Context
El RDL 7/2026 s’emmarca formalment en el Pla Integral de Resposta a la crisi a l’Orient Mitjà, però el mateix preàmbul diferencia entre un primer eix de mesures conjunturals i un segon eix de naturalesa estructural, orientat a impulsar la sobirania energètica, accelerar la inversió en renovables i incrementar la capacitat d’emmagatzematge elèctric. El decret presenta aquestes mesures com una resposta a la vulnerabilitat que genera la dependència exterior dels combustibles fòssils i a la necessitat d’accelerar l’electrificació de llars, empreses i sectors productius. (BOE)
Des d’aquest punt de vista, l’interès del decret no és només que contingui mesures de xoc, sinó que incorpora reformes i incentius que poden tenir efectes més duradors sobre el desplegament renovable, l’autoconsum, la flexibilitat del sistema, l’electrificació de la demanda i la descarbonització industrial. (BOE)
1. Autoconsum i comunitats energètiques
Ampliació del radi de l’autoconsum a 5 km
(disposició final catorzena i disposició final quinzena)
El decret amplia fins a 5.000 metres la distància màxima entre generació i consum per a les instal·lacions fotovoltaiques o eòliques de fins a 5 MW associades a través de xarxa, mesurada entre equips de mesura en projecció ortogonal en planta. També permet, com a excepció, combinar un autoconsum individual sense excedents amb un autoconsum mitjançant instal·lacions pròximes associades a través de xarxa; en aquest cas, l’autoconsum a través de xarxa ha de ser amb excedents.
És una de les reformes més rellevants del decret perquè amplia molt el camp real de l’autoconsum compartit. El marc anterior limitava fortament els projectes col·lectius a entorns molt immediats; amb el radi de 5 km es fan més viables projectes en barris dispersos, polígons, municipis petits o combinacions entre cobertes disponibles i consums allunyats. El canvi evidencia l’importància de reservar els terrenys pròxims al casc urbà per tal de permetre augmentar l’escala social de l’autoconsum.
Alliberació del 10% de la capacitat reservada per a autoconsum en nusos concursals
(disposició addicional desena)
La disposició addicional desena allibera el 10% de la capacitat reservada per a concurs als nusos afectats, perquè aquesta pugui ser atorgada per l’ordre general de prioritat a noves instal·lacions renovables que compleixin les condicions establertes pel decret. Aquesta mesura és menys visible que la del radi de 5 km, però és molt important. Una part de les dificultats de l’autoconsum, sobretot quan creix en escala o es combina amb activitat econòmica, no depèn només de la regulació de la figura sinó de la disponibilitat efectiva de capacitat d’accés. Per això, alliberar una part de la capacitat reservada pot tenir un efecte més estructural que altres mesures menors d’incentiu.
Oficines de Transformació Comunitària
(disposició addicional novena)
La disposició addicional novena encarrega a l’IDAE la convocatòria d’un programa d’ajudes a Oficines de Transformació Comunitària per a la promoció i dinamització de comunitats energètiques, amb una dotació extraordinària de 10 milions d’euros. (BOE). Aquesta mesura assumeix que el desplegament de comunitats energètiques no depèn només de reconèixer-les jurídicament, sinó també de disposar d’estructures de suport, acompanyament i dinamització. En aquest sentit, a Catalunya l’ICAEN ja va desplegar les oficines comarcals de transició energètica.
Desenvolupament reglamentari de les comunitats energètiques
(disposició final dissetena)
La disposició final dissetena dona al Govern tres mesos per aprovar un reial decret que desenvolupi reglamentàriament les comunitats d’energies renovables i les comunitats ciutadanes d’energia definides a la Llei del sector elèctric. Una part de l’endarreriment en el desplegament de comunitats energètiques a l’Estat espanyol prové precisament de la manca de desplegament reglamentari d’aquestes figures.
Promoció municipal de comunitats energètiques
(disposició final segona)
La disposició final segona afegeix a la Llei de bases del règim local una nova competència municipal vinculada a la promoció i participació en comunitats ciutadanes d’energia i comunitats d’energies renovables, així com a l’impuls de l’eficiència energètica, l’electrificació i l’autoconsum. A Catalunya el DL 12/2025 ja va reconèixer l’interès públic de les comunitats energètiques i va autoritzar als ajuntaments a formar-ne part. Aquesta mesura reforçada amb la proposta estatal pot donar l’impuls definitiu per tal que aquestes figures facin un salt en quan a l’escala de beneficiaris.
2. Xarxa, anti-acaparament i priorització de la demanda real
Prestació per reserva de capacitat i nous incentius contra l’acaparament
(article 11 i disposicions transitòries)
El decret introdueix una prestació per reserva de capacitat associada als permisos de demanda i estableix un règim transitori de renúncia, devolució de garanties i caducitat per als permisos ja atorgats. Aquesta mesura es justifica per l’existència de nusos amb capacitat formalment atorgada però bloquejada per projectes que no es materialitzen. El decret busca que retenir capacitat sense executar projectes deixi de ser gratuït, i que suposi un pagament per reserva, de forma que projectes que decauen tinguin un incentiu per a retornar la capacitat al sistema per a usos efectius.
Vinculació dels permisos de demanda al codi CNAE i nova causa de caducitat
(article 12)
L’article 12 obliga a incloure el codi CNAE de l’activitat prevista en les noves sol·licituds de permisos d’accés i connexió de demanda amb tensió igual o superior a 1 kV. El codi CNAE queda incorporat al contingut del permís, no es poden fer canvis que afectin divisió o grup, i l’activitat s’ha de mantenir durant tres anys; en cas contrari, el permís caduca automàticament. També s’imposa als permisos ja concedits un termini de sis mesos per actualitzar-se, sota pena de caducitat. És una reforma important perquè lliga el permís de demanda a una activitat real i identificable, i redueix l’espai per a projectes especulatius o mutables que bloquegin xarxa sense una finalitat efectiva.
Priorització de consums d’alta prioritat
(article 13)
L’article 13 estableix un tracte específic per a les instal·lacions de consum d’alta prioritat. Mentre se’n tramita la sol·licitud, se suspenen altres sol·licituds del mateix nus o de nusos amb zona de capacitat compartida i no se n’admeten de noves; a més, aquestes sol·licituds queden fora del procediment ordinari de concursos de demanda. El mateix article defineix com a alta prioritat, entre d’altres, promocions residencials, serveis essencials i nous consums industrials estratègics.
Planificació de posicions per alimentar demanda
(disposició final onzena; nou article 4 bis del RDL 23/2020)
El decret crea un mecanisme específic perquè la planificació de la xarxa no se centri només en evacuar nova generació, sinó també en facilitar la connexió de nova demanda elèctrica. A partir de l’1 de juny de 2026, l’operador del sistema haurà d’identificar periòdicament quines posicions de la xarxa de transport existents o quines transformacions de posició poden servir per connectar nous consums. Això és rellevant perquè una part creixent de la transició energètica depèn no només de connectar renovables, sinó també de poder electrificar consums industrials, logístics, urbans o de serveis.
3. Renovables, territori i agilització administrativa
Zones d’acceleració renovable
(article 14)
L’article 14 crea les Zones d’Acceleració Renovable (ZAR), definides com a àrees especialment adequades per a la implantació d’instal·lacions renovables, incloent-hi l’emmagatzematge electroquímic hibridat, amb procediments de tramitació específics. La mesura s’inscriu clarament en la lògica de transposició de la Directiva (UE) 2023/2413 (RED III), que obliga els estats membres a designar àrees d’acceleració per a renovables i a simplificar els procediments d’autorització. Aquesta transposició ja acumulava retard: la directiva va entrar en vigor el 20 de novembre de 2023, amb termini fins al juliol de 2024 per a part de les regles de permisos i fins al 21 de maig de 2025 per a la transposició general.
La creació de les ZAR és una de les peces centrals del decret perquè intenta resoldre alhora dues necessitats que sovint s’han presentat com a contradictòries: accelerar el desplegament renovable i ordenar-lo territorialment. No es tracta només de córrer més, sinó de fer-ho sobre espais prèviament identificats com a més adequats, amb la idea de reduir conflictes, donar més previsibilitat a la tramitació i apropar el marc espanyol a les exigències europees en matèria d’acceleració renovable. En el cas català, on el retard de desplegament és especialment acusat, aquest instrument també és rellevant perquè apunta en una direcció semblant a la que previsiblement haurà d’assumir el PLATER com a eina de planificació territorial del desplegament renovable.
Criteris mínims de les ZAR
(article 15 i 17)
El preàmbul vincula aquestes zones a un desplegament ordenat, compatible amb la protecció ambiental, la integració territorial i la generació de beneficis socials i econòmics al territori. L’article 15 fixa criteris mínims per a la designació de les ZAR i exclou de la seva delimitació diverses àrees protegides. L’article 17 crea un catàleg de mesures de mitigació a les ZAR, que haurà de ser desenvolupat reglamentàriament i actuarà com a marc obligatori mínim per a la prevenció i reducció dels impactes ambientals dels projectes renovables i de l’emmagatzematge hibridat dins aquestes zones.
Procediments simplificats d’autorització en ZAR
(article 18.3)
Abans de l’article 19, el decret preveu que les administracions competents puguin establir procediments simplificats per a l’emissió d’autoritzacions administratives de projectes renovables situats en ZAR, incloent-hi l’emmagatzematge electroquímic hibridat. Aquesta és la mesura d’agilització administrativa més clara del bloc i una de les que més importància tenien en la Directiva europea. El seu interès és evident: el decret intenta reduir terminis i complexitat en àrees prèviament delimitades, en lloc d’aplicar la mateixa càrrega procedimental a qualsevol emplaçament.
4. Emmagatzematge, flexibilitat i transformació del sistema elèctric
Permisos flexibles per a l’emmagatzematge des de la perspectiva de la demanda
(disposició final onzena)
El preàmbul i la modificació operada sobre la normativa elèctrica estableixen que les instal·lacions d’emmagatzematge tindran permisos d’accés flexibles des de la perspectiva de la demanda. També s’aclareix que les infraestructures d’evacuació formen part de la instal·lació d’emmagatzematge. Aquesta és una demanda del sector i és important perquè reconeix que l’emmagatzematge no s’ha d’analitzar només com a nou consum, sinó com una infraestructura amb capacitat de donar suport al sistema i aflorar capacitat existent. És un canvi rellevant en l’encaix regulatori del vector.
Flexibilitat no fòssil, resposta de la demanda i agregador independent
(disposició final onzena)
El Decret també modifica la Llei del sector elèctric incorporant principis reguladors vinculats a la resposta de la demanda, la participació d’agregadors independents, l’emmagatzematge i altres serveis de flexibilitat no fòssils en els mercats. També designa la Secretaria d’Estat d’Energia com a autoritat responsable de l’informe sobre necessitats de flexibilitat previst al Reglament (UE) 2019/943.
Impuls al bombeig hidroelèctric
(disposició final onzena i disposició final catorzena)
El decret reforça específicament el paper de l’emmagatzematge hidràulic de bombeig. El preàmbul li reconeix una contribució singular a la resiliència del sistema i a la integració de renovables no gestionables, i la reforma normativa explicita la seva declaració d’utilitat pública. A més, s’amplien els terminis dels permisos d’accés per a aquests projectes fins a un màxim de 12 anys. És una mesura rellevant perquè el bombeig és una de les poques tecnologies d’emmagatzematge de gran capacitat amb valor sistèmic clar. El decret assumeix que la seva maduració exigeix terminis i tractament regulatori diferents dels de projectes més simples. Això a Catalunya afecta als projectes de La Baells i Fatarella.
5. Electrificació de la calor, eficiència i fiscalitat energètica
Bombes de calor i sistema CAE
(disposició final setzena)
El preàmbul anuncia un pla de desplegament a gran escala de bombes de calor a través del sistema de Certificats d’Estalvi Energètic (CAE), amb un coeficient de correcció multiplicador sobre els estalvis acreditats quan substitueixen equips fòssils. El mateix decret també adapta el marc del Fons Nacional d’Eficiència Energètica al nou marc de la Directiva (UE) 2023/1791.
Deduccions a l’IRPF per rehabilitació energètica
(article 36)
L’article 36 prorroga i amplia les deduccions per rehabilitació energètica. Es manté la deducció del 20% per actuacions que redueixin almenys un 7% la demanda de calefacció i refrigeració; la del 40% per actuacions que redueixin almenys un 30% el consum d’energia primària no renovable o assoleixin una qualificació energètica A o B; i la del 60% per obres de rehabilitació energètica en edificis residencials. El decret estira la vigència temporal d’aquestes deduccions fins a 2026 o 2027 segons els casos.
Nova deducció a l’IRPF per autoconsum renovable
(article 36)
L’article 36 introdueix una nova disposició addicional sexagesimosegona a la llei de l’IRPF amb una deducció del 10% per a la instal·lació, durant 2026, de sistemes d’autoconsum renovable en immobles de propietat del contribuent. En edificis d’ús predominantment residencial, la deducció puja al 20%.
És una novetat destacable perquè el decret no es limita a prorrogar deduccions existents, sinó que obre una figura fiscal específica per a autoconsum renovable.
Llibertat d’amortització per a renovables en l’impost de societats
(article 37)
L’article 37 manté la llibertat d’amortització per a empreses de les inversions en autoconsum renovable i en instal·lacions tèrmiques de consum propi que substitueixin usos fòssils, incloent-hi les que entrin en funcionament el 2026, amb una inversió màxima beneficiària de 500.000 euros i condicionada al manteniment de l’ocupació.
6. Indústria electrointensiva, competitivitat i electrificació
Reducció del 80% dels peatges per a la indústria electrointensiva
(article 7)
L’article 7 reactiva per a tot l’any 2026 un mecanisme de suport a la indústria electrointensiva consistent en una reducció del 80% del cost dels peatges d’accés a les xarxes de transport i distribució. La reducció s’aplica tant als termes de potència com als d’energia activa.
És una mesura de competitivitat, però també es pot llegir com una eina de suport a l’electrificació industrial en un context de preus energètics volàtils. No és, estrictament, una reforma transformadora del sistema, però sí una palanca per sostenir processos industrials intensius en electricitat i evitar que la transició penalitzi els sectors més exposats.
Fons per a l’Impuls de la Descarbonització Industrial
(articles 12 i 13 del RDL 24/2020, modificats)
El decret transforma l’antic instrument orientat a cobertura de riscos dels electrointensius en un Fons per a l’Impuls de la Descarbonització Industrial (FIDI), concebut com a instrument de suport als consumidors electrointensius, de reforç de la seva resiliència energètica i d’acompanyament al seu procés de descarbonització.
7. Mecanismes de retorn al territori
Participació local en grans projectes
(disposició final onzena, apartat cinc; nou article 26.3.k de la Llei 24/2013)
El decret introdueix una obligació específica per a les instal·lacions de producció que es connectin a la xarxa de transport o distribució a una tensió igual o superior a 132 kV: hauran de traslladar, directament o indirectament, una part dels beneficis del projecte a la ciutadania i a les comunitats locals de l’entorn. La norma no defineix encara en detall la forma concreta d’aquest retorn, però sí exigeix que els mecanismes que s’articulin comptin amb processos locals de participació ciutadana i estiguin oberts a la participació de les entitats locals afectades. El decret també aclareix que aquest retorn no es pot donar per complert només pel fet que el promotor pagui impostos o cotitzacions. Aquest és un aspecte en el que Catalunya va ser pionera al introduir-ho a la seva normativa. El problema és que aquesta mesura fins ara ha tingut poc èxit. Són pocs els projectes que han aconseguit interessar el veïns per a invertir-hi els seus estalvis.
Estàndard d’excel·lència social i territorial per a projectes energètics
(article 20)
L’article 20 crea un estàndard d’excel·lència social i territorial per a projectes energètics, incloent-hi generació renovable, emmagatzematge i infraestructures de transport i distribució. El reconeixement és voluntari, però pot comptar com a mèrit acreditable en procediments d’accés i connexió, en concursos de règim econòmic i a l’efecte de ser declarat projecte energètic preferent. Entre els criteris mínims que haurà d’abordar aquest estàndard hi ha la participació ciutadana més enllà dels tràmits obligatoris, la participació en el finançament del projecte —incloent fórmules com crowdfunding, crowdlending o accionariat—, la creació d’ocupació local, els programes de formació, la integració amb l’activitat agrària, l’impuls de comunitats energètiques o autoconsum compartit i mesures vinculades a pobresa energètica i beneficis en el subministrament.
Tramitació urgent de projectes amb millor encaix social o territorial
(article 21)
L’article 21 declara d’urgència, a efectes administratius, els procediments d’autorització, avaluació ambiental i recursos dels projectes que compleixin determinades condicions, entre elles haver obtingut l’estàndard d’excel·lència social i territorial, ubicar-se íntegrament en zones de sensibilitat ambiental baixa o haver estat declarats projectes energètics preferents o estratègics (aquí hi ha una menció específica als projectes de biometanització com a economia circular clau per al sector primari). D’aquesta manera el decret vincula, encara que de manera indirecta, la velocitat administrativa amb la qualitat social i territorial del projecte. No és només una mesura d’agilització: també introdueix un incentiu perquè els promotors incorporin participació local, beneficis compartits i millor integració territorial si volen millorar la posició del seu projecte en la tramitació.
8. Mesures de foment de la mobilitat elèctrica
Programa Auto+
(article 34)
L’article 34 crea el Programa Auto+, orientat a promoure la descarbonització del transport mitjançant ajudes a la compra a Espanya de vehicles elèctrics i electrificats, tant per a particulars com per a empreses. El programa serà gestionat directament pel Ministeri d’Indústria i Turisme, quedarà desenvolupat per normativa posterior i compta amb un crèdit extraordinari de 400 milions d’euros per a 2026, distribuïts en 350 milions per a famílies, 42 milions per a empreses privades i 8 milions per a autònoms.
És una mesura rellevant per a la transició energètica perquè reforça la dimensió de mobilitat elèctrica dins del decret, però el seu abast immediat dependrà molt del desenvolupament posterior. El RDL crea el programa i n’aporta la dotació, però no en defineix encara les condicions materials d’accés, els imports per vehicle ni els criteris detallats d’elegibilitat. Per això, a diferència d’altres mesures més tancades del decret, aquí la novetat principal és la creació de l’instrument i la disponibilitat pressupostària.
Deducció a l’IRPF per compra de vehicle elèctric
(article 36)
L’article 36 manté la deducció del 15% a l’IRPF per l’adquisició d’un vehicle elèctric nou, amb vigència fins al 31 de desembre de 2026. La base màxima de deducció és de 20.000 euros i la norma permet practicar-la tant quan el vehicle es matricula dins del termini com quan, abans d’adquirir-lo, s’ha abonat una quantitat a compte d’almenys el 25% del seu valor. La deducció només és aplicable a determinades categories de vehicles, exigeix primera matriculació a Espanya a nom del contribuent, exclou els vehicles afectes a activitat econòmica i remet als límits de preu i categories subvencionables dels programes estatals de mobilitat elèctrica vigents.
Deducció a l’IRPF per instal·lació de punts de recàrrega
(article 36)
El mateix article 36 manté també fins al 31 de desembre de 2026 la deducció del 15% a l’IRPF per a la instal·lació de sistemes de recàrrega de bateries per a vehicles elèctrics en un immoble de propietat del contribuent i no afecte a activitat econòmica. La base màxima anual de deducció és de 4.000 euros, i la norma precisa que inclou no només els equips i materials, sinó també les despeses d’instal·lació i les obres necessàries, sempre que el pagament es faci per mitjans bancaris i descomptant les quantitats subvencionades per programes públics.
També aquí el decret opera sobretot com a pròrroga i manteniment d’un incentiu existent. La importància de la mesura és que no es limita a incentivar la compra del vehicle, sinó que també reforça la infraestructura de recàrrega vinculada a l’usuari final, que continua sent una de les condicions bàsiques per consolidar l’electrificació del transport privat.
Plans de mobilitat sostenible al treball
(articles 63 i 64)
El decret accelera la implantació dels plans de mobilitat sostenible al treball previstos a la Llei 9/2025, reduint de 24 a 12 mesos el termini perquè empreses i entitats del sector públic disposin d’aquests plans en centres amb més de 200 persones treballadores o 100 per torn. Els plans han d’incloure mesures de mobilitat activa, transport col·lectiu, mobilitat de baixes emissions, mobilitat compartida, facilitació de l’ús i la recàrrega de vehicles zero emissions, teletreball quan sigui viable, seguretat viària i, si escau, compensació de la petjada de carboni. En el cas de les empreses beneficiàries de les ajudes directes del mateix decret, l’incompliment d’aquesta obligació comporta el reintegrament de les ajudes. La mesura no té el mateix pes estructural que altres reformes energètiques del RDL, però sí que reforça la dimensió de mobilitat sostenible i pot contribuir a reduir emissions i dependència fòssil en la mobilitat obligada associada al treball.
Valoració final
El RDL 7/2026 és positiu sobretot perquè no es limita a rebaixar impostos o a compensar temporalment els efectes del xoc fòssil, sinó que incorpora peces que poden reduir dependència, accelerar renovables, facilitar autoconsum, ordenar millor la xarxa i reforçar l’electrificació de la indústria i dels edificis. El nucli més valuós del decret és el que combina autoconsum i comunitats energètiques, antiacaparament i priorització de demanda real, ZAR i agilització administrativa, i emmagatzematge i flexibilitat.
Moltes d’aquestes mesures exigiran desplegament reglamentari, capacitat administrativa i aplicació efectiva per tenir impacte real. Però el decret sí conté avenços normatius i instruments concrets que, ben executats, poden contribuir de manera rellevant a una transició energètica més ràpida, més distribuïda i menys dependent dels combustibles fòssils.
Finalment, cal tenir present que el RDL 7/2026 ja és vigent des de la seva publicació al BOE i produeix efectes jurídics des d’aquell moment, però, com tot reial decret llei, té caràcter provisional i necessita ser convalidat pel Congrés dels Diputats en el termini previst. Això significa que, tot i que les mesures que incorpora ja formen part de l’ordenament i poden desplegar efectes immediats, la seva continuïtat depèn de la votació de convalidació.
