El Congrés dels Diputats ha aprovat una proposició no de llei instant al Govern a cancel·lar el tancament de les nuclears amb els vots de Vox i PP i l’abstenció de Junts i ERC. La dreta europea ha decidit fer de la qüestió nuclear una arma política i Espanya no se’n’ha deslliurat. L’argument per convèncer els grups catalans ha estat l’endarreriment de Catalunya en el desplegament de les energies renovables i el risc que el tancament de les centrals d’Ascó i Vandellòs provoqui un dèficit energètic que afecti el desenvolupament econòmic. Però que hi ha de cert en tot això?
Certament, Catalunya està pagant una paràlisi de 10 anys en matèria energètica que fa que avui estiguem a un 14% de renovables en el mix elèctric quan Espanya està en el 56%. Però, ara mateix hi ha 700 projectes en tramitació, amb 6 GW de potència, dels quals 2 GW ja estan autoritzats. D’altra banda, hi ha peticions demanades per a connectar 5 GW en emmagatzematge en bateries. Tan sols amb aquests projectes en tràmit i una millora de la interconnexió amb la resta de la península la seguretat del sistema elèctric – que ara depèn dels teòrics 3 GW nuclears – ja estaria garantida.
Però el debat no és tècnic sinó econòmic. Les nuclears, que produeixen a un cost que de mitjana supera els 60€/MWh, no poden competir amb les renovables (la solar ja produeix a 30€/MWh i baixa aquest cost cada any) i alhora fer front als costos creixents del seu propi desmantellament i custòdia dels residus radioactius. El que busquen és que aquesta inversió, que ells no volen fer perquè no els surten els números, (uns 3.000 M€) la pagui el Govern o els usuaris via rebut de la llum.
Des de Renovem-nos hem comparegut en aquest debat per aportar les dades objectives que hi ha al darrere el perllongament nuclear i hem reclamat un cop més que s’acceleri el procés d’implantació de renovables a Catalunya.
