1. Context i abast de l’Ordre TED/1318/2025
L’Ordre TED/1318/2025, de 19 de novembre, estableix orientacions de política energètica a la CNMC per a un paquet de noves o modificades circulars normatives que s’han de tramitar a partir de 2025. (BOE)
Aquestes orientacions afecten:
- El sistema gasista (transport, regasificació, distribució, peatges i taxa de retribució financera).
- Les xarxes elèctriques (retribució i drets d’escomesa).
- L’accés i connexió de renovables i emmagatzematge.
- El funcionament del mercat elèctric majorista i la gestió de l’operació del sistema.
- Els peatges elèctrics i la seva orientació cap a l’electrificació.
És, en la pràctica, una peça de marc estratègic: el Govern fixa la direcció política i la CNMC haurà d’encaixar-la en les metodologies concretes via circular.
2. Gas: fi de l’expansió del gas fòssil i reconeixement del declivi
2.1. Transport i regasificació: un sistema en demanda decreixent
Per a la modificació de la Circular 9/2019 (retribució del transport de gas i plantes de GNL), l’Ordre estableix que el règim retributiu ha de:
- Continuar amb esquemes que garanteixin sostenibilitat econòmica i rendibilitat a llarg termini, amb gestió prudent i a mínim cost.
- Tenir en compte un escenari de demanda decreixent de combustibles fòssils, evitant increments de peatges que posin en risc un subministrament assequible per a les llars o la competitivitat industrial.
A més, s’orienta a:
- Maximitzar l’ús de les instal·lacions existents, allargant-ne la vida útil, modernitzant-les i adaptant-les a gasos renovables abans de plantejar substitucions.
- Donar de baixa de la retribució les instal·lacions que, un cop acabada la vida regulatòria, ja no siguin necessàries o no tinguin perspectives d’ingressos (per exemple, serveis a tercers països).
Això és un reconeixement explícit que el sistema gasista ha de gestionar un declivi ordenat del gas fòssil, no una fase d’expansió.
2.2. Noves inversions de gas: només si són per a gasos renovables i clima
L’Ordre acota molt què es pot incloure a la metodologia retributiva de noves instal·lacions de gas:
- Només s’hi incorporaran inversions necessàries per:
- afavorir el desenvolupament de gasos renovables,
- millorar l’eficiència energètica,
- reduir emissions de GEH, incloent el metà,
- millorar qualitat de servei i digitalització,
- reforçar la seguretat de subministrament i la resiliència del sistema,
- o facilitar la instal·lació de generació renovable.
Pel que fa al biometà i altres gasos renovables:
- Es demana que la metodologia minimitzi els costos de connexió a la xarxa per als productors de biogas.
- Es prohibeix explícitament incentivar plantes de biometà que no compleixin criteris de sostenibilitat, i es demana evitar generar noves fonts de residus orgànics.
És a dir: gas sí, però renovable, limitat i sota criteris ambientals estrictes.
2.3. Distribució de gas: fi explícita dels incentius a gasificar nous municipis
A la modificació de la Circular 4/2020 (retribució de la distribució de gas):
- Es manté en la mesura del possible el règim actual per a les instal·lacions existents, assegurant la sostenibilitat econòmica del sistema.
- I arriba el punt clau: “No se incluirá ningún incentivo a la gasificación con combustibles fósiles de nuevos municipios ni de nuevos suministros residenciales ni de sector servicios.”
A la pràctica:
- Ja no hi haurà incentius reguladors per estendre el gas fòssil a nous pobles, barris o polígons de serveis.
- Es podran incloure mesures per fomentar la injecció de gasos renovables, però:
- sense incentivar infraestructures que puguin quedar infrautilitzades a mig termini,
- i garantint sostenibilitat del gas renovable i del seu origen (residus).
És un missatge diàfan: s’acaba el model d’expansió territorial del gas fòssil en l’àmbit domèstic i de serveis.
2.4. Peatges de gas 2027–2032: estabilitat i hidrogen
Per a la nova circular de peatges de transport, xarxes locals i regasificació 2027–2032, l’Ordre demana:
- Estabilitat dels peatges en un context de demanda decreixent, per donar certesa als usuaris, especialment productors de gasos renovables.
- Possibilitat de crear fons específics per:
- estabilitzar parcialment els peatges,
- i promoure instal·lacions per al transport i distribució d’hidrogen.
- Fomentar que les plantes de GNL espanyoles siguin competitives, considerant la seva aportació a la seguretat de subministrament i la repartició de costos entre infraestructures.
- Incentivar la injecció de biometà i altres gasos renovables a través de l’estructura de peatges, assegurant la sostenibilitat del gas.
3. Electrificació i xarxes elèctriques
3.1. Retribució de les xarxes i drets d’acometida
Per a la revisió dels paràmetres econòmics de la Circular 7/2019 (retribució de xarxes elèctriques), l’Ordre estableix que:
- L’actualització de paràmetres, inclosos els drets d’acometida, ha de respectar els criteris de socialització dels costos de les xarxes vigents o els que fixi el MITECO en el futur.
Això reforça la idea que les xarxes de transport i distribució són una infraestructura col·lectiva: els costos de reforç i ampliació per integrar renovables, autoconsum, VE, etc. no han de recaure exclusivament en qui es connecta nou, sinó repartir-se de manera coherent amb el caràcter de servei essencial.
3.2. Accés i connexió: desbloquejar renovables i emmagatzematge
Per a la modificació de la Circular 1/2021 (accés i connexió de generació a xarxa):
- L’Ordre afirma que la regulació d’accés i connexió és crítica per complir els objectius de penetració de renovables i emmagatzematge.
- Exigeix coherència entre:
- la regulació del Govern en aplicació de la Llei 24/2013 (articles 9 i 33),
- i les iniciatives normatives de la CNMC en aquesta matèria.
Missatge de fons:
- Cal una regulació d’accés/connexió que faciliti, no bloquegi, la integració de renovables i storage.
- És un dels punts que Renovem-nos va reclamar també a la Pla de Xarxes de transport elèctric, perquè és el coll d’ampolla principal de la transició.
3.3. Mercat elèctric majorista i operació del sistema: nous actors i flexibilitat
En relació amb la modificació de la Circular 3/2019 (mercat majorista i serveis de sistema):
- Es demana tenir en compte l’evolució del sector derivada dels compromisos europeus i objectius de renovables, amb canvis progressius.
- Es declara la seguretat de subministrament com a prioritat, demanant coherència amb normativa de seguretat nacional i protecció d’infraestructures crítiques.
- S’insisteix que els requisits tècnics per participar en serveis d’ajust i balanç s’han de fixar en funció de la participació efectiva dels agents, per evitar costos innecessaris.
Tot i que aquí l’Ordre no entra al detall de figures com agregadors o comunitats energètiques, aquestes orientacions són la base perquè la CNMC adapti la metodologia a:
- major presència d’emmagatzematge i resposta de la demanda,
- entrada de nous agents amb requisits tècnics proporcionals,
- i un ús més intensiu de la flexibilitat per integrar renovables.
3.4. Peatges elèctrics: electrificació i mobilitat elèctrica
En la modificació de la Circular 3/2020 (mètode de càlcul dels peatges de transport i distribució elèctrica), l’Ordre és molt explícita:
- Els peatges han d’incentivar el procés d’electrificació de l’economia, afavorint la descarbonització:
- no penalitzant els consums elèctrics davant altres combustibles,
- ni desincentivant transformacions energètiques ambientalment o econòmicament adequades.
- En particular, es demana estimular la mobilitat elèctrica terrestre, i si escau, marítima i aèria.
- Els peatges han de:
- contribuir a l’estalvi i eficiència en el consum final,
- garantir ingressos suficients per a la retribució de les xarxes (existents i planificades),
- fomentar l’ús de les infraestructures existents i el desplegament eficient de noves xarxes,
- tenir en compte la competitivitat industrial.
Un punt delicat:
- Es planteja valorar la possibilitat de finançar amb càrrec als peatges el cost d’alguns serveis d’ajust derivats de la insuficiència de les xarxes (per exemple, restriccions tècniques), considerant-los com a cost de xarxa i analitzant l’impacte perquè no suposin un increment excessiu de la factura domèstica.
Diversos mitjans han interpretat que en aquest marc s’inclouria la regularització del sobrecost de l’“operación reforzada” de Redeia (REE) després de l’apagada del 28 d’abril, integrant-lo en els peatges. (pv magazine España)
Finalment, es demanen esquemes de peatges flexibles que:
- millorin l’aprofitament de les xarxes existents,
- permetin als consumidors aprofitar la digitalització,
- estimulin la connexió de nous consums,
- i evitin que la demanda generi problemes de tensió o d’incompliment de factor de potència.
4. Lectura global en clau de transició energètica
Sumant gas i electricitat, l’Ordre TED/1318/2025 dibuixa un marc amb tres missatges forts:
- El gas fòssil entra en fase de declivi reconeguda
- Es deixa d’incentivar l’expansió territorial del gas a nous municipis, llars i serveis.
- El règim retributiu s’adapta a demanda decreixent, prioritzant l’aprofitament d’infraestructures existents i la seva adaptació a gasos renovables.
- L’electricitat es consolida com a vector central de la transició
- Peatges dissenyats per impulsar electrificació i mobilitat elèctrica, i no per penalitzar l’ús d’electricitat renovable.
- Socialització de costos de xarxa i flexibilització de peatges per integrar nous consums i aprofitar la digitalització.
- Xarxes i regulació com a eina per desbloquejar renovables i flexibilitat
- Accés i connexió reconeguts com a element crític per assolir els objectius de renovables i emmagatzematge.
- Adaptació del mercat majorista i serveis de sistema a un mix amb més renovable, nous agents i necessitats de flexibilitat, mantenint la seguretat de subministrament.
