En tres setmanes vertiginoses, Catalunya i l’Estat van aprovar —i tot seguit van tombar— dues normes clau per accelerar les renovables. Aquest reportatge explica com hem arribat fins aquí, des de l’apagada d’abril fins als bloquejos polítics de juliol, i què implica això per a l’autoconsum, l’emmagatzematge i la seguretat de la xarxa.

 

 La primavera s’havia tancat amb una advertència en forma d’apagada massiva: el 28 d’abril, una incidència va deixar àmplies zones del país sense subministrament durant hores. A partir d’aquí, tant la Generalitat com el Govern espanyol van moure fitxa amb canvis tècnics i normatius que havien de reforçar la xarxa i desbloquejar el desplegament de renovables. Però el juliol, el tauler polític va donar la volta: dos decrets clau es van tombar en qüestió de dies. Des de Renovem-nos hi vam intervenir a cada fase —amb anàlisi, informes, posicions públiques i al·legacions— per no perdre el rumb d’una transició distribuïda, segura i democràtica.

Catalunya: un decret per obrir pas… i una marxa enrere al Parlament

El 4 de juny, el Govern va aprovar el Decret llei 12/2025, una reforma que incorporava l’interès públic superior (IPS) per a renovables i emmagatzematge, ampliava els sòls admesos (antropitzats i alguns agraris en desús, amb límits), establia per primer cop un règim complet per a bateries i donava flexibilitat per transferir autoritzacions i evitar la renúncia de projectes. Bona part d’aquest enfoc l’havíem treballat des de Renovem-nos amb el paquet de propostes tècniques que vam fer arribar al Govern la passada tardor. Tot i que el Decret no recollia totes les nostres reivindicacions, l’anàlisi de Renovem-nos del decret era positiva i el reconeixiem com un avenç substancial després de molts anys de paràlisi administrativa.

Però el 17 de juliol el Parlament no el va convalidar. El bloqueig va deixar en l’aire set avenços immediats: des de l’impuls a l’autoconsum (pujar el llindar de comunicació prèvia a 500 kW) i l’ús de zones periurbanes i antropitzades, el marc normatiu per a bateries, la participació pública en els projectes i la transferència d’autoritzacions. El bloqueig també va evidenciar una contradicció en els grups polítics que van fer descarrilar el Decret: bona part de les mesures que contenia eren mesures procedents de la Directiva Europea «Fit to 55», que pretèn encaminar tots els sectors econòmics cap a la sostenibilitat i la lluita climàtica, i que són obligat compliment per als països membres. Curiosament, aquesta Directiva va ser aprovada per àmplia unanimitat pels grups polítics que a Catalunya s’hi oposen. Ho vam explicar al detall al comunicat conjunt amb Oikia: “Set pèrdues clau i una incoherència política greu”.

Estat: del “decret antiapagades” a un nou intent en ple agost

En paral·lel, Madrid reaccionava a l’apagada d’abril amb el Reial decret llei 7/2025 (publicat el 25 de juny): més autoconsum compartit (radi ampliat fins a 5 km), emmagatzematge simplificat, entrada de la funcionalitat grid-forming a la fotovoltaica i noves regles per a una xarxa més neutral i digital. A Renovem-nos en vam fer una lectura tècnica clara: era el camí per evitar nous col·lapses i avançar cap a un sistema obert d’agents distribuïts més resilient i basat en les renovables. Aquí tens el nostre informe resumit.

Però el 23 de juliol el Congrés no el va convalidar (183 vots en contra vs 165 a favor) i el text va decaure. Al nostre article vam explicar què es perdia: inversions en autoconsum i bateries, actualització de la planificació de xarxa i un marc per a renovables que les autoritzaven a sostenir la tensió i la freqüència en cas d’incidències. Aquí tens la nostra anàlisi del dossier sobre el RDL 7/2025 i la seva caiguda.

El 7 d’agost, el Ministeri va moure fitxa i va treure a consulta un nou Projecte de Reial decret que recupera parcialment el contingut de l’anterior no aprovat: objectiu de 22,5 GW d’emmagatzematge a 2030, definició de repotenciació, via ràpida per a bateries hibridades i possibilitat d’execució d’obres de connexió per part del promotor. Des de Renovem-nos hem tornat a intervenir fent al·legacions tècniques per reforçar comunitats energètiques, ampliar el radi d’autoconsum compartit, incloure seguiment públic anual i prioritzar la repotenciació i l’emmagatzematge de les instal·lacions ja existents. Comunicat amb les nostres propostes (amb enllaç a l’informe tècnic i a les al·legacions).

El fil de fons: política vs evidència

La seqüència catalana (17/07) i estatal (23/07) no es pot explicar per diferències en els criteris tècnics. És política. Així ho vam dir en obert i “sense filtres” a tots els grups, i ho va sintetitzar el nostre president, Jordi Vilardell, a La Vanguardia: “La transición energética, víctima del cálculo partidista”. Si els mateixos partits que van avalar a Europa la Directiva que consagra l’interès públic superior tomben aquí els instruments per aplicar-la, el resultat és més vulnerabilitat de la xarxa, més tardança en objectius climàtics i menys democràcia energètica.

I ara, què?

Des de Renovem-nos seguirem fent el que hem fet sempre: aportació tècnica i pressió cívica perquè els avenços no depenguin d’estratègies de curt termini. A Catalunya, cal reprendre una norma que consolidi l’aposta estratègica per l’energia neta, reguli bateries i permeti usar també els sòls antropitzats. A l’Estat, cal un instrument amb rang suficient (RDL o llei) per recuperar el radi de 5 km d’autoconsum compartit, la funció grid-forming, i un marc perquè comunitats energètiques, pimes i ajuntaments puguin jugar a favor de la seguretat elèctrica i del clima.


Enllaços ràpids