Per primera vegada, una ordre ministerial espanyola reconeix obertament que el consum de gas fòssil ha d’anar a la baixa i adapta les regles del joc a aquest escenari. L’Ordre TED/1318/2025, de 19 de novembre, tanca la porta a seguir estenent el gas a nous municipis, llars i serveis, i marca l’inici del seu declivi ordenat.
L’Ordre TED/1318/2025, de 19 de novembre, publicada al BOE, marca un punt d’inflexió en la política energètica espanyola: per primera vegada, un text normatiu d’aquest rang assumeix obertament un escenari de demanda decreixent de combustibles fòssils i actua en conseqüència sobre el sistema gasista.
Lluny de ser una norma tècnica més adreçada a la CNMC, l’ordre redefineix el paper del gas a l’economia espanyola i envia un missatge clar a mercats, empreses i administracions locals: el temps de l’expansió del gas fòssil s’ha acabat.
Fi dels incentius per portar gas fòssil a nous pobles i noves llars
Un dels punts més contundents del text és cristal·lí. L’ordre indica que, en la futura metodologia retributiva de la distribució de gas, “no se incluirá ningún incentivo a la gasificación con combustibles fósiles de nuevos municipios ni de nuevos suministros residenciales ni de sector servicios”.
Dit planerament: la regulació que la CNMC haurà de desenvolupar ja no compensarà les empreses distribuïdores per estendre la xarxa de gas fòssil a nous pobles ni per sumar-hi noves llars, hotels, comerços o oficines.
Això trenca amb dècades d’un model en què la gasificació de noves zones es presentava com a sinònim de progrés i modernització. A partir d’ara, el senyal regulador va en direcció contrària: el gas fòssil deixa de ser el vector a impulsar en el sector residencial i de serveis.
El gas entra en fase de declivi reconegut
La novetat no és només el que es deixa de fomentar, sinó el marc mental que assumeix l’ordre. En parlar del règim retributiu de les infraestructures gasistes, el text estableix que aquest “deberá tener en cuenta un escenario de demanda decreciente de combustibles fósiles”.
Això és rellevant per dos motius.
Primer, perquè blinda per escrit una realitat que fins ara sovint es tractava amb eufemismes: si Espanya vol complir els objectius climàtics europeus i el seu propi PNIEC, el consum de gas fòssil ha de baixar de manera sostinguda en els pròxims anys.
Segon, perquè obliga a repensar com es financen i s’amortitzen unes infraestructures dissenyades en un context de creixement o estabilitat de la demanda. L’ordre adverteix que la retribució d’aquestes instal·lacions s’haurà de dissenyar evitant “alzas de peajes incompatibles con un suministro asequible para los consumidores domésticos o con la competitividad de las industrias”. És a dir: menys gas, però sense traslladar el cost del declivi a les famílies i a la indústria.
De l’expansió a la gestió del descens
L’ordre converteix el sistema gasista en un espai de gestió del descens, no d’expansió.
Les indicacions al regulador apunten en tres direccions principals:
– Prioritzar el màxim aprofitament de les instal·lacions existents, allargant-ne la vida útil quan tingui sentit i modernitzant-les.
– Evitar noves inversions que puguin quedar infrautilitzades a mig termini, especialment aquelles orientades a ampliar la cobertura del gas fòssil.
– Preveure la sortida ordenada d’aquelles infraestructures que, un cop complerta la seva vida regulatòria, ja no siguin necessàries per garantir el subministrament.
Això obre el meló dels anomenats “actius varats”: gasoductes, plantes o estacions de regulació que poden perdre sentit econòmic abans d’hora en un context de descarbonització accelerada.
El futur del gas: renovable o residual
La fi dels incentius a la gasificació de nous municipis no implica la desaparició immediata del gas, però sí que acota el seu futur paper.
D’una banda, l’ordre obre la porta a què la metodologia retributiva incorpori mesures específiques per fomentar la injecció de gasos renovables, com el biometà. Però ho fa amb matisos importants: aquestes mesures “en ningún caso deberán incentivar la construcción de nuevas infraestructuras que puedan resultar infrautilizadas a medio plazo” ni la proliferació de projectes que no compleixin criteris de sostenibilitat.
A la pràctica, això vol dir que el gas que es vulgui quedar al sistema haurà de ser:
– renovable,
– ambientalment sòlid,
– i compatible amb una xarxa que ja no creix territorialment ni per nous usos domèstics i terciaris.
El gas fòssil, en canvi, queda progressivament confinat a usos industrials difícils d’electrificar i a un horitzó en retrocés.
Què implica per als municipis i per a les llars?
Per a molts ajuntaments que encara es plantejaven “portar el gas” com una peça més del relat de modernització, el missatge és clar: aquest tren ha passat.
En lloc de gasoductes, la norma apunta cap a altres prioritats:
– xarxes elèctriques reforçades,
– desplegament d’autoconsum i comunitats energètiques,
– i planificació urbana pensada per a la bomba de calor, no per a la caldera de gas.
Per a les llars, la decisió consolida una tendència que el mercat ja començava a marcar: invertir avui en una nova caldera de gas és apostar per una tecnologia amb data de caducitat, mentre que l’electrificació (bomba de calor, cuina d’inducció, etc.) es veu cada vegada més com l’opció alineada amb el futur del sistema.
Un senyal als inversors i al sector gasista
L’ordre no és un manifest polític, sinó una brúixola reguladora. Però el senyal que envia al sector gasista i als inversors és inequívoc: no s’esperen noves onades d’expansió del gas fòssil, i el marc de retribució s’ajustarà a un escenari de demanda a la baixa.
Això pot accelerar la reorientació de les pròpies empreses gasistes, que es veuran empeses a:
– prioritzar serveis vinculats a gasos renovables,
– explorar nous models de negoci en l’àmbit de la transició energètica,
– i gestionar amb més prudència qualsevol pla d’expansió territorial basat en combustibles fòssils.
Un gir silenciós però estructural
L’Ordre TED/1318/2025 no proclama grans titulars climàtics, però introdueix dos canvis de fons que sí que són de titular:
– reconeix negre sobre blanc que la demanda de combustibles fòssils ha d’anar a la baixa,
– i tanca la porta a seguir estenent el gas fòssil a nous municipis, llars i serveis.
A partir d’aquí, la transició energètica espanyola es jugarà cada vegada menys en la pregunta de si cal portar gas a un poble, i cada vegada més en com portar-hi renovables, xarxes elèctriques robustes i solucions d’electrificació assequibles.
El mapa energètic del país comença a redibuixar-se, i aquesta ordre n’és un dels traços més clars.
Més informació:
Anàlisi amb detall de Renovem-nos dels aspecte tècnics de l’Ordre TED/1318/2025
