El Govern de la Generalitat ha aprovat el Decret llei 12/2025, una reforma legislativa que suposa un avenç important en el marc normatiu de les energies renovables a Catalunya. Aquesta norma recull bona part de les propostes que Renovem-nos va presentar en el seu informe de reforma del 2024.
Una reivindicació llargament treballada
Durant tot l’any 2024 i part del 2025, Renovem-nos ha liderat una intensa campanya per reformar el Decret llei 16/2019 i adaptar-lo a les necessitats reals de desplegament de renovables. A finals de l’any passat entregàvem al Govern una proposta de reforma de la normativa —redactada conjuntament amb el món científic, els promotors i diverses entitats socials— que plantejava mesures concretes per desbloquejar sòl per l’emmagatzematge, clarificar la tramitació administrativa dels projectes, i alinear el marc normatiu català amb la nova Directiva Europea de renovables (UE 2023/2413).
Un context de bloqueig i risc creixent
L’aprovació del decret no és casual, sinó la resposta a una situació que s’havia fet insostenible. Les dades oficials del 2024 són contundents:
- La generació elèctrica a Catalunya va ser de 38.997 GWh, el registre més baix des de 2001.
- Les energies renovables (inclòs autoconsum) només van cobrir un 21,6% de la demanda elèctrica catalana: 8,9% hidràulica, 7,1% eòlica, 4,5% fotovoltaica i 1% altres renovables.
- Catalunya va haver d’importar un 12,8% de l’electricitat consumida (5.734 GWh), el percentatge més elevat des de 2010.
- En paral·lel, els preus de mercat per a la generació fotovoltaica van caure a mínims històrics: 4,52 €/MWh a l’abril i valors negatius al maig (-1,34 €/MWh).
- Aquesta combinació de preus baixos i dificultats d’accés al finançament va provocar la renúncia de 70 projectes renovables (uns 800 MW).
A tot plegat, cal sumar-hi el col·lapse del sistema que es va produir el 28 d’abril de 2025, quan una apagada massiva va deixar sense subministrament bona part de la península Ibèrica durant hores.
En paral·lel, existia un embús administratiu amb noves tecnologies: Catalunya tenia 94 projectes d’emmagatzematge per a bateries en tramitació, sense un marc clar per autoritzar-los, sumant més de 940 MW de potència.
Aquest escenari de risc, vulnerabilitat i pèrdua d’oportunitats és el que ha precipitat ara la reforma normativa que Renovem-nos venia reclamant.
L’interès públic superior com a peça clau
El gran canvi jurídic introduït pel Decret llei 12/2025 és la incorporació plena del concepte d’interès públic superior (IPS), anticipant la transposició de la Directiva Europea de renovables (UE 2023/2413). Això implica que:
- Les instal·lacions de renovables, emmagatzematge i les seves infraestructures associades passen a ser reconegudes com a activitats prioritàries en la ponderació d’interessos administratius, ambientals i urbanístics.
- Aquest IPS tindrà un efecte pràctic de prevalença jurídica, reduint la capacitat de bloqueig de molts contenciosos ambientals i urbanístics.
- En cas d’afectació d’espècies protegides, es mantenen les exigències de mesures compensatòries per garantir l’estat de conservació favorable.
Amb aquest decret, Catalunya s’avança a l’Estat espanyol en la transposició de la nova Directiva Europea, aplicant de forma anticipada el principi d’interès públic superior (IPS) per als projectes de renovables i emmagatzematge. Això implica que aquests projectes passen a tenir una prioritat jurídica superior davant altres interessos concurrents.
Ampliació de sòl i seguretat jurídica
La reforma amplia de forma clara el catàleg de sòls disponibles per a la instal·lació de renovables, incloent sòls antropitzats, i també sòl agrícola en desús que, malgrat la seva qualificació, no permetia una explotació agrícolament viable , fins a un màxim de 5 MW i condicionat a compensar els terrenys en un altre indret. També s’introdueix per primera vegada un règim complet per a les bateries, tant les hibridades com les independents, resolent així un buit normatiu que fins ara bloquejava més de 90 projectes de bateries al país.
Desactivació de litigis i moratòries municipals
El nou règim d’interès públic superior canvia profundament el marge d’actuació dels ajuntaments. Fins ara, molts consistoris utilitzaven la suspensió de llicències prevista a l’article 73 de la Llei d’urbanisme com a instrument dilatori. Amb el nou marc, aquestes suspensions no desapareixen formalment, però queden jurídicament subordinades a l’interès superior declarat, reduint així la capacitat d’obstrucció i assegurant una tramitació més estable.
Flexibilitat per evitar la renúncia a projectes
Davant la caiguda dels preus de mercat i les dificultats de finançament, el decret permet ara transferir les autoritzacions de projectes a tercers amb solvència econòmica, evitant així la pèrdua de permisos i punts de connexió en tramitació. Aquesta mesura evitarà el col·lapse de desenes de projectes que estaven a punt de desistir per problemes financers.
Ampliació de la participació pública
L’anterior Decret obligava a tots els projectes a obrir la participació pública en el capital social de cada projecte fins a un 20% de la inversió necessària, limitat a persones físiques i jurídiques del municipi on s’instal·lava el parc eòlic o solar o bé dels municipis limítrofs. Renovem-nos demanava que aquesta límitació geogràfica s’ampliés a tot Catalunya perquè la majoria de projectes no aconseguien interessats en aquest 20%. Ara el nou Decret manté la participació a nivell de comarca però permet a entitats públiques com L’Energètica participar arreu del territori.
Resposta a part de les propostes de Renovem-nos
La nova normativa incorpora molts dels punts de la proposta de reforma normativa que Renovem-nos va lliurar al Govern el 2024:
| Proposta Renovem-nos | Resposta del Decret llei 12/2025 |
|---|---|
| Declaració d’interès públic superior | ✅ Adoptada plenament |
| Ampliació de sòls (antropitzats) | ✅ Inclosa |
| Ús de sòl agrícola amb criteris tècnics | ⚠️ Inclosa parcialment en erms classificats amb classe I i II (limitació a 5 MW i compensacions). ❌ No inclou revisió tècnica de la classificació de la capacitat agrària quan es pot acreditar. |
| Règim de transmissió d’autoritzacions | ✅ Flexibilitzat |
| Simplificació administrativa | ⚠️ Simplificada parcialment ❌ No unifica en una sola autorització el tràmit ambiental i energètic amb el d’actuació específica en sòl no urbanitzable ❌ No assumeix els terminis totals de tramitació que ordena la Directiva europea |
| Limitació de moratòries municipals | ⚠️ Recollida de forma indirecta amb l’interès públic superior. ❌ No delimita el marge de regulació municipal |
| Reforç de participació pública | ⚠️ Ampliat a empreses públiques ❌ No permet la participació d’empreses i comunitats energètiques de fora la comarca |
| Tractament de l’emmagatzematge | ✅ Incorporat a la Llei d’Urbanisme ✅ Regulada la seva tramitació ✅ Incorporats els polígons industrials com espais admesos i simplificació administrativa per a les empreses que vulguin instal·lar-ne |
| Objectivar critèris tècnics en la DIA | ❌ No inclòs |
| Flexibilitat en l’acord amb la propietat | ⚠️ Parcialment acceptat ❌ No distingeix entre solar i eòlica per establir criteris diferents |
| Facilitats a la repotenciació | ❌ No inclosos els requeriments de la Directiva europea |
| Simplificació tràmits autoconsum | ❌ No inclòs |
Un pas endavant, però no l’últim
Amb aquest decret, Catalunya adopta una part de les demandes formulades per Renovem-nos. Tanmateix, queden pendents millores en la governança territorial, una regulació més estricta de la suspensió de llicències municipals, facilitar la repotencició i l’autoconsum, i una planificació territorial robusta per garantir un desplegament ordenat, just i eficient de les renovables. Renovem-nos continuarà treballant per consolidar aquests avanços i seguir avançant cap a una transició energètica amb garanties democràtiques i ambientals.
Més informació:
Veure anàlisi del Decret 12/2025 i de les implicacions que tindrà
Veure la proposta de reforma normativa de Renovem-nos
Reforma normativa aprovada pel Govern:
