Skip to main content
  • Renovem-nos creu que el debat que hi ha a nivell polític sobre el perllongament de la vida de les centrals nuclears més enllà del 2035 no pot ser un justificant per a un nou endarreriment en el desplegament de les renovables.
  • Les nuclears estan produïnt a més de 60€/MWh quan la solar ja ho fa a 30€/MWh amb una tendència a la baixa any rera any.
  • La manca de consens sobre el cementiri de residus nuclears, que ningú no vol, genera una gran incertesa sobre els costos de desmantellament finals. 

El Congrés dels Diputats ha aprovat una proposició no de llei instant al Govern a cancel·lar el tancament de les nuclears amb els vots de Vox i PP i l’abstenció de Junts i ERC.

L’argument per convèncer els grups catalans ha estat l’endarreriment de Catalunya en el desplegament de les energies renovables i el risc que el tancament de les centrals d’Ascó i Vandellòs provoqui un dèficit energètic que afecti el desenvolupament econòmic.

Així mateix, fa pocs dies el Col·legi d’Enginyers Industrials va emetre un informe en el qual planteja els riscos de tancar les nuclears sense haver desplegat el parc renovable i l’emmagatzematge previst a la PROENCAT.

Des de Renovem-nos, considerem que considerem que el debat sobre el futur de les nuclears no pot significar un relaxament en els objectius energètics del país.

Certament, Catalunya està pagant una paràlisi de 10 anys en matèria energètica que fa que avui estiguem a un 14% de renovables en el mix elèctric quan Espanya està en el 56%. Però, ara mateix hi ha 700 projectes en tramitació, amb prop de 7 GW de potència, dels quals 2 GW ja estan autoritzats. Tan sols amb aquests projectes en tràmit i un bon desplegament d’emmagatzematge i una millora de la interconnexió amb la resta de la península la seguretat del sistema elèctric – que ara depèn dels teòrics 3 GW nuclears – ja estaria garantida.

Cal no oblidar, però que les contínues aturades de les tres centrals catalanes no tan sols evidencien els riscos en seguretat d’unes centrals properes al final de la seva vida útil de 45 anys, sinó que ja no aporten la seguretat energètica de quan es van construir.

El 2023, Ascó II i Vandellòs van ocupar la tercera i quarta posició, respectivament, en nombre d’incidents notificats al Consell de Seguretat Nuclear, i Ascó II encara pateix una aturada des del novembre de l’any passat.

Les companyies que exploten les centrals nuclears estimen que per allargar la vida útil de les centrals nuclears caldria una inversió d’entre 3.000 i 6.000 milions d’€ per reacondicionar-les i garantir-ne el funcionament. Una inversió difícil de recuperar sense un marc retributiu privilegiat. La patronal nuclear diu que per fer-ho viable cal que els garanteixin un preu mínim de 67€/MWh durant tota la seva vida útil. Però la solar fotovoltaica avui ja està produint a 30€/MWh i el seu cost es redueix cada any. Per tant, el diferencial en el temps respecte a la nuclear pot ser un enorme cost pels usuaris i un factor de pèrdua de competitivitat per a les empreses.

D’altra banda, es calcula en 20.200 milions el cost per desmantellar les nuclears i emmagatzemar els residus durant un segle. Aquesta despesa la paguen les nuclears a través d’una taxa d’11€/MWh que sens dubte s’encarirà en el futur a causa dels problemes per trobar un cementiri de residus permanent que ningú no vol. Les estimacions ja apunten que si cal fer diferents magatzems distribuïts propers a les centrals, com s’apunta actualment, aquesta taxa s’haurà d’incrementar un 40%.

Per a Renovem-nos el debat sobre l’energia nuclear és sobretot econòmic. L’energia nuclear ja no és rendible sense una potent inversió que les empreses no volen fer per si soles perquè saben que els seus preus no poden competir amb les renovables. El Govern pot ara  apostar per assumir aquest sobrecost a costa d’una pèrdua de competitivitat (i encarint el preu de l’energia pel consumidor final) o decidir fermament per desplegar renovables, assolir els objectius climàtics i disposar d’energia barata. Entre el 2030 i els 2035 està previst el tancament de les tres centrals catalanes. Hi ha prou temps per bastir una alternativa renovable, però cal acabar amb la lentitud administrativa i convertir l’energia en una prioritat política del país.