Darrerament les notícies sobre energia i l’aprovació del PLATER a Catalunya obliga a afrontar informacions de caire energètic sense els coneixements tècnics necessaris per evitar confondre termes o donar informacions imprecises.
Per tal de facilitar el treball dels periodistes des de Renovem-nos us oferim aquest guia breu basada en les observacions que hem observat en el tractament informatiu que es dona a aquest tema. Esperem que us sigui útil.
12 consells per no confondre magnituds, horitzons i impactes territorials:
1. Diferenciar potència i energia
MW no és el mateix que MWh. Els MW és una unitat de potència i indica capacitat instantània; els MWh o GWh, són l’energia al llarg del temps. Barrejar-ho porta a titulars enganyosos sobre si “falta” o “sobra” energia.
2. Evitar comparar nuclear, eòlica i solar només en MW
Tenen règims de funcionament molt diferents. Com a ordre de magnitud, la nuclear opera entre 5.000 i 7.300 hores/any a plena potència, mentre que l’eòlica terrestre se situa habitualment entorn de 2.000–3.000 hores equivalents i la fotovoltaica al voltant de 1.400–1.600. Per això, comparar només MW instal·lats és incorrecte perquè l’energia resultant al llarg del temps no és equivalent.
3. El consum elèctric és tan sols una part de l’energia consumida
El consum elèctric actualment és el 30% del consum energètic total, la resta és petroli o gas. El PLATER no ha de substituir només l’electricitat d’avui, sinó també petroli, gas i altres combustibles en usos com la mobilitat, indústria o calor. Comparar el consum elèctric actual amb el necessari per substituir els combustibles fòssils el 2050 subestima molt el repte real.
4. Evita barrejar horitzons temporals
L’electricitat necessària el 2030 (objectiu 50%) no és proporcional a la que caldrà en l’escenari del 2050. A mesura que s’electrifiquen usos que avui són fòssils, la demanda elèctrica creixerà, encara que l’energia final total baixi: 61,1 TWh el 2030 a 99,2 TWh el 2050
5. El PLATER no preveu més consum energètic: en preveu menys
La PROENCAT no dibuixa un país que consumeixi més energia, sinó menys: al 2050 un 30,3% menys que el 2017, tot i preveure més activitat econòmica (+62% PIB) i més població. Per tant, és fals presentar el PLATER com un pla “sobredimensionat”, ans al contrari és un pla de decreixement energètic.
6. Les teulades no són alternativa, són part del Pla
El PLATER parteix d’uns 62.000 MW per cobrir la demanda energètica catalana el 2050. D’aquests, uns 14.000 MW podrien venir d’edificis i zones artificialitzades amb hipòtesis molt optimistes —com utilitzar el 60% de les cobertes disponibles—. La potència assolible en teulades i sols antropitzats queda lluny de la necessària. Encara en faltarien 48.000 MW en sòls no artificialitzats. Aquesta ocupació equivaldria a aproximadament l’1,2% de la superfície del país.
7. La nomenclatura és important: zones aptes, prioritàries i superfície real
Una cosa és el sòl on es podria implantar (zones aptes), una altra el que és prioritari, i una altra el que realment caldrà usar. En fotovoltaica, el PLATER parla de 3.362 km² de zona prioritària però només 314 km² a utilitzar; en eòlica, de 5.971 km² prioritaris però només 69 km² a utilitzar. Confondre aquestes capes magnifica artificialment l’impacte. Els ajuntaments són els qui han de decidir quines zones s’han d’utilitzar.
8. Compte amb els percentatges espectaculars sense context
Dir que una comarca haurà de créixer en renovables “un 800%” o “un 2.000%” pot impressionar, però sovint no informa de res útil: quan parteixes de gairebé zero, qualsevol augment es dispara en percentatge.
9. Per parlar de càrrega territorial, l’indicador pertinent és MW/km², no MW per habitant
Si el debat és sobre com es reparteix físicament la implantació renovable en el territori, la variable rellevant és la densitat per superfície. Mesurar-ho en relació als habitants pot tenir altres finalitats, però no explica l’ocupació real del territori..
10. Evita el relat simplista “ciutat contra món rural”
El repartiment no s’ha d’avaluar per habitants, sinó per territori i aptitud física. La contribució no ha de ser simètrica, sinó tècnicament raonable i, tot i això, el PLATER és més exigent amb les comarques amb menys possibilitats. A tall d’exemple, la comarca amb més potència renovable a instal·lar per km2 és el Barcelonès, amb 7,57 MW/km2, gairebé el doble que la segona comarca amb més renovable (anoia 3,85 MW/km2) i lluny de la mitjana de Catalunya 1,69 MW/km2.
11. L’eòlica és la renovable que menys ocupació genera
Quanta més eòlica instal·lem, menys fotovoltaica sobre terreny caldrà. L’eòlica té una petjada directa de sòl molt menor per MW que la fotovoltaica 0,2 ha/MW per a eòlica i 1,5 ha/MW per a solar. Si es magnifica el rebuig a l’eòlica i es bloqueja aquesta tecnologia, el resultat acostuma a ser més pressió sobre el sòl per part de la solar.
12. No obviar l’impacte econòmic del PLATER
La implantació renovable no només té impacte territorial: també genera ingressos fiscals locals. Els ingressos per als ajuntaments podrien situar-se en l’ordre dels 2.133 M€ de ICIO i 875 M€ anuals recurrents durant els anys de vida útil de les instal·lacions.
