Massa sovint, sentim a dir que el desplegament de les energies renovables amenaça el món rural. Primer varen ser els parcs eòlics. La mida imponent dels aerogeneradors comportaria un impacte inassumible sobre el paisatge. El moviment de les pales posaria en risc la supervivència de ratpenats i algunes espècies d’aus. El soroll que generen pertorbaria la pau de l’entorn. Les pistes d’accés provocarien l’erosió. Etc. etc. Amenaces que són amplificades i repetides pels opositors al seu desplegament en el nostre territori. Des de fa pocs anys, s’hi ha afegit l’ocupació de camps de conreu per a enquibir-hi esteses de panell solars que poden abastar extensions de desenes d’hectàrees per instal·lació.
“Ens preguntem, doncs, si la instal·lació prevista de plantes fotovoltaiques és realment una amenaça al proveïment d’aliments a Catalunya.”
Ara, les energies renovables no només “trinxen el territori”, sinó que comprometrien la producció d’aliments en un país petit i molt poblat com el nostre que té una de les ràtios d’hectàrea cultivada per habitant més baixes del nostre entorn. Aquest és l’argument principal esgrimit per una part de la pagesia, representada per Unió de Pagesos, per oposar-se gairebé sistemàticament a qualsevol projecte de parc fotovoltaic en sòl agrícola. Dels 74 projectes aprovats els anys 2023 i 2024, 55 han estat recorreguts pel sindicat via administrativa i 15 per via judicial.
Ens preguntem, doncs, si la instal·lació prevista de plantes fotovoltaiques és realment una amenaça al proveïment d’aliments a Catalunya.
Prenem com a bona la prospectiva de la Generalitat (PROENCAT 50). L’any 2050, acabada la transició energètica, hi haurà 31000 ha(*) de plantes fotovoltaiques a terra (l’1,0% de la superfície del territori). A diferència dels aerogeneradors, la superfície on es claven els panells solars convé que sigui relativament plana per evitar l’erosió i amb un gruix de terra suficient per evitar la necessitat de fonaments de formigó. Per això, aquests projectes solen situar-se en camps de conreu. Si no es fes ús d’altres emplaçaments (prats, bosquines, feixes abandonades), s’hauria d’ocupar el 3,8%(#) de la superfície agrícola. És acceptable?

La producció agrícola es veuria reduïda per un percentatge més petit perquè, segons la normativa, de les 4 categories de sols conreables només les dues menys productives es declaren aptes per a la producció fotovoltaica. L’abaratiment dels panells i la millora del seu rendiment energètic reduiran encara més aquest impacte negatiu: si la PROENCAT (publicada l’abril de 2023) considera que calen 1,6 ha per MW (megawatt) instal·lat, actualment es projecten alguns parcs on la gran densitat de panells rebaixa l’ocupació a 0,7 ha per MW. Tot comptat, doncs, podríem parlar d’una pèrdua de producció agrícola per sota del 3%. És molt?
No oblidem que la transició energètica és la manera més efectiva i ràpida que tenim a l’abast per lluitar contra l’emergència climàtica, i que el sector primari és el més afectat per aquest canvi del clima. La floració dels fruiters s’ha avançat, fent-los més vulnerables a les glaçades tardanes, i dificultant la pol·linització. Amb les temperatures més altes prosperen les plagues i s’escurça la vida de la fruita i, per tant, la durada de la temporada de la collita. L’afectació més extrema l’hem viscuda aquests darrers dos anys. Per efecte de l’eixut, la collita de cereals s’ha reduït un 39%; la de la fruita; un 31%; la de l’oliva, un 32%; i la de la vinya, un 30%. És poc? Aquí em permeto respondre jo mateix: ni poc, ni passatger. El clima empitjorarà i anirà deixant seqüeles permanents com la mortaldat de ceps al Penedès.
“la transició energètica és la manera més efectiva i ràpida que tenim a l’abast per lluitar contra l’emergència climàtica, i que el sector primari és el més afectat per aquest canvi del clima”
Per acabar, convidem el lector a posar els percentatges l’un al costat de l’altre. Probablement, es preguntarà quina és la raó per la qual una part de la pagesia s’oposa als parcs fotovoltaics. Queda clar que no és per la producció de menjar per al país. Si aquesta fos la raó principal, hi hauria un clam reclamant una altra transició: la reducció de la superfície de conreu dedicada a l’engreix de bestiar (actualment, un 33% de la superfície cultivada) per a produir carn que, majoritàriament, s’acaba exportant (el 70% de la carn de porc). És raonable?
La pagesia viu moments difícils com ha quedat palès amb el sorgiment del moviment Revolta Pagesa. Un bon lema per fer-se sentir és “en defensa de la sobirania alimentària del país”. Confiem que, a la vista de les dades objectives, no dificulti encara més el camí difícil cap a la sobirania energètica.
Pere Roura Grabulosa
Professor emèrit de Física, UdG / membre de Renovem-nos