- Renovem-nos valora positivament la proposta del Govern, però reclama rigor, força jurídica i una visió de llarg abast. Una proposta de mocificació puntual de la Llei 16/2017 del canvi climàtic els donaria força legal.
- El Govern planteja una reducció del 31% de les emissions pel 2030 respecte de les de 2023.
- Els pressupostos nacionals han de desplegar pressupostos municipals arreu del territori per assolir la necessària corresponsabilitat institucional.
Si parlem de “pressupostos de carboni” parlem, en essència, de decidir quanta contaminació pot emetre Catalunya i amb quin ritme de reducció any rere any. Set anys després que la Llei catalana de canvi climàtic (2017) n’obligués l’aprovació, el 29 de juliol el Govern ha posat sobre la taula una proposta de pressupostos: un màxim de 161,6 MtCO₂e per al període 2026–2030 i una trajectòria que porta des dels 38,36 MtCO₂e del 2023 fins a 26,57 MtCO₂e el 2030. Ara el Parlament l’hauria de validar aquesta tardor.
Des de Renovem-nos celebrem que, tot i el retard, el país faci aquest pas —i alhora demanem rigor, força jurídica i mirada de llarg abast. Llegeix la nostra valoració del 29/07.
D’on venim: urgència i anys perduts
Els pressupostos de carboni estan recollits a la Llei catalana del canvi climàtic aprovada l’any 2017, que establia que els primers dos quinquennis (2021-2025 i 2026-2030) s’havien d’haver aprovat abans del 2020.
Aquesta absència de planificació ha fet que Catalunya perdi un quinquenni sencer en la lluita per la neutralitat climàtica, que s’hauria d’assolir el 2050 si es vol complir l’Acord de París. Al 2023 ja vam fer una campanya de denúncia d’aquesta situació, i coincidint amb els 100 dies de mandat del nou Govern vam situar aquest tema com la primera de les 8 prioritats del 2025 en l’acció climàtica a Catalunya. L’abril passat en vam tornar a reclamar urgència: el Comitè d’Experts quantificà el topall total fins a 2050 i alertà que, al ritme actual, ens menjaríem el pressupost en pocs anys. També vam demanar que els pressupostos s’afegeixin a la Llei per fer-los vinculants i vam sol·licitar audiència al president del Parlament per reclamar un tràmit d’urgència per a la seva aprovació. Recupera el comunicat d’urgència (25/04).
Què proposa el Govern (i què cal assegurar)
La xifra de 161,6 MtCO₂e 2026–2030 situa una trajectòria exigent però factible: baixar progressivament des dels 38,36 MtCO₂e del 2023 fins a 26,57 MtCO₂e el 2030. És una reducció del 31% de les emissions, menys ambiciosa que la del Comitè d’Experts (que apuntava entorn del −42% el 2030), però requereix valentia política i societat compromesa. Perquè no quedi en paper mullat, cal garantir tres coses:
1) Dades anuals, amb menys retard
Avui el retard oficial és d’uns dos anys. Cal una estimació anual i publicació pública amb metodologia i sèries obertes, com ja fa el Monitor Públic d’Emissions.
2) Força jurídica i rendició de comptes
La Llei del 2017 no va definir ni el procediment ni la forma jurídica vinculant dels pressupostos. Cal un procdiment clar, vinculació legal a la Llei i seguiment al Parlament amb compareixences anuals i mesures correctores si hi ha desviacions.
3) Pressupost total de país fins a 2050
Sabem que el pressupost global planetari és de 230 GtCO₂e per no superar els 1,5 °C. Però… quina part correspon a Catalunya? Aquest era l’objectiu principal de la Llei del 2017. Per planificar correctament la descarbonització fins al 2050, cal que el Parlament defineixi el volum total d’emissions disponible per al país fins a assolir les zero emissions. Amb el topall agregat, el repartiment per quinquennis és transparent i les polítiques sectorials (transport, indústria, energia, residus, residencial, serveis, agro-ramader) es poden ajustar amb criteri.
La proposta jurídica de Renovem-nos: donar força legal als pressupostos (modificació puntual de la Llei 16/2017)
Per evitar que els pressupostos siguin tan sols una xifra simbòlica, Renovem-nos ha treballat una modificació puntual de la Llei del canvi climàtic que el Govern pot tramitar juntament amb l’aprovació dels primers pressupostos. Els punts clau són:
1) Procediment i terminis clars (10 anys d’antelació). Calendari fix perquè cada pressupost s’elabori i aprovi amb 10 anys de marge, amb la seqüència formalitzada: el CECC lliura proposta; el Govern presenta la seva (motivant qualsevol diferència amb el CECC) i l’eleva al Parlament; la cambra l’aprova com a annex de la Llei.
2) Naturalesa vinculant i exigible. Els pressupostos aprovats tindran caràcter obligatori per a totes les administracions catalanes. Es fixa informació anual de seguiment al Parlament, plans de correcció si hi ha desviacions i control jurisdiccional (possibilitat d’impugnar actuacions que contravinguin els límits d’emissió).
3) Pressupost total fins a 2050. Es defineix un sostre acumulat de CO₂ per a tot el període fins al 2050 (coherent amb 1,5 °C), revisable amb l’evidència científica. Cada pressupost quinquennal ha de ser coherent amb aquest límit global.
4) Escala local. S’impulsen pressupostos municipals (obligatoris per a >50.000 habitants abans de 2028 i >20.000 abans de 2030) amb suport tècnic de la Generalitat.
Aquesta reforma dota el sistema d’agilitat administrativa, força jurídica i transparència perquè el país tingui una guia estable més enllà de cicles polítics.
Una xifra vinculant per a totes les administracions
Els pressupostos de carboni coordinen polítiques i donen certesa a empreses i administracions: què es pot emetre, quan i com s’ha de reduir. Sense aquesta brúixola, el risc és tornar a perdre anys i diners en mesures reactives.
La lògica dels pressupostos no és només nacional. un pressupost de carboni estableix un vincle directe entre la ciència climàtica i les polítiques i patrons de despesa pública, i aquest mètode serveix tant perl nivell nacional com per als municipals, oferint una perspectiva de planificació a llarg termini, així com un marc de responsabilitat per als compromisos a curt i mitjà termini per mitigar el canvi climàtic.
Per això, des de Renovem-nos estem impulsant amb la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat uns pressupostos de carboni municipals que siguin coherents amb els pressupostos de carboni nacionals.
Girona ha fet de pionera amb un pressupost de carboni municipal que marca trajectòria fins al 2050 i monitoratge anual. És el camí que proposem estendre a totes les ciutats de més de 50.000 habitants.
I ara, què?
La pilota és al Parlament. Cal validar el pressupost 2026–2030, concretar el mecanisme legal i posar en marxa un seguiment públic anual amb dades actualitzades. Des de Renovem-nos mantindrem la tasca d’incidència: hem posat propostes sobre la taula, hem demanat tramitació d’urgència i compareixences per assegurar que aquesta eina funcioni des del primer dia.
Més informació: Context i demandes.
