Durant el primer trimestre del 2026, la Unió Europea ha d’activat la fase “definitiva” del CBAM (Carbon Border Adjustment Mechanism), el mecanisme d’ajust en frontera per carboni. El CBAM vol evitar que els productes importats entrin “sense pagar” pel seu carboni i, per tant, competeixin amb avantatge, alhora que empeny la descarbonització també fora de la UE.
Què és el CBAM i per què existeix
El CBAM és un sistema que equipara el “preu del carboni” entre la producció feta dins la UE i la producció feta fora, quan aquests béns es venen al mercat europeu. El seu objectiu central és reduir el risc de fuita de carboni: que, per l’encariment climàtic dins la UE, part de la producció es desplaci a països amb normes més laxes, sense reduir emissions globals (o fins i tot augmentant-les).
Quan entra en vigor “operativament”
El CBAM va començar amb una fase transitòria (reporting) l’1 d’octubre de 2023, però el canvi operatiu de debò és el pas al sistema definitiu que s’ha d’implantar en els primers mesos del 2026 amb vigència retroactiva de l’! de gener: és aleshores quan el mecanisme ja funciona amb compra/lliurament de certificats vinculats a les emissions incorporades dels béns importats.
Com funciona
A la pràctica, el CBAM converteix en cost econòmic el carboni “amagat” en alguns productes importats:
- Només poden importar béns CBAM a la UE els declarants autoritzats (és un filtre d’entrada per assegurar traçabilitat i compliment).
- El declarant presenta una declaració anual (abans del 31 de maig de cada any) amb el volum importat i les emissions incorporades.
- I lliura certificats CBAM equivalents a aquelles emissions, amb un preu referenciat als drets d’emissió de l’EU ETS.
- Si el productor ja ha pagat un preu del carboni al país d’origen, es pot deduir (per evitar doble pagament).
- El mecanisme s’introdueix de manera progressiva en paral·lel a la retirada de drets gratuïts de l’EU ETS (2026–2034).
Quins productes estan subjectes al CBAM?
Els productes subjectes al CBAM són, ara mateix, sis famílies de béns (definides legalment per codis aranzelaris CN a l’Annex I del Reglament):
- Ciment (p. ex. clínquer i diferents tipus de ciment hidràulic).
- Electricitat (energia elèctrica).
- Fertilitzants (sobretot nitrogenats: amoníac, àcid nítric, nitrats, fertilitzants minerals/químics nitrogenats, etc.).
- Ferro i acer (capítols 72 i molts productes del 73: semielaborats i productes acabats com làmines, tubs, perfils, estructures, etc., amb algunes exclusions específiques).
- Alumini (alumini i diversos productes d’alumini; inclou CO₂ i, per a alguns béns, també PFC).
- Hidrogen.
Per què això pot reduir emissions globals
Aquí hi ha el punt important per a la descarbonització. El CBAM no és només un mecanisme administratiu: és un senyal econòmic sobre el carboni incorporat en el que importem i consumim a Europa. I aquest senyal pot reduir emissions per tres vies principals:
- Canvi de demanda dins la UE: si un acer “més brut” surt més car pel cost del carboni, la demanda pot moure’s cap a acer més eficient (sigui europeu o d’un tercer país amb producció més neta).
- Incentiu a descarbonitzar a origen: productors de fora de la UE tenen un motiu directe per reduir intensitat d’emissions si volen mantenir competitivitat al mercat europeu.
- Pressió perquè els països adoptin preu al carboni: si el carboni es paga a frontera, alguns governs poden preferir establir mecanismes interns (i quedar-se la recaptació i/o orientar la transició industrial).
Hi ha xifres d’impacte? Una estimació raonable
El que existeix són sobretot estimacions modelitzades, no “tones garantides” observades perquè el sistema definitiu tot just comença.
Un exemple robust és una nota de l’OCDE (2025) basada en simulacions. En l’escenari que analitzen (amb preu del carboni a l’EU ETS de 80 €/tCO₂e i CBAM “plenament en marxa”), es calcula que el mecanisme pot reduir emissions dins la UE en 175 Mt CO₂e. A més, amb CBAM, per cada tona evitada a la UE, s’estima una reducció addicional de 0,12 tones fora de la UE.
Els riscos que poden rebaixar l’efecte
El CBAM pot funcionar bé, però no és automàtic. Hi ha tres punts febles típics:
- Mesura i verificació (MRV): si la informació d’emissions incorporades és incompleta o inconsistent, el senyal de preu es distorsiona.
- “Resource shuffling”: que un productor exporti a la UE només la part “més neta” de la seva producció i deixi la més bruta al mercat intern, sense reduir emissions reals.
- Efectes en cadena sobre sectors no coberts: si pugen costos d’inputs (acer, alumini, etc.), hi pot haver impactes en sectors aval (automoció, maquinària, construcció), i això també s’ha de gestionar perquè la transició no generi bloquejos polítics.
Fonts principals:
- Agència Tributària (AEAT), “Funcionamiento del CBAM” (actualització 30/12/2025). (Agència Tributària)
- Reglament (UE) 2023/956 (CBAM), text oficial EUR-Lex. (EUR-Lex)
- OCDE (2025), What to expect from the EU Carbon Border Adjustment Mechanism? (estimacions d’impacte i fuita de carboni). (OECD)
- Comissió Europea (DG TAXUD), informació sobre el procediment d’autorització per importar a partir de l’1/1/2026. (Taxation and Customs Union)
- Guia per no perdre’s en el mapa del comerç d’emissions. (Renovem-nos)
