El Govern de la Generalitat ha aprovat un nou Decret per actualitzar la normativa d’energies renovables que busca el suport parlamentari que no va tenir el Decret presentat el passat estiu. El nou Decret recull bona part de les propostes que fa un any Renovem-nos va fer al Govern:
- Accelera renovables amb terminis acotats.
- Participació oberta: ≥ 20%, 2 fases (municipi→comarca) i obertura a tot el territori per a CE/empreses.
- Urbanisme: fi de moratòries generals; inclusió en el TRLU; bateries com a servei tècnic/ús compatible.
- Agrícola: regadius incompatibles amb excepcions i al secà III–IV límit 10%.
- Xarxa/recàrrega: més transparència d’accés; actualització tecnològica i modificacions sense nova AP; punts de recàrrega per declaració responsable.
Antecedents i objectiu
El 2025, el Decret llei 12/2025 va proposar una primera onada de reformes per accelerar renovables i emmagatzematge, en resposta a la proposta de reforma normativa que va fer Renovem-nos i altres entitats el 2024, però aquest Decret no va ser convalidat pel Parlament.
El Govern ho torna a intentar ara amb el nou Decret llei 22/2025 que pren el relleu amb un paquet més operatiu per reforçar la resiliència del sistema i desbloquejar projectes, amb especial atenció a la participació local, l’encaix urbanístic, la xarxa elèctrica i la transparència en l’accés i connexió.
Posa fi a la discrecionalitat de les distribuidores
El decret tracta d’escurçar terminis administratius i ambientals, millorar la interacció amb el territori i donar visibilitat real de les cues a la xarxa de distribució: si es denega un punt, la distribuïdora ha de proposar alternatives i informar de l’ordre de prelació; la Direcció General d’Energia pot requerir informació per subestació i la distribuidora té 10 dies per respondre a la petició.
Participació local al capital o finançament
S’obliga a fer una oferta de participació en el capital social dels projectes de renovables d’almenys el 20% del pressupost d’execució per contracte (PEC), abans de l’autorització d’explotació. Aquesta mesura ja es contemplava en la normativa actual, però el seu èxit era mínim degut a que estava restringit al municipi o municipis lmítrofs.
Ara el mecanisme s’articula en dues fases obligatòries (primer municipi, segon comarca) i preveu topalls per inversor i requisits d’arrelament (padró, segona residència o centre de treball, amb condicions d’antiguitat). A més, el promotor pot obrir voluntàriament una tercera fase més enllà de la comarca si no es cobreix el percentatge ofert.; això permet l’entrada de comunitats energètiques i empreses d’arreu del país, possibilitant el lligam entre centres de consum amb els projectes.
Bateries: hibridades i independents
Quan s’hibriden bateries dins la poligonal d’un projecte amb tràmit ambiental favorable, l’òrgan substantiu consulta si cal EIA simplificada i es concreta el tràmit urbanístic amb procediment abreujat. Per a bateries stand-alone, el decret reconeix que l’Estudi d’Impacte Ambiental pot fer d’informe sectorial urbanístic si no hi ha canvis substancials.
Augment de llindars de potència
El Decret llei 22/2025 consolida un esquema de llindars per accelerar projectes petits i mitjans. En autoconsum i generació distribuïda, les instal·lacions entre 100 i 500 kW veuen simplificats els tràmits energètics (no cal tornar a demanar autorització prèvia/executiva si es compleixen la resta de requisits), mentre que per sobre de 500 kW s’aplica el règim ordinari. Per als <100 kW en baixa tensió d’autoconsum, el procediment és encara més àgil. Aquest esquema redueix càrrega administrativa per a PIME, sostres industrials i projectes de proximitat. Per a una PIME amb 300 kW, el nou marc redueix fricció administrativa, aporta transparència amb la distribuïdora i limita bloquejos municipals, de manera que el temps fins a obra i els costos de tramitació tendeixen a baixar, i és més fàcil integrar bateria i recàrrega si interessa.
Simplificació administrativa
Se’estableix un procediment abreujat de tramitació, menys ambiciòs que el de l’anterior Decret, però molt millor que l’actual
Procediment accelerat de tramitació simplificada:
Habilita el procediment accelerat de tramitació simplificada de projectes en espais artificialitzats o degradats no urbanitzables (basses, canals, ports, aeroports, abocadors, pedreres, antigues àrees peatge de carreteres)
Comprovació inicial de documentació (suficiència i idoneïtat):
Energia + Agricultura + Paisatge + Medi Ambient + Urbanisme + Cultura tenen 1 mes per pronunciar-se. Si no responen en termini, es pot seguir la tramitació. Si demanen esmenes, Energia les concentra i les trasllada al promotor.
Informació pública (unificada en efectes):
Tramitació simultània de l’Autorització administrativa prèvia i de construcció. Un cop superades les esmenes, s’obre informació pública durant 30 dies (60 dies si aplica l’Estatut dels municipis rurals). L’anunci especifica que té efectes sobre:
AP i AC energètiques, DUP (si escau), Projecte d’actuació específica en SNU i Avaluació d’impacte ambiental.
Trasllat d’al·legacions als ajuntaments:
En 15 dies, el departament d’Energia trasllada al·legacions i respostes del promotor als municipis; aquests tenen 15 dies (o 30 si municipi rural) per fer observacions.
En els projectes de renovables s’exclou de l’acord preceptiu amb la propietat els terrenys afectats per les línies d’evacuació i els accessos, impedint que els propietaris de terrenys no directament afectats puguin bloquejar la declaració d’utilitat pública. També es permet la transmissió d’autoritzacions amb autorització administrativa prèvia, fet que soluciona la viabilitat dels projectes autoritzats que perdien la capacitat de finançar-se.
Urbanisme: usos admesos i límit a les suspensions municipals
El Decret modifica el Text refós de la Llei d’Urbanisme per reconèixer les bateries com a servei tècnic o ús compatible segons el sòl, permetre instal·lacions d’autoconsum en sòl industrial/logístic sense modificar planejament. Aclareix que, en solars industrials/logístics, s’admeten (sense modificar planejament) bateries, carregadors i renovables d’autoconsum. Explicita que en eòlica d’autoconsum, l’alçada l’estableixen només les servituds aeronàutiques per evitar situacions, com per exemple l’aerogenerador d’autoconsum previst a les instal·lacions d‘Amazon a l’Empordà, on l’Ajuntament del Far d’Empordà, a manca d’altra normativa, al·legava la denegació de llicència perquè superava l’alçada regulatòria màxima permesa pels edificis. Això redueix discrecionalitat i facilita tramitació.
Sovint des de Renovem-nos hem apel·lat a la responsabilitat institucional que han de tenir els ajuntaments en el procés de transició energètica i denunciat els abusos dels instruments municipals per entorpir-la. En aquest sentit, el Decret també modifica l’article 73.1 del TRLU per deixar clar que, encara que l’ajuntament pugui suspendre tràmits per estudiar una reforma del planejament, no pot fer una suspensió general de l’atorgament de llicències per a renovables o emmagatzematge “per a tot el municipi”. Es mantenen les suspensions quirúrgiques i temporals per a canvis de planejament concrets, però s’eviten els vetos globals. En lloc d’això, el municipi ha de delimitar on sí/no admet projectes, alineant-se amb el PLATER i amb criteris objectius. Això aporta seguretat jurídica i previsible desplegament ordenat.
Sòls agraris, regadius i agrovoltaica
S’acaba la polèmica de les renovables vs. preservació de les millors terres agrícoles. En regadius, s’estableix incompatibilitat general per a renovables amb excepcions (per exemple autoconsum, urgència ≤5 MW a distribució, casos d’espai reservat superior al regable o compensacions hídrico-agràries, i regadius no actius). El decret inclou un règim transitori per a projectes amb tramitació iniciada prèviament.
En terrenys de secà, es manté el límit del 10% d’ocupació en sols de classes III–IV que ja hi havia en la normativa anterior.
Fotovoltaica flotant i renovables en infraestructures hidràuliques
S’obre una via específica per implantar fotovoltaica sobre basses de reg, amb règim simplificat (autorització energètica; en general, sense tramitació ambiental ni urbanística addicional, segons el que s’autoritzin als projectes). L’objectiu és minimitzar impactes i aprofitar infraestructures existents. L’article també amplia el termini concessional per a hidràulica reversible (fins a 50 anys, ampliables a 75 si cal per amortització), fet que millora la bancabilitat d’aquesta modalitat d’emmagatzematge que té gran potencial a Catalunya gràcies a la seva orografia.
Facilitats a l’extensió de la xarxa elèctrica
La xarxa de transport/distribució elèctric ha de multiplicar la seva capacitat per poder atendre tots els usos industrials i la mobilitat que ara depenen dels combustibles fòssils. Amb el nou Decret les empreses de distribució i transport podran agilitzar el procés administratiu d’autorització de projectes sota certes condicions (sense EIA, sense excedir condicions d’Autorització administrativa prèvia/DIA, sense Declaració d’utilitat pública, etc.), es pot aprovar directament el projecte d’execució sense una nova Autorització prèvia.
En supòsits menors, n’hi ha prou amb l’autorització d’explotació (p. ex. variacions ≤10% de potència d’equips, capacitació dinàmica de línies, repotenciacions de línies sense canviar suports). Aquesta agilització administrativa permetrà implantar més ràpidament el reforç necessari de la xarxa elèctrica per assolir els objectius 2030 del Pla de xarxes de transport elèctric.
Participació municipal en comunitats energètiques
S’explicita la competència municipal en comunitats d’energia i es permet que les administracions cedeixin sòl (drets de superfície, concessions) a favor de comunitats energètiques, declarades d’utilitat pública. Això consolida jurídicament una via de projectes de proximitat amb suport institucional que ja estava molt extesa arreu de Catalunya. També es reconeix la possibilitat de declaració d’utilitat pública per a línies elèctriques i elements necessaris per facilitar l’autoconsum amb excedents.
Estacions de càrrega de vehicle elèctric
La instal·lació i l’activitat de punts de recàrrega queden sotmeses a declaració responsable, incloent centres de transformació, seccionament i línies associades. També es fixen condicions clares per incloure les connexions curtes: soterrades fins a 25 m (sense creuar carrers) i aèries fins a 50 m (sense suports ni creuaments). Això redueix tràmits i accelera el desplegament dels punts de recàrrega elèctrica que necessita el país per assolir l’objectiu del 40% de la mobilitat elèctrica el 2030 que preveu el Pla d’impuls al vehicle elèctric 2025-2030.
Renovables a les carreteres
Molt s’ha parlat de situar renovables en els marges de carreteres i autopistes, però fins ara la norma de servitud de carreteres ho impedia. El nou Decret preveu autoritzar instal·lacions renovables, emmagatzematge i línies soterrades dins zones de protecció viària i servitud d’autopistes, amb informe favorable i motivació ambiental. A més, les línies soterrades de transport es consideren infraestructura imprescindible d’un servei públic essencial, cosa que facilita l’encaix territorial.
L’interès públic superior cau del Decret
L’interès públic superior apareixia com a regla operativa i servia de palanca jurídica per prioritzar renovables i emmagatzematge davant conflictes d’interessos, tal com estableix la Directiva Europea de renovables (UE 2023/2413). Malgrat que aquesta norma és de transposició obligatòria a la legislació nacional, el Govern espanyol encara no ho ha fet. La Generalitat va voler esmenar aquesta anomalia introduint aquest precepte al fallit Decret 12/2025, i de fet, aquest va ser un dels motius que li va restar suport parlamentari. Ara el Govern ha optat per prescindir-ne en l’articulat del nou Decret i només se cita al preàmbul en connexió amb el dret de la UE, esperant que sigui el Govern estatal qui transposi la norma a tot l’estat.
Tot i que la norma europea és vigent a tota la UE, sols es pot apel·lar a ella en cas de litigi judicial. A la pràctica la seva absència a l’articulat atorga menys escut jurídic general: sense IPS operatiu, els projectes no gaudeixen de la mateixa “presumpció favorable” en l’àmbit contenciós/urbanístic.
Taula comparativa de continguts del nou Decret respecte de l’anterior
| Punt | Decret 12/2025 | Decret 22/2025 |
| ✅ Posa fi a la discrecionalitat de les distribuïdores (accés i connexió) | Tractava l’accés i la connexió de forma més genèrica, sense obligacions específiques de transparència ni d’oferir alternatives en cas de denegació. | Si es denega un punt, la distribuïdora ha de proposar alternatives i informar de l’ordre de prelació; la DGE pot requerir informació per subestació i la distribuïdora té 10 dies per respondre. |
| ✅ Participació local al capital o finançament | Preveia participació local, però no s’incrementava l’àmbit geogràfic de participació per tal que empreses o comunitats energètiques puguessin participar dels projectes, tan sols les empreses públiques podien optar-hi. | Dues fases (municipi → comarca). El promotor pot obrir una fase ampliada més enllà de la comarca oberta a empreses i comunitats energètiques |
| ✅ Bateries: hibridades i independents | Regulació inicial de bateries, amb menys detall sobre hibridació dins poligonal i l’encaix urbanístic/ambiental de les stand‑alone. | Hibridades: consulta prèvia i, si escau, EIA simplificada amb procediment urbanístic abreujat. Stand‑alone: l’EIA pot fer d’informe sectorial urbanístic si no hi ha canvis substancials. |
| ✅ Llindars de potència | S’establia un nou llindar de potència fins a 500KW I s’incloïen les estacions d’emmagatzematge. | Esglaons operatius: <100 kW (BT autoconsum, via molt àgil); 100–500 kW (simplificació d’autoritzacions sota requisits); >500 kW (règim ordinari). Acceleració pensada per a sostres i generació distribuïda. |
| ✅ Simplificació de tràmits | Tràmitació express: informació pública unificada de 15 dies per a l’autorització energètica, ambiental, declaració d’utilitat pública i actuació específica en sòl no urbanitzable en 30 dies com a màxim des de la recepció del projecte. | Millora tramitació actual però més laxa que el D12/2025: 1 mes per revisar suficiència/idoneïtat, 15 dies post-esmena, i informació pública de 30 dies (o 60 en municipis rurals) |
| ✅ Urbanisme: usos admesos i límit a suspensions generalistes (moratòries) | Feia passes d’encaix urbanístic en sòl industrial/antropitzat. No hi havia blindatge específic contra moratòries municipals generals. Però tenia la declaració d’interès públic superior com a gran eina | Inclou bateries com a servei tècnic/ús compatible; autoconsum admès en sòl industrial/logístic sense modificar planejament; en eòlica d’autoconsum l’alçada la determinen només servituds aeronàutiques. Es modifica l’art. 73.1 TRLU: no es poden fer suspensions generals a tot el municipi. |
| ✅ Sòls agraris, regadius i agrovoltaica | Ampliava supòsits en zones de regadiu en espais agraris de classe I i II que no permetien explotació agrícola, fet que incrementava tensions amb el sector primari. | Regadius: incompatibilitat general amb excepcions (autoconsum, urgència ≤5 MW a distribució, espai reservat>regable, compensacions, regadius no actius). Secà: es manté el límit del 10% d’ocupació per classes III–IV. |
| ✅ Fotovoltaica flotant i infraestructures hidràuliques | No preveia un règim simplificat específic per FV flotant ni l’ampliació concessional de reversible. | Via específica per FV sobre basses de reg amb règim simplificat (autorització energètica sense tramitació ambiental/urbanística addicional). Amplia concessions d’hidràulica reversible fins a 50 anys (75 si cal per amortització). |
| ✅ Facilitats a l’extensió de la xarxa elèctrica | No es contemplava | Sota condicions (sense EIA, sense excedir AP/DIA, sense DUP), es pot aprovar directament el projecte d’execució sense nova AP. En supòsits menors n’hi ha prou amb autorització d’explotació. |
| ✅ Participació municipal en comunitats energètiques | Reconeixement parcial de la participació local, sense registre específic ni regulació procedimental. | Competència municipal explícita; comunitats energètiques d’utilitat pública; possibilitat de cedir sòl (drets de superfície, concessions) per impulsar projectes de proximitat. . |
| ✅ Estacions de càrrega de vehicle elèctric | No es contemplava | Instal·lació i activitat sotmeses a declaració responsable (inclou CT, seccionament i línies). Connexions curtes: soterrades fins a 25 m sense creuar carrers i aèries fins a 50 m sense suports ni creuaments. |
| ✅ Renovables a les carreteres (zones de servitud viària) | No es contemplava | S’autoritzen instal·lacions renovables, emmagatzematge i línies soterrades dins zones de protecció viària i servitud d’autopistes amb informe favorable i motivació ambiental. |
| Interès públic superior (IPS) | Incloïa l’IPS als articles com a palanca per prioritzar renovables i emmagatzematge. | No incorpora l’IPS en l’articulat; el cita només al preàmbul. L’acceleració s’articula per mesures procedimentals, urbanístiques, participació i xarxa. |
Més informació
- Valoració que fa Renovem-nos del nou Decret
- Decret llei 22/2025, de 28 d’octubre, per augmentar la resiliència del subministrament elèctric a Catalunya
- Decret Llei 16/2019, de 26 de novembre, de mesures urgents per a l’emergència climàtica i l’impuls a les energies renovables. Text consolidat amb incorporació del DL22/2025
- Proposta de reforma del marc normatiu de les renovables de Renovem-nos
- Anàlisi resumit del Decret 12/2025 de reforma de la normativa d’energies renovables
- Noves possibilitats de les comunitats energètiques
- Glossari de la transició energètica
