El PLATER ha plantejat un debat sobre quan territori cal destinar a fer energia, però si el territori importa, hem de comparar totes les tecnologies amb el mateix criteri. Segons un estudi recent, electrificar amb fotovoltaica és 23 vegades més eficient que cremar carburants produïts amb cultius energètics, i si aquests biocombustibles s’usen en un vehicle tèrmic aquesta diferència augmenta fins a 70 vegades en comparació a l’energia solar aplicada un vehicle elèctric.
Una mateixa hectàrea de terreny pot produir energia de maneres molt diferents. Si es destina a cultius per fer biocarburants, com el gira-sol o la colza, pot alimentar vehicles de combustió. Si es destina a fotovoltaica, pot generar electricitat per moure vehicles elèctrics. La diferència no és menor: per unitat de superfície, l’electrificació directa amb solar pot donar molts més quilòmetres que els cultius energètics, en canvi no es qüestiona la seva ocupació territorial, ni la seva nul·la contribució a la sobirania alimentària. Però quin ús del territori és més eficient?
Aquest és el punt de partida d’una anàlisi recent publicat a Our World in Data. Segons els seus càlculs, al món hi ha uns 32 milions d’hectàrees destinades a cultius per a biocombustibles líquids. Aquesta superfície produeix aproximadament 1.400 TWh anuals en forma de biocombustibles. Si la mateixa superfície s’utilitzés per generar electricitat fotovoltaica, podria produir prop de 32.000 TWh anuals. És a dir, unes 23 vegades més energia.
La comparació encara és més clara quan es baixa al terreny de la mobilitat. Primer, les plantes converteixen menys de l’1% de la llum solar en biomassa, mentre que els panells fotovoltaics converteixen habitualment entre el 15% i el 20% de la radiació en electricitat, segons el mateix article.
Segon, si aquesta electricitat s’utilitza en vehicles elèctrics, l’eficiència final encara augmenta més perquè un motor de combustió perd bona part de l’energia del carburant en forma de calor. Un vehicle elèctric, en canvi, aprofita molt millor l’electricitat que consumeix. Combinant aquests dos efectes, amb la mateixa superfície es podrien recórrer fins a 70 vegades més quilòmetres amb cotxes elèctrics alimentats amb solar que amb cotxes que utilitzin biocombustibles.
Aterrant l’exemple a Catalunya
A Catalunya, segons les dades agràries del mapa de cultius DUN-SIGPAC de 2024, la superfície dedicada a cultius energètics és de 12.422 hectàrees de colza i 4.472 hectàrees de gira-sol. També hi havia superfícies molt menors de soja, càrtam i lli oleaginós. En conjunt, aquests cultius oleaginosos seleccionats sumaven unes 17.400 hectàrees.
Aquesta dada no permet afirmar que Catalunya dediqui 17.400 hectàrees a produir biocarburants perquè aquests cultius també tenen altres usos. Però sí que permet fer una pregunta legítima la hora de decidir quan territori destinem a produir energia: si una part d’aquests cultius es planteja com a recurs energètic, quanta energia i quants quilòmetres aporten per hectàrea comparats amb la fotovoltaica?
Aquesta discussió no és teòrica. El gasoil que es ven a les benzineres ja incorpora biocarburants. Segons les estadístiques de CORES, el percentatge de biocarburants en el subtotal de gasoils es va situar el 2025 al voltant del 8,7% en massa. Aquesta dada no és equivalent al compliment legal dels objectius de biocarburants, perquè la normativa calcula l’obligació en contingut energètic i amb una metodologia específica, però sí que mostra que una part del gasoil que es crema als vehicles ja no és gasoil fòssil pur, sinó una barreja amb biocarburants.
A més, l’Estat ha fixat per al 2026 un objectiu mínim del 12% de biocarburants i altres combustibles renovables en el transport, calculat sobre el total de gasolina i gasoil venuts o consumits amb finalitats de transport, en contingut energètic.
Per tant, la pregunta és quin paper han de tenir. I sobretot: si té sentit continuar utilitzant cultius per produir carburants destinats a vehicles de combustió que ja tenen una alternativa molt més eficient, com és l’electrificació directa.
Quants quilòmetres dona una hectàrea?
Amb els rendiments agraris catalans de 2024, una hectàrea de colza produeix aproximadament 1,4 tones de llavor. Una hectàrea de gira-sol produeix aproximadament 1,6 tones. Si s’assumeix que una part d’aquesta llavor es pot convertir en oli i després en biodièsel, obtenim de l’ordre de 0,55–0,65 tones de biodièsel per hectàrea. Amb un poder calorífic inferior del biodièsel entorn de 37 MJ/kg, això dona aproximadament 5,5–6,5 MWh de combustible per hectàrea i any.
La fotovoltaica juga en una altra escala. Segons el PVGIS, l’eina del Joint Research Centre de la Comissió Europea, una hectàrea solar a Catalunya pot produir 1.570 kWh/kWp i any. Això vol dir al cap de l’any una producció de 1.100 MWh elèctrics per any, que pot variar depenent de la densitat de potència instal·lada, la separació entre files, la ubicació, l’orientació, el tipus d’instal·lació i les pèrdues del sistema. Fins i tot amb hipòtesis prudents, la diferència d’uns pocs MWh a centenars és enorme.
| Ús d’1 hectàrea | Energia útil anual aproximada | Consum vehicle assumit | Quilòmetres aproximats |
|---|---|---|---|
| Colza/gira-sol → biodièsel → cotxe dièsel | 5,5–6,5 MWh de combustible/ha | 6 l/100 km | ~10.000 km/ha/any |
| Fotovoltaica → electricitat → cotxe elèctric | 800–1.100 MWh elèctrics/ha | 15–18 kWh/100 km | ~4,5–7 milions km/ha/any |
Traduït a mobilitat, un cotxe dièsel que consumeixi uns 6 litres/100 km necessita aproximadament 55–60 kWh de combustible per fer 100 km. Un vehicle elèctric eficient pot moure’s al voltant de 15–18 kWh/100 km. Amb aquests valors, una hectàrea de colza o gira-sol convertida en biodièsel donaria aproximadament 10.000 km/ha i any en un vehicle de combustió. La mateixa hectàrea amb fotovoltaica podria alimentar aproximadament 4,5–7 milions de km/ha i any en vehicles elèctrics.
Aquesta comparativa pot variar segons el rendiment agrícola, el percentatge d’oli, l’eficiència de conversió, la producció solar o el consum del vehicle. Però l’ordre de magnitud es manté: la fotovoltaica associada al vehicle elèctric ofereix molts més quilòmetres per hectàrea que els cultius destinats a carburants. Aquesta realitat empírica obliga, no només a repensar en l’eficiència dels biocombustibles destinats a la mobilitat, sinó també si un ús eficient del territori, del paisatge i de la sobirania alimentària no passa per la substitució d’una part dels cultius energètics per energia solar.
Biocombustibles per a altres usos
Això no vol dir que calgui prescindir de tots els biocombustibles. Els biocarburants poden tenir sentit quan provenen de residus, olis usats, greixos, subproductes orgànics, fraccions no aprofitables o altres recursos que no competeixen directament amb la producció alimentària ni amb l’ús eficient del sòl. També poden tenir un paper en sectors difícils d’electrificar, com l’aviació o alguns processos industrials.
El que té molt menys sentit és dedicar sòl agrícola a produir carburants per a vehicles lleugers o usos que ja es poden electrificar de manera molt més eficient.
La transició energètica no pot limitar-se a substituir molècules fòssils per molècules renovables sense preguntar-se si aquest és el millor ús dels recursos. El sòl, l’aigua, la biomassa i els residus també són recursos limitats. I quan un recurs és limitat, cal prioritzar-ne els usos amb més valor climàtic i social.
