Renovem-nos ha elaborat el primer informe preliminar que estima l’impacte econòmic que el canvi climàtic ja està ocasionant a Catalunya. L’estudi analitza 23 esdeveniments climàtics extrems ocorreguts entre 2020 i 2024 al territori català, i revela que aquests fenòmens han provocat danys i costos econòmics de centenars de milions d’euros, afectant diversos sectors. L’entitat adverteix que, sense una acció climàtica decidida, els costos derivats dels danys seguiran creixent.
Un estudi impulsat per Renovem-nos desvetlla una manca estructural de dades sistematizades sobre impactes i costos.
L’estudi, que ha estat elaborat per la Comissió d’Economia i Sostenibilitat del Col·legi d’Economistes a petició de l’associació Renovem-nos, és el primer exercici de recopilació i anàlisi d’alguns impactes econòmics dels fenòmens climàtics extrems a casa nostra. Tempestes i temporals (com la Glòria), onades de calor i de fred (6 episodis), sequeres prolongades, incendis forestals i altres fenòmens atípics (floracions anòmales, regressió de platges, etc.) formen part del total de 23 episodis identificats relacionats amb el canvi climàtic durant el període estudiat. L’objectiu de l’estudi és donar visibilitat als impactes econòmics per tal d’informar la presa de decisions públiques i privades.
L’estudi s’ha trobat però amb buits informatius molt significatius a fi i efecte de fer una estimació rigorosa de l’impacte econòmic dels esdeveniments extrems ocorreguts des de 2020. “No existeix una sistematització oficial dels costos econòmics de aquests esdeveniments” remarca Ana García – coordinadora de l’estudi i Presidenta de la la Comissió d’Economia i Sostenibilitat del Col·legi d’Economistes, i afegeix: «Seria important que la Generalitat disposés d’un mecanisme estable per monitoritzar i avaluar les pèrdues i els costos derivats dels efectes del canvi climàtic, ja que això ajudaria a planificar respostes més efectives.»
Fenòmens extrems que costen milions a l’economia catalana
Els casos analitzats demostren que el canvi climàtic ja no és una amenaça llunyana, sinó una realitat que comporta costos econòmics importants a Catalunya. A continuació es destaquen alguns exemples significatius extrets de l’informe (en cap cas la totalitat dels impactes econòmics identificats):
- Temporal “Glòria” (gener 2020): més de 500 milions d’euros en danys a infraestructures, equipaments i conreus arreu del país. És un dels esdeveniments recents més costosos.
- Tempesta “Filomena” (gener 2021): 505 milions d’euros en danys a infraestructures i transport a tot l’estat. Entre 45 i 160 M€ a Catalunya.
- Sequera 2022-2023: més de 31 M€ en pèrdues de collites agràries i un impacte sever en el sector turístic (la manca de neu va suposar >50 M€ de pèrdues en la temporada d’esquí). A més, l’escassetat hídrica ha obligat a inversions d’emergència en subministrament d’aigua, com ara operar a ple rendiment la dessalinitzadora del Prat de Llobregat (cost addicional ~60 M€) i planificar la construcció de dues noves dessalinitzadores valorades en uns 467 M€.
- Gelada excepcional (1–5 d’abril de 2022): uns 109 M€ en pèrdues de collites (fruita dolça, vinya, ametller) a les comarques de Lleida i zones properes, a causa d’una onada de fred fora de temporada que va malmetre greument l’agricultura.
- Altres episodis extrems: una calamarsada històrica a la Bisbal d’Empordà (agost 2022) va causar prop de 6 M€ en destrosses a edificis, habitatges i vehicles; igualment, les inundacions sobtades (DANA) de l’1 de setembre de 2021 al Montsià van ocasionar més de 3 M€ en danys a infraestructures, comerços i habitatges, especialment al municipi d’Alcanar.
Aquestes xifres il·lustren l’alt cost immediat dels desastres climàtics recents. Cal subratllar que són estimacions mínimes basades en fonts obertes; els autors expliquen que molts impactes indirectes no es quantifiquen i la manca de dades consolidades impedeix fer un recompte exhaustiu. En altres paraules, l’impacte econòmic real acumulat és probablement molt superior al que reflecteixen aquestes dades parcials, fet que preocupa als economistes i als experts ambientals.
Més val prevenir que curar: la transició energètica com a inversió
El missatge de fons de l’estudi és clar: cal entendre el canvi climàtic com un risc econòmic de primer ordre. Segons el document, incorporar aquest risc en la planificació és imprescindible, així com reorientar inversions cap a una economia més resilient i sostenible. No es tracta només d’adaptar-se als impactes, sinó de repensar el model econòmic per anticipar els riscos i aprofitar les oportunitats de la transició ecològica.
En aquesta línia, Renovem-nos subratlla que invertir ara en mitigació (reduir emissions, desplegar energies renovables) és econòmicament molt més rendible que assumir els costos de la inacció climàtica en el futur. L’informe recorda que ja el 2006 l’economista Nicholas Stern va calcular que no fer res contra el canvi climàtic podria arribar a costar fins al 20% del PIB global, mentre que prendre mesures per mitigar-lo rondaria el 1% del PIB. En l’actualitat, estudis actualitzats continuen advertint de l’augment del cost d’oportunitat de la inacció climàtica. És per això que el document posa èmfasi en fer visibles tant els costos de l’adaptació i la transició energètica com el cost de “no fer res”. La conclusió és que actuar a temps surt a compte: cada euro invertit en prevenció i reducció d’emissions pot evitar molts més euros en pèrdues i danys en els propers anys.
En el context de la transició energètica a Catalunya, les dades actuals evidencien el repte i alhora la necessitat d’accelerar el pas. Avui dia, només aproximadament una cinquena part de l’energia elèctrica produïda a Catalunya és d’origen renovable (un 19,1% l’any 2024) – un percentatge encara molt per sota de la mitjana estatal i dels objectius marcats per a la pròxima dècada. Aquest retard relatiu implica que Catalunya ha de redoblar els esforços per desplegar energia neta i millorar l’eficiència energètica si vol reduir la seva dependència dels combustibles fòssils i complir els compromisos climàtics. Les inversions necessàries per fer aquesta transició energètica són elevades, però l’alternativa –continuar exposats a uns impactes climàtics creixents– pot resultar encara més costosa en termes econòmics i socials, tal com demostren les xifres de l’informe.
Cap a una economia resilient i lideratge climàtic
Davant d’aquest escenari, l’estudi fa una crida a les administracions, al teixit empresarial i a la ciutadania: cal passar de l’anàlisi a l’acció. Entre les recomanacions clau hi ha la creació d’un observatori públic de monitoratge del canvi climàtic a Catalunya. Aquest organisme hauria de recopilar i analitzar contínuament dades sobre l’evolució del clima, els impactes i els costos associats, avaluar les respostes (públiques i privades) i projectar escenaris de futur. Segons Renovem-nos, disposar de dades fiables i sistemàtiques és clau per enfortir la resiliència econòmica: sense informació rigorosa sobre els costos del canvi climàtic, es limita la planificació estratègica i la capacitat de resposta del país. Per això insten les institucions a invertir en coneixement i a demostrar una voluntat política ferma en aquesta matèria.
Finalment, les entitats impulsores de l’estudi destaquen que Catalunya té l’oportunitat d’esdevenir capdavantera en la lluita contra la crisi climàtica des de la vessant econòmica. La combinació d’ambició climàtica i evidència empírica pot convertir el nostre territori en un referent d’economia innovadora i preparada per al futur. Tal com conclou l’informe, “és un moment decisiu per convertir l’anàlisi en acció i fer de Catalunya un territori no només resilient, sinó també capdavanter en una economia adaptada, innovadora i preparada per al futur climàtic”.
Nota: L’informe preliminar “Canvi climàtic: esdeveniments extrems a Catalunya entre 2020-2024 i informació qualitativa en els costos” es troba disponible gràcies a la col·laboració entre Renovem-nos – associació d’acció climàtica per una transició energètica urgent – i el Col·legi d’Economistes de Catalunya, mitjançant la seva Comissió d’Economia i Sostenibilitat. Aquest primer exercici vol assentar les bases per a futures investigacions més exhaustives sobre els costos de no frenar el canvi climàtic al nostre país, posant de relleu que els esforços per mitigar-lo són, a llarg termini, la inversió més rendible.
Veure Taula resum de impactes econòmics
Per a més informació: 615877188 Ana Garcia Molina – Presidenta de la la Comissió d’Economia i Sostenibilitat del Col·legi d’Economistes – 615877188 / Sergi Nuss Girona – Portaveu de l’Associació Renovem-nos.