D’on sortirà l’energia a Catalunya en els propers anys camí del 2050? La pregunta sembla molt bàsica, però és probablement una de les qüestions més importants que Catalunya haurà d’afrontar els propers anys. Hi ha la realitat que tothom veu la necessitat d’una Catalunya sostenible que requereix descarbonitzar l’economia, electrificar la mobilitat, energies netes…, però totes aquestes transformacions tenen un denominador comú consistent en el fet que es necessitarà molta més electricitat i una xarxa capaç de transportar-la, distribuir-la i emmagatzemar-la.
Més de 16.000 impugnacions i al·legacions a la proposta del projecte de la línia de molt alta tensió (MAT) Escatrón – Els Aubals – La Secuita, que és una infraestructura impulsada per Red Eléctrica que connectarà l’Aragó amb el sud de Catalunya i que és crítica per assegurar la capacitat del transport elèctric de l’energia importada. Aquí trobem una contradicció: es volen resultats de la transició energètica, però costa assumir les infraestructures que la fan possible.
» Tothom veu la necessitat d’una Catalunya sostenible que requereix descarbonitzar l’economia, electrificar la mobilitat, energies netes…, però totes aquestes transformacions tenen un denominador comú consistent en el fet que es necessitarà molta més electricitat»
Més de 12.000 impugnacions al Pla territorial sectorial per a la generació elèctrica eòlica i fotovoltaica han fet que la Conselleria de Territori, davant d’aquesta oposició massiva, s’hagi vist obligada a endarrerir l’aprovació definitiva del PLATER fins a l’estiu de 2027 per donar temps a un segon període d’exposició pública, després que l’Institut Català d’Energia (ICAEN) analitzi tècnicament els milers de documents relacionats amb les impugnacions rebudes, modifiqui el text i pugui obrir aquest segon període d’informació pública perquè la ciutadania hi pugui tornar a presentar reclamacions, tot evitant el solapament amb les eleccions municipals de maig de 2027.
Novament, aquí trobem una contradicció: l’exigència de més participació i de més transparència (les al·legacions) han d’anar acompanyades de propostes realistes que resolguin la situació crítica en què Catalunya es troba per manca de prou producció d’energia neta. No solament cal impugnar, cal proposar de forma constructiva, recollint els resultats d’anys de feina i sense partir cada vegada de zero.
» Les al·legacions) han d’anar acompanyades de propostes realistes que resolguin la situació crítica en què Catalunya es troba per manca de prou producció d’energia neta»
Mentrestant, la importació d’energia elèctrica per part de Catalunya creix any rere any, es continua a la cua en la producció de renovables i la previsió d’increment de la demanda d’energia elèctrica no deixa de créixer dia rere dia. La prospectiva ens diu que la substitució de les fonts fòssils passa per un consum molt més gran d’energia elèctrica, i tot això sense comptar que actualment el 50 % de la capacitat de producció elèctrica és de font nuclear. El calendari de tancament nuclear és quelcom que sobrepassa el debat ambiental i entra de ple en el futur econòmic del territori.
L’actualització de les infraestructures per a la descarbonització i de les capacitats de la xarxa elèctrica, de transport i distribució, continua sense concretar-se amb una planificació detallada, i el grau de saturació dels nodes de la xarxa és motiu de bloqueig de molts projectes, iniciatives i noves demandes (noves edificacions, descarbonització de la indústria, electrificació de la mobilitat, captura de CO₂, dessaladores, IA, centres de dades, hidrogen verd, combustibles sintètics…). La transició energètica s’ha convertit en una discussió sobre objectius sense voler discutir amb la mateixa intensitat les seves condicions materials. Però els electrons necessiten generació, línies, subestacions i xarxes de distribució. La transició energètica ocupa territori: no existeix una transició immaterial.
» La transició energètica s’ha convertit en una discussió sobre objectius sense voler discutir amb la mateixa intensitat les seves condicions materials»
El repte per a Catalunya, i ja es va tard, és prendre decisions sobre el seu futur sobre la base de l’element bàsic per a l’estructura de qualsevol societat del segle XXI, que és l’energia. Sense energia, no hi ha indústria, no hi ha política industrial, no hi ha generació de llocs de feina, no hi ha serveis per a la societat, no hi ha serveis per al turisme, no es generen les condicions per a una societat plena i cohesionada i, òbviament, es detreuen les opcions per atreure inversions, que cancel·len les seves opcions per anar a altres ubicacions. Sense una economia ben fonamentada, difícilment es pot assegurar quin serà el futur de les nostres noves generacions. Si no hi ha decisions, el temps passa i el futur es deixa de construir i passa de llarg.
Això no significa que qualsevol projecte renovable o qualsevol línia elèctrica s’hagi d’acceptar sense discussió. És imprescindible tenir en compte com es distribueixen territorialment els costos i els beneficis i quines compensacions corresponen als territoris afectats. I qui es pot beneficiar especulativament d’aquestes implantacions. Però no poden ser l’excusa per no proposar alternatives que demanen un percentatge molt petit d’ocupació del territori.
No es tracta de dir sí, però així no. Es tracta de definir el futur evitant que passi com a l’ase aquell que, avesat a no menjar, una vegada acostumat es va morir de gana. No es pot continuar perdent oportunitats per construir el seu futur, no pot retardar més aquestes decisions, no pot estar dient que sí a les energies renovables, no deixar fer res i repetir argumentacions que han estat debatudes llargament des de fa anys, com el percentatge de territori necessari —menys del 1,5 %—, les inversions a fer i les característiques de cada ubicació per a la fotovoltaica i l’eòlica, així com per a l’emmagatzematge i la xarxa.
» No es pot estar dient que sí a les energies renovables, no deixar fer res i repetir argumentacions que han estat debatudes llargament des de fa anys, com el percentatge de territori necessari —menys del 1,5 %—»
Cal actuar i acceptar-ne les conseqüències. La Unió Europea és conscient dels potencials dilemes entre poders territorials i poders governamentals; per això reclama als estats la definició de zones d’acceleració per als projectes estratègics d’alt impacte per transformar les condicions de vida de tota una comunitat, buscant solucions sostenibles a llarg termini per sobre d’interessos particulars o localistes.
Si Catalunya, per mitjà del seu Govern i el seu Parlament, s’ha compromès amb un model energètic basat en renovables, ha d’anar a totes o canviar el seu pronunciament a favor de les energies renovables. El que no es pot fer és ensenyar a l’ase a no menjar i que es mori de gana; és a dir, no es pot dissenyar un país ric i ple d’energia i després no poder disposar-ne perquè no hi ha xarxa i perquè no hi ha renovables que resten bloquejades per un torrent d’impugnacions que reclamen grans pèrdues de terrenys d’alt valor agrícola quan el percentatge de terreny sol·licitat està, de mitjana, per sota del 1,5 %; que protesten per inversions foranes però que no proposen cap comunitat energètica ni indiquen com hi volen participar; que sol·liciten evitar les accions de les grans companyies energètiques però que no indiquen com, a escala territorial, proposen constituir comunitats energètiques pròpies; que parlen de fons voltors però que no preveuen la mobilització de recursos i inversions pròpies; que qüestionen el procés per no haver participat en els criteris quan el treball de selecció inicial de potencials ubicacions i criteris de selecció resta obert a les aportacions tècniques i objectives, evitant subjectivismes interessats.
» La responsabilitat col·lectiva correspon al Govern i al Parlament, i aquesta no pot restar condicionada i bloquejada per una esfera de poder legal d’àmbit local»
En l’entrada de Catalunya a la revolució industrial del segle XIX i principis del XX es troben molts exemples, per exemple al llarg del Llobregat, amb nombroses iniciatives per constituir colònies industrials que van implicar la construcció del futur. Cal construir el futur i no pas bloquejar-lo; cal discernir entre projectes estratègics d’interès comú per al país i interessos particulars. Al final, la responsabilitat col·lectiva correspon al Govern i al Parlament, i aquesta no pot restar condicionada i bloquejada per una esfera de poder legal d’àmbit local, que s’ha de manifestar i expressar per escoltar i recollir les seves aportacions en la construcció de l’interès comú de Catalunya.
Sense xarxa, sense renovables, tots els aspectes de l’economia del país es queden sense menjar, sense energia abundant i competitiva. Així, cal ser conscient que s’està portant el país cap a una economia “morta”, tal com li va passar a l’ase, perquè no es podrà viure solament amb importació d’energia de fora, i menys quan ni tan sols s’accepten les línies necessàries per portar-la.
Joan Ramon Morante és el President de Renovem-nos
