- Renovem-nos valora positivament la proposta del Govern, però reclama rigor, força jurídica i una visió de llarg abast.
- El Govern planteja una reducció del 31% de les emissions pel 2030 respecte de les de 2023.
Els pressupostos de carboni són l’eina que ha de marcar el límit màxim d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) que pot assumir Catalunya en cada període de cinc anys. Estan recollits a la Llei catalana del canvi climàtic aprovada l’any 2017, que establia que els primers dos quinquennis (2021-2025 i 2026-2030) s’havien d’haver aprovat abans del 2020.
Aquesta absència de planificació ha fet que Catalunya perdi un quinquenni sencer en la lluita per la neutralitat climàtica, que s’hauria d’assolir el 2050 si es vol complir l’Acord de París. Des de Renovem-nos celebrem que, encara que amb molt de retard, el Govern hagi presentat finalment una proposta de pressupostos de carboni que el Parlament haurà de validar aquesta tardor.
161 MtCO₂e fins al 2030: una fita exigent però realista
El topall d’emissions proposat pel Govern és de 161 MtCO₂e d’emissions màximes per al període 2026–2030, cosa que suposa una reducció del 31% respecte a les emissions actuals de 2023. Això implica reduir progressivament des dels 38,2 MtCO₂e actuals fins a assolir les 26,3 MtCO₂e l’any 2030.
Aquest objectiu és menys ambiciós que el del Comitè d’Experts del Parlament, que proposava una reducció del 42%, però es manté dins del que fixa el marc europeu. Des de Renovem-nos, entenem que amb un quinquenni perdut, el plantejament del Govern representa una fita ja prou exigent, que requerirà valentia política, determinació institucional i una societat compromesa.
Fer efectius els pressupostos: tres reptes clau
Perquè aquesta eina no quedi en paper mullat, des de Renovem-nos reclamem que el Parlament asseguri tres garanties fonamentals:
1. Seguiment actualitzat durant el quinquenni
Avui, les dades oficials d’emissions tenen dos anys de retard, cosa que impossibilita fer un seguiment efectiu durant el període d’aplicació. Cal establir sistemes d’estimació anual, com ja fa el Monitor Públic d’Emissions, promogut per les entitats socials, que permeten un seguiment transparent i immediat.
2. Donar força jurídica als pressupostos
La Llei del 2017 no va definir ni el procediment ni la forma jurídica vinculant dels pressupostos. Reclamem que es desenvolupi un reglament de la Llei que concreti:
- Un procediment clar de tramitació i d’aprovació
- El seguiment públic i la rendició de comptes davant el Parlament.
- L’inclusió del pressupost de carboni com a addenda a la Llei del canvi climàtic, perquè el seu compliment sigui obligatori
3. Establir el topall total d’emissions per a Catalunya
Sabem que el pressupost global planetari és de 230 GtCO₂e per no superar els 1,5 °C. Però… quina part correspon a Catalunya? Aquest era l’objectiu principal de la Llei del 2017. Per planificar correctament la descarbonització fins al 2050, cal que el Parlament defineixi el volum total d’emissions disponible per al país fins a assolir les zero emissions. Això permetria ajustar els pressupostos de cada quinquenni en coherència amb el límit global.
Un repte de país
El repte que tenim al davant va molt més enllà d’un percentatge de reducció. És una qüestió de responsabilitat històrica, de justícia intergeneracional i de coherència política. No podem tornar a perdre cinc anys.
També cal fugir del populisme que rebutja sistemàticament els projectes d’energia neta, com vam veure fa pocs dies, quan el Parlament no va aprovar el decret que havia de desbloquejar les renovables. La reducció d’emissions només serà possible si es combina amb una acceleració real del desplegament renovable, i amb un consens transversal per prioritzar el futur del país davant l’immobilisme.
Més informació:
Proposta de pressupostos de carboni del Govern
Campanya per uns pressupostos de carboni per a Catalunya i també municipals
