Aquest és un debat que enverina l’acció climàtica i convé aclarir si emissions i creixement econòmic són realment indissociables perquè, sota aquesta premisa, moltes organitzacions ecologistes qüestionen l’eficàcia del desplegament renovable com a estratègia per frenar l’escalfament global.
Certament, en el passat, el creixement econòmic i les emissions de carboni han anat agafats de la mà: a mesura que augmentava el primer, també augmentava l’altre. A Catalunya, el 2019, un article de Hickel J. Kallis, investigador ICREA a l’ICTA-UAB, en què afirmava que era impossible decréixer en emissions sense un decreixement econòmic va tenir un cert impacte en la consolidació del pensament decreixentista dins les organitzacions ecologistes. Però des de llavors, les dades mostren cada cop de forma més clara el contrari. D’ençà que el Global Carbon Project va suggerir el “desacoblament” com a estratègia per reduir emissions de manera acceptable per a les societats, han aparegut diversos estudis que constaten que la irrupció de les renovables i l’electrificació estan aconseguint un cert desacoblament entre creixement econòmic i les emissions.En un estudi publicat a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences els investigadors van analitzar 30 anys de dades sobre creixement econòmic i emissions de carboni per a prop de 1.500 regions de països de tot el món. El 30% de les regions han aconseguit desacoblar el creixement econòmic i les emissions de carboni, aconseguint una expansió econòmica amb emissions estables o en lleuger descens. A més, aproximadament la meitat de les regions estudiades han aconseguit un desacoblament relatiu, el que significa que les emissions creixen més lentament que la producció econòmica.
“36 països que en els darrers 15 anys han augmentat el PIB mentre reduïen emissions”
Aquestes dades també es confirmen en les dades de monitoratge que fa OurWorldInData, on detecta 36 països que en els darrers 15 anys han augmentat el PIB mentre reduïen emissions. Per exemple, les emissions del Regne Unit el 2024 van ser un 54% per sota dels nivells de 1990, mentre que la mida de l’economia gairebé s’ha duplicat durant el mateix període. En l’anàlisi, no només s’han tingut en compte les emissions de la seva comptabilitat, sinó que també s’han tingut en compte les emissions en el consum de béns i serveis, per evitar l’efecte de les deslocalitzacions industrials.
Certament, encara estem molt lluny d’assolir un desacoblament substancial que permeti albirar un escenari sense emissions, però el canvi de tendència és una realitat que obliga a revisar els postulats teòrics anteriors que negaven aquesta possibilitat. El dubte persistent és si amb l’estratègia de desplegament de renovables per substituir els combustibles fòssils n’hi haurà prou o bé també caldrà un canvi cultural i econòmic que comporti un cert decreixement. Fins i tot si assumim que necessitem les dues estratègies, renovables i decreixement, cal revisar el qüestionament sistemàtic al desplegament de renovables que sovint es combat des de posicions decreixentistes.
“Cal revisar el qüestionament sistemàtic al desplegament de renovables que sovint es combat des de posicions decreixentistes”
El 2023, uns investigadors van analitzar un gran nombre d’escenaris dins d’un model massiu del clima global, de l’economia i del sistema energètic. Van utilitzar un superordinador per a simular 4.000 escenaris diferents per a diverses regions del món fins a l’any 2100. L’anàlisi va tenir en compte 18 fonts d’incertesa diferents, entre elles els canvis socials i econòmics, i va implicar ajustar 72.000 variables diferents per a cada escenari. Dels 4.000 escenaris, el 70% suggereix que l’augment de la temperatura global superarà els 1,5 °C en els pròxims 5 anys i s’agreujarà si no s’aborda amb urgència la transició energètica, independentment dels canvis socials o econòmics que es puguin produir. És a dir, amb decreixement o sense, hem de fer la transició energètica per aturar l’emergència climàtica.
En el fons és lògic que sigui així. La transició energètica ja comporta en sí mateixa un decreixementen tres aspectes; un que és essencial (les emissions) i dos que són molt rellevants (la demanda d’energia i l’extracció de materials). Possem-hi números. Tenint en compte tot el cicle de vida de les instal·lacions, per a produir 1 MWh amb plaques fotovoltaiques o aerogeneradors s’emeten molt menys de 50 kg de CO2, mentre que amb gas natural o carbó arriben a 500 i 1000 kg, respectivament. Una reducció enorme a favor de les energies renovables en matèria d’emissions.
“Per a produir 1 MWh amb plaques fotovoltaiques o aerogeneradors s’emeten molt menys de 50 kg de CO2, mentre que amb gas natural o carbó arriben a 500 i 1000 kg”
Pel que fa a la demanda d’energia, el sistema basat en combustibles fòssils és extremadament ineficient. Prenem, per exemple, la gasolina. Segons un estudi de Transport&Environment, a les rodes d’un cotxe només els arriba el 22% de l’energia que es carrega al dipòsit. En canvi, si es tracta d’un cotxe elèctric, els arriba el 81% de l’energia de la bateria. Per tant, per recórrer la mateixa distància, un cotxe elèctric necessita entre 3 i 4 vegades menys energia que un cotxe amb motor d’explosió.
Finalment, les energies renovables necessiten un volum més petit de materials. Per a produir 1 MWh d’electricitat cal extreure i cremar uns 400 kg de carbó en una central tèrmica, mentre que calen uns 6 kg de materials si es tracta d’un parc eòlic. L’avantatge de les energies renovables pel que fa als materials encara és més gran si es té en compte que aquells més valuosos es poden reciclar, mentre que el carbó només pot servir una vegada.
La transició energètica permet assolir un important decreixement del metabolisme material i energètic de la societat. L’electrificació amb renovables substitueix fluxos continus de materials fòssils, que es cremen i esdevenen un problema climàtic, per estocs de materials aprofitats amb molta més eficiència i amb capacitat de recircular amb el seu reciclatge, ja sigui en forma de plaques fotovoltaiques, bateries, bombes de calor o electrificació directa.
“Electrificar-ho tot comporta que el món necessiti menys energia. Fer-ho amb energies renovables implica que el món necessiti menys materials”
El canvi tecnològic en la forma de proveir-nos d’energia és la forma més ràpida, més barata i menys dolorosa socialment de reduir emissions a curt termini i també de decrèixer materialment. Electrificar-ho tot comporta que el món necessiti menys energia. Fer-ho amb energies renovables implica que el món necessiti menys materials. Tal vegada, per arribar a un escenari de zero emissions el canvi tecnològic serà insuficient i caldrà fer canvis de major profunditat social i econòmica, atenent també a criteris de justícia nord-sud, però l’emergència climàtica es decideix en els propers decennis, i reduir les emissions amb la transició energètica és l’estratègia amb la que més podem avançar sigui quin sigui l’escenari social i econòmic futur. És la feina que ens pertoca de fer com a societat en aquest moment històric, la que tenim ara mateix més a l’abast i que assegura un resultat tangible en la reducció de les emissions a curt termini.
Pere Roura i Enric Pardo són membres de Renovem-nos
