Calculadora de Carboni Nova
Si tothom visqués com tu, quan s'acabaria el pressupost de carboni de Catalunya?
Catalunya només pot emetre 251 milions de tones de CO₂ entre el 2027 i el 2050. Aquesta és la contribució que ens pertoca per evitar un escalfament global per sobre d'1,5 °C. És el marge de contaminació que hem d'administrar fins a tenir un sistema 100 % renovable.
No superar aquest llindar abans del 2050 és una tasca de tots. Respon unes quantes preguntes i et direm en quin any s'acabaria el pressupost si tothom fes com tu i quant temps pots guanyar amb les teves decisions.
El resultat
El teu ritme
Si tothom visqués com tu, el pressupost de carboni de Catalunya s'acabaria .
- Els 251 Mt del pressupost (2027–2050) són una estimació: 325 Mt a l'inici del 2025, menys el que s'ha emès el 2025 i el que es preveu emetre el 2026.
- L'any surt de suposar que tothom viu com tu i que la resta de Catalunya no canvia.
- Els vols internacionals i bona part del que mengem i comprem s'emeten fora de Catalunya: no gasten aquest pressupost, però sí que escalfen el planeta.
El que hi afegeixes tu
Marca el que faries. Al costat de cada acció hi ha el temps, aproximat, que guanyaria el pressupost si tothom la fes. amb altres vol dir que funciona millor en grup: una cooperativa, els veïns, la feina. «Fora del pressupost» vol dir que aquelles emissions es produeixen fora de Catalunya.
El que hi afegim entre tots
Aquí és on hi ha més temps a guanyar. Es decideix votant, participant i acceptant renovables al territori.
Contaminació fins al 2050
SimulacióQuè emetem cada any
Detalls: què emets i com ho hem calculat
El pressupost. A l'inici del 2025, Catalunya tenia unes 325 milions de tones (Mt) de CO₂ equivalent per emetre fins al 2050 si vol fer la seva part per no superar 1,5 °C (càlcul de Renovem-nos). Si hi restem el 2025 (≈ 37,5 Mt) i el que es preveu emetre el 2026 (≈ 36,8 Mt), en queden ≈ 251 Mt per al 2027–2050. La simulació comença el 2027.
La senda del pressupost. És el camí que gasta exactament aquestes 251 Mt fins al 2050 baixant cada any el mateix percentatge, un 12 % aproximadament. No arriba mai del tot a zero: els últims anys s'emet molt poc.
Dos blocs. Cada any, les emissions de Catalunya són població × el que emet cada persona més la part compartida: indústria, mercaderies, ramaderia i serveis. Calibrem la part compartida perquè, amb la persona mitjana, la suma doni les emissions previstes per al 2026 (36,8 Mt).
Dins i fora. Cada categoria compta dins del pressupost en la mateixa proporció que l'inventari català conté les seves emissions:
- calefacció, cotxe i residus: tot dins;
- electricitat: el que emeten les centrals catalanes, ≈ 0,065 kg/kWh (dins), fins als 0,273 del mix espanyol (fora);
- alimentació: un 36 % dins, la proporció entre l'agricultura i la indústria alimentària catalanes (≈ 5,9 Mt) i el que emet la dieta dels catalans (≈ 16 Mt);
- vols: tot fora, perquè els internacionals no surten a l'inventari.
És un repartiment de responsabilitat, no una mesura física: si mengem menys carn, al model baixa l'agricultura catalana, i a la realitat en part s'exporta.
Les nuclears. Fan un 57 % de l'electricitat catalana i, segons el calendari acordat el 2019, tanquen el 2030, el 2032 i el 2035. Si les substitueix el gas (≈ 0,37 kg/kWh), l'electricitat catalana passa de ≈ 0,065 a ≈ 0,27 kg/kWh, i tothom qui no tingui energia renovable emet més de cop.
Les accions es xifren tornant a fer el càlcul amb un sol canvi. El temps és el que guanyaria el pressupost si tothom fes el mateix. Tots els factors, amb la font, són a les opcions avançades.
Els escenaris. El pas 1 i el pas 2 suposen que la resta de Catalunya segueix igual i que les nuclears se substitueixen amb gas. El pas 3 canvia aquests dos supòsits.
Accelerem col·lectivament la transició energètica per no quedar-nos enrere
Sí, podem frenar el canvi climàtic. Per això, necessitem fer passes de gegant en la producció d’energies renovables. A Catalunya tenim els recursos necessaris per apropar-nos als països més avançats en centrals fotovoltaiques i parcs eòlics, terrestres i marins.