El PLATER: oportunitat i límits d’una nova planificació renovable a Catalunya. Anàlisi de la proposta inicial (març 2026)
Què és el PLATER i què intenta resoldre
El PLATER és el primer instrument de planificació territorial que intenta ordenar de manera integral el desplegament de renovables a Catalunya. Parteix d’una idea clau: no n’hi ha prou amb autoritzar projectes cas per cas, cal definir un model territorial amb criteris previs.
El pla estructura aquest model en tres grans àmbits amb una jerarquia explícita:
- edificis (cobertes i espais construïts), amb una referència de més d’11 GW
- sòls artificialitzats (polígons, infraestructures), amb uns 2,6 GW
- sòls no artificialitzats, on recau el gruix: més de 19 GW de fotovoltaica i 23 GW d’eòlica
Aquest punt és central. El relat polític prioritza cobertes i espais degradats, però el mateix pla admet que la major part de la potència necessària s’haurà de desplegar en sòls no artificialitzats. Això és coherent amb els objectius energètics, però desmunta qualsevol interpretació segons la qual la transició es pot resoldre només amb teulades.
Un model territorial estructurat, però amb tensions internes
El PLATER defineix una classificació detallada del territori:
- zones no aptes
- zones aptes no prioritàries
- zones prioritàries
- zones de prioritat superior
| Àmbit | Prioritat | Tecnologies | Objectiu / funció |
| Edificis | 1 | FV, minieòlica, bateries | 11.144 MW de referència; impacte territorial quasi nul |
| Sòls artificialitzats | 2 | Sobretot FV; eòlica si és viable | 2.614 MW; espais ja transformats |
| Sòls no artificialitzats (aptes, prioritaris i de prioritat superior) | 3 | FV a terra i eòlica terrestre | 19.394 MW FV + 23.136 MW eòlica |
Aquest sistema és una de les seves fortaleses: aporta criteri, redueix arbitrarietat i dona seguretat a l’hora de planificar.
Ara bé, genera una tensió interna important. En fotovoltaica, les zones de prioritat superior funcionen com un subconjunt reforçat. En eòlica, en canvi, no existeix una gradació equivalent dins les zones aptes. Això crea una asimetria que pot dificultar la coherència del sistema.
A més, aquesta arquitectura s’alinea només parcialment amb la Directiva europea RED III. Les zones de prioritat superior s’hi assemblen funcionalment, però no es configuren com a veritables zones d’acceleració amb efectes jurídics complets.
El mateix document admet que el gruix de potència acabarà recaient en sòls no artificialitzats. Això és coherent amb PROENCAT, però políticament desmunta qualsevol lectura segons la qual el pla resol el gruix de la transició només amb teulades i espais degradats.
Sense zones d’acceleració
El PLATER anticipa part de la lògica de la Directiva RED III, però no equival a una transposició completa. El mateix text diu que els articles sobre cartografia i procediment de les ZAR encara no estan transposats a l’ordenament estatal. Però el RDL 7/2026 ha deixat parcialment desactualitzada aquesta afirmació del PLATER, perquè ja incorpora una part rellevant del marc bàsic estatal de les zones d’acceleració.
• El punt més delicat conceptualment és aquest. El PLATER crea una taxonomia pròpia: en sòls no artificialitzats, diferencia zones no aptes i zones aptes; dins de les aptes, distingeix zones no prioritàries, prioritàries i de prioritat superior.
• La categoria del PLATER que més s’aproxima a la ZAR europea és la de prioritat superior; en fotovoltaica actua com un subconjunt reforçat dins les zones prioritàries, mentre que en eòlica no existeix una gradació equivalent dins les zones aptes.
• La memòria és explícita quan connecta aquesta arquitectura amb la RED III: diu que les zones de prioritat superior es proposen “en coherència amb el marc normatiu europeu i les ZAR”. Aquesta pot ser la palanca per exigir els terminis de tramitació que exigeix la Directiva. Per tant, el PLATER el que fa és integrar una categoria funcionalment equivalent a la ZAR dins de la seva gradació pròpia, i aquesta categoria és sobretot la de prioritat superior.
• Després del RDL 7/2026, el PLATER ja no pot limitar-se a presentar les zones de prioritat superior com una aproximació informal a les ZAR. Ja hauria d’incorporar explícitament: la seva qualificació formal com a futura designació ZAR o base de la mateixa; els criteris mínims estatals d’exclusió i priorització; el seu encaix territorial i urbanístic; un procediment específic de participació i motivació per a la seva designació; i una articulació més clara amb la xarxa i les subestacions.
Governança i mecanismes de control: un dels punts forts
El PLATER assumeix el mandat original del DL 24/2021 que exigia determinar producció municipal segons capacitat d’acollida i solidaritat territorial.
El PLATER introdueix una governança més robusta que la situació actual:
- seguiment quinquennal amb revisió d’objectius
- paper central de l’ICAEN com a node tècnic (dades, informes, visor)
- comissió interdepartamental dins la CITE
També incorpora un mecanisme de contenció rellevant: si un municipi o territori assoleix els seus objectius, es pot bloquejar l’entrada de nous projectes fins al següent període.
Aquest mecanisme està especialment operativitzat per a la fotovoltaica municipal (article 20.4), però és menys clar en altres escales o tecnologies. Això limita la seva eficàcia com a eina de gestió global.
El compliment fotovoltaic municipal es verifica de manera agregada: es permet flexibilitat entre edificis, sòls artificialitzats i sòls no artificialitzats.
Per a eòlica, el control rellevant és comarcal i de vegueria, no estrictament municipal. No hi ha sòls prioritaris en eòlica.
• Els ens locals poden sol·licitar la contenció per assoliment de l’objectiu municipal només en els cas de la fotovoltaica, via article 20.4 del Decret. En el cas de l’eòlica o de la fotovoltaica a nivell de vegueria o comarca l’activa la Comissió de seguiment del PLATER
• La desactivació d’aquesta contenció és vigent fins a la següent fita quinquennal.
Hi ha fites 2030 i 2040 tot i que la concreció operativa més immediata es desplaça al PINECCAT 2030.
| Tecnologia | 2030 (MW) | 2040 (MW) |
| Eòlica terrestre | 5.234 | 16.939 |
| Solar fotovoltaica total | 7.157 | 22.432 |
| └─ en edificis | 2.185 | 7.276 |
| └─ en sòls artificialitzats | 513 | 2.027 |
| └─ en sòls no artificialitzats | 4.459 | 13.129 |
Competències i límits estructurals del pla
Un dels principals límits del PLATER és competencial:
- no controla projectes de més de 50 MW
- no té capacitat vinculant sobre la planificació de la xarxa de transport
El pla intenta influir-hi mitjançant recomanacions i obligacions de coherència per part d’organismes de la Generalitat, però això no equival a una planificació vinculant.
A la pràctica, això vol dir que una part significativa del sistema energètic queda fora del seu control directe.
Tramitació: millores parcials però sense canvi de paradigma
El PLATER introdueix diferents nivells de prioritat i urgència en la tramitació, amb efectes com la reducció a la meitat dels terminis administratius (segons la Llei 39/2015).
Però aquí hi ha un dels dèficits més clars:
- no es fixen terminis màxims concrets
- no es defineixen efectes procedimentals clars per cada categoria territorial
- la prioritat territorial no sempre coincideix amb la prioritat procedimental
Això contrasta amb la RED III, que estableix referències clares (12 mesos en zones d’acceleració).
El decret no proclama de manera general la presumpció d’interès públic superior de la Directiva. El que sí fa és declarar d’urgència per raons d’interès públic determinats procediments d’autorització.
El resultat és un sistema que introdueix urgència, però de manera ambigua i poc predictible.
El paper crític del PAE (urbanisme)
El pla modifica parcialment el règim del PAE per evitar bloquejos indefinits:
- impedeix que la manca d’aprovació urbanística paralitzi indefinidament l’autorització energètica
- reforça el pes del criteri territorial del PLATER
Però no resol el problema de fons:
- el PAE continua sent obligatori
- no hi ha silenci administratiu positiu
- s’elimina el termini màxim formal existent (tot i que poc aplicat)
A més, es genera una contradicció: fins i tot en zones prioritàries o de prioritat superior, es poden denegar o dificultar PAE, cosa que hauria de ser excepcional.
Distribució territorial: solidaritat vs desequilibri
El PLATER fa un esforç de distribució territorial, però amb resultats discutibles.
En fotovoltaica:
- s’estableix un topall municipal del 5% de la superfície
- però hi ha un 60% de municipis que no arriben ni a l’1%
Això indica una gran desigualtat.
En eòlica:
- la ubicació depèn del recurs
- el control és comarcal o de vegueria, no municipal
El problema de fons és que no s’utilitza un criteri de densitat (MW/km²). Això permet que hi hagi comarques amb càrregues molt superiors a la mitjana, cosa que pot generar conflicte territorial.
Emmagatzematge: reconegut però infra-desenvolupat
El PLATER incorpora les bateries en la planificació i en els criteris de prioritat territorial:
- prioritat màxima en edificis i sòls artificialitzats
- prioritat alta en zones aptes
Però no les integra en els procediments simplificats.
Això crea una incoherència important: es reconeix que l’emmagatzematge és clau, però no se li dona el mateix tractament que a la generació renovable. A més, no es planifica en relació amb subestacions i xarxa, que és on realment té sentit.
Xarxa elèctrica: diagnosi correcta, concreció insuficient
El pla identifica correctament les necessitats de xarxa per a l’escenari 2050 i defineix passadissos per a línies.
Però no fa el pas clau:
- no territorialitza els nodes de connexió
- no concreta subestacions
- no estableix reserves de sòl
- no dona prioritat procedimental a la xarxa
Això és crític. Sense aquesta capa, el risc és tenir planificació de generació sense capacitat real de connexió.
Relació amb el món local: marge limitat però amb riscos
Els ajuntaments poden intervenir en la fase d’al·legacions i proposar ajustos:
- reduccions de fins al 35% de zones prioritàries
- increments limitats (fins al 3%)
Un cop aprovat el PLATER, el seu caràcter és vinculant i els plans urbanístics s’hi han d’adaptar.
Tot i això, hi ha un risc clar:
- no es defineixen prou bé els criteris no admissibles
- es poden introduir restriccions que facin inviables projectes sense contradir formalment el pla
Aquest és un dels punts més sensibles per evitar bloquejos indirectes.
Avaluació ambiental: potencial no explotat
El PLATER estableix que l’avaluació ambiental estratègica s’ha de tenir en compte en els projectes.
Això podria reduir discrecionalitat i simplificar tràmits.
Però no es tradueix en un efecte fort:
- no hi ha una presumpció clara de suficiència ambiental en zones prioritàries
- no es concreta una avaluació abreujada real
En el context de la RED III, aquest és un marge de millora evident.
Valoració global
El PLATER és un instrument necessari i, en molts aspectes, ben construït:
- defineix un model territorial coherent
- introdueix governança i seguiment
- aporta criteri en un àmbit fins ara desordenat
Però es queda a mig camí en els elements que realment determinen si els projectes es faran o no:
- terminis clars i acceleració real
- resolució del coll d’ampolla urbanístic
- planificació efectiva de la xarxa
- integració completa del marc europeu
En aquest sentit, és un bon marc conceptual, però encara incomplet com a eina operativa.
