Aquest estiu la calor extrema ha tingut un impacte real a Catalunya i a tot l’Estat: més de 1.000 M€ en costos econòmics estimats i 3.893 morts atribuïbles a les onades de calor. En aquest dossier trobaràs una mirada complementària: com afecta l’economia i com impacta en la salut pública, amb propostes perquè institucions, empreses i ciutadania s’hi puguin adaptar millor.
Catalunya en un punt calent del clima mediterrani
Catalunya forma part d’un Mediterrani que s’escalfa més ràpid que la mitjana global, amb onades de calor més primerenques, llargues i intenses. Les dades recents confirmen que ja no parlem d’escenaris hipotètics, sinó d’una realitat que afecta la salut, l’economia, els ecosistemes i el disseny de les ciutats. Aquest dossier recull els impactes més immediats de l’estiu de 2025 i els connecta amb el que la ciència ja venia advertint per a la Mediterrània ibèrica. Renovem-nos
Un estiu extrem: onades de calor, salut i economia
Les onades de calor del 2025 han deixat impactes tangibles: en aquest reportatge hem publicat dues peces que n’analitzen els principals efectes. A Impacte econòmic a Catalunya expliquem com la calor extrema tensiona sectors com el comerç, el turisme o la construcció, i posa pressió sobre la xarxa elèctrica i la demanda de refrigeració. L’impacte directe de les onades de calor d’aquest estiu s’estimen en 1.000 M€.Al conjunt de la UE la xifra s’enfila fins als 43.000 M€.
A Impacte en la salut recollim l’afectació sobre la mortalitat i el risc per als col·lectius més vulnerables (gent gran, persones amb malalties cròniques, treballs a l’aire lliure). Un nou informe científic sobre 854 ciutats europees estima 24.404 morts per calor aquest estiu, el 68% atribuïbles a l’escalfament causat per l’activitat humana.
➡️ Llegeix: Impacte econòmic a Catalunya
– Dades UE i Catalunya
- Estimació en “quasi temps real” a escala NUTS3 amb reanàlisi ERA5.
– Relacions històriques entre extrems (calor/sequera/inundacions) i activitat econòmica.
– Resultat: pèrdua d’activitat (GVA) 2025 i projecció 2029.
– No inclou tots els costos induïts ni efectes de segona ronda.
Un altre estudi que hem recollit estima les morts produides per la calor extrema a tot Europa. A Espanya, l’estudi calcula 3.893 defuncions per calor, de les quals 2.841 s’expliquen directament pel canvi climàtic.
➡️ Llegeix: Espanya registra 3.893 morts per calor l’estiu de 2025
- 43.000 M€ la pèrdua d’activitat econòmica a la UE el 2025.
- Espanya figura entre els països més afectats.
- Catalunya registra una pèrdua de 1.013 M€ el 2025 per onades de calor i s'estima que augmentaran fins als 6.012 M€ el 2029
Aquestes dues mirades es complementen i apunten a la mateixa conclusió: adaptar-se és inajornable. I la factura anirà augmentant si no reduïm ràpidament les emissions.
Algunes dades segons el Lancet Countdown on Health and Climate
Change
El 2024, a Espanya la població va estar exposada, de mitjana, a 16,7 dies d’onada de calor per persona. D’aquests, 15,1 (90 %) no s’haurien esperat sense el canvi climàtic.
El 2024, una persona hauria experimentat 144 hores més per cap de risc d’estrès tèrmic com a mínim moderat en cas de fer exercici moderat, en relació amb el període de referència 1990–1999.
El 2024, l’exposició a la calor va provocar una pèrdua de 174.612.580 hores laborals potencials a l’any, un 44 % més que el 1990–1999, i una pèrdua potencial d’ingressos de 2,87 mil milions US$.
El sector de la construcció va ser el més afectat, representant el 46 % de les pèrdues el 2024.
El 2020–2024, el valor econòmic anual mitjà de les pèrdues per mortalitat relacionada amb la calor en persones majors de 65 anys va ser de 2,93 mil milions US$ (USD 2024).
Durant 2020–2024, hi va haver una mitjana de 55 dies l’any amb alt risc d’incendi forestal (+6 % respecte de 2003–2012), i el PM2,5 d’incendis va ser responsable d’una mitjana de 1.008 morts anuals.
Entre 2020 i 2024, el 61 % de la superfície d’Espanya va patir com a mínim un mes de sequera extrema per any, gairebé sis vegades la mitjana de 1951–1960.
El 2022–2024, la temperatura de la superfície del mar va ser 0,83 °C superior a la mitjana de 1981–2010.
Adaptació: del diagnòstic a l’acció
Per tal de reduir danys i desigualtats, proposem un full de ruta d’adaptació amb cinc vectors:
- Refugis climàtics i protocols de salut pública per a onades de calor.
- Protecció de la salut laboral en feines exposades (horaris, descansos, hidratació).
- Ciutats més fresques: ombra, verd, aigua i materials que redueixin l’illa de calor.
- Gestió de la demanda elèctrica i emmagatzematge per amortir pics de consum.
- Plans d’adaptació local amb pressupost, calendari i indicadors de seguiment.
- Planificació urbanística
- Protecció de les infrastructures.
Els impactes immediats d’aquest estiu mesurats en economia i salut, el risc ambiental creixent (incendis) i la necessitat d’accelerar la transició amb bona governança esdevenen part d’una emergència climàtica a la que no s’està prestant prou atenció política. Des de Renovem-nos treballem per tenir incidència institucional aportant propostes i divulgació amb articles d’anàlisi que ajuden a entendre el perquè de la necessitat de prendre mesures i com implementar-les al territori.
Recursos relacionats
Incidència institucional: El Govern estatal ha presentat un pacte d’estat front a l’emergència climàtica. Aquí l’analitzem i expliquem les propostes que hem fet arribar per a la seva inclusió en el pacte.
➡️ Pacte d’Estat: encerts en adaptació i mancances en mitigació
Les veus de Renovem-nos: El President de Renovem-nos, Jordi Vilardell, en aquest article analitza i concreta les mesures d’adaptació necesaries a Catalunya.
➡️ L’adaptació climàtica és prioritària com ho és la mitigació
Diagnosis de vulnerabilitat climàtica
➡️ Mapa de 21 riscos climàtics a Catalunya
➡️ Lancet Countdown on Health and Climate Change. Separata Spain
