Anàlisi de la nova planificació de la xarxa de transport…

Què s’està sotmetent a informació pública

El MITECO ha tret a informació pública una proposta de planificació vinculant de la xarxa de transport elèctric 2025–2030 (Red Eléctrica) i el seu Estudi Ambiental Estratègic (EAE). El tràmit és conjunt (sustantiu + ambiental) i està obert a al·legacions.

Objectiu de fons

Adaptar la xarxa per integrar massivament renovables i emmagatzematge, resoldre colls d’ampolla estructurals, atendre noves demandes elèctriques (electrificació industrial, ports i ferrocarril, hidrogen verd i nous grans consums com centres de dades/IA), i complir amb PNIEC 2030 i accions europees sobre xarxes.

Visió general

El document marc descriu la “xarxa de partida” (obres ja en tràmit o construcció) i un paquet nou d’actuacions 2025–2030 (planificació vinculant), a més d’un annex de necessitats post-2030 per guanyar temps de tramitació en projectes crítics (p. ex., noves interconnexions amb França pel Pirineu central, reforços a Madrid sud-est/sud-oest, enllaç submarí Gran Canària–Fuerteventura, suports a corredors d’H₂: Zamora, La Rioja, Tarragona, Barcelona, Cantàbria).

Per què això accelera la transició

Allibera capacitat d’evacuació i redueix restriccions (curtailment), permet més GWh renovables al sistema i baixa emissions; alhora, electrifica transport (ferrocarril/ports) i prepara la xarxa per H₂ i nous megaconsums, amb beneficis socioeconòmics que superen àmpliament la inversió, segons el seu anàlisi cost–benefici.

Magnitud econòmica i beneficis (dades clau)

Inversió total prevista 13.590 M€
Increment d’accés a consums fins als 375 TWh, passar del 38,5 GW punta actuals als 61,4 GW
Nova capacitat renovable 159 GW (283.000 GWh/any) i 22 GW d’emmagatzematge
Reducció d’emissions: 8.826 kt CO₂/any; 3,9% del total d’emissions netes de Espanya.
Benefici anual total estimat que generaran les noves actuacions: > 3.398 M€ / any.

Actuacions més destacades

Interconnexions i enllaços: nord amb Portugal, Golfo de Bizkaia amb França, reforç amb Marroc; dins TNP, reforç Península–Balears i Mallorca–Menorca; a Canàries, compensadors síncrons i futurs enllaços.
Eixos de reforç i nous consums: nord-oest i nord-est, anells de Madrid i Saragossa, pol químic de Tarragona, eixos Llevant i Andalusia–Extremadura, integració de renovables a Galícia i Canàries, i paquets de suport a xarxa de distribució per absorbir nous creixements urbans/industrials.

Com s’ha construït l’escenari (metodologia)

S’escenaritza una demanda més alta que PNIEC per contemplar noves càrregues (p. ex. electròlisi per H₂, IA/centres de dades), i es fa una priorització espacial de generació renovable i demandes, pactada amb les CCAA ,amb “probabilitat d’èxit” basada en: (i) estat de tramitació i localització, (ii) recurs renovable (sol/eòlic), (iii) factors externs (cost sòl, proximitat a subestacions). Inclou la zonificació ambiental oficial per minimitzar impactes.

Què implica per a Catalunya

Es proposa un nou nus “BESÒS” per abastar l’àrea metropolitana de Barcelona
Indústria i cruïlles elèctriques: Tarragona (pol químic) i AMB reben reforços per nous consums i flexibilitat.
Ferroviari i ports: actuacions en nusos metropolitans i litorals per electrificar i descarbonitzar transport pesant.
NE (Vallès–Maresme–Selva–Girona): més capacitat d’evacuació de renovables i subministrament a zones de creixement i nous usos (IA/centres de dades, logística), amb focus en els de Sant Celoni, Juià, Mas Figueres, Centelles, Mata, La Roca, Franqueses, Sentmenat
Ponent (Segrià–Garrigues): reforç dels nusos de Juneda, Mangraners, Torsegre, Albatàrrec → clau per a solar/eòlica de plana de Lleida i agroindústria.
Pirineu: Nusos d’Adrall, Llavorsí, Tabescan → resiliència i suport a hidroelèctrica + interconnexions internes.
Camp de Tarragona / Ebre: ampliació dels nusos de Puigpelat, Montblanc, Ascó, Vandellòs → pol químic (nous consums), reconfigurar evacuació de renovables i reforçar el litoral sud.

Llistat complet de les actuacions previstes a Catalunya

Taula_actuacions_Catalunya_MASTER_premsa4 Baixa

Com es paga tota aquesta inversió?

A diferència de molts plans, la planificació de la xarxa de transport és de màxims i vinculant: les actuacions que s’executen són les que preveu el pla; si cal afegir-ne de noves, s’han d’incorporar mitjançant modificacions puntuals aprovades pel Govern espanyol (però poden deixar de fer-se’n algunes si convé). El motiu és que tota aquesta inversió es suporta amb l’import que paguem els consumidors amb la factura elèctrica en concepte de peatges de transport.

Per tal d’evitar un increment descontrolat del preu de l’electricitat, el Govern espanyol fixa un topall màxim d’inversió i la CNMC (la Comissió Nacional del Mercat i la Competència) fixa els criteris de retribució a partir dels quals els operadors de xarxa (Redeia/REE) recuperaran les inversions fetes amb tots aquests nous actius del sistema. La inversió en xarxa de transport es finança a través dels peatges d’accés que paguem a la factura elèctrica, que cobreixen la retribució del transport i la distribució. El límit pressupostari anual d’inversió retribuïda en transport està fixat en el 0,065% del PIB (i 0,13% per a la distribució).

A més, el 8 de juliol de 2025 el Consell de Ministres va aprovar una modificació puntual del Pla 2021–2026 amb una inversió associada de 750 M€ per reforçar l’estabilitat de la xarxa (compensadors síncrons, reactàncies, FACTS i actuacions a illes).

Com pot afectar això el preu de l’electricitat?

Depèn sobretot de com avanci l’electrificació: a mesura que augmenten els kWh transportats, una mateixa retribució es reparteix sobre més volum i el peatge mitjà pot baixar. De fet, per a 2025 la CNMC va aprovar una reducció mitjana del ~4% dels peatges respecte de 2024.

Si s’assoleixen els objectius del PNIEC 2023–2030 —creixement acumulat de la demanda elèctrica d’~+34% vs 2019 i més electrificació—, l’efecte dels peatges no hauria d’empènyer a l’alça el preu final i fins i tot podria alleugerir-se. Si a més tenim en compte l’efecte de més renovables en el mercat majorista encara hi ha marge per a una reducció. Ara bé, l’èxit d’aquesta aposta requereix accelerar l’electrificació industrial i la mobilitat elèctrica. Dos sector estancats amb enorme potencial d’electrificació. En l’últim any complet, la demanda elèctrica només ha crescut al voltant de l’1% (0,9% interanual; ~1,4% corregit).

Què resol (i per què és clau el nou Pla)

Desbloqueig d’evacuació renovable. El Pla prioritza reforços de la xarxa de transport per integrar més generació i reduir restriccions (curtailment). En l’àmbit estatal, s’alinea amb el PNIEC 2023–2030 i preveu 159 GW renovables i >22 GW d’emmagatzematge a final de dècada, amb inversió total ~13.600 M€ a la RdT. Això ataca directament el problema de nusos col·lapsats i la pèrdua de GWh verds per manca de xarxa.
Electrificació de nous consums (demanda). Obre 27,7 GW d’accessos des de la xarxa de transport i 5,3 GW a la distribució per a indústria, ports, ferrocarril, H₂ i centres de dades, multiplicant per 14 el ritme actual d’altes a la xarxa de transport. Això és imprescindible per descarbonitzar mobilitat, mercaderies i procés industrial que avui és fòssil.

Impacte esperat

CO₂ i energia neta: el pla declara beneficis ambientals i socioeconòmics elevats; per a la península+Ceuta la reducció d’emissions anuals publicada és de 8.826 kt CO₂/any (i romandrem a l’espera del desglossament per illes per sumar el conjunt). Això, combinat amb la integració de renovables i l’emmagatzematge, és coherent amb els objectius del PNIEC.
Electrificació sectorial: el repartiment d’accessos prioritza indústria (~9 GW), H₂ (~13,1 GW), ports (~1,2 GW) i ferroviari (~560 MW), amb efecte directe sobre consum fòssil i qualitat de l’aire.
Curtailment: l’objectiu públic és reduir les limitacions a l’abocament d’energia renovable a la xarxa per manca de capacitat.
Alliberar el NE i Ponent: el paquet “-CAT” recull BESÒS NOU/Transbadalona i reforços al Vallès–Maresme–Selva–Girona, Lleida i Pirineu: exactament on l’evacuació i el subministrament van justos. Això redueix restriccions i obre espai per a nova indústria i dades.