El rèdit econòmic que reben els ajuntaments de municipis de menys de 300 habitants per projectes renovables es pot multiplicar utilitzant únicament eines fiscals ja existents en la legislació vigent, segons una anàlisi de Renovem-nos.
Hi ha un infraús dels marges fiscals als ajuntaments, que tradicionalment apliquen els tipus més baixos, limitant així el retorn econòmic real dels projectes al territori
En un context en què el retorn econòmic de les renovables s’ha convertit en un eix central del debat rural, moltes propostes per impulsar-les se centren a crear nous instruments fiscals o fórmules extraordinàries per garantir beneficis al territori. Tanmateix, els micropobles poden arribar a multiplicar fins a per set els ingressos municipals derivats de projectes d’energies renovables utilitzant exclusivament eines fiscals que ja existeixen en la legislació vigent, segons una anàlisi realitzada per Renovem-nos, entitat formada per experts i acadèmics vinculats a l’àmbit de la transició energètica a Catalunya.
L’objectiu de l’informe és ajudar a maximitzar els ingressos dels micropobles amb les eines fiscals actuals, per assegurar un retorn econòmic estable que permeti finançar serveis, infraestructures i desenvolupament local, i convertir les energies renovables en una oportunitat real per resoldre dèficits estructurals històrics. Des d’un enfocament de justícia territorial, l’informe defensa que els territoris que assumeixen aquestes infraestructures han d’obtenir un retorn econòmic real que contribueixi a reforçar-ne la viabilitat social, econòmica i demogràfica.
L’anàlisi identifica que el marge de millora és en l’aplicació correcta de figures ja existents com l’ICIO, l’IBI específic per a grans instal·lacions (BICE), l’IAE i les taxes per aprofitament del domini públic. La conclusió principal és que el problema no és l’absència de mecanismes legals, sinó l’infraús dels marges fiscals que la normativa ja permet als ajuntaments.
“La majoria dels municipis petits se situen de manera sistemàtica a la banda baixa dels tipus impositius permesos per llei. Aquesta pràctica, heretada d’una tradició de baixa pressió fiscal per atraure activitat econòmica, limita de manera directa els beneficis reals que deixen els projectes al territori”, explica Enric Pardo, portaveu de l’entitat i un dels autors de l’estudi.
Set vegades més de benefici
Com a referència concreta, l’informe analitza el cas d’una planta fotovoltaica de 10 megawatts de potència. En un escenari de fiscalitat mínima, el municipi obtindria al voltant de 35.500 euros anuals en ingressos recurrents.
Aplicant els tipus màxims permesos per la llei i utilitzant correctament les taxes existents, aquesta xifra pot arribar aproximadament als 254.300 euros l’any. Al llarg de la vida útil del projecte, la diferència pot suposar més de sis milions d’euros addicionals per al municipi.
Un model més just per als pobles
Des de Renovem-nos assenyalen que el plantejament s’ha compartit tant amb associacions de micropobles com amb entitats municipalistes i representants del sector renovable, que coincideixen en la necessitat de marcs fiscals clars i previsibles per donar seguretat als projectes. “El que busquem és establir regles clares, estables i justes des del principi”, assenyala Pardo.
Els autors esperen que l’anàlisi serveixi com un full de ruta pràctic perquè els municipis petits es preparin amb antelació davant l’arribada de projectes renovables, utilitzant eines fiscals legals, transparents i estables que permetin transformar aquestes instal·lacions en una oportunitat econòmica real per al territori. Perquè, per a l’entitat, la transició energètica només serà sostenible si també genera beneficis directes i mesurables per als pobles que la fan possible.
