Passades dues o tres generacions, s’escriurà la història del segle XXI i, òbviament, s’haurà de descriure els excessos tecnològics en què ha caigut la humanitat. Per posar alguns exemples: s’ha contaminat amb plàstic el planeta, s’han generat immenses quantitats de residus, s’ha provocat el forat de la capa d’ozó, o s’ha basat el creixement econòmic en l’abús de fonts d’energia fòssils molt contaminants i ineficients. Cal donar únicament una mirada a la diferència entre l’energia primària i energia final consumides. En definitiva, malbaratament d’energia i de recursos materials.
A part de l’ús irresponsable dels recursos del planeta, la història també recollirà la gran quantitat de morts atribuïbles a l’ús de la benzina amb plom, que constitueix un dels majors atemptats a la salut global. El 3 de desembre de 1921, Thomas Midgley Jr., enginyer treballant per a Cadillac lligada a la General Motors, va proposar l’ús del tetraetil de plom per regular el motor d’explosió i evitar el picat de bieles. Era barat de fabricar, abundant i inodor. L’any 1924, General Motors, de la qual Du Pont de Nemours (Dupont) en tenia el 34%, es va associar amb Standard Oil of New Jersey (Exxon) per a la comercialització de la benzina amb plom sota la marca Ethyl, a seques, sense fer esment del plom.
No és un detall menor, ja que des del segle XVIII se sap que el plom és fortament tòxic. El cos l’incorpora als ossos i als teixits, especialment al cervell. A les cèl·lules neuronals, el plom s’adhereix als neurotransmissors; per això provoca mals de cap, pèrdues de memòria, demència senil, al·lucinacions i tics nerviosos, entre altres efectes.
El producte va ser un èxit. La demanda va anar pels núvols i Exxon va construir una planta de producció a Nova Jersey. Aviat els operaris es van posar malalts i cinc d’ells varen morir. El públic comença a sospitar de l’Ethyl i cap a finals dels anys 1920, científics del MIT, Yale, Harvard, així com del ministeri de salut nord-americà van demanar a Exxon i GM que no fabriquessin Ethyl, per raons de salut pública.
Malgrat totes les evidències, no va ser fins als anys 70 que als Estats Units es va introduir la benzina sense plom i els catalitzadors als tubs d’escapament, però la benzina amb plom no va ser prohibida fins al 1996 i retirada completament del mercat. Prèviament, el 1986, va ser el Japó el primer país a prohibir la gasolina amb plom. Aviat el van seguir altres països, com el Canadà, Suïssa i Àustria i el 1989 va ser retirada a tot el territori de la Unió Europea. A Iemen i Iraq encara es va mantenir fins al 2016. Finalment, a mitjan 2021, Algèria va deixar d’afegir plom a la gasolina. Va ser el darrer país a fer-ho. Es posava punt final a una contaminació ambiental molt greu que va provocar milions de morts, que s’haguessin pogut evitar si les petrolieres no haguessin amagat la toxicitat del plom a la gasolina en favor del seu negoci. Inaudit.
Ara, després de 29 COP’s, el mercat de futurs ens indica que les contractacions a anys vista incrementaran el consum de petroli, gas i de les emissions de CO₂ associades. La manca de plans ferms, no només per ajudar els països pobres a lluitar contra l’emergència climàtica, sinó també per dur a terme les inversions en renovables estan mantenint el “deixar fer”. Ja se sap que les emissions de CO₂ són perjudicials, com també se sabia que el plom era tòxic, però es va continuar endavant. “Business is business”.
La diferència és que avui l’evolució de la salut del planeta no té retorn a causa de la permanència en l’atmosfera durant mil·lennis del CO₂. Sense palla no hi ha paller encara que hi hagi el pal. Així cal insistir en una intensificació de les inversions pel desplegament de les energies renovables i així construir el paller de la transició energètica. Cal també insistir en l’ampliació d’una xarxa elèctrica pel transport i la distribució d’electricitat renovable i d’uns sistemes d’emmagatzematge per assegurar l’estabilitat de la xarxa. I, per aquelles aplicacions no electrificables, produir hidrogen o altres combustibles verds, neutres en carboni.
La societat no pot mirar cap a un altre costat com va fer en el cas de la benzina amb plom simplement perquè anava bé, però atemptant contra la salut de la població i del planeta.
*Joan Ramon Morante és el director de l’IREC (Institut de Recerca de l’Energia de Catalunya) i una de les veus de Renovem-nos.
