Jordi Vilardell Gómez, en qualitat de president de l’associació Renovem-nos, compareix i
EXPOSA:
Atesa la fase de consultes que preveu l’article 19.1 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental, per elaborar un document d’abast sobre l’estudi ambiental estratègic que ha de regir la tramitació ambiental del PINECCAT30,
Atès l’interès específic de la nostra entitat en el desenvolupament de plans i programes que permetin assolir els objectius climàtics de Catalunya, formulem les següents consideracions a l’avanç del PINECCAT i del Document inicial estratègic que l’acompanya.
CONSIDERACIONS
1- Sobre els objectius de reducció de GEH del PINECCAT
La principal finalitat que persegueix la Llei 16/2017, del Canvi climàtic és aconseguir que Catalunya redueixi les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) i afavorir la transició cap a una economia baixa en carboni, establint un conjunt d’estratègies que facin possible la transició energètica per assolir un model energètic basat al 100% en les energies renovables a tot tardar l’any 2050. Tal com estableix la Llei, tot això s’ha de fer d’acord amb els objectius de la Unió Europea i els criteris de repartiment d’esforços que la Unió Europea fixa per als estats membres, incorporant-hi sempre les actualitzacions que la Conferència de les Parts (COP) de la Convenció marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic estableixi.
El PINECCAT ha adaptat l’objectiu del Reglament d’Esforços Compartits dels estats membres de la UE de 2023, segons el qual, seguint la metodologia emprada per la Unió Europea per a determinar la reducció d’emissions que ha d’assolir cada Estat membre i que divideix l’esforç segons el PIB per càpita de cada estat, s’ha recalculat l’objectiu de reducció de les emissions totals i les emissions difuses a 2030. D’acord amb aquesta modificació l’objectiu de reducció de les emissions de GEH és del 44% respecte de 2005 pels sectors difusos, i un 51% respecte dels valors de 2005 pels sectors regulats per ETS.
Malgrat que són objectius lloables que tant de bo esdevinguin realitat, considerem que cal una major coordinació amb els objectius de la Llei Europea del Clima, una llei – no ho oblidem d’aplicació directa als estats membres que no requereix adaptació normativa estatal – que estableix l’objectiu de reducció de GEH del 55% respecte dels valors de 1990, en consonància amb els objectius subscrits per la UE en l’Acord de París. La diferència entre l’any base de referència entre els objectius del PINECCAT i els de la UE pot portar al fet que els objectius proposats no estiguin en consonància amb els de l’Acord de París, que ja estaven per sota dels demandats per l’IPCC als països més desenvolupats.
2- Els pressupostos de Carboni i la seva implicació en el PINECCAT
L’article 7 de la Llei 16/2017, del Canvi climàtic, estableix que els pressupostos de carboni, han de ser el mecanisme de planificació i seguiment per a la integració dels objectius de reducció d’emissions de GEH en les polítiques sectorials. I que aquests s’han d’establir per períodes de cinc anys i s’aprova amb una antelació de deu anys.
La Llei també estableix que el primer pressupost 2021-2025 i el segon 2026-2030 havien de ser vigents com a molt tard el 31 de desembre de 2020. Cap d’aquests pressupostos s’han presentat encara al Parlament incomplint els terminis legals per fer-ho. El tercer pressupost 2031-2035 havia de ser aprovat abans del 31 de desembre de 2023 i tampoc no s’ha aprovat.
Aquest incompliment en els terminis legalment establerts provoca ara una disfunció normativa que fa que el PINECCAT, no tan sols no pugui esdevenir l’instrument per acomplir el que es planifica en els pressupostos de carboni, sinó que en prescindeixi totalment. En tot el text del PINECCAT la paraula pressupost de carboni no surt esmentada ni una sola vegada.
Considerem que malgrat els reiterats incompliments de la Llei per part del Govern, l’arquitectura normativa de la Llei és bona i ha de prevaldre. En aquest sentit, i donat que el Govern ja ha enllestit els pressupostos de carboni fins al 2035, és imprescindible que el PINECCAT s’adapti a les fites temporals i sectorials que allà s’establiran i que aquest instrument aparegui en el capítol 4rt com a marc de referència en la reducció d’emissions a Catalunya de la mateixa manera que la PROENCAT ho fa en referència a l’àmbit energètic.
3- El criteri poblacional és un vector a tenir en compte
Malgrat que la reducció d’emissions per càpita produïda a partir de 2005 evidencia un desacoblament de les emissions de GEH i el creixement de la població i que aquest desacoblament ha estat essencial per assolir reduccions absolutes d’emissions de GEH, sobretot tenint en compte que la població ha augmentat un 27,5% des de 1990, el criteri poblacional ha de formar part de l’equació. La incidència de la població actual no serà la mateixa que la que tindrà la població del 2030, 2040 o la Catalunya dels 10 milions del 2050. Considerem que aquesta variable poblacional s’ha de tenir en compte en les projeccions, ja sigui incrementant l’esforç previst en determinats sectors per a compensar-ho, o ja sigui preveient un objectiu d’emissions per càpita menor.
4- El PINECCAT no identifica les barreres
El PINECCAT preveu, d’acord amb la PROENCAT que per a l’any 2030 caldrà incorporar fins a 12.000 MW d’energies renovables (5.000 MW d’energia eòlica i 7.000 MW de fotovoltaica). La potència renovable total haurà de créixer fins als gairebé 62.000 MW l’any 2050, 18 vegades la potència instal·lada actualment. Vist el ritme d’implantació actual, aquest objectiu avui dia esdevé utòpic.
Considerem que és urgent – i el PINECCAT hauria de recollir-ho en l’acció transversal 14 – una adaptació de la normativa que regula la tramitació de les renovables D16/2019 i també del text refós de la Llei d’Urbanisme D1/2010 per tal d’adaptar-les a la Directiva Europea D2023/2413 i assegurar que el procediment administratiu establert no sigui la principal barrera per a la consecució dels objectius fixats. En aquest sentit, també cal identificar la manca d’una normativa específica per a l’emmagatzematge energètic i la planificació de les infraestructures de bombament reversible que necessitarà el país.
Tanmateix, cal que el PINECCAT, en el seu apartat d’eficiència estratègia 32 i 37, abordi les reformes legislatives necessàries amb vista a l’aplicació de la Directiva (UE) 2024/1275 que estableix que a partir del 2030 estaran prohibides les calderes de gas en els edificis residencials de nova construcció. Això implica deixar de considerar la xarxa de gas com a sistema essencial urbà al qual estan obligades totes les noves promocions residencials.
5- Previsió de les polítiques sectorials que poden incrementar emissions de GEH
Més enllà de totes les accions de mitigació que preveu el PINECCAT, hi haurà polítiques sectorials que probablement emprendran accions que augmentin les emissions. Així, els escenaris de creixement urbanístic previstos segons el planejament vigent i seva la mobilitat induïda, tot el pla d’habitatge social previst, així com grans infraestructures com l’ampliació de l’aeroport, han de ser tingudes en compte en el PINECCAT com a factors que obliguen a un major esforç en altres àmbits.
6- Mesures de seguiment ambiental
En l’apartat 6 del PINECCAT es determina que, d’acord amb el previst als articles 30.2.c i 30.2.d de la Llei 16/2017 de l’1 d’agost, del canvi climàtic, és funció de la Comissió Interdepartamental del Canvi climàtic fer el seguiment i l’avaluació de les polítiques climàtiques i dels plans d’acció sectorials. Aquesta Comissió en farà el seguiment i avaluació a partir de les dades disponibles. Pel que fa a l’evolució del sistema energètic català, el seguiment continu i l’avaluació del grau d’assoliment dels objectius energètics recollits en el PINECCAT30 el desenvoluparà l’Institut Català d’Energia. En canvi, el DIE no s’estableix quin organisme de la Generalitat serà el responsable dels inventaris oficials d’emissions de GEH de Catalunya que permetran el seguiment de les emissions inventariades en els sectors difusos i en els sectors sotmesos a la Directiva del comerç d’emissions per tal d’avaluar l’efectivitat d’aquest Pla i fer les propostes oportunes a la Comissió Interdepartamental del Canvi climàtic. Per això, considerem que cal determinar a qui s’encomana aquesta tasca, ja sigui a la Direcció General d’Acció Climàtica o en concret a l’Oficina del canvi climàtic.
7- L’escala municipal
Les autoritats locals poden jugar un rol molt favorable a la consecució dels objectius climàtics, o pel contrari poden ser institucions que en posin entrebancs per motius estrictament locals. Per tal d’assegurar aquesta lleialtat institucional, cal que el PINECCAT disposi d’un apartat d’accions que impliquin la necessària col·laboració dels ens locals.
En aquest sentit, considerem que una acció del PINECCAT, vinculada a l’acció transversal 15 i 62, ha de ser generar una base de dades que permetin amb la millor metodologia existent estimar l’inventari d’emissions de cadascun dels 947 municipis de Catalunya, i establir objectius de reducció també a escala municipal que impliquin una política climàtica també local. En aquest sentit, també considerem que el PINECCAT ha de preveure una reforma legislativa de la Llei 16/2017, del Canvi climàtic, per afegir una disposició addicional que estableixi un termini per tal que els ajuntaments de més de 50.000 habitants facin els seus pressupostos de carboni en consonància amb els pressupostos de carboni de Catalunya.
8- El biogàs com a solució i no com a problema
Catalunya té un greu problema amb els residus ramaders. Els 24 milions de porcs, els 200 milions d’aus, i el milió més de caps entre boví, oví, cabrum i equí, sumen al voltant de 19 milions de tones de residus anuals i generen un 5% de les emissions d’efecte hivernacle en l’àmbit català. Si tots aquests residus passessin per plantes de biogàs abans d’aplicar al sòl, reduiríem la contaminació als aqüífers, podríem substituir un 12,5% del gas fòssil que es consumeix a Catalunya i eliminaríem les emissions de metà. Però perquè això sigui possible cal que s’estableixi l’obligació legal dels ramaders de digestar els seus residus abans d’abocar al sòl a partir d’un horitzó temporal suficient per desplegar l’estratègia catalana del biogàs. Sols quan l’alternativa d’abocar directament esdevingui impossible el territori veurà bé que s’implantin en el territori noves infraestructures d’aprofitament del biogàs que ara es veuran com innecessàries.
En aquest sentit, considerem que l’estratègia 21 del PINECCAT ha d’incloure’l una revisió del Decret 153/2019, de la gestió de la fertilització del sòl i de les dejeccions ramaderes, per tal d’establir-ne les condicions i els horitzons temporals d’implantació de la normativa d’acord amb l’estratègia catalana del biogàs.
9- Altres consideracions genèriques
En la fase de consultes ja vam fer arribar aquestes consideracions que trobem pertinent reiterar aquí:
En primer lloc, cada mesura hauria de dur associada una estimació de les emissions que s’espera que redueixi. D’aquesta manera, podríem saber si la suma de les accions proposades assoleix l’objectiu del pressupost de carboni que té Catalunya fins a l’any 2030.
Les mesures del Pla han situar-se en un cronograma d’implantació factible, de forma que la reducció d’emissions prevista en el temps s’ajusti als quinquennis del pressupost de carboni.
També considerem que donada la curta vida que tindrà el Pla (2026-2030) i pel principi de realisme polític, sols s’han d’incloure mesures que siguin competència de la Generalitat o bé que ja estiguin previstes pels organismes superiors que n’ostenten la competència.
Per acabar, considerem que totes les accions han d’especificar-ne el cost i la font de finançament a fi i efecte que després siguin tingudes en compte en l’elaboració dels pressupostos econòmics.
Barcelona, a 3 de març de 2025
