el PLATER com un instrument destinat a aportar ordre, criteris clars i predictibilitat, així com a reduir la incertesa jurídica i les càrregues administratives innecessàries.

Tanmateix, considerem necessari incorporar una precisió expressa per evitar interpretacions errònies de la prelació legal dels espais antropitzats o artificialitzats. El fet que aquests espais siguin prioritaris no implica que siguin suficients per si sols per assolir els objectius energètics del Pla, ni tampoc que el seu potencial teòric pugui traslladar-se automàticament, i en els terminis més immediats, a un potencial efectivament desplegable.

Fonament

L’article 19 de la Llei 16/2017 estableix que les energies renovables s’han de desenvolupar aprofitant, sempre que sigui possible, espais ja alterats per l’activitat humana, per minimitzar l’ocupació innecessària del territori. La memòria del PLATER recull expressament aquest mandat i el vincula a la necessitat d’una planificació territorial sectorial que minimitzi els impactes derivats de l’elevada demanda de sòl que requereixen les energies renovables i les seves línies d’evacuació.

Ara bé, aquesta previsió legal constitueix un criteri de priorització territorial i de minimització d’impactes, no un mandat d’exhauriment previ ni una presumpció de suficiència material o temporal dels espais alterats per l’activitat humana. La mateixa documentació del PLATER confirma aquesta lectura: el Pla estableix una jerarquia clara, però alhora distribueix els objectius del 2050 entre edificis, sòls artificialitzats i sòls no artificialitzats. La memòria identifica un objectiu mínim de 11.144,4 MW en edificis, un recurs potencial de 2.614,0 MW en sòls artificialitzats i recursos potencials de 19.394,3 MW de solar fotovoltaica i 23.136 MW d’eòlica terrestre en sòls no artificialitzats.

Pel que fa específicament als sòls artificialitzats, la memòria del PLATER els tracta com un àmbit rellevant però limitat, amb un apartat específic sobre “limitacions existents” i un recurs potencial propi, fet que confirma que no poden ser considerats una reserva abstracta i íntegrament disponible.

Aquesta cautela és especialment pertinent en relació amb els objectius temporals més pròxims, singularment els de 2030. En molts espais prioritaris per definició —com ara cobertes urbanes, sòls urbans no consolidats, sòls urbanitzables, entorns viaris o ferroviaris i altres àmbits fortament fragmentats— la limitació principal no és només el potencial físic teòric, sinó la velocitat efectiva de desplegament. L’evolució de la implantació en aquests espais posa de manifest que, en el cas de les cobertes, la limitació principal és el ritme d’ocupació i no l’espai disponible ni el procediment. 

Valoració

Per tot això, no es considera jurídicament correcta ni tècnicament fundada una lectura de l’article 19 de la Llei 16/2017 que pretengui impugnar la totalitat del PLATER sobre la base d’una suposada infravaloració dels espais antropitzats, com algunes veus defensen. El PLATER no desconeix en cap cas la prelació legal, sinó que l’assumeix i l’estructura com a criteri rector del model territorial. El que no fa —i encertadament no fa— és convertir aquesta prelació en una hipòtesi de substitució completa del desplegament en altres àmbits del territori.

En aquest punt convé deixar constància també que diversos estudis externs, com el visor SITAC del potencial fotovoltaic de les comarques de Barcelona de la Diputació de Barcelona, «Determinació del potencial d’autoabastiment elèctric dels municipis de la demarcació de Tarragona a partir d’energia fotovoltaica i eòlica instal·lada en entorns urbans» de la Diputació de Tarragona o el recent estudi fet pel grup de la CUP a la Diputació de Girona, que atribueixen als espais antropitzats o “de baix impacte” una capacitat molt superior presenten limitacions metodològiques rellevants que en desaconsellen l’ús com a base per desacreditar el model territorial del PLATER.

En primer lloc, aquests estudis comparen habitualment el potencial de generació amb el consum elèctric actual, i no amb la demanda futura d’un sistema electrificat i descarbonitzat. 

En segon lloc, aquests treballs tendeixen a confondre potencial cartogràfic màxim amb potencial realment desplegable dins dels terminis útils per a la transició energètica. El potencial de les cobertes és una capacitat màxima teòrica i el principal límit és el ritme real d’ocupació, condicionat per la voluntat dels propietaris, els obstacles administratius i econòmics i la necessitat de mantenir en el temps ritmes de desplegament que ja han depès, en part, d’incentius extraordinaris. Per tant, el fet que les cobertes siguin prioritàries no infereix que puguin absorbir amb rapidesa la major part del desplegament necessari.

En tercer lloc, part dels estudis analitzats qualifiquen com a “antropitzats” espais que difícilment mereixen aquest qualificatiu. Un informe de Renovem-nos documenta, per exemple, que el visor SITAC classifica com a sòls “antropitzats” diverses parcel·les de Lliçà de Vall que són majoritàriament camps de conreu en explotació, així com finques de Santpedor constituïdes en gran part per mosaics de bosc i conreu o parcel·les on només una petita porció presenta una alteració prèvia. També s’hi exposa el cas de finques de Sitges en què predomina el bosc o on existeixen usos actius com l’equitació o una hípica, sense que això impedeixi que el visor els computi com a plenament aptes a efectes de potencial fotovoltaic. Aquests exemples mostren que una part de la capacitat atribuïda als espais “antropitzats” deriva d’una sobreinclusió materialment inconsistent amb la idea d’espai degradat o de baix impacte.

En quart lloc, alguns dels estudis no incorporen adequadament criteris de viabilitat efectiva. L’informe de Renovem-nos assenyala expressament que el potencial de moltes parcel·les individuals és irreal perquè es calcula en proporció a la superfície sense descomptar la presència de bosc, pendents inadequats o altres limitacions físiques. Igualment, posa de manifest que el visor SITAC arriba a considerar aptes parcel·les tan petites com 0,1 hectàrees, malgrat que en condicions favorables l’extensió mínima perquè una instal·lació a terra sigui rendible se situa entorn de 3-5 hectàrees. Aquesta absència de filtre de viabilitat econòmica i física desvirtua de manera substancial els resultats agregats.

En cinquè lloc, alguns estudis projecten una disponibilitat immediata d’espais urbans i periurbans que no es correspon amb la realitat social, urbanística i funcional d’aquests àmbits. L’informe cita, en el cas de Tarragona, espais urbans que complien formalment els criteris cartogràfics però que en la pràctica corresponen a espais arbrats, parcel·les pendents d’edificació o sòls reservats a altres usos. En el cas de Reus, molts espais “periurbans” identificats com a aptes són parcel·les en expectativa de desenvolupament o terrenys immediatament adjacents a zones residencials, de manera que ni la seva disponibilitat ni la seva acceptació social poden donar-se per descomptades.

En sisè lloc, fins i tot els exemples més favorables de potencial en espais alternatius queden molt lluny de permetre una substitució material del desplegament en altres àmbits. L’informe de Renovem-nos conclou que el potencial fotovoltaic a terra en espais degradats o de poc interès ecològic se situaria entre 4.755 i 6.758 GWh anuals i que, en el cas més optimista, això equivaldria només a l’entorn del 6% de la demanda elèctrica prevista per al 2050. Per tant, aquestes xifres no donen cobertura tècnica a una impugnació global del PLATER basada en la suficiència dels espais antropitzats.

A la vista d’aquestes limitacions, l’estimació del PLATER sobre els sòls artificialitzats no només no pot considerar-se manifestament infravalorada, sinó que respon a una aproximació prudent i metodològicament més robusta. En aquest sentit, el risc real no és que el PLATER hagi ignorat la prelació legal dels espais alterats, sinó que una lectura descontextualitzada del potencial teòric d’aquests espais pugui induir a conclusions errònies sobre la seva capacitat efectiva per satisfer els objectius energètics de Catalunya en els horitzons temporals més immediats.

Sol·licitud

Per tot l’exposat, se sol·licita que es reforci la justificació del PLATER, ja sigui al decret, a la memòria o en la resposta a les al·legacions, en els termes següents:

Que s’expliciti que la prelació derivada de l’article 19 de la Llei 16/2017 és un criteri rector de priorització territorial i de minimització d’impactes, però no implica ni l’exhauriment previ obligatori dels espais alterats per l’activitat humana ni la seva suficiència material o temporal per assolir, per si sols, els objectius energètics del Pla.

Que es deixi constància que els objectius temporals associats a edificis i sòls artificialitzats s’han d’interpretar tenint en compte no només el potencial teòric existent, sinó també les limitacions reals de desplegament, incloent-hi la fragmentació de la propietat, la coordinació entre múltiples titularitats o punts de subministrament, la disponibilitat efectiva de connexió i les condicions tècniques, econòmiques, urbanístiques i socials de viabilitat.

Que s’incorpori expressament, en la resposta administrativa a les al·legacions que invoquin una presumpta infravaloració dels espais antropitzats, que determinats estudis externs presenten limitacions metodològiques rellevants, en particular perquè comparen el potencial amb la demanda elèctrica actual i no amb la futura, assimilen potencial teòric a potencial desplegable, inclouen com a antropitzats espais que no ho són materialment i no incorporen adequadament criteris de viabilitat efectiva.

Que es confirmi expressament que la correcta aplicació del principi de prelació dels espais alterats per l’activitat humana és plenament compatible amb la necessitat de preveure i ordenar també el desplegament d’instal·lacions en altres sòls amb capacitat d’acollida adequada, en la mesura necessària per assolir els objectius energètics i climàtics de Catalunya.

Proposta de redacció orientativa pel Decret

“Article X. Criteri de prelació dels espais alterats per l’activitat humana

1. La implantació d’instal·lacions d’energies renovables s’ha de prioritzar en edificis, cobertes, sòls artificialitzats i altres espais ja alterats per l’activitat humana, d’acord amb l’article 19 de la Llei 16/2017, de l’1 d’agost, del canvi climàtic.
2. Aquesta prelació té caràcter rector i s’ha d’aplicar d’acord amb criteris de viabilitat tècnica, disponibilitat efectiva, adequació territorial i compatibilitat amb els valors ambientals, agraris, paisatgístics i urbanístics concurrents.
3. La determinació dels objectius de desplegament associats als edificis, als sòls artificialitzats i a la resta d’espais alterats per l’activitat humana s’ha d’interpretar d’acord amb el seu potencial efectivament desplegable i les seves limitacions d’acord amb les quals, la priorització dels espais alterats per l’activitat humana és compatible amb la necessitat de preveure, ordenar i territorialitzar també la implantació d’instal·lacions en altres àmbits amb capacitat d’acollida adequada, en la mesura necessària per assolir els objectius de transició energètica, descarbonització i seguretat de subministrament establerts per la normativa vigent i per la planificació energètica de Catalunya.
4. La prelació a què fa referència aquest article no implica ni l’exhauriment previ obligatori dels espais esmentats ni la seva suficiència material o temporal per assolir, per si sols, els objectius energètics del Pla.
5. El desplegament en altres sòls amb capacitat d’acollida adequada és compatible amb aquest criteri de prelació quan sigui necessari per garantir l’assoliment dels objectius energètics i climàtics de Catalunya.”