Augmentar els ingressos dels micropobles procedents de projectes d’energia renovable

Marges fiscals municipals per maximitzar els ingressos dels micropobles amb energies
renovables.

Objectiu i abast

Els micropobles representen el 51% del territori de Catalunya i tan sols són el 2,5% de la població. Per aquesta lògica és de suposar que bona part dels projectes d’energies renovables que necessita Catalunya s’acabin implantant en micropobles. Per un principi de
justicia territorial semblaria lògic que el territori que ha d’assumir aquestes infrastructures energètiques n’obtingui un retorn que ajudi a paliar la despoblació i la manca de serveis que sovint pateixen aquests pobles.

L’objectiu d’aquest informe és ajudar a maximitzar els ingresos del micropobles amb les eines fiscals actuals per tal d’assegurar un retorn econòmic estable per al seu finançament. De forma que les energies renovables esdevinguin per als micropobles una oportunitat de
resoldre els seus dèficits estructurals.

Aquest informe identifica, per a cada tribut municipal aplicable, (i) la base imposable i els subjectes passius, (ii) els marges legals (mínim–màxim) que el consistori pot modular, i (iii) les palanques d’ingrés que permeten incrementar la recaptació sense penalitzar l’autoconsum, els petits negocis, ni les obres dins el nucli urbà. Inclou una fitxa per tribut,
una checklist per al Ple, i un annex amb fragments model d’ordenança.

Nota: La regulació de referència és el TRLRHL (RDL 2/2004) i jurisprudència recent del TS
sobre taxes de l’art. 24. Les xifres de marges són legals; l’elecció concreta s’ha d’encaixar amb
el planejament fiscal local i la política d’incentius.

1. Fitxes per tribut

1.1 ICIO – Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres

Àmbit i base imposable

• Grava l’execució de construccions, instal·lacions o obres per a les quals cal llicència
  urbanística o presentació responsable.
• Base: cost real i efectiu de l’obra (exclou IVA, taxes, beneficis empresari, etc.).

Qui paga

• Promotor de l’obra (subjecte passiu).
  

Marges que pot modular l’ajuntament

• Tipus: fins al 4% (potestatiu; un sol tipus a l’ordenança).
• Bonificacions potestatives fins al 95%:
  • Obres d’especial interès o utilitat municipal (declaració motivada per Ple/Junta).
  • Obres que incorporin sistemes solars (tèrmics o FV); bonificació aplicable a la part del pressupost imputable als sistemes solars.
• Gestió: definició d’acreditació tècnica, documentació, i durada/compatibilitat de
  bonificacions.

Com maximitzar ingressos sense perjudicar l’autoconsum i les obres en residencial

• Fixar un tipus general 3–4% per a grans obres de generació (parcs FV/eòlics,
  subestacions), amb exclusions o menors tipus per obres en usos residencial (definint-les
  com d’especial interès).
• Mantenir una bonificació solar elevada per a autoconsum residencial/comercial (p. ex. 75–95%), acotant-la a teulades o a potències ≤ 100 kW, i exigint homologacions.
• Utilitzar la clàusula d’especial interès per no gravar obres menors, de rehabilitació
  energética, habitatges buits incorporats al mercat, obres d’accessibilitat, sense fer-la
  generalitzada. Cal filar prim en el redactat per objectivar els criteris que tindran bonificació.

 Per què aquest model és “legalment segur”?

• Tipus únic (4%) per a tothom → compleix l’exigència de no diferenciar tipus d’ICIO.
• S’utilitzen només bonificacions potestatives sobre la quota (autoconsum i “especial
  interès”), amb criteris objectius i declaració motivada quan cal.
• Es protegeix l’autoconsum i la rehabilitació residencial, i es focalitza l’esforç
  recaptatori en les grans obres no residencials.

Exemple de criteri d’ordenança (ICIO)

1.2 IBI – Impost sobre Béns Immobles (Urbà, Rústic i BICES)

Àmbit i base imposable

• Grava la propietat de béns immobles (valors cadastrals).
• BICES: instal·lacions destinades a producció/transport d’energia elèctrica i altres
  (centrals, parcs eòlics, FV a terra…).

Qui paga

– Titular del dret (propietat, concessió…).

Marges que pot modular l’ajuntament

– Tipus de gravamen:

  • Urbana: 0,40%–1,10%.

  • Rústica: 0,30%–0,90%.

  • BICES: 0,40%–1,30% (supletori; es poden establir tipus diferenciats per a usos no residencials).

– Bonificació solar (art. 74.5): fins al 50% de la quota per immobles amb instal·lacions solars (condicions tècniques i, sovint, durada limitada per ordenança).

– Gestió: coeficients, tipus diferenciats, períodes de bonificació, incompatibilitats.

Com maximitzar ingressos sense perjudicar l’autoconsum/negocis petits

– Situar BICES en el tram alt (p. ex. 1,30%), per parcs de generació;

– Mantenir bonificació solar per autoconsum residencial/empresarial (fins a 50% quota).

– Evitar increments en urbana/rústica que afectin negativament habitatges o petits negocis.

Exemple de criteri d’ordenança (IBI+BICE)

1.3 IAE – Impost sobre Activitats Econòmiques

Àmbit i base imposable

• Grava l’exercici d’activitats empresarials/professionals.
• Quota municipal + coeficients (ponderació per INCN, l’import net de la xifra de negoci, i coeficient de situació).

Qui paga

– Empreses amb INCN ≥ 1 M€ (no exemptes). Els micropobles acostumen a tenir pocs contribuents; els promotors de parcs normalment tributen.

Marges que pot modular l’ajuntament

– Coeficient de situació: 0,4–3,8 per zones (article 87 TRLRHL).

– Bonificacions potestatives (generació ocupació, inici d’activitat, etc.) d’acord amb TRLRHL.

– Gestió: delimitar zones, mapes, criteris objectius.

Com maximitzar ingressos sense perjudicar petits negocis

– Dissenyar coeficient de situació que preservi el nucli urbà i polígons amb comerç local (coeficients baixos) i assigni coeficients mitjans/alts a emplaçaments de grans instal·lacions (subestacions, camps FV/eòlics, emmagatzematge energètic).

– Aplicar bonificacions a microempreses locals i nous negocis (primeres anualitats).

 Exemple de criteri d’ordenança fiscal reguladora de l’IAE

1.4 Taxes per utilització privativa o aprofitament especial del domini públic (art. 24)

Àmbit i base imposable

• Aprofitament especial/ús privatiu de domini públic (ocupació de sòl, subsòl, vol; per part de línies, suports, accessos, etc.).
• Dues vies de quantificació:
• Règim general (24.1.a): referència al valor de mercat de la utilitat derivada de l’ús.
• Règim especial (24.1.c): 1,5% dels ingressos bruts facturats en el municipi per empreses
  explotadores de serveis de subministrament (inclou distribuïdores i comercialitzadores
  elèctriques).

Qui paga

– Titular/usuari de l’aprofitament especial o ús privatiu (p. ex. transport/distribució/evacuació elèctrica).

Marges que pot modular l’ajuntament

– Elecció del mètode i paràmetres de valoració (24.1.a).

– Tipificació d’intensitats d’ús, traçats, tipologies d’element (torres, línies, centres de seccionament…), sempre que reflecteixin valor de mercat i no dupliquin gravamen amb 24.1.c per un mateix fet imposable.

Com maximitzar ingressos amb seguretat jurídica

– Si el subjecte és empresa de subministrament (p. ex. distribuïdora/comercialitzadora elèctrica): valorar 24.1.c (1,5%). Definir base excloent serveis no vinculats directament al subministrament.

– Si no ho és, o per elements que no encaixen a 24.1.c: emprar 24.1.a, amb mètodes objectius (p. ex. valors comparatius, cànon per metre lineal/torre ponderat per intensitat, afectació paisatgística, restriccions d’ús).

– Preveure memòria econòmica i fitxes de valoració annexes per blindatge tècnic. 

Exemple de criteri per a la Taxa per utilització privativa o aprofitament especial del domini públic local (art. 24 TRLRHL)

2) Checklist de decisions per al Ple municipal

ICIO: Aprovar/confirmar imposició; Fixar tipus; Regular bonificació solar; Definir criteris
d’especial interès; Tractament d’obres menors al nucli urbà.

IBI: Tipus per urbana i rústica; Establir tipus BICES; Regular bonificació solar 74.5; Valorar
tipus diferenciats per usos no residencials.

IAE: Aprovar coeficient de situació (0,4–3,8) amb mapa; Bonificacions a inici d’activitat i
microempreses; Revisar padró per contribuents potencials.

Taxes art. 24: Decidir modalitat (1,5% o valor de mercat); Aprovar mètode de valoració i
memòria econòmica; Comprovar no duplicitat; Procediment de gestió (acreditació,
inspecció).

Impacte i coherència: Informes jurídic i d’Intervenció.

3) Exemple: Planta fotovoltaica de 10 MW

• CAPEX: 650.000 €/MW → 6,5 M€
• PEM (70% CAPEX): 4,55 M€
• Valor cadastral (Vc) (25% CAPEX): 1,625 M€
• IAE: Q. tarifa a coef. 0,4-3,8, Q. base per MW segons l’epígraf 151.4: 2.330€
• Línia d’evacuació sobre domini públic: 3 km MT
• Taxa 24.1.a (exemple taules):
  • línia aèria base 3.000 €/km·any (mínim) / 8.000 €/km·any (màxim)
  • factors d’intensitat/sensibilitat 1,00 (mínim) / 1,8 (màxim)

Resultats amb ICIO = 0,5%

Any d’obra (one-off)

• ICIO (0,5%) = 0,005 × 4,55 M€ = 22.750 €
• ICIO màxim: 4% × 4,55 M€ = 182.000 €

Recorrent anual (operació)

• Escenari MÍNIM legal
  • IBI BICES: 0,40% × 1,625 M€ = 6.500 €/any
  • IAE: 0,4 × 2.330 + 20% R. prov = 12.000 €/any
  • Taxa 24.1.a (3 km, taula mínima): 3×3.000×1,00 = 9.000 €/any
  • Total anual mínim ≈ 27.500 €/any
• Escenari MÀXIM legal
  • IBI BICES: 1,30% × 1,625 M€ = 21.125 €/any
  • IAE: 3,8 × 2.330 + 20% R. prov = 115.100 €/any
  • Taxa 24.1.a (3 km, taula màxima): 3×8.000×1,8 = 43.200 €/any
  • Total anual màxim ≈ 179.425 €/any

4) Conclusions

Els micropobles poden augmentar de manera rellevant els ingressos recurrents i de primer
any vinculats a projectes de generació renovable utilitzant tres palanques: (i) ICIO en el
tram alt per a grans obres amb protecció a l’autoconsum; (ii) IBI BICES en tram alt i
bonificació solar per a teulades; (iii) IAE amb coeficient de situació ben dissenyat; i (iv)
taxes art. 24 amb seguretat jurídica.

Aquestes mesures cal aprobar-les amb antel·lació a l’arribada dels projectes per tal que
siguin ja vigents un cop obtenen l’autorització.

Sobre un exemple d’una instal·lació FV de 10 MW, passar del mínim al màxim legal pot suposar (amb aquestes hipòtesis) un salt d’uns +160 k€ l’any d’obra i d’uns +152 k€/any en operació, que multiplicat pels seus 30 anys mínims de vida, la diferència acumulada entre tenir un tipus impositiu mínim i màxim pot significar més de 6,5 milions d’€ d’ingressos municipals afegits.

5) Annex de referències bàsiques

• TRLRHL: arts. 72, 74.5 (IBI); 82, 86–88 (IAE); 100–103 (ICIO); 24 (taxes).

• Jurisprudència TS 2024–2025 sobre art. 24: compatibilitat modalitats, delimitació d’ingressos, anul·lació de tarifes que barregen bases, doctrina sobre 1,5%.

• Jurisprudència sobre l’aplicació del BICE
• Municipis amb BICE al topall màxim