Anàlisi comparat del Reial Decret Llei derogat i el nou Decret sobre el reforç del sistema elèctric

Antecedents i context

El passat 28 d’abril de 2025 es va produir una apagada elèctrica massiva que va evidenciar vulnerabilitats greus en la xarxa elèctrica. Com a resposta urgent, el govern espanyol va aprovar el Reial decret llei 7/2025 el 25 de juny de 2025, amb una sèrie de mesures destinades a reforçar la seguretat i resiliència del sistema elèctric i impulsar la transició energètica. Aquell decret llei –conegut com a decret antiapagades– introduïa importants novetats en autoconsum, emmagatzematge i control de xarxa per tal d’evitar futures fallades de subministrament. No obstant això, el Congrés dels Diputats va rebutjar convalidar el RDL 7/2025 en la sessió del 22 de juliol de 2025, deixant-lo derogat i sense efecte (tal com vam informar en aquella data). Aquesta derogació va suposar una oportunitat perduda per reforçar la xarxa amb renovables i va generar una incertesa normativa considerable sobre moltes d’aquelles mesures.

Davant d’aquesta situació, el Govern es va comprometre a reintroduir les reformes rebutjades per via ordinària. Ara, a finals de juliol de 2025, s’ha sotmès a consulta pública un Projecte de Reial Decret de mesures urgents per al reforç del sistema elèctric. Aquest nou decret busca recuperar bona part del contingut tècnic del RDL 7/2025 per enfortir la xarxa i afavorir la transició energètica, adaptant les mesures al marc reglamentari vigent. A continuació analitzem els seus continguts principals, destacant en cada cas si reprenen mesures del RDL 7/2025, si incorporen novetats addicionals, o si hi ha aspectes de l’antic decret llei que han quedat exclosos en aquesta nova proposta.

Reforç de l’estabilitat i la seguretat de la xarxa elèctrica

Un eix central del nou decret és millorar la robustesa de la xarxa i prevenir apagades com la d’abril. En aquest sentit, es recuperen obligacions de supervisió i millora tècnica que ja establia el RDL 7/2025:

• Supervisió del control de tensió. La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) haurà d’elaborar, en el termini de tres mesos des de l’entrada en vigor del decret, un informe de seguiment del compliment de les obligacions de control de tensió per part de tots els agents obligats (Art. 3.1, nou RD). Aquesta mesura ja era present a l’RDL 7/2025.
• Inspecció de la capacitat de reposició de subministrament. En un termini de sis mesos, la CNMC haurà de dur a terme un pla d’inspecció extraordinari sobre les capacitats de reposició del servei elèctric (Art. 3.2, nou RD). Aquest pla examinarà tots els agents involucrats en la restauració del subministrament després d’una apagada, incloent generació amb arrencada autònoma, centrals de cicle combinat i xarxes de distribució. Aquesta obligació ja figurava al RDL 7/2025. Una reposició ràpida i coordinada és clau per minimitzar l’impacte de qualsevol interrupció massiva.
• Mandats tècnics a l’Operador del Sistema. El nou decret encomana al operador del sistema elèctric (REE) l’anàlisi i proposta de millores en diversos aspectes operatius de la xarxa, en línia amb el que ja demanava el RDL 7/2025. L’operador haurà d’elevar conclusions i, si escau, noves propostes tècniques sobre aquestes matèries a la CNMC i al Ministeri (Art. 4.1, apartats a)–d)). L’objectiu d’aquests mandats és reforçar la xarxa amb criteris tècnics moderns, exigint incorporar millores en equips de control i protecció perquè el sistema sigui més estable davant fluctuacions i avaries.

Cal destacar que aquestes mesures de vigilància i millora de l’estabilitat tenen continuïtat directa amb les previstes al RDL 7/2025, per tant són continguts coincidents. La seva aplicació ajudarà a la transició energètica perquè permeten integrar més renovables sense comprometre la fiabilitat: una xarxa més monitoritzada (via CNMC) i amb requisits tècnics actualitzats (via REE i normativa) pot absorbir una generació eòlica i solar creixent mantenint la tensió i la freqüència sota control. En resum, es tracta de blindar la seguretat del subministrament en un context de canvi de mix energètic.

Integració de renovables amb emmagatzematge i suport de xarxa

Un segon bloc de mesures urgents aborda com facilitar la incorporació massiva de renovables i emmagatzematge, perquè aportin més flexibilitat sense generar desequilibris a la xarxa. El nou decret manté i desenvolupa aquí algunes novetats clau ja iniciades pel RDL 7/2025, alhora que n’incorpora de noves d’àmbit reglamentari:

• Simplificació de l’emmagatzematge hibridat. Es declara d’urgència i s’agilitzen els tràmits per instal·lar bateries i sistemes d’emmagatzematge en plantes renovables existents. Concretament, el decret eximeix aquests projectes hibridats de passar una nova avaluació d’impacte ambiental. També s’estableix un procediment exprés d’autorització: es fusionen tràmits administratius i es redueixen terminis a la meitat en els processos d’autorització d’emmagatzematge addicional (Art. 6, nou RD). En la pràctica, un promotor que afegeix bateries a un parc solar o eòlic ja en funcionament podrà obtenir l’autorització en molt menys temps, presentant menys documentació redundants i amb una tramitació coordinada entre organismes. Aquesta mesura coincideix amb la prevista al RDL 7/2025 i és fonamental per accelerar el desplegament de bateries, peça clau per dotar de resiliència el sistema elèctric.
• Funcionalitat “grid-forming” i control de tensió amb renovables. El nou text reforça el marc normatiu perquè les instal·lacions de generació renovable contribueixin activament a l’estabilitat de la xarxa elèctrica. Mitjançant la Disposició final 1ª, es modifica el Reial decret 413/2014 per permetre que totes les tecnologies de generació (incloses eòlica i solar) puguin proporcionar serveis dinàmics de control de tensió de la xarxa, i s’estableixen penalitzacions per l’incompliment d’aquestes funcions. Això suposa que els parcs renovables hauran de ser capaços de regular voltatge (injectant o absorbint energia reactiva) segons les ordres del operador, de forma similar a com ho fan avui les turbines convencionals. A més, es elimina el concepte de “generació no gestionable” de la normativa. Aquesta mesura dona compliment a l’objectiu europeu d’equiparar la participació de renovables en serveis de flexibilitat (Reglament UE 2019/943 art. 13) i era una demanda llargament esperada pel sector. Cal mencionar que el RDL 7/2025 ja apuntava en aquesta direcció –s’hi destacava la introducció de la funcionalitat “grid-forming” en fotovoltaica– però ara el nou RD ho concreta a nivell reglamentari mitjançant aquesta modificació normativa. Què implica tot això? Que per primer cop es crearà un marc perquè les renovables puguin sustentar la xarxa en situacions crítiques: per exemple, un gran parc solar amb inversors tipus grid-forming podria mantenir la freqüència i la tensió en una part de la xarxa si cau la resta del sistema, o aportar estabilitat davant oscil·lacions de tensió. En definitiva, les renovables deixaran de ser generació passiva per esdevenir actores de suport estructural al sistema elèctric.
• Priorització segura de la generació renovable. En línia amb l’anterior, la modificació del RD 413/2014 també ajusta l’orde de prioritat en el redespacho (redistribució de càrrega) quan cal reduir generació per motius tècnics. S’estableix que no es penalitzaran les instal·lacions renovables pel fet d’estar hibridades amb bateries, eliminant la barrera que existia fins ara on algunes renovables es consideraven “no gestionables” i podien ser les primeres a ser desconnectades. Ara, amb el nou marc, un parc eòlic o solar amb bateries no es desconnectarà abans que un altre sense emmagatzematge només pel fet de tenir-ne, ja que deixen de tenir la etiqueta de no gestionable. Aquesta mesura, ja prevista al RDL 7/2025, incentiva explícitament la incorporació d’emmagatzematge a les instal·lacions renovables: les empreses saben que si hibriden els parcs amb bateries no seran discriminades en cas de congestions o restriccions, i a canvi el sistema es beneficia d’una generació més flexible. Això resulta en una major integració d’energia neta abans d’haver de reduir producció quan hi hagi excés o limitacions a la xarxa.

En resum, el nou decret consolida les passes iniciades pel RDL 7/2025 per fer la xarxa més flexible i renovable, sobretot facilitant l’emmagatzematge i convertint les renovables en font de serveis de suport (tensió, regulació). Amb aquestes eines, s’afavoreix una transició energètica on el creixement de la producció verda no comprometi l’estabilitat, sinó que fins i tot la millori gràcies a la tecnologia.

Repotenciació d’instal·lacions i innovació energètica

El Projecte de RD introdueix també mesures per actualitzar i millorar el parc generador existent, així com per promoure la innovació en noves solucions energètiques. Es tracta de continguts principalment nous respecte al RDL 7/2025, ja que aprofiten l’àmbit reglamentari:

• Definició de “repotenciació”. Per primera vegada es defineix de forma oficial què s’entén per repotenciació d’una instal·lació de producció o emmagatzematge (Art. 7, nou RD). El decret estableix que repotenciar equival a renovar tecnològicament una instal·lació existent, en un emplaçament ja antropitzat i amb bon recurs energètic, substituint totalment o parcialment equips i sistemes per uns altres de més eficients, que poden augmentar l’energia generada i fins i tot la potència instal·lada. En altres paraules, es tracta de reemplaçar aerogeneradors antics per uns de nous més potents, o panells solars per altres de millor rendiment, aprofitant la mateixa ubicació i infraestructures. Aquesta definició –alineada amb la Directiva (UE) 2018/2001 de renovables– no apareixia explícitament en el RDL 7/2025, i és important perquè obre la porta a simplificar els tràmits de repotenciació en normatives futures.
• Plataformes d’I+D+i per a renovables i xarxa. El nou text preveu agilitzar els projectes pilot i d’innovació en matèria d’energies renovables i emmagatzematge. En concret, s’introdueix una regulació específica per a les plataformes de prova o demostradores que connectin instal·lacions de generació o bateries experimentals a la xarxa (Art. 9, nou RD). Aquests projectes d’I+D+i podran obtenir autorització administrativa de manera simplificada (aprofitant l’article 53.3 de la Llei 24/2013, que eximeix certs requisits a instal·lacions d’assaig). És a dir, es facilita que universitats, centres de recerca o empreses provin noves tecnologies de generació o xarxa en entorns controlats i connectats al sistema elèctric real, sense haver de seguir tot el procediment ordinari d’autoritzacions com si fossin plantes comercials. Aquesta mesura és nova respecte al RDL 7/2025, que se centrava més en desplegament comercial, i suposa anar més enllà en favor de la transició: la innovació accelerada és clau per desenvolupar millores tecnològiques (per exemple nous sistemes d’emmagatzematge o la PLEMCAT)
• Nou criteri de càlcul de la potència instal·lada. Complementàriament, el decret redefineix el concepte de potència instal·lada d’una instal·lació de generació elèctrica a efectes d’autorització (Art. 5, nou RD). S’estableix amb caràcter general que la potència instal·lada és la potència activa màxima que pot generar el mòdul (o la suma de mòduls) en condicions normals. Aquesta precisió tècnica, que no estava detallada en el RDL 7/2025, ve motivada per l’experiència dels darrers anys: per exemple, en projectes híbrids amb diverses tecnologies o amb emmagatzematge, calia aclarir què es considera potència instal·lada de cara als permisos. Això pot agilitzar les autoritzacions i fomentar projectes que combinin generació renovable i bateries sense por a duplicitats en el còmput de potència.

En conjunt, aquestes disposicions noves (repotenciació, foment de l’I+D+i, definicions tècniques) van més enllà del que preveia el RDL 7/2025 i complementen el marc de transició energètica: afavoreixen tant l’expansió quantitativa de renovables (més potència instal·lada en els mateixos llocs) com l’evolució qualitativa (millors tecnologies i coneixement aplicat).

Agilització dels procediments administratius i d’accés a la xarxa

Una altra prioritat per accelerar la transició energètica és reduir la burocràcia i els colls d’ampolla en connexions i permisos. El RDL 7/2025 ja contenia mesures importants en aquest aspecte (es parlava fins i tot de reduir terminis un 50% en molts casos), i el nou RD recupera i desenvolupa diverses d’elles, al mateix temps que n’aporta d’addicionals enfocades a la xarxa de distribució:

• Reducció de terminis en tramitacions d’energia. Com ja s’ha esmentat per a l’emmagatzematge, el decret generalitza la tònica de simplificar tràmits i retallar terminis en els procediments administratius vinculats a instal·lacions elèctriques. A més del cas concret de les bateries (terminis a la meitat), el text modifica el reglament d’instal·lacions elèctriques (RD 1955/2000) per agilitzar les autoritzacions d’explotació: es revisen els articles relatius a la posada en servei definitiva de noves línies o plantes, per eliminar duplicitats i dotar de més flexibilitat les posades en marxa parcials (Art. 8, nou RD). L’objectiu és que un cop una instal·lació està tècnicament a punt, pugui entrar en funcionament sense retards administratius innecessaris.
• TerminIs màxims per a connexions en distribució. Una de les novetats destacades del nou RD, no explicitada en el RDL anterior, és la fixació de terminis concrets perquè les companyies distribuïdores executin les connexions de nous subministraments elèctrics (Art. 10, nou RD). Fins ara, molts consumidors o petits generadors patien llargues esperes per estar efectivament connectats un cop tenien permís, per manca d’obligatorietat de terminis a les distribuïdores. El decret crea un nou article 13 bis al RD 1183/2020 en el qual s’estipulen terminis segons el tipus de subministrament: per exemple, per un nou subministrament en baixa tensió, la distribuïdora tindrà 5 dies hàbils si no cal ampliar xarxa, 30 dies si cal estendre xarxa de baixa tensió, 60 dies si s’ha de construir un centre de transformació, etc. (Art. 10.1, nou RD). En alta tensió, s’estableix 80 dies per a una connexió simple fins a 66 kV, i en casos més complexos el termini s’acordarà segons l’obra (Art. 10.1.b). A més, es detallen terminis per a la part administrativa: la distribuïdora disposarà de 10 dies per revisar i acceptar (o demanar esmenes) al projecte tècnic de connexió presentat pel sol·licitant, i un cop la instal·lació nova estigui construïda pel sol·licitant, la companyia tindrà també un termini (que el decret defineix en dies hàbils) per a supervisar-la i fer l’enganxament final (Art. 10.2, nou RD). L’establiment d’aquests terminis és una incorporació nova molt rellevant: posa data de caducitat als retards injustificats en les escomeses. Cal recordar que un dels obstacles al desplegament de la mobilitat elèctrica era la demora a l’hora d’electrificar estacions de càrrega; amb aquesta mesura, es vol evitar que la burocràcia de xarxa freni els objectius de penetració de vehicle elèctric fixats per la UE.
• Alliberament de capacitat d’accés no utilitzada. En línia amb desbloquejar barreres, el nou decret estén als consums una norma que fins ara s’aplicava als productors: si un consumidor amb permís d’accés a la xarxa no fa servir la potència concedida en un termini de 5 anys, aquell permís caducarà. El RDL 7/2025 ja contemplava aquesta mesura a la seva disposició transitòria única, i ara es recupera a nivell reglamentari.

Com es pot veure, aquest bloc de mesures d’agilització recull moltes iniciatives del RDL 7/2025 (terminis reduïts, caducitat de permisos) i també n’afegeix d’altres (terminis concrets a distribuïdores) que responen a problemes detectats al sector. La traducció pràctica és que projectes d’energies renovables, d’autoconsum i d’infraestructures elèctriques es podran dur a terme en menys temps i amb menys traves administratives. En un moment en què la dècada crítica per al clima exigeix multiplicar la potència renovable instal·lada i electrificar la major part de la demanda, aquesta simplificació normativa ajudarà a no perdre oportunitats d’inversió ni retardar l’arribada dels beneficis ambientals i econòmics de la transició energètica.

Mesures del RDL 7/2025 que no s’han incorporat en el nou decret

Tot i la gran quantitat de continguts del RDL 7/2025 que aquest nou projecte de decret recupera, cal assenyalar que algunes mesures significatives han quedat fora de la proposta actual. Majoritàriament es tracta de disposicions que en el seu moment van requerir modificacions de llei (rang legal) i que ara no es poden reproduir en un reial decret reglamentari, o bé s’han posposat perquè s’abordin en un futur projecte de llei. Destaquem les principals absències:

• Foment de l’autoconsum col·lectiu i democratització energètica. El RDL 7/2025 havia ampliat el radi màxim per compartir energia en autoconsum col·lectiu de 2 km a 5 km entre generador i consumidors (Art. 38 del RDL 7/2025) i permetia explícitament que un mateix consumidor pogués estar simultàniament associat a una instal·lació d’autoconsum individual i a una instal·lació col·lectiva propera (RDL 7/2025 modificava l’Art. 4.5 del RD 244/2019 per introduir aquesta possibilitat). Aquests canvis van ser molt celebrats perquè facilitaven la creació de comunitats energètiques locals més àmplies i la participació flexible de ciutadans i empreses en projectes compartits.
• Noves figures: gestor d’autoconsum i agregador independent. Un altre camp on el RDL 7/2025 havia innovat era en la creació de nous actors per facilitar la transició. En concret, l’Article 15 del RDL introduïa el gestor d’autoconsum, un professional o empresa autoritzada pels usuaris d’una instal·lació d’autoconsum per realitzar en el seu nom les gestions tècniques i administratives (per exemple, repartir l’energia compartida, tramitar permisos, etc.). Igualment, l’Article 14 del RDL regulava per primer cop els serveis d’agregació independent, adaptant la normativa espanyola a les directives europees perquè tercers (agregadors) puguin agrupar consums o generacions de diferents clients i participar en els mercats elèctrics sense necessitat de ser comercialitzadora. Aquestes figures buscaven democratitzar i flexibilitzar el sistema elèctric: el gestor d’autoconsum ajudaria comunitats de veïns, petits ajuntaments o pimes a gestionar la seva energia sense haver de disposar d’un coneixement expert; l’agregador independent obriria la porta a serveis d’eficiència i flexibilitat (per exemple, gestionar consum flexible de diversos usuaris per aportar reserves al sistema o reduir pics). En el nou RD, cap d’aquestes dues figures apareix regulada. Això era previsible, ja que la seva creació es va fer modificant la Llei 24/2013 del Sector Elèctric (ergo, requereixen rang de llei). La no-incorporació en seu reglamentària indica que, probablement, s’haurà d’esperar a un projecte de llei específic per recuperar aquestes figures.
• Incentius fiscals i altres mesures d’electrificació eficient. El RDL 7/2025 incloïa reformes legislatives per incentivar econòmicament l’adopció de tecnologies netes. Per exemple, modificà la Llei d’Hisendes Locals per permetre als ajuntaments bonificar fins al 50% de l’IBI i el 95% de l’ICIO a aquells immobles on s’instal·lin sistemes d’aprofitament d’energia solar o de l’energia ambient (aerotèrmia, geotèrmia) (Art. 28 del RDL 7/2025). També facilitava la presa de decisions en comunitats de propietaris per instal·lar sistemes comuns d’energies renovables (només requeria un terç de vots favorables, mitjançant la modificació de la Llei de Propietat Horitzontal, Art. 27 RDL). Altres mesures derogades van ser l’exempció de tramitacions per a línies d’enllaç de punts de recàrrega (l’Art. 25 RDL eximia d’autorització administrativa prèvia certes infraestructures de connexió per a estacions de recàrrega de vehicles elèctrics, simplificant-ne la instal·lació) i la millora en la disponibilitat de dades sobre serveis de recàrrega (Art. 26 RDL). Cap d’aquestes disposicions es reflecteix en el nou RD, atès que totes requerien modificar lleis estatals (d’àmbit fiscal, civil o del sector elèctric).

Aquestes omissions no impliquen que es renunciï a aquelles polítiques, sinó més aviat que excedeixen l’abast competencial d’un Reial decret i es confien a futures lleis. Tanmateix, és important subratllar-les perquè formaven part de la visió integral del RDL 7/2025: aquesta visió combinava no només la robustesa tècnica de la xarxa (que el nou RD sí aborda) sinó també la participació ciutadana, la descentralització i els incentius econòmics per accelerar la transició. La derogació parlamentària va frenar de cop tot el paquet, i ara veiem com el govern prioritza rescatar per via reglamentària les mesures tècniques i de desplegament més urgents, mentre que les mesures de calat més social o econòmic resten en l’aire a l’espera de consens polític.

Taula comparativa de continguts: RDL 7/2025 vs. nou RD (projecte en consulta)

(Art. X = article del nou RD; RDL = Reial decret llei 7/2025 derogat. DF = Disposició Final; DT = Disposició Transitòria.)

Conclusions

El nou projecte de Reial Decret de reforç del sistema elèctric suposa un pas endavant necessari per recuperar l’impuls de la transició energètica després del fre legislatiu que va suposar la derogació del RDL 7/2025. El text manté un alt grau de coherència amb les mesures tècniques i de seguretat que ja s’havien plantejat inicialment: reforça la xarxa per evitar apagades, aposta per més autoconsum i emmagatzematge (ara via simplificació administrativa), i facilita que les renovables assumeixin funcions abans reservades a tecnologies convencionals (control de tensió, subministrament de reserves). En paral·lel, incorpora millores addicionals pragmàtiques com els terminis a les distribuïdores, que responen a demandes reals dels actors del sector i ajudaran a desencallar projectes sobre el terreny.

No obstant, és evident que el decret no pot substituir per complet tot el que contenia l’anterior RDL perquè el format reglamentari té límits: queda pendent el component de “democratització energètica” (comunitats locals de 5 km, agregadors, gestors, incentius) que exigia canvis legals de fons. Per tant, és fonamental que, com va anunciar el Govern, es treballi en un projecte de llei més ampli després de l’estiu per abordar aquests àmbits i completar la transició en la seva vessant social i participativa.

En conjunt, podem valorar positivament que aquest nou decret respon al moment d’urgència (tant per la seguretat del subministrament arran de l’apagada, com per l’emergència climàtica que obliga a desplegar renovables ràpidament). Les mesures proposades reduiran terminis i incerteses per a moltes inversions en renovables i xarxa, i augmentaran la confiança en que un sistema elèctric 100% renovable és assolible sense comprometre la qualitat ni la continuïtat del servei. Des de Renovem-nos, celebrem aquests avenços tècnics i instem totes les forces polítiques a donar-hi suport i completar-los amb les reformes estructurals pendents, perquè la seguretat energètica i l’accés democràtic a les renovables vagin de la mà en el camí cap a la descarbonització.

Text complet del Reial Decret