Ascó I, 2030: està Catalunya preparada per al primer tancament nuclear?

0. Resum executiu

La recent decisió del Govern central de prorrogar la vida útil de la central nuclear d’Almaraz ha obert de nou el debat sobre l’impacte que tindria aquest tancament sobre el sistema elèctric. Però la realitat de la península ibèrica, amb un nivell de penetració de renovables del 61%, és molt diferent de la realitat catalana, amb només un 21%. Per tant, el tancament dels tres reactors nuclears catalans (Ascó I el 2030, Ascó II el 2032 i Vandellòs II el 2035) mereix una anàlisi en profunditat per valorar si el 2030 el sistema elèctric podrà assumir el calendari previst sense desviar-se de la senda de descarbonització.

Fruit d’aquesta anàlisi es conclou que Catalunya no arribarà prou preparada al tancament d’Ascó I si manté l’actual ritme de desplegament renovable, no perquè el cessament del reactor sigui inviable, sinó perquè el país no avançaria al ritme de descarbonització previst, ja que caldria incrementar la contribució dels cicles combinats de gas (CCGT) i/o dependria excessivament d’un increment de la capacitat de de la xarxa per importar energia.

La PROENCAT, aprovada el 2023, situava el 2030 en 58 TWh de consum elèctric final, 35,1 TWh de generació renovable i uns 10,55 TWh/any de cicles combinats. Posteriorment, els pressupostos de carboni aprovats pel Parlament el 2025 van fixar per al sector de l’energia un màxim de 2,0 MtCO₂eq el 2030, equivalent a una reducció del 50% respecte de 1990. El document tècnic del PINECCAT30, encara en redacció, redueix la generació amb cicles combinats a 2,518 TWh/any —unes 660 hores equivalents— i ho vincula explícitament a una major integració amb el sistema peninsular.

La trajectòria observable avui del consum i dels grans projectes en curs indica que el consum elèctric final o assimilable quedaria molt per sota del previst, en uns 47,5 TWh. Per altra banda, fent una projecció estadística de la taxa de supervivència de projectes de renovables i dels terminis administratius, la trajectòria situa la generació renovable en només uns 16,9 TWh. Els 7,93 TWh de nova renovable que de forma tendencial poden habilitar-se d’aquí al 2030 pràcticament compensen els 7,79 TWh que desapareixen amb Ascó I, però l’augment de demanda respecte de 2025 (+4,36 TWh). El resultat és un gap diferencial d’uns 4,22 TWh/any que ha de ser cobert amb altres recursos del sistema.

Amb els projectes d’emmagatzematge en tràmit, si el saldo importador es manté aproximadament en els 7,145 TWh de 2025, el screening horari simplificat anual tancaria el balanç amb uns 10,2 TWh/any de cicles combinats de gas. Una situació del tot incompatible amb l’objectiu de reducció d’emissions del sector electric.

Si, pel contrari, es limita la generació amb cicles combinats a l’ordre de magnitud de la referència climàtica —uns 2,5–2,7 TWh/any— i no s’afegeix més generació descarbonitzada pròpia, les importacions netes se situarien aproximadament en 14,5–15 TWh/any, prop del doble que el 2025. 

El problema de l’escenari tendencial no és, per tant, que impedeixi tancar Ascó I, sinó que no permet fer-ho alhora mantenint les importacions actuals i reduint fortament el gas. La nova generació renovable prevista queda gairebé absorbida per la substitució de la nuclear i deixa poc marge per electrificar usos fòssils. Catalunya pot desnuclearitzar-se, però no descarbonitzar al ritme exigit sense més renovables pròpies o sense més electricitat descarbonitzada procedent del sistema peninsular.

De les tres opcions, només és coherent amb la llei del canvi climàtic la tercera. Per tant, aquella on els reforços de xarxa esdevenen crítics per poder apagar Ascó I, sense substituir nuclear per gas. L’alternativa és corregir la trajectòria tendencial. Accelerar la tramitació renovable, l’emmagatzematge i l’execució dels reforços de transport redueix aquesta dependència i amplia les opcions de descarbonització.

L’anàlisi prospectiva revela una segona conclusió encara més exigent. Entre el 2032 i el 2035 també haurien de tancar Ascó II i Vandellòs II, que aportarien conjuntament de l’ordre de 16,5 TWh/any després del 2030. Arribar justos al primer tancament significa arribar tard als dos següents. Catalunya necessita assolir el 2030 amb marge renovable, emmagatzematge, xarxa reforçada i una planificació operativa contrastada hora a hora.

1. Abast i criteri de l’anàlisi

L’horitzó és l’1 d’octubre de 2030, data de cessament definitiu d’explotació fixada a l’autorització vigent d’Ascó I. L’anàlisi planteja dos escenaris prospectius per valorar si el sistema podrà assumir el tancament programat i els contrasta amb la restricció climàtica aprovada per al 2030:

Escenari 1- on sembla que arribarà Catalunya si es manté la tendència recent amb els projectes avui identificables; 

Escenari 2 – on arribaria si compleix la PROENCAT i la resta de la planificació energètica aprovada; la seva coherència climàtica es contrasta amb els pressupostos de carboni i, com a referència tècnica, amb el PINECCAT30 en redacció.

La jerarquia d’evidència per validar les dades és: dada observada → projecte ferm o autoritzat → planificació o obligació normativa → estimació prospectiva calculable → hipòtesi exploratòria. 

D’una banda s’analitza el balanç anual d’energia, expressat en TWh/any, i, de l’altra, la garantia horària, que depèn de potència, flexibilitat, emmagatzematge, generació gestionable i interconnexió de xarxa.

Ascó I: Orden TED/1084/2021, BOE-A-2021-16335. Metodologia i càlculs detallats: annex metodològic d’aquest informe.

2. El punt de partida: 2025 i Ascó I

El 2025 Catalunya va consumir 43,137 TWh d’electricitat, incloent l’autoconsum, i va produir 42,341 TWh bruts. La producció renovable bruta segons ICAEN va ser de 9,001 TWh. 

Aquestes magnituds no s’han de barrejar amb la demanda en barres de central o amb la generació registrada per REE, que utilitzen un paràmetre diferent.

Ascó I va generar 8,338 TWh el 2025. Per evitar que una recàrrega o una indisponibilitat puntual distorsioni el càlcul, la referència utilitzada és la mitjana 2020–2025: 7,792 TWh/any, arrodonida a 7,8 TWh. És l’energia anual que desapareix amb el primer tancament.

A la vista d’aquestes dades, una fotografia estàtica del sistema de 2025 mostra l’ordre de magnitud del repte, però no determina com s’ha de cobrir la retirada d’Ascó I. L’anàlisi prospectiva incorpora simultàniament nova generació, nova demanda, emmagatzematge, generació gestionable i intercanvis, i separa expressament el balanç anual d’energia de la capacitat horària de la xarxa.

3. Escenaris 2030: tendencial, PROENCAT i restricció climàtica

Per avaluar la preparació davant el tancament d’Ascó I es compara l’escenari tendencial amb la planificació energètica aprovada i amb la restricció climàtica posterior. La PROENCAT 2050 continua sent la referència energètica aprovada; els pressupostos de carboni 2026–2030, aprovats pel Parlament el 2025, constitueixen la restricció d’emissions. El PINECCAT30 s’utilitza només com a document tècnic en redacció que mostra com s’està traduint aquesta major exigència climàtica al sistema energètic.

Escenari tendencial. Respon a la pregunta “on sembla que arribarem?”. Projecta la sèrie real de consum 2020–2025, hi afegeix només noves càrregues amb base material identificable i pondera el pipeline renovable segons la maduresa administrativa observada.

Referència de planificació i clima. Respon a “on hauríem d’arribar i amb quina restricció d’emissions?”. La PROENCAT aporta els objectius d’electrificació, renovables, nuclear i emmagatzematge; els pressupostos de carboni fixen el límit sectorial d’emissions, i el document tècnic PINECCAT30 aporta una referència actualitzada sobre el funcionament dels cicles combinats coherent amb un sistema peninsular molt més renovable.

Resum d’escenaris

*Ordre de magnitud tendencial: 9,001 TWh renovables de 2025 + 7,927 TWh de nova generació estimada. El PINECCAT30 encara és en redacció i no s’utilitza com a norma aprovada: la referència jurídica i política en emissions són els pressupostos de carboni aprovats pel Parlament; els 2,518 TWh de CCGT s’utilitzen com a traducció tècnica de la senda climàtica.

4. Demanda elèctrica tendencial

La regressió de la sèrie homogènia ICAEN 2020–2025 dona una demanda tendencial de base de 44,151 TWh el 2030 abans d’incorporar noves càrregues de projectes singulars de gran consum. La revisió de projectes industrials, centres de dades, dessalació i electrificació portuària eleva aquesta previsió fins a 47,494 TWh. L’increment respecte de 2025 és de 4,357 TWh.

Francolí i Ecoplanta. REE publica tres posicions pendents de posada en servei a Francolí: 53, 51 i 52 MW. La posició FRN220-ECOF1 de 51 MW s’associa a Ecoplanta; aquesta correspondència és coherent amb documentació de la Generalitat que identifica Francolí com la infraestructura destinada a atendre, entre altres necessitats, la futura Ecoplanta del Morell. Per evitar doble comptatge, els 51 MW no es tornen a convertir amb 6.000 hores: se substitueixen per la dada pròpia de l’autorització ambiental, 265.570 MWh/any de consum elèctric extern màxim.

T-HYNET produeix hidrogen en un electrolitzador de 150 MW. Si no arribés plenament operatiu el 2030, la demanda tendencial baixaria a 46,216 TWh i el gap anual posterior al tancament es reduiria en 1,278 TWh. Aquesta sensibilitat és més informativa que recuperar un escenari “advers” o “favorable” genèric.

Centres de dades. La cartera potencial ronda els 2 GW, però no es tracta com si tota aquesta potència hagués d’estar operativa el 2030. Comptant els projectes madurs, només s’incorpora l’increment previst de 33 a 148 MW operatius, amb un factor de càrrega central del 90%: 0,907 TWh/any. Els 2 GW continuen sent rellevants, en canvi, per valorar reserves d’accés i desenvolupament de xarxa.

Dessalació. Tordera (+60 hm³/any) i Foix (+20 hm³/any) aporten 80 hm³/any de nova capacitat. A 3,4 kWh/m³ serien 0,272 TWh/any a plena producció; el tendencial aplica un 60% d’utilització, 0,163 TWh. És una hipòtesi hidrològica, no un factor tècnic de capacitat.

 OPS: el Port publica 78 MW de connexió i l’objectiu d’electrificar el 65% de les escales de portacontenidors i creuers el 2030; s’utilitza una banda prudencial de 0,07–0,12 TWh/any.

5. Renovables: el pipeline és ampli, però el ritme queda lluny del pla

OBERCat identifica un pipeline molt superior a la potència que previsiblement estarà en servei abans d’octubre de 2030. Per això l’informe manté els coeficients de materialització calibrats amb cohorts històriques observades, PAE, antiguitat de les autoritzacions i nombre de fites pendents. No són probabilitats actuarials: són pesos de projecció estadístics del cas tendencial (veure annex metodològic).

Autoconsum. El model projecta 290,925 MW nous anuals —la mitjana de 2024 i 2025— durant cinc anys: 1.454,6 MW acumulats entre 2026 i 2030. A 1.300 hores equivalents, aquesta potència acumulada produiria 1,891 TWh/any el 2030. La FV centralitzada, 4,919 TWh, es calcula a part; no hi ha doble comptabilitat.

Repotenciació. Quatre projectes catalans han rebut ajut REPOTEN 2 —Villalba I, Trucafort, Veciana i Les Calobres— i han d’estar acabats abans del 30 de juny de 2030. No s’hi apliquen els coeficients estadístics dels parcs a terra. Tampoc se sumen els 84,31 MW com si fossin potència nova: només es compta l’increment estimat de producció, 0,042 TWh/any, que continua identificat com a proxy prospectiu.

La comparació amb la planificació és més exigent que la simple cobertura d’Ascó I. Per passar dels 9,001 TWh renovables de 2025 als 35,1 TWh de la PROENCAT caldria augmentar la producció renovable en uns 26,1 TWh. És a dir, caldria multiplicar per tres la potència avui instal·lada en tan sols quatre anys. El tendencial només n’aporta 7,93 TWh: aproximadament un 30% de l’increment que exigeix el pla.

Catalunya no està complint el desplegament renovable necessari per descarbonitzar el conjunt de l’economia. Amb el ritme tendencial, els 7,93 TWh de nova renovable gairebé compensen l’energia d’Ascó I, però deixen sense cobrir l’increment de demanda i aporten molt poc marge per substituir combustibles fòssils. El sistema pot tancar el balanç amb més gas o amb més intercanvis; els pressupostos de carboni fan que aquesta elecció sigui central per valorar si el tancament nuclear és compatible amb la descarbonització.

6. Balanç anual: el tendencial deixa 4,2 TWh per cobrir amb altres recursos

El balanç tendencial suma la producció d’Ascó I que desapareix i l’augment de demanda, i resta la nova generació renovable. L’emmagatzematge no entra en aquesta equació perquè no genera energia: només la desplaça entre hores.

Gap2030 = 7,792 + 4,357 − 7,885 − 0,042 = 4,221 TWh/any ≈ 4,22 TWh/any

Aquesta energia equival a uns 0,482 GW de potència mitjana, però la conversió no és una estimació de punta ni de capacitat de xarxa. Els 4,221 TWh tampoc són una necessitat automàtica d’importació: són una necessitat residual que pot cobrir-se amb generació gestionable, intercanvis, flexibilitat o una combinació d’aquests recursos. Si tot el gap s’afegís a les importacions de 2025 —cas dimensional equivalent a mantenir aproximadament el gas de 2025—, el saldo importador pujaria a uns 11,366 TWh/any.

La PROENCAT situa la potència nuclear instal·lada a final de 2030 en 2.114 MW, després del cessament d’Ascó I l’1 d’octubre. Les magnituds anuals de 2030, però, encara incorporen els nou primers mesos de funcionament d’Ascó I: 69,154 TWh de producció neta davant 68,069 TWh de demanda en barres de central, amb un saldo exterior lleugerament exportador d’1,085 TWh.

Per obtenir una referència d’un any complet post-Ascó I, anualitzem el balanç mantenint constants la resta de variables de la PROENCAT i considerant només Ascó II i Vandellòs II en operació.

La PROENCAT incorpora el tancament d’Ascó I dins d’un sistema anualment viable però no autosuficient. Anualitzat un any complet sense Ascó I i mantenint constants la resta d’hipòtesis del pla, el saldo importador resultant és d’uns 4,78 TWh/any, inferior als 7,145 TWh observats el 2025, mentre la generació amb cicles combinats es manté en 10,55 TWh/any. Aquesta és una sensibilitat estàtica del balanç PROENCAT, no una reoptimització post-Ascó I.

Càlcul propi a partir de les magnituds PROENCAT 2030, anualitzant la generació nuclear amb només Ascó II i Vandellòs II en operació i mantenint constants la resta de variables del sistema

Aquesta dada de gas, però, no pot usar-se com a referència climàtica definitiva: la PROENCAT és anterior als pressupostos de carboni aprovats el 2025. El document tècnic del PINECCAT30, encara en redacció, manté 35,085 TWh renovables i 22,532 TWh nuclears el 2030 però redueix els cicles combinats de 10,552 a 2,518 TWh i la cogeneració no renovable de 2,680 a 1,723 TWh. El mateix document explica que els CCGT s’ajusten a unes 660 hores equivalents i que aquesta reducció s’assoleix aprofitant la integració amb el sistema espanyol i electricitat amb un 81% de pes renovable el 2030.

Per tant, el balanç tendencial no s’ha d’interpretar com un únic resultat, sinó com una disjuntiva. Amb importacions similars a 2025, el gas puja fins a uns 10,2 TWh; mantenint aproximadament el gas de 2025, les importacions pugen a uns 11,37 TWh; i limitant els CCGT a l’ordre dels 2,5–2,7 TWh de la senda climàtica, el saldo importador se situa, si no s’afegeix altra oferta descarbonitzada pròpia, en un ordre de magnitud d’uns 14,5–15 TWh/any, tal com mostra la taula següent.

7. Garantia horària: emmagatzematge i disjuntiva gas–intercanvis

Cobrir els TWh anuals no garanteix que la potència estigui disponible cada hora. La nova generació tendencial és majoritàriament solar i concentra la producció en hores diürnes, mentre que Ascó I aporta una potència elevada i relativament constant. La substitució exigeix recursos per desplaçar energia, gestionar rampes i cobrir episodis prolongats de baixa producció renovable.

OBERCat identifica 3.205 MW de bateries amb accés concedit i 2.181 MW amb l’accés en curs. Aplicant el cas central de materialització —65% i 25%, respectivament—, el 2030 podrien operar uns 2,629 GW de BESS. Amb dues hores de durada, serien aproximadament 5,257 GWh. Aquesta energia no es resta del gap anual: equival a unes sis hores de la potència mitjana d’Ascó I abans de pèrdues.

Conversió orientativa de potència BESS a energia anual. S’assumeixen 2 hores de durada per als BESS, 8 hores per al bombament i un cicle complet diari (365 cicles/any). Els TWh/any resultants expressen energia potencialment desplaçable, no generació addicional. El valor real dependrà del nombre efectiu de cicles, els rendiments de càrrega-descàrrega, les restriccions operatives i, en el cas del bombament, de la disponibilitat dels embassaments.

La xifra d’uns 10,23 TWh/any de cicles combinats és una estimació condicionada: el screening manté el saldo importador aproximadament en els 7,145 TWh de 2025, conserva la resta del mix de 2025 i no atribueix capacitat addicional als nous reforços d’interconnexió. Amb aquestes hipòtesis, els CCGT tanquen el residual horari amb unes 2.700–2.750 hores equivalents anuals. No és, per tant, una previsió autònoma del funcionament dels cicles, sinó un cas de referència per quantificar què passa si no augmenten els intercanvis.

Els càlculs d’emmagatzematge també parteixen d’aquest cas d’importacions constants. El límit d’ús de BESS i bombament no ve determinat només pels excedents renovables catalans: poden carregar-se amb excedents procedents del sistema peninsular. Si els intercanvis augmenten, l’emmagatzematge pot transformar part d’aquesta electricitat en menys generació gasista en hores de dèficit. Per això xarxa, emmagatzematge i gas no es poden analitzar com blocs independents.

El contrast revela una diferència qualitativa important. El pipeline actual de bateries pot superar àmpliament el valor de potència que la PROENCAT assignava a les bateries el 2030, però això no substitueix els 1,5 GW de nou bombament que el pla afegia sobre els 534 MW existents. Hi ha nous projectes de bombament previstos pel 2030, però el seu estat de maduresa no permet contemplar-los abans del 2030. 

La restricció climàtica modifica la lectura del resultat. Els pressupostos de carboni aprovats fixen per al sector de l’energia un màxim de 2,0 MtCO₂eq el 2030 i una reducció del 50% respecte de 1990. Aquest límit no es pot convertir mecànicament en TWh de CCGT perquè el sector inclou també altres activitats, com el refinatge. Tanmateix, el document tècnic PINECCAT30 proporciona una referència energètica coherent: 2,518 TWh de CCGT el 2030. Per prudència, l’informe utilitza un ordre de magnitud climàtic de 2,5–2,7 TWh/any, no un “màxim legal” de generació gasista.

La conseqüència és quantitativament rellevant. El control anual simple dona uns 10,06 TWh de CCGT si es mantenen les importacions de 2025. Mantenir el gas aproximadament al nivell de 2025 exigeix substituir els 4,221 TWh de gap amb intercanvis i eleva el saldo importador a 11,366 TWh. Reduir els CCGT fins a l’ordre de 2,5–2,7 TWh requereix substituir uns 7,4–7,6 TWh respecte del cas d’importacions constants; si no hi ha més generació descarbonitzada pròpia, això porta el saldo importador a aproximadament 14,5–15 TWh/any. La banda reflecteix que el control anual i el screening horari treballen amb perímetres lleugerament diferents.

La validació definitiva de la garantia 24/7/365 i de la capacitat real d’intercanvi exigeix una modelització de 8.760 hores amb demanda, generació, estat de càrrega de l’emmagatzematge, hidràulica, indisponibilitats i fluxos de xarxa sota criteri N-1. Aquest informe quantifica balanços energètics i ordres de magnitud, però no substitueix aquest estudi d’adequació i fluxos.

8. Xarxa: la interconnexió com a alternativa al gas

Amb dades avui identificables, l’ordre de magnitud de nova potència associada a grans demandes és d’uns 500 MW: 156 MW a Francolí —inclosa Ecoplanta—, 150 MW de T-HYNET, 78 MW d’OPS i 115 MW incrementals de centres de dades. No són una punta coincident, no pengen tots del mateix nus i no equivalen a 500 MW de nova capacitat de transport necessària. Però evidencien que la xarxa de Catalunya ha de gestionar simultàniament més demanda, més renovables, més emmagatzematge i, si el desplegament propi és insuficient, més intercanvis.

L’eix Els Aubals–La Selva–Francolí i la nova subestació La Secuita reforcen el mallat entre Aragó i Catalunya i la xarxa tarragonina. El tram Els Aubals–La Secuita està dimensionat amb una capacitat tèrmica de l’ordre de 2,05 GVA a l’estiu i 2,37 GVA a l’hivern. Aquestes xifres no són capacitat neta d’importació: la xarxa és mallada, opera sota criteris N-1 i transporta simultàniament generació, demanda i fluxos de pas. La seva rellevància augmenta, però, si el sistema ha de recórrer a més electricitat peninsular per reduir l’ús dels CCGT catalans.

Mediano–Pont de Suert. La repotenciació de la línia de 220 kV, autoritzada administrativament i per a construcció l’agost de 2026, eleva la capacitat de transport de 384 MVA a 710 MVA a l’estiu i 850 MVA a l’hivern. L’autorització fixa 36 mesos per obtenir l’autorització d’explotació; si s’executa segons calendari, podria estar disponible abans del tancament d’Ascó I. Com en la resta d’actuacions, els MVA no es poden llegir com a nova capacitat neta d’importació de Catalunya.

Peñalba–Mangraners. La nova línia de 220 kV i doble circuit entre Peñalba (Osca) i Mangraners (Lleida) reforça un segon corredor Aragó–Catalunya i té com a finalitat declarada reduir restriccions tècniques per sobrecàrregues i millorar el mallat. El tram aeri està dimensionat per a 720 MVA per circuit a l’estiu i 860 MVA a l’hivern, mentre que el tram subterrani de Lleida té 484,83 MVA per circuit. El projecte continua en tramitació el setembre de 2026.

La proposta de Planificació de xarxes de transport H2030 incorpora també un nou doble circuit Mudéjar–Vandellòs de 400 kV. Com que encara no forma part d’una planificació definitiva executable amb certesa abans de l’1 d’octubre de 2030, l’informe no el compta per al primer tancament. És, però, especialment rellevant per al període posterior d’Ascó II i Vandellòs II.

La lectura correcta de la xarxa apareix quan es comparen els tres casos del tendencial. Mantenir les importacions de 2025 desplaça l’ajust cap al gas; mantenir el gas de 2025 exigeix més intercanvis; i ajustar el gas a la senda climàtica eleva encara més el saldo importador si no s’acceleren les renovables pròpies. Les xifres següents són balanços anuals, no capacitats de línia.

En aquest marc, els reforços de transport no són simplement un complement marginal. Si Catalunya arriba al 2030 amb el desplegament renovable tendencial i vol evitar que el tancament d’Ascó I es tradueixi en més generació fòssil, la possibilitat de mobilitzar un volum molt superior d’electricitat del sistema peninsular esdevé estratègica i els terminis d’entrada en servei dels reforços guanyen criticitat. Això no permet afirmar que una línia concreta sigui físicament imprescindible: demostrar-ho exigeix una modelització horària de fluxos i contingències N-1.

9. El problema real comença després del 2030

Que el tancament d’Ascó I sigui energèticament gestionable no resol el calendari nuclear ni el retard en la descarbonització. Si el 2030 el sistema depèn d’un augment substancial dels intercanvis per limitar el gas, els reforços que arribin a temps per al primer tancament també passen a formar part del marge necessari per als dos següents. Segons el calendari de cessament previst, Ascó II hauria de tancar el setembre de 2032 i Vandellòs II el febrer de 2035.

La PROENCAT preveu 22,532 TWh de generació nuclear bruta durant el 2030, però aquesta xifra inclou encara Ascó I fins a l’1 d’octubre. Anualitzada la producció només amb Ascó II i Vandellòs II, l’ordre de magnitud és d’uns 16,5 TWh/any. Aquesta és la generació que haurà de ser substituïda posteriorment, entre 2032 i 2035, precisament quan l’electrificació hauria d’accelerar. Arribar al 2030 justos pot permetre gestionar Ascó I, però no prepara el sistema per a Ascó II i Vandellòs II.

Per això el 2030 s’ha d’entendre com una fita intermèdia i no com una meta. Apropar-se als 35,1 TWh renovables, elevar l’electrificació, desplegar emmagatzematge de major durada i disposar d’una xarxa capaç d’integrar més generació i intercanvis és la manera de reduir simultàniament la dependència del gas i el risc associat als tancaments del 2032–2035.

10. Conclusions

1. La tendència actual porta a un increment de generació renovable de 7,927 TWh al
2030, que gairebé compensarien els 7,792 TWh que es deixarien de generar amb el
tancament d’Ascó I. Ara bé, l’increment previst de la demanda de 4,221 TWh s’hauria
de cobrir amb altres recursos.

2. El problema principal és la descarbonització, no la possibilitat física del tancament. El tendencial arriba a uns 47,5 TWh de consum elèctric final o assimilable i 16,9 TWh renovables, molt per sota dels 58 TWh i 35,1 TWh de la PROENCAT. La menor electrificació facilita aparentment el balanç elèctric, però també indica que s’estan substituint menys usos fòssils.

3. El tancament d’Ascó I més l’increment previst de demanda eléctrica es podrien
compensar ja sigui amb cicles combinats de gas o amb intercanvis (transitòriament,
importacions). Tenint en compte la nova generació renovable, si es mantigués aproximadament el gas de 2025, el saldo importador puja a uns 11,37 TWh. Si el gas es redueix a l’ordre de 2,5–2,7 TWh/any coherent amb la referència climàtica, les importacions se situen aproximadament en 14,5–15 TWh/any.

4. Els pressupostos de carboni descarten el gas com a solució estructural. El Parlament ha fixat per al sector de l’energia un màxim de 2,0 MtCO₂eq el 2030 i una reducció del 50% respecte de 1990. Aquest límit no equival jurídicament a un nombre concret de TWh de CCGT, però el document tècnic PINECCAT30 —encara en redacció— redueix la seva generació a 2,518 TWh i explica aquesta reducció mitjançant més integració amb el sistema peninsular.

5. Les interconnexions recuperen un paper crític en la disjuntiva de descarbonització. Les noves línies  Escatrón–Els Aubals–La Secuita, Peñalba–Mangraners i Mediano–Pont de Suert poden ser determinants per ampliar els intercanvis, integrar excedents renovables i evitar que el retard de les renovables catalanes es converteixi en més gas. El compliment dels seus terminis abans del 2030 és, per tant, un risc que cal seguir de prop.

6. Els reptes energètic i climàtic posats pel tancament d’Ascó I s’han d’assolir
folgadament, ja que poc després vindrà el tancament d’Ascó II (2032) i Vandellòs II
(2035). Seran 16,5 TWh/any que s’hauran de proveïr per altres mitjans. Accelerar
renovables, emmagatzematge, electrificació i xarxa abans del primer tancament no és només preparar Ascó I: és evitar que els dos tancaments següents arribin amb les mateixes dependències.

7. Una eventual pròrroga d’Ascó I i de les altres dues centrals no és innòcua. Al marge de la incertesa cada cop major de la importació d’urani enriquit de països amb tensions geopolítiques, la inversió necessària per prorrogar la vida amb seguretat de centrals que han exhaurit la seva vida útil pot costar milers de milions, que caldrà traslladar al cost de l’electricitat.

Més informació

És possible el tancament d’Ascó I el 2030?

Article: S’estan fent els deures necessaris per poder tancar les nuclears?

Informe complet + annexos metodològics