Circulen molts rumors sobre el parc eòlic marí que es vol instal·lar davant del Golf de Roses, però què hi ha de cert en tot el que es diu i que són mites, llegendes i fake news? En aquesta campanya intentem separar el gra de la palla amb l’objectiu d’aportar dades a un tema que té més d’emocional que de científic.
Renovem-nos, ponderant les dades objectives i contrastables sobre els impactes i beneficis, dona suport a l’aprofitament eòlic marí com a recurs. Cal veure encara els detalls del projecte que surti adjudicat i treballarem per millorar-lo si escau, però entenem que l’escalfament del Mediterrani és avui per avui la principal amenaça a la biodiversitat i urgeix la substitució dels combustibles fòssils. .

Índex de continguts
- La història del parc eòlic marí del Golf de Roses (fins al 2024)
- Per què el parc eòlic és una eina imprescindible per a l’acció climàtica?
- L’eòlica marina flotant a Europa
- Quins criteris regiran l’adjudicació dels projectes?
- Quins projectes opten a fer la instal·lació?
- I què és el PLEMCAT?
- Impactes locals mites i realitats
- 1. Al Golf de Roses no, millor al Penedès.
- 2. Es posa en perill la biodiversitat del Cap de Creus.
- 3. Es posa en perill la pesca
- 4. L’arrossegament dels ancoratges ho farà malbé tot
- 5. El nivell de soroll dels aerogeneradors foragitarà la fauna marina
- 6. Els camps electromagnètics afectaran la pesca
- 7. Els cables elèctrics marins facilitaran que se salinitzin els aqüífers terra endins
- 8. Els aerogeneradors provocaran una gran mortaldat d’ocells
- 9. El parc eòlic tindrà afectació al sector turístic, immobiliari, restauració i serveis
- 10. Els pares eolics marins provoquen dispersió de microplastics a causa del desgast de les pales dels molins entren dins la cadena atròfica alimentària
- 11. Els ultrasons que poden afectar les parts toves (pulmons, cervell…) dels habitants de la zona
- 12. No té cap sentit malmetre un entorn únic per la seva biodiversitat ja que, per la seva naturalesa actua contra el canvi climàtic.
- Model energètic equivocat?
- 1. La Generalitat s’equivoca amb aquest model energètic
- 2. Abans de tirar endavant cal una planificació de necessitats energètiques
- 3. El Parc eòlic marí no és necessari per a la transició energètica
- 4. No respon a un model distribuït i proper al consum
- 5. El decreixement farà que en el futur necessitem menys energia
- 6. L’electricitat es destinarà a produir hidrogen verd per exportar
- 7. Amb plaques a les teulades no caldria el parc eòlic
- 8. Cobrir l’AP-7 de plaques com a alternativa
- 9. L’energia generada és per a les ciutats, però es malmet l’entorn rural i natural
- 10. Serà l’impacte més gran del mar català
- Conclusions
La història del parc eòlic marí del Golf de Roses (fins al 2024)
Les problemàtiques generades per la crema de combustibles fòssils, en especial la del canvi climàtic, han fet repensar el model energètic a tota la UE, cercant una substitució a gran escala de tots els combustibles fòssils per energia renovable abans del 2050 amb fites concretes pel 2030.
El 2014, el Parlament Europeu aprova la Directiva Europea 2014/89/UE, que estableix el marc per a l’ordenació de l’espai marítim i obliga els estats membres a implementar plans que compatibilitzin els diferents usos marítims, inclosos els aprofitaments d’energia eòlica “off-shore”. Espanya va transposar aquesta directiva al seu marc normatiu amb el Reial decret 363/2017, que divideix les aigües espanyoles en cinc demarcacions marítimes i defineix els processos per desenvolupar els famosos POEM (Plans d’ordenació de l’eòlica marina).
El 2019 L’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO) i CEDEX, aporta evidència científica de les zones aptes i no aptes per a l’eòlica marina. D’entre les àrees d’alt potencial per al desenvolupament d’energia eòlica marina hi ha l’anomenada LEBA-1 davant el Golf de Roses. Es realitzen consultes amb administracions regionals, sectors afectats (pesquer, energètic) i societat civil.
El 2020 l’Estratègia Europea d’Energies Renovables Marines de la UE fixa l’objectiu de desenvolupar 300 GW d’energia eòlica marina per al 2050. És un document fonamental que impulsa els estats membres a planificar i fomentar el creixement de les energies renovables marines en els plans d’ordenació marítima.
A finals del 2020, la “Hoja de Ruta para la Energía Eólica Marina y otras Energías del Mar” defineix un marc per accelerar el desplegament de les energies renovables marines al país, amb objectius específics pel 2030, com instal·lar entre 1.000 i 3.000 MW d’energia eòlica marina. Aquestes previsions són oficialitzades al PNIEC (Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima 2021-2030).
El 2021 Blue Float Energy i SENER, s’anuncia com la primera empresa interessada a licitar pel LEBA-1, amb un projecte anomenat Parc Tramuntana. És el primer dels set projectes que en els anys següents anunciaran que opten per a construir el parc eòlic marí flotant davant del golf de Roses.
Poc després neix la plataforma Stop Macro Parc Eòlic (associació nascuda a causa del Parc Tramuntana). També SOS Costa Brava, la Confraria de pescadors de Roses i L’Escala i els clubs nàutics s’oposen a aquest projecte, justificant que és una agressió al medi natural i paisatgístic de l’Empordà.
D’altra banda, un grup de científics del Centre d’Estudis Avançat de Blanes, publica un manifest en què afirmen que el projecte genera dubtes (que s’ahrien d’aclarir prèviament a qualsevol acció) i mostren una preocupació pels possibles impactes ambientals que en pot suposar la realització.
El 2022, la Comissió d’Acció Climàtica del Parlament de Catalunya, després d’escoltar els diferents agents, avala per majoria el projecte d’eòlica marina davant el Golf de Roses.
També el 2022 els POEM obtenen la resolució favorable de l’avaluació ambiental estratègica, obligatòria segons la Llei 21/2013 d’avaluació ambiental. El febrer de 2023 s’aprova el Reial Decret 150/2023, que aprova formalment els POEM per a les cinc demarcacions marines espanyoles: Nordatlàntica, Subatlàntica, Estret i Alborán, Levantino-Balear i Canària. Aquest decret també regula la zonificació i els usos prioritaris i potencials dels espais marítims.
La Generalitat, a través de l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC) i del suport de l’Institut Català d’Energia (ICAEN), promou la creació d’una plataforma experimental marina per assajar l’energia eòlica i avaluar-ne els impactes anomenada PLEMCAT.
El 2023 el projecte PLEMCAT obté una subvenció de 30 milions d’euros del programa RENMARINAS del Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico, amb un pressupost total estimat en 80 milions d’euros.
El 2023, quinze científics catalans de reconegut prestigi signen un article a favor de l’energia eòlica marina prevista al Golf de Roses com a estratègia per frenar l’escalfament global.
El 2023 es van realitzar les primeres prospeccions geofísiques al Golf de Roses per analitzar el fons marí i tramitar l’estudi d’impacte ambiental de la PLEMCAT. Paral·lelament la UdG organitza un seminari per avaluar els pros i contres de l’eòlica marina.
El 24 de setembre de 2024, el Consell de Ministres va aprovar el Reial decret que estableix les condicions per a les subhastes destinades a l’adjudicació dels Plans d’Ordenació de l’Espai Marítim (POEM) per a l’energia eòlica marina flotant.

Per què el parc eòlic és una eina imprescindible per a l’acció climàtica?
El planeta ha superat els 1,5ºC d’escalfament gairebé la majoria dels dies de l’any, un rècord negatiu que marca una tendència extremadament perillosa. Als països mediterranis, temperatures, focs i sequeres s’intensifiquen any rere any, i amenacen l’entorn natural, la producció agrícola i la salut de les persones. La comunitat científica urgeix a disminuir un 43% les emissions respecte del 2019 i a triplicar les energies renovables pel 2030.
L’any 2035 –un cop tancades les tres centrals nuclears catalanes– l’Alt Empordà necessitarà l’equivalent a 20 molins al mar, o prop de 100 a terra, o 1.200 hectàrees de parcs fotovoltaics, sense tenir en compte una “quota” de solidaritat a nivell català o els pics estacionals del turisme. Una xifra que gairebé caldrà doblar pel 2050 per esdevenir neutres en carboni. És obvi que cap opció per proveir-nos d’energia no és innòcua per l’entorn natural, però la pitjor de totes les alternatives és el model actual basat en combustibles fòssils que ens encamina a una destrucció biològica sense precedents.
En aquest context, l’eòlica marina esdevé una peça indispensable que ens permet destinar menys territori per a les renovables en terra ferma i fer-ho de manera respectuosa amb el medi ambient.
L’eòlica marina flotant a Europa
El debat sobre l’eòlica marina que tenim a casa nostra està present a tot Europa. Tanmateix fora del nostre país els nivells de consens són molt superiors.
Mentre a Catalunya hi ha qui qüestiona fins i tot la plataforma d’assaig PLEMCAT, a Europa, l’eòlica marina està avançant a bon ritme. Un xic més amunt del Golf de Roses, al mig del Golf de Lleó, el Govern francès acaba d’iniciar els tràmits per instal·lar dos parcs eòlics de 250MW cadascun i en preveu dos més de 500MW en una segona fase. Aquests quatre projectes se sumaran al parc eòlic flotant de la Bretanya de 250MW, que ja està adjudicat.

Segons les dades de RenewableUK en un informe publicat l’octubre de 2024, al món actualment hi ha operatius 15 projectes d’eòlica flotant a set països, amb una potència total de 245 MW.
Noruega lidera el rànquing amb 94 MW de potència instal·lada en tres emplaçaments ( 88 MW a Hywind Tampen), seguida del Regne Unit amb 78 MW instal·lats en dos projectes (Hywind Scotland i Kincardine) i la Xina amb 40 MW de cinc projectes. També hi ha Portugal amb els 25 MW de Windfloat Atlantic. La resta de megawatts corresponen a petits projectes pilot com la PLEMCAT instal·lats arreu d’Europa.
A més, actualment hi ha quatre projectes en construcció amb un total de 102 MW, dels quals almenys dos són a França: Eolmed (30 MW) i Provence Grand Large (25,2 MW).
Tanmateix, cada cop estem més a prop de tenir els primers parcs a gran escala. Segons aquest mateix informe, 7,3 GW ja compten amb permisos o estan en fase de preconstrucció, 21,6 GW estan en el sistema de planificació i una impressionant xifra de 184 GW es troben en fase de desenvolupament inicial.
França ha adjudicat un total de 750 MW d’eòlica flotant, 250 d’aquests al maig de 2024 (subhasta AO5) i altres dos blocs de 250 MW (subhasta AO6) al desembre de 2024. I planeja adjudicar 2,9 GW l’eòlica offshore a l’octubre de 2025, dels quals una bona part serà d’eòlica flotant.

El Regne Unit va adjudicar 400 MW d’eòlica flotant a la subhasta AR6 el setembre de 2024, tots ells corresponents a un únic parc, el Green Volt Offshore Windfarm de 35 aerogeneradors i una potència de fins a 560 MW
Dinamarca, que avui ja compta amb una capacitat de generació eòlica marina de 2,7GW, fa un pas de gegant amb una nova licitació d’eòlica marina de diferents parcs que sumaran 6GW, amb opció de poder arribar als 10GW més, deixant el pais prop del 100% renovable.
Holanda per la seva part, també ha adjudicat recentment dos parcs eòlics marins de 2GW cadascun i en preveu un tercer més endavant. Aquests parcs s’han dissenyat en col·laboració amb el centre nacional neerlandès de recerca en biodiversitat per tal que els aerogeneradors tinguin esculls artificials que proporcionin un hàbitat protegit a la vida marina.
Com es pot veure, l’eòlica marina no és una ocurrència aïllada de la realitat catalana, sinó que forma part d’una estratègia europea de gran abast per reduir l’ús de combustibles fòssils i assolir els objectius climàtics de l’Acord de París.

Més a prop. a la costa nord de l’illa de Menorca, el parc eòlic marí flotant Gregal, s’ubicarà davant el far de Favàritx equipat amb 10 aerogeneradors de 18 MW cadascun.
Quins criteris regiran l’adjudicació dels projectes?
Les condicions generals que regiran les subhastes dels 19 emplaçaments aptes per a desenvolupar energia eòlica a les costes de tot l’Estat estan recollides al Reial decret 962/2024, de 24 de setembre. Aquest procediment inclou una fase de diàleg públic prèvia amb els actors afectats per les instal·lacions renovables marines i els promotors interessats, amb l’objectiu de millorar la compatibilitat entre les diferents activitats que es desenvolupen al mar.
Un cop es publiquin les bases concretes del concurs per optar al POEM del Golf de Roses els criteris de selecció seran els següents:
- Impacte ambiental:
- L’adequació de la proposta a les condicions ambientals establertes en els Plans d’Ordenació de l’Espai Marítim (POEM).
- Mesures per minimitzar l’impacte en la biodiversitat marina i altres usos com la pesca.
- Compatibilitat amb altres usos marins:
- Solucions que permetin una convivència harmònica amb altres activitats, com la pesca, el turisme i el transport marítim.
- Integració de mecanismes de diàleg amb els sectors afectats.
- Generació d’ocupació i desenvolupament local:
- Compromisos per fomentar l’ocupació local, especialment en les comunitats costaneres afectades.
- Inversions en infraestructures i altres mesures que beneficiïn l’economia local.
- Innovació tecnològica i sostenibilitat:
- Propostes que utilitzin tecnologies innovadores i materials reciclats o reciclables.
- Compromisos per reduir les emissions associades a la instal·lació i operació dels parcs eòlics.
- Pla financer i viabilitat tècnica:
- Avaluació de la solidesa financera i tècnica dels promotors per garantir la viabilitat del projecte.
- Experiència prèvia en projectes similars.
- Contribució als objectius energètics nacionals:
- Capacitat de la instal·lació per contribuir als objectius de transició energètica i descarbonització establerts per Espanya.
- Potencial per incrementar la independència energètica del país.
- Participació pública i consulta prèvia:
- Processos de consulta pública previs a la definició de la proposta, amb inclusió de les opinions de les comunitats i actors afectats.

Quins projectes opten a fer la instal·lació?
Vuit projectes aspiren a construir el parc eòlic flotant del Golf de Roses i són aquests:
- Parc Tramuntana (2021)
Promotors: Sener i BlueFloat Energy. Nombre d’aerogeneradors: 35. Potència total: 500 MW. - Parc Gavina (2022)
Promotor: Iberdrola (Iberenova Promociones SAU). Nombre d’aerogeneradors: 37. Potència total: 500 MW. - Catwind (2022)
Promotors: Cobra, Instalaciones y Servicios Moscardó III. Nombre d’aerogeneradors: 82. Potència total: 1.200 MW. - Parc Creus (2023)
Promotor: Ferrovial. Nombre d’aerogeneradors: 34. Potència total: 510 MW. - Parc de l’Empordà (2023)
Promotor: Capital Energy Offshore. Nombre d’aerogeneradors: 34. Potència total: 510 MW. - Medfloat Pilot Parc (2023)
Promotor: Saitec. Nombre d’aerogeneradors: 3. Parc experimental. Potència total: 50 MW. - Mediterráneo 1 (2024)
Promotor: Repsol Renovables. Nombre d’aerogeneradors: 70. Potència total: 1.050 MW. - Norfeu
Promotor: Qair Renewables Ibérica SLU. Nombre d’aerogeneradors: 60. Potència total: 1.080 MW.
I què és el PLEMCAT?
El PLEMCAT és la plataforma experimental d’eòlica marina que ha d’avaluar el potencial eòlic del Golf de Roses i donar certeses científiques al que ara són especulacions sobre l’impacte d’aquestes instal·lacions. També ha de servir com a plataforma per a realitzar estudis del medi marí en general i altres tecnologies d’aprofitament de l’energia al mar com la fotovoltaica flotant, l’energia de les onades, etc.
Aquest projecte, impulsat per l’Institut de Recerca de l’Energia (IREC), permetrà determinar com han de ser a nivell constructiu els futurs parcs eòlics marins per tal de ser energèticament eficients i esdevenir compatibles amb la preservació de la biodiversitat.

A la plataforma s’hi podran instal·lar simultàniament tres aerogeneradors de diferents mides i potència i una boia de mesuraments marins, equipada amb radars per detectar avifauna i mesures del fons marí, així com l’efecte sobre el fons marí dels ancoratges o dels cables elèctrics, o com el soroll de les pales.
Des de Renovem-nos som sempre partidaris que les decisions, especialment les d’acció climàtica, es prenguin sobre la base de la ciència. Per això, defensem el projecte PLEMCAT, que posarà llum, on ara sols hi ha l’ombra dels dubtes benintencionats i de les desinformacions malintencionades. En aquest article detallem el nostre posicionament al respecte.
Impactes locals mites i realitats
Els arguments usats pels opositors al parc eòlic marí i a la plataforma experimental al Golf de Roses són diversos i sovint basats en dades que s’han fet córrer per les xarxes que són falses o, si més no, inexactes. A continuació anem a desmentir amb dades les principals fake news que corren sobre el tema.
1. Al Golf de Roses no, millor al Penedès.
A banda de ser un argument miserable des d’un punt de vista territorial, aquest argument no es sosté tampoc des d’un punt de vista tècnic. El POEM considera que la velocitat mínima del vent per a fer rendible un parc eòlic marí flotant és de 7,5 metres per segon (m/s), que se supera davant Roses, mentre que és del tot insuficient davant el Penedès (4,8 m/s).
2. Es posa en perill la biodiversitat del Cap de Creus.
El mantra de què cal protegir la biodiversitat del Cap de Creus té origen en el vídeo fet per la plataforma opositora “un silenci blau”. En aquest vídeo es veuen unes fantàstiques imatges submarines plenes de biodiversitat que (potser) corresponen al fons marí del Cap de Creus,
Ara bé, la zona del LEBA-1 no té res a veure amb la biodiversitat del cap de Creus. D’entrada perquè físicament està lluny de la zona on hi ha els hàbitats protegits del Cap de Creus i també és lluny de la protecció marina dels Aiguamolls.


I no sols és un tema de distància física (entre 18 i 24 quilòmetres mar endins), també es tracta d’un tema de batimetria. A la profunditat on s’ubica el LEBA-1 (entre 85 i 130 metres de profunditat) els hàbitats que es poden donar són diferents dels hàbitats protegits de Cap de Creus o el dels Aiguamolls. L’impacte ambiental és un tema important en el qual cal ser rigorosos.
Els plans d’ordenació de l’espai marítim (POEM) han estat elaborats per l’Institut Oceanogràfic Espanyol, qui després d’estudiar tots els emplaçaments va escollir els idonis per a l’eòlica marina. S’han tingut en compte tots els usos de l’espai marítim (pesca, protecció de la biodiversitat, navegació, explotació d’hidrocarburs, etc.), així com la necessitat de protegir el medi natural. Per això, el LEBA1 no se superposa amb cap de les àrees protegides per la xarxa Natura 2000: a) ni la zona dels canons marins situats just davant del cap de Creus; b) ni la zona que inclou el parc natural dels aiguamolls; c) ni afecta el corredor de cetacis. També evita tres zones d’hàbitats d’interès comunitari (HIC) relatives a estructures submarines d’escapament de gasos (codi 1180), esculls de corall (codi 1170) i bancs de sorra d’aigües poc profundes (codi 1110).
En canvi, sí que es troba en una zona catalogada d’alt potencial per a la conservació de la biodiversitat per raó de: d) els hàbitats bentònics -del fons marí- (una franja fins a uns 50 km mar endins a tota la costa llevantina-balear) i e) els hàbitats pelàgics -de la columna d’aigua a mar obert- (més enllà de la plataforma continental). Són zones d’enorme extensió i els seus hàbitats no són específics de la zona propera a Roses, sinó que els trobem a tot el litoral mediterrani. Tot i que no tenen cap figura de protecció, qualsevol projecte d’eòlica marina que els afecti haurà de passar per una avaluació del seu impacte ambiental per a poder-s’hi desenvolupar.
Respecte dels estudis científics dedicats als impactes de l’eòlica marina al Mediterrani sobre els ecosistemes marins, les conclusions són diverses. En contraposició als dos articles publicats pel grup de científics més crítics a aquestes instal·lacions, hi ha altres articles que conclouen que amb les dades existents no es poden determinar els impactes. Depellegrin, en una anàlisi que incorpora fins a 39 indicadors una de les mostres més grans d’Europa, arriba a la conclusió que l’impacte de l’eòlica marina sobre el conjunt del litoral català és molt més petit que el de les activitats ja presents (pesca d’arrossegament, fondeig embarcacions recreatives, emissaris submarins…) i que l’àrea LEBA 1 és una de les més òptimes per l’eòlica marina de tot Espanya, des del punt de vista energètic, ambiental i social.

El treball de camp fet a la zona del LEBA-1 mostra que en el fons marí de la zona afectada sols hi trobem un ambient de fangs sorrencs i sediments amb clapes aïllades de Cystoseira. Aquest és l’aspecte que ofereix el fons marí de la zona. Molt diferent de les espectaculars fotos agafades del Cap de Creus que ens mostren els opositors al projecte.

3. Es posa en perill la pesca
La zona de pesca d’arrossegament del nord-est comprèn una àrea de 90.000 km2 que durant dècades han llaurat el fons marí, fins al punt que recentment la UE ha reduït els dies de pesca d’arrossegament al Mediterrani per garantir la sostenibilitat de les pesqueres en aquest mar i la conservació de la biodiversitat. Aquesta decisió s’ha pres després que el Comitè Científic, Tècnic i Econòmic per a la Pesca (STECF) constatés la disminució alarmant de fins a 200 espècies [Annual Economic Report on the EU Fishing Fleet 2024] degut sobretot a la pesca d’arrossegament.
Tot el Golf de Roses és objecte d’aquesta activitat constant que erosiona el fons marí, a excepció de la zona on s’ubica el LEBA-1. En aquesta àrea concreta també s’ha practicat la pesca d’arrossegament durant dècades fins al 2013, any en què, davant la disminució creixent de les captures, es va acordar excloure una zona de 190 km2 per fer-hi un vedat de pesca de lluç. Aquests 190km2 és on s’ubica el Parc eòlic marí, justament per no afectar les zones de pesca i perquè es considera que és compatible la protecció del lluç amb l’aprofitament eòlic. Si comparem els 192 km2 marins que ocupa la LEBA-1 amb els 90.000 km2 destinats a pesca d’arrossegament que envolten la LEBA-1 i s’estenen per tota la costa és fàcil intuir quina és la principal l’amenaça a la biodiversitat marina.

Si ens fixem en aquest mapa de captures, les zones més interessant pels pescadors no és la LEBA-1 (marcada en verd), sinó les zones on hi ha major biodiversitat, que són justament les àrees protegides dels Aiguamolls i del Cap de Creus, on de fet, si el que volguéssim de debò és protegir la biodiversitat, no hi hauria d’haver pesca d’arrossegament.
Sobre la compatibilitat de la protecció de la fauna piscícola amb l’aprofitament eòlic, els estudis sobre les captures enregistrades al port de Vianna do Castello (Portugal), proper a un parc eòlic marí, més aviat apunten al fet que l’efecte escull dels ancoratges dels aerogeneradors pot generar una zona de protecció física de la biodiversitat quan es colonitzada per la fauna marina al trobar-hi un refugi segur. També s’ha constatat una recuperació d’espècies en parcs eòlics d’Alemanya, deguda a la impossibilitat física de practicar la pesca en aquella zona [Lloret et al. 2022, p.7].
Tampoc no podem oblidar que la segona amenaça en ordre d’importància és l’increment de la temperatura de l’aigua, que posa en risc la supervivència d’algunes espècies que es veuen obligades a viure en aigües més profundes. [Vilaweb 23/09/23 La temperatura de la mar aquest estiu ha superat d’1,8 graus la mitjana d’aquests darrers 40 anys].
4. L’arrossegament dels ancoratges ho farà malbé tot
Aquesta és una afirmació que extrapola un fenomen que succeeix amb el fondeig de les embarcacions esportives i que té un impacte significatiu sobre el fons marí. Però aquesta afirmació no es pot fer quan es coneix el tipus d’ancoratge que s’utilitza a les plataformes eòliques flotants, òbviament pensat per sostenir la posició fins i tot en les condicions més desfavorables de tempesta marina.
Els ancoratges que ja pel propi pes i dimensions és difícil que es moguin, van enterrats al fons marí en direccions oposades de forma que vingui d’on vingui la força que els empenyi, sempre n’hi ha un en la direcció contrària.
Aquesta no és una tecnologia nova. Els ancoratges de les plataformes petrolieres han desenvolupat tecnologia des de fa molts anys per garantir la seva seguretat.

5. El nivell de soroll dels aerogeneradors foragitarà la fauna marina
Segons l’estudi d’impacte ambiental de la Plemcat el nivell sonor submarí previst de funcionament es situa entre els 103 i els 118 dBA. És molt o poc? Doncs la resposta sobre el nivell de soroll sempre és amb relació al nivell de soroll de fons que hi ha en el medi. En l’estudi de camp fet a la zona en diferents èpoques de l’any, la mitjana de soroll de fons derivat dels ports de l ́Escala, Roses, Santa Margarida i Empuriabrava, sumat al trànsit de mercants, pesquers i, sobretot, embarcacions recreatives, oscil·la entre els 134 i 139 dB, amb pics de 156-159 dB. Es considera doncs que el soroll quedarà equiparat al soroll de fons i, en ser continu i sense pics, la seva afectació encara serà menor.
6. Els camps electromagnètics afectaran la pesca
7. Els cables elèctrics marins facilitaran que se salinitzin els aqüífers terra endins
A la costa catalana ja hi ha connexions elèctriques submarines, amb les Illes Balears, i cablejats de fibra òptica amb França i Itàlia sense que aquestes hagin causat mai cap problema d’infiltracions als aqüífers. Es tracta d’una tecnologia àmpliament assajada a tot el món des de fa un munt d’anys. Així mateix, la principal causa de salinització d’aqüífers de la Costa Brava són les captacions ja sigui per l’abastiment de zones urbanes, com per al reg agrícola (fruiters i blat de moro, principalment), que mitjançant pous dispersos per les planes al·luvials extreuen dolça subterrània, facilitant la intrusió salina.
D’allò que sí que estem segurs és que l’abastiment d’aigua potable i per al reg a l’Alt Empordà es troba sota mínims degut al dèficit hídric que pateix la conca de la Muga per un excés de consum respecte la capacitat de recàrrega natural. Una situació que s’està agreujant amb el canvi climàtic amb, per exemple, episodis de sequera persistent com la que estem patint des de fa tres anys. De cara al futur, seran imprescindibles, entre d’altres mesures, la millora general de la xarxa per evitar fuites i el desenvolupament de varietats agrícoles amb menys requeriments hídrics i resistents a la sequera i a la salinitat. Tanmateix, pel consum de boca serà necessari posar en marxa dessaladores; una tecnologia que demanda molta energia elèctrica i que s’haurà d’obtenir de les instal·lacions d’energia renovable, si no es vol agreujar el problema de l’escalfament global mentre es resol el de la seguretat hídrica. En aquest sentit, la indústria turística com a sector que més ha reclamat una dessaladora a l’Alt Empordà, no s’ha pronunciat sobre la capacitat, les necessitats de terreny i la localització de la central solar o eòlica necessària pel seu funcionament.
8. Els aerogeneradors provocaran una gran mortaldat d’ocells
Un dels objectius de la plataforma PLEMCAT justament és avaluar les diferents tecnologies existents per evitar col·lisions, mitjançant òptica, acústica, radars de vigilància i intel·ligència artificial que aturen les pales en detectar una presència acostant-se. Aquestes tècniques s’estan emprant ja amb molt èxit en altres indrets i és un bon moment per assajar-les a casa nostra. Masdar ha publicat un vídeo recentment sobre el parc que ha muntat a Uzbekistan en una zona de rapinyaires.
9. El parc eòlic tindrà afectació al sector turístic, immobiliari, restauració i serveis
L’amenaça principal pel turisme de la Costa Brava és el canvi climàtic que es manifesta, per exemple, amb un retrocés progressiu de les platges i episodis de calor extrema. No oblidem que la Mediterrània occidental és un dels punts de la Terra on el sobreescalfament és més acusat. La continuació d’aquesta tendència convidarà molts turistes a canviar de destinació. Un estudi publicat fa pocs mesos preveu un retrocés de l’afluència de turistes cap a les nostres platges en les pròximes dècades [3CAT 6/01/23 L’escalfament del planeta afavorirà el turisme al nord d’Europa en detriment dels països mediterranis].
En aquest context, el parc eòlic marí (o el PLEMCAT) esdevindrà un element més del paisatge que, a diferència de molts parcs del nord d’Europa, es troba allunyat de la costa (a uns 20 kms) i, per tant, el seu efecte visual no serà tan gran com es vol fer creure. En qualsevol cas, l’apreciació de l’efecte dels molins sobre el paisatge té un grau elevat de subjectivitat i la sostenibilitat ja és un dels valors principals que els turistes tenen en compte a l’hora de triar destinació.
L’estudi “Sustainability and tourism: the effect of the United States’ first offshore wind farm on the vacation rental market” publicat a ScienceDirect examina els efectes que va tenir el primer parc eòlic offshore dels Estats Units, a la costa nord-est dels Estats Units, específicament a la zona de Block Island, a Rhode Island, sobre el mercat de lloguers de vacances en les àrees properes a la primera gran planta eòlica marina. L’estudi conclou que, malgrat les preocupacions inicials sobre l’impacte visual dels aerogeneradors en el paisatge costaner i la possible alteració de l’atractiu turístic, no hi ha una caiguda significativa en la demanda dels lloguers de vacances a la zona afectada. De fet, en molts casos, els turistes continuen visitant la zona sense mostrar una percepció negativa significativa sobre la presència dels aerogeneradors.
10. Els pares eolics marins provoquen dispersió de microplastics a causa del desgast de les pales dels molins entren dins la cadena atròfica alimentària
Tal com recull l’estudi Actions of cities and regions in the Mediterranean Sea area to fight sea pollution encarregat pel Parlament Europeu el 2023, “El mar Mediterrani és reconegut mundialment com una de les principals conques d’acumulació de deixalles marines i contaminació per plàstics. 230.000 tones de plàstic entren al mar Mediterrani d’origen terrestre, cada any; a més, 20.000 tones es podrien atribuir cada any a les activitats de transport marítim”. De les múltiples fonts de deixalles que arriben al mar, cal remarcar l’abocament indiscriminat d’envasos i embolcalls d’un sòl ús, partícules alliberades per l’erosió de pneumàtics, materials arrossegades durant tempestes i riuades, activitats industrials, les gespes artificials i les xarxes de pesca. A causa d’aquesta enorme quantitat de residus, les aigües superficials de la Mediterrània contenen 84.800 microplàstics per km2, uns 300 microplàstics per quilogram de sediment marí i 59 microplàstics per quilogram de sorra de platja (ICTA-UAB, 2022). Els impactes d’aquests residus són múltiples, tant pels humans com per la fauna marina: toxicitat, lesions inflamatòries, alteracions metabòliques, neurotoxicitat i augment del risc de càncer en humans, dany hepàtic i cel·lular, alteració de l’aparell reproductor; absorció de contaminants orgànics; enredament i ofegament; propagació d’espècies invasores.
La Costa Brava, amb un una població propera al mig milió d’habitants i 6 milions de turistes, genera un gran volum de residus sòlids i aigües residuals que, tot i els sistemes de recollida i plantes depuradores, acaben arribant al mar, com les dades anteriors bé demostren.
Sobre el paper de l’eòlica marina en la propagació d’aquests contaminants, l’article “Microplastics Emission from Eroding Wind Turbine Blades: Preliminary Estimations of Volume” publicat el 2024 per investigadors de la Universitat Tècnica de Dinamarca (DTU), estima que la massa de plàstic erosionat de les pales dels aerogeneradors oscil·la entre 30 i 540 grams per any per pala. Aquesta quantitat és una ordre de magnitud inferior a les emissions de microplàstics procedents de l’erosió del calçat i infinitament menor als procedents dels pneumàtics dels cotxes. Tot i així ja s’estan implementant proteccions efectives per a les vores d’atac de les pales.
Més enllà dels impactes de la contaminació per plàstics sobre la salut que ja recull l’estudi Actions of cities and regions in the Mediterranean Sea area to fight sea pollution (2023), la OMS (Organització Mundial de la Salut) en boca del seu director general afirma que el canvi climàtic és una de les amenaces més grans per a la salut de la població a tot el món. Al nostre país, ja està causant problemes sobretot entre els sectors més vulnerables de la població, com la gent gran o amb pocs recursos. Només cal recordar que, a l’Alt Empordà, l’onada de calor del 2023 va ser responsable de la mort d’unes 22 persones [3CAT 12/08/24 L’any passat van morir 47.000 persones a Europa per la calor, 13.000 menys que el 2022].
11. Els ultrasons que poden afectar les parts toves (pulmons, cervell…) dels habitants de la zona
Dos estudis de 2017 i 2021, conclouen que no hi ha impacte o que és negligible. I cal dir que són estudis d’ultrasons de parcs eòlics terrestres. El PLEMCAT i el parc eòlic de la zona LEBA 1 estaran a més de 15 Km de la costa, cosa que els farà encara més imperceptibles. El que sí és perceptible en el medi marí tots els estius és el soroll i les molèsties de les desenes de milers d’embarcacions de lleure que hi naveguen, precisament en els seus entorns més fràgils i sensibles, com són les Illes Medes, el Cap de Creus i el conjunt d’espais litorals dins de la Xarxa Natura 2000.
A banda hi ha els bucs de mercaderies, barques de pesca, ferris i creuers turístics que travessen tota la massa d’aigua en diferents direccions durant tot l’any. L’estudi de 2024 liderat per l’investigador de la UdG Daniel Depellegrin “Abordar els reptes de la planificació oceànica en un espai marí molt concorregut: un estudi de cas per al mar regional de Catalunya (Mediterrani occidental)”, ofereix una anàlisi cartogràfica integrada de totes aquestes pressions al conjunt del mar català on es fa evident la demanda espacial de cadascuna de les activitats i l’escassa superfície que representa l’eòlica marina dins del conjunt.

12. No té cap sentit malmetre un entorn únic per la seva biodiversitat ja que, per la seva naturalesa actua contra el canvi climàtic.
La qüestió de si la capacitat de l’ecosistema per mitigar al canvi climàtic és comparable a l’efecte que tindrà un parc eòlic com el del projecte Tramuntana es pot resoldre amb un càlcul senzill sobre les emissions de CO2 capturades (per l’ecosistema) i estalviades (pel parc eòlic). El resultat és molt clar: anualment, el parc eòlic evita 30 vegades les emissions que pot absorbir l’ecosistema de tot el polígon LEBA1.
No cal dir que, ni en el pitjor dels escenaris, cap parc eòlic no reduirà de manera dràstica la capacitat del medi marí de capturar CO2. No destruirà l’ecosistema marí. Així mateix, cal recordar que el canvi climàtic ja té uns efectes devastadors a la Costa Brava. Potser l’exemple més patent és la degradació alarmant dels coralls: entre el 50 i 80% dels coralls de la Costa Brava es troben en un estat molt deteriorat [El Punt Avui 21/02/24 Mortalitat de coralls i gorgònies a la Costa Brava per les altes temperatures]. Dos exemples més podrien ser la disminució dràstica d’albiraments de balenes (rorqual comú) el 2023, que va fer tancar la campanya anual d’una organització naturalista (Edmaktub) abans d’hora [CCMA 18/06/23 Sense balenes a la costa catalana per la sequera]. També, l’aparició d’espècies com una alga invasora australiana (C.Cylindracea), afavorida per la temperatura més elevada de l’aigua [El Nacional 14/08/24 Com actua la ‘Caulerpa cylindracea’, l’alga invasora que ofega els organismes del parc de les Illes Medes].
Model energètic equivocat?
Els opositors també defensen que aquest és un model energètic equivocat i plantegen alternatives variades que mai no es sostenen amb xifres, però les xifres són tossudes i ens diuen que necessitarem moltes renovables per cobrir la demanda elèctrica actual i més encara si tots els combustibles fòssils en el futur han d’esdevenir elèctrics.
1. La Generalitat s’equivoca amb aquest model energètic
El POEM que determina la ubicació de les instal·lacions eòliques marines no és competència de la Generalitat sinó de l’estat, i respon a una estratègia de la UE per reduir emissions de forma ràpida abans del 2030. L’objectiu de la UE és reduir les emissions produïdes pels combustibles fòssils per apaivagar l’increment de temperatures fruit del canvi climàtic. Això implica electrificar amb energia renovable tot el que ara funciona amb gas o petroli. Entre d’altres mesures, hi ha una aposta per l’eòlica marina a tot el continent. Per tant, la seva implantació no és decisió de la Generalitat, sinó que aquesta la incorpora a la seva planificació.
2. Abans de tirar endavant cal una planificació de necessitats energètiques
Ja la tenim, es diu PROENCAT.
3. El Parc eòlic marí no és necessari per a la transició energètica
El POEM no és un caprici, ni una fotesa, és la manera més ràpida de reduir emissions a les comarques gironines, on estem a la cua de Catalunya en energies renovables, que alhora està molt darrera de la mitjana de l’estat. És a dir, som la cua de la cua i tenim molta feina per fer si volem reduir les emissions que produïm a les comarques gironines. L’eòlica marina permet fer un salt important amb un cost molt raonable. Cada aerogenerador flotant de 15MW pot alimentar l’energia necessària per a 18.000 llars.
4. No respon a un model distribuït i proper al consum
Justament el parc eòlic marí es muntarà on més dèficit de renovables hi ha de tot Catalunya i estarà proper als grans centres de consum del litoral gironí. El que segur que no és un model distribuït i proper és el model actual on tota l’energia es produeix lluny de les comarques de Girona.

5. El decreixement farà que en el futur necessitem menys energia
Si bé l’electrificació dels consums que avui se satisfan amb combustibles fòssils efectivament farà que requerim tan sols un 60% de l’energia bruta actual (135GigaJules/any/habitant), donat que avui la majoria d’energia és sobretot en forma de petroli i gas, la seva substitució mai requerirà un potència elèctrica instal·lada menor a l’actual perquè haurà de cobrir les necessitats elèctriques actuals, més tota la substitució de l’energia fòssil. Ans al contrari, la substitució implicarà multiplicar per 10 la potència renovable instal·lada actualment abans del 2030 i per 18 pel 2050. Això és així tot i tenir en compte el decreixement degut a l’eficiència de l’electrificació enfront de la combustió que podria situar-nos entorn als 80 GigaJules/any/hab.
Altrament, mantenir la potència actual per fiar-ho tot al decreixement “cultural” estaríem parlant d’un decreixement superior al nivell de despesa energètica de països com Namibia, Bangladesh o Pakistan que estan al voltant dels 12 GigaJules/any/hab. Un discurs molt idealista però acceptació social impossible.
Allò que sí podem afirmar és que la transició cap a les energies renovables comportarà una
disminució de la demanda d’energia. Segons la prospectiva de la Generalitat (Proencat), el
2050 el consum d’energia primària s’haurà reduït un 41%, sense comprometre un creixement
anual de l’economia del 1,5%. No es tracta de màgia, sinó del fet que el rendiment dels
combustibles fòssils és molt baix tant en la producció d’electricitat com en moltes aplicacions
(p.ex. el motor de gasolina o gasoil). L’aprofitament directe de l’energia elèctrica (que serà
renovable) és molt més eficient. O sigui, gràcies a la transició energètica podrem “fer més amb menys energia”. Serà un canvi sense precedents en un temps molt curt (d’aquí al 2050).
6. L’electricitat es destinarà a produir hidrogen verd per exportar
No és cert que la destinació de l’energia elèctrica produïda sigui per fer hidrogen verd per a exportació. La producció d’hidrogen verd sempre va lligada a centres industrials que el puguin consumir, fet que a les comarques de Girona no tenim i al litoral encara menys. El parc eòlic estarà connectat a la subestació elèctrica de Sta. Llogaia d’Àlguema, fet que físicament ja comporta que l’energia generada s’abocarà a la xarxa elèctrica i per raons de simple física es consumirà en els punts de consum propers. El dèficit elèctric de les comarques gironines és tan gran (actualment sols es produeix el 1,5%) que de cap manera l’energia elèctrica produïda pugui anar a exportació.
7. Amb plaques a les teulades no caldria el parc eòlic
Encara que cobríssim de plaques fotovoltaiques totes les teulades de Catalunya, cosa impossible perquè no totes disposen de sol, complicat d’executar perquè no tots els propietaris estarien disposats, i que requeriria un període de temps que no tenim per assolir els objectius climàtics, sols cobriríem un 50% de la demanda, de fet la PROENCAT situa una xifra realista del 16%. Per tant, ni en el supòsit més optimista, amb això no n’hi haurà prou i necessitarem, sí o sí, grans infraestructures per cobrir la demanda d’energia.
8. Cobrir l’AP-7 de plaques com a alternativa
Hi ha un munt de mesures pintoresques com cobrir de plaques l’AP7, els pantans, etc que si bé són benintencionades i algunes potser viables, no responen al criteri d’eficiència econòmica que la situació requereix. Necessitem invertir els limitats recursos econòmics en accions que ens permetin reduir emissions en el menor temps possible. Cada any que passa amb els nivells d’emissions actuals són dècimes de grau més de temperatura mitjana que perduraran durant segles a l’atmosfera. Per tant, cal avançar a partir d’allò que és més factible i ràpid. L’eòlica marina en aquest sentit compleix aquests requisits perquè produeix molta més energia, durant més hores l’any que la terrestre i no té afectacions territorials. Només el parc previst a 18 km del golf de Roses preveu cobrir el 50% de la demanda elèctrica de tota la província. Quant trigaríem a base de projectes més petits, que sempre trobarien una oposició veïnal, a generar la mateixa energia?
9. L’energia generada és per a les ciutats, però es malmet l’entorn rural i natural
De la mateixa manera que el camp genera aliments i la ciutat, serveis, és obvi que en el cas de les energies renovables aquest serà sobretot un sector vinculat al món rural, perquè requereix d’un espai que la ciutat no té, i que es calcula que serà aproximadament un 2,5% del territori de Catalunya. Justament l’eòlica marina ens permet reduir de forma significativa el territori ocupat.
10. Serà l’impacte més gran del mar català
Molt rellevant va ser el treball exposat per Daniel Depellegrin en la que es comparava l’impacte puntual de l’eòlica marina prevista al Golf de Roses amb la suma dels impactes de la pesca, la navegació, les piscifactories i tots els usos que ara es donen al litoral. El mar de Catalunya és una regió marina amb més d’un 50% de l’àrea sota figures de protecció natural, i on les pressions més fortes provenen de la pesca, present en un 70% de tot l’àmbit, i els corredors de navegació, estenent-se en un 34% d’aquest. Activitats que es preveu que creixin en un futur, agreujant el encavalcament i pressió de l’activitat pesquera i la navegació sobre les àrees marines protegides. En contrast, el polígon delimitat com a àrea d’alt potencial per a l’eòlica marina (LEBA-1) representa menys d’un 1% del mar català i, segons els estudis del Dr. Depellegrin, la variació d’afectació que se’n pot derivar amb el coneixement actual és mínima.

Conclusions
Qualsevol impacte puntual s’haurà de ponderar sempre amb els impactes de la inacció. El canvi climàtic ja està afectant a totes les comunitats biològiques de la Mediterrània a uns nivells mai vistos. L’opció zero, és a dir, continuar amb el model energètic fòssil actual, té uns impactes significatius que no poden estar fora de l’equació.
Per desdramatitzar l’efecte que el parc eòlic pot tenir sobre l’ecosistema local, sense haver d’acudir a l’afirmació inqüestionable que el canvi climàtic ja produeix efectes molt pitjors sobre la biodiversitat marina de tota la Mediterrània degut a l’augment de temperatura i l’acidificació de l’aigua, cal posar en relleu que el LEBA1 no se encavalca amb cap àrea marina protegida i en canvi, un xic més amunt, al nord del Cap de Creus, en ple espai marítim protegit del golf de Lleó, el Govern francès acaba d’iniciar els tràmits per instal·lar dos parcs eòlics de 250MW cadascun i en preveu dos més de 500MW en una segona fase, perquè considera que són compatibles amb la biodiversitat del medi marí.
Per precaució davant del ràpid augment de temperatures que vivim, no ens podem permetre esperar a resoldre totes les incerteses per avançar. Sense acció climàtica, la biodiversitat està condemnada. I alhora, sense protegir la biodiversitat, l’acció climàtica esdevindrà insuficient per aturar l’escalfament global. Totes les autoritats implicades tenen aquest doble objectiu i, en aquest sentit, la recerca esdevé imprescindible per encertar la tecnologia més eficient i més respectuosa. La PLEMCAT és l’oportunitat per assolir-ho amb l’eòlica marina a la costa catalana.
Comunicats:
Posicionament en relació a l’aprovació del parc eòlic marí del golf de Roses
Articles:
Eòlica marina, tant sí, com no, què fem?
Ajudar a reduir l’escalfament global amb el sol i el vent del nostre territori
Captura de CO2 al Golf de Roses
La plataforma experimental marina; “aquí sí”
Eòlica marina a tocar de l’Alt Empordà
Ajuda’ns amb el teu donatiu a accelerar la transició energètica!