El darrer CEO del 2025 donava un ampli suport majoritari a la transició energètica. El 66,6% de la població estava d’acord que cal accelerar les inversions en energies renovables per assegurar el subministrament elèctric del país front d’un 25,9 que hi estava en desacord, però el percentatge de suport disminuïa al 53,3% quan se’ls preguntava si a l’entorn del seu municipi o comarca hi hauria d’haver un parc solar. És el que s’anomena efecte NIMBY (en anglès “not in my back yard”, no al meu pati del darrera). L’efecte NIMBY és l’epicentre del debat que aquest dies té el país amb el nou pla territorial d’energies renovables (PLATER). Per sort, la proposta circula per un ampli acord polític majoritari. A banda del PSC que el presenta, ERC en fou l’impulsora durant el seu mandat, Junts en va ser l’inspirador amb la Llei del canvi climàtic impulsada per Josep Rull el 2017 i el Decret llei 16/2019 del President Torra, i també els Comuns que sempre n’han fet una reivindicació de la necessitat d’una planificació. Al marge d’aquest consens central, hi han altres partits que veuen en el PLATER l’oportunitat d’arreplegar vots dels descontents: la CUP, malgrat que li suposi una incoherència amb el seu programa ecologista, i Aliança, malgrat el rebuig a les renovables impliqui major dependència energètica d’Espanya. Un cas a part és el PP que pot estar-hi d’acord sempre hi quan no es toquin les nuclears.
Però la crisi desfermada per la guerra d’Iran ha posat tothom davant el mirall de la vulnerabilitat d’una l’economia que depèn d’uns combustibles, que qüestions climàtiques a banda, són un risc per la seguretat. Que un tuit del senyor Trump pugui fer baixar o pujar el preu de la benzina i posar en risc sectors clau a Catalunya com l’agricultura, la indústria o la logística ens mostra fins a quin punt necessitem transitar ràpidament cap a tecnologies més segures. Per sort l’alternativa tecnològica per aprofitar els recursos renovables està molt madura, i a Catalunya gaudim de sol i de vent suficient per satisfer les nostres necessitats.
Els catalans tenim fama pel seny i la rauxa. És de suposar que si ara es tornés a fer l’enquesta del CEO enmig d’aquest conflicte global el seny guanyaria encara més adeptes a avançar decididament cap a la transició a les energies renovables. I amb la rauxa que ens caracteritza als catalans ben segur que som capaços de recuperar el temps perdut en discussions estèrils i avançar decididament cap a un futur més segur.
Enric Pardo, membre de Renovem-nos
