El Ministeri per a la Transició Ecològica ha obert la consulta pública del futur Reial decret que desenvoluparà les zones d’acceleració renovable. Renovem-nos hi ha presentat aportacions per defensar que aquesta figura no sigui només una nova zonificació, sinó un mecanisme efectiu per simplificar tràmits, reduir terminis i donar seguretat jurídica als projectes renovables ben ubicats.
El Govern estatal prepara un Reial decret per desenvolupar les zones d’acceleració renovable, una figura prevista per la normativa europea que ha de permetre identificar àrees especialment adequades per al desplegament de renovables i aplicar-hi procediments d’autorització més àgils.
El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic ha obert una consulta pública prèvia sobre aquest futur decret, i Renovem-nos hi ha participat amb aportacions pròpies. Per a l’entitat, aquesta regulació pot ser una peça clau per desbloquejar una part de la transició energètica, però només si evita convertir les zones d’acceleració en una simple capa més de planificació territorial, com ha fet el PLATER.
La nostra posició és clara: les zones d’acceleració renovable han de ser zones d’acceleració real. Això vol dir que han d’anar associades a efectes jurídics concrets: terminis màxims, tramitació simplificada, reducció de duplicitats, criteris ambientals previs ben definits i més coordinació entre administracions.
A les nostres aportacions hem defensat que aquestes zones han d’incloure no només instal·lacions de generació renovable, sinó també les infraestructures que les fan possibles: línies d’evacuació, subestacions, reforços de xarxa, corredors elèctrics i emmagatzematge. Sense xarxa i sense flexibilitat, una zona pot ser adequada sobre el paper però continuar sent inviable a la pràctica.
També hem reclamat que el futur Reial decret reconegui de manera efectiva l’interès públic superior de les renovables, la seva connexió a la xarxa, la xarxa associada i els actius d’emmagatzematge. Aquesta presumpció no ha de servir per rebaixar la protecció ambiental, però sí per ponderar correctament els beneficis climàtics, energètics i socials dels projectes situats en zones prèviament avaluades com a adequades.
Un altre punt central de les nostres aportacions és evitar que l’acceleració quedi neutralitzada per altres tràmits administratius. A Catalunya, per exemple, el Pla d’actuació específica pot esdevenir un coll d’ampolla si no s’integra o coordina amb els procediments accelerats. Per això hem proposat que els permisos urbanístics i territorials necessaris per als projectes dins de zones d’acceleració es tramitin en paral·lel, amb terminis màxims i mecanismes de desbloqueig davant la inactivitat administrativa.
Aquest debat arriba en paral·lel a la tramitació del PLATER a Catalunya. Renovem-nos ja havia demanat que el Pla territorial sectorial per a la implantació de les energies renovables incorpori zones d’acceleració renovable i no es limiti a classificar el territori segons graus d’aptitud. En aquest sentit, hem defensat que les zones de prioritat superior del PLATER puguin servir com a base per designar futures zones d’acceleració, sempre que s’hi incorporin mesures de mitigació, garanties ambientals i efectes procedimentals clars.
La planificació territorial és necessària, però no suficient. Catalunya no només necessita saber on poden anar les renovables; també necessita que els projectes ben ubicats, ambientalment compatibles i socialment necessaris puguin avançar en terminis raonables.
Per això hem traslladat al Govern espanyol una idea de fons: si una zona ha estat identificada, avaluada i participada com a adequada per accelerar renovables, la tramitació posterior no pot tornar a començar de zero. Cal concentrar el debat ambiental i territorial en la fase estratègica, i després aplicar procediments més previsibles, àgils i proporcionats als projectes que compleixin les condicions establertes.
Les zones d’acceleració renovable poden ser una eina clau per reduir retards, millorar la seguretat jurídica i avançar en els objectius climàtics. Però perquè ho siguin, han de deixar de ser només una categoria de planificació territorial i convertir-se en un mecanisme real d’acceleració de la transició energètica.
Més informació
Campanya per a la implantació de zones d’acceleració renovable a Catalunya
