La temporada d’incendis forestals del 2025 està deixant registres sense precedents a la conca mediterrània. Segons el European Forest Fire Information System (EFFIS), gestionat pel programa Copernicus de la Comissió Europea, entre gener i mitjans d’agost s’han produït 1.736 incendis que han cremat una superfície acumulada de 894.770 hectàrees. Aquesta xifra supera amb escreix les dades dels anys 2023 i 2024, que ja havien marcat rècord amb més de 300.000 hectàrees afectades

Tot i que els incendis forestals han estat històricament habituals als estius mediterranis, les onades de calor més llargues i intenses dels darrers anys han incrementat la virulència i la dificultat d’extinció. L’escalfament global, vinculat a l’increment de les temperatures mitjanes, està darrere d’aquest augment de risc i d’extensió de les flames.

Des de Renovem-nos considerem que una part del problema és també la cobertura mediàtica que es dona en aquest tipus d’emergències. En nombrosos debats televisius i radiofònics, hem vist com s’han donat veu a persones sense formació científica que qüestionen la relació entre canvi climàtic i incendis, generant confusió en l’opinió pública. Aquesta tendència a situar al mateix nivell opinió i evidència científica contribueix a banalitzar la magnitud de la crisi climàtica i a reforçar discursos polítics que neguen l’origen estructural del problema.

La proliferació d’aquestes veus contribueix a desplaçar el focus dels reptes de prevenció i adaptació cap a polèmiques estèrils, en detriment de la informació basada en dades i en l’experiència científica. Tal i com assenyalava la meteoròloga i catedràtica de la Universitat de Barcelona, Maria del Carme Llasat, en l’entrevista que li vam fer fa pocs mesos “s’ha deixat proliferar masses veus no expertes, afavorint un entorn on tothom opina i totes les opinions tenen el mateix valor”. Segons Llasat, cal reforçar la credibilitat de la ciència climàtica per entendre els riscos actuals i futurs.

Tots els experts coincideixen que, tot i la necessitat de més recursos per a prevenció, gestió forestal i mitjans d’extinció, aquestes mesures poden resultar insuficients si no s’aborda en paral·lel la reducció d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. Amb un increment global d’1,5 °C, els estius mediterranis ja registren impactes molt severs. Si l’escalfament arriba als 2 o 2,5 °C globals, això podria traduir-se en increments de 4 o 5 graus més a l’estiu a la regió mediterrània.