El Baix Empordà és una de les comarques que s’ha mostrat més bel·ligerant amb el PLATER en considerar-lo excessiu. Però un anàlisi fet per Renovem-nos desmunta aquesta teoria: fins i tot si s’executessin íntegrament les instal·lacions renovables projectades per al 2050, només es cobriria al voltant del 56% del consum energètic actual.
El Baix Empordà ha estat una de les comarques on el debat sobre el PLATER ha estat més intens. Diversos ajuntaments han expressat en forma de moció l’oposició al plantejament actual del Pla Territorial Sectorial per a la Implantació de les Energies Renovables a Catalunya, sobretot per l’impacte territorial de la solar i l’eòlica i la demanda d’una participació local més efectiva.
Però una cosa és discutir com s’ha de desplegar el PLATER, i una altra molt diferent és afirmar que el Pla és excessiu en termes energètics. L’anàlisi feta per Renovem-nos apunta justament en la direcció contrària: el Baix Empordà té avui una dependència energètica molt elevada i una capacitat de generació renovable pràcticament testimonial.
L’informe estima que el consum final d’energia de la comarca va ser de 4.656.189 MWh l’any 2024, és a dir, uns 4,6 TWh anuals. D’aquest consum, la part majoritària no és l’electricitat, sinó els carburants. Segons els càlculs de Renovem-nos, els carburants representen aproximadament el 82% del consum final d’energia de la comarca, l’electricitat el 13% i el gas de xarxa el 5%.
Aquesta dada és clau perquè sovint el debat energètic local es fa mirant només l’electricitat. Però la transició energètica no consisteix només a substituir l’electricitat actual per electricitat renovable. Consisteix també a electrificar una part molt important dels usos que avui depenen del petroli i del gas: mobilitat, climatització, aigua calenta, serveis, activitat turística i part dels consums productius.
El Baix Empordà és, a més, una comarca amb una forta pressió estacional. L’informe recorda que la població resident se situa al voltant dels 143.000 habitants, però que la càrrega turística afegeix una població equivalent anual important i que, en temporada alta, la comarca pot arribar als 350.000 o 400.000 habitants. Aquesta realitat incrementa la demanda energètica, especialment en mobilitat, serveis, climatització i activitat vinculada al turisme.
La situació de partida és molt feble en generació local. El Baix Empordà pràcticament no disposa de grans instal·lacions de generació energètica. Segons l’informe, el 2026 només es poden computar com a generació renovable operativa les instal·lacions d’autoconsum fotovoltaic, amb 4.117 instal·lacions i 33,9 MW de potència, equivalents a uns 47.460 MWh anuals. Això representa aproximadament l’1% de la demanda energètica final estimada de la comarca.
El PLATER preveu per al Baix Empordà uns objectius de 569 MW d’eòlica terrestre i 783 MW de fotovoltaica per al 2050, dels quals 403 MW serien en cobertes i sòls artificialitzats i 381 MW en sòls no artificialitzats. Segons els càlculs de l’informe, aquest desplegament permetria generar uns 2,59 TWh anuals: 1,34 TWh d’eòlica i 1,25 TWh de solar.
La xifra és rellevant, però no desmesurada. Comparada amb els 4,65 TWh de consum final actual, la generació prevista pel PLATER equivaldria aproximadament al 56% de la demanda energètica actual de la comarca. Per tant, fins i tot en un escenari d’execució completa del Pla, el Baix Empordà continuaria sent una comarca energèticament deficitària.
L’estudi de Renovem-nos també permet introduir un matís territorial important. El PLATER no reparteix igual la generació i el consum. Hi haurà municipis que continuaran sent grans nodes de consum —com Palafrugell, Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Calonge, Platja d’Aro, Torroella de Montgrí o la Bisbal d’Empordà— i municipis que podran tenir un paper més productor a escala comarcal.
Aquest desequilibri no s’hauria d’amagar, però tampoc s’hauria d’utilitzar com a argument per bloquejar-ho tot. Justament obliga a fer política energètica comarcal. Si uns municipis concentren població, serveis, activitat turística i consum, i altres tenen més capacitat territorial per generar energia, com passa ara amb molts altres sectors de l’economia local.
Per això Renovem-nos proposa que el Baix Empordà articuli un Pacte Comarcal per la Sobirania i la Resiliència Energètica. Aquest pacte hauria de servir per baixar d’escala el PLATER i convertir-lo en una eina de planificació pròpia, amb criteris compartits entre municipis, Consell Comarcal, agents econòmics, comunitats energètiques, cooperatives, propietaris, pagesia i societat civil.
