És possible el tancament d’Ascó I el 2030?

Un informe tècnic de Renovem-nos conclou que el tancament d’Ascó I és energèticament gestionable, però que, si es manté el ritme actual de desplegament renovable, Catalunya haurà d’escollir entre augmentar fortament les importacions d’electricitat o recórrer a més gas, una opció incompatible amb els objectius climàtics.

La central nuclear d’Ascó I té previst cessar definitivament l’activitat l’1 d’octubre de 2030. Entre el 2020 i el 2025 va generar una mitjana de 7,8 TWh anuals, una quantitat equivalent aproximadament al 18% del consum elèctric actual de Catalunya.

Renovem-nos ha analitzat si el sistema elèctric català podrà assumir aquest primer tancament tenint en compte l’evolució prevista de la demanda, els projectes renovables que es troben en tramitació, l’autoconsum, l’emmagatzematge, la generació amb gas i la capacitat d’intercanvi amb la resta del sistema peninsular.

L’informe compara dues trajectòries. La primera és l’escenari tendencial, que respon a la pregunta d’on arribarà Catalunya si es manté l’evolució observada durant els darrers anys. La segona és la planificació energètica aprovada, principalment la PROENCAT, contrastada amb els pressupostos de carboni aprovats pel Parlament i amb les referències tècniques del PINECCAT30, encara en redacció.

Les noves renovables gairebé substituirien Ascó I

En l’escenari tendencial, el consum elèctric de Catalunya passaria dels 43,14 TWh del 2025 a uns 47,49 TWh el 2030. Aquest augment incorpora tant l’evolució general de la demanda com noves càrregues identificables, entre les quals hi ha projectes industrials, centres de dades, dessaladores, l’electrificació del Port de Barcelona i la producció d’hidrogen renovable.

Al mateix temps, la projecció dels projectes renovables actualment en cartera, ponderats segons la seva maduresa administrativa i la probabilitat que arribin a operar abans del 2030, permet estimar uns 7,93 TWh anuals de nova generació renovable.

Aquesta nova producció pràcticament compensaria els 7,79 TWh que desapareixerien amb Ascó I. El problema és que quedaria sense cobrir l’augment de la demanda. El resultat és un dèficit diferencial de 4,22 TWh anuals, que hauria de ser cobert amb generació gestionable, importacions, flexibilitat o una combinació d’aquests recursos.

L’emmagatzematge no elimina aquest dèficit perquè no produeix energia: permet traslladar-la d’unes hores a unes altres.

La disjuntiva entre gas i importacions.

El tancament d’Ascó I, si no canvia radicalment la tendència actual amb les renovables, no condueix a una única previsió, sinó a una disjuntiva.

Si Catalunya mantingués les importacions aproximadament en els 7,15 TWh registrats el 2025, els cicles combinats haurien de generar uns 10,2 TWh anuals. Aquest nivell d’ús del gas seria incompatible amb la trajectòria de reducció d’emissions fixada pels pressupostos de carboni.

Si es mantingués aproximadament la generació actual amb gas, el saldo importador augmentaria fins a uns 11,37 TWh anuals, incrementant la dependència energètica de Catalunya.

Finalment, si la producció dels cicles combinats es reduís fins als 2,5–2,7 TWh anuals compatibles amb la referència climàtica del PINECCAT30, les importacions netes haurien d’arribar aproximadament als 14,5–15 TWh anuals, situant-se en valors actualment inviables i que depenen de l’execució de les noves línies de reforç previstes.

Per tant, el problema no és tant la possibilitat física de tancar Ascó I com fer-ho sense augmentar les emissions ni generar una dependència exterior excessiva.

Catalunya queda molt lluny de la planificació

La PROENCAT preveu arribar al 2030 amb 58 TWh de consum elèctric final i 35,1 TWh de generació renovable. La trajectòria tendencial analitzada per Renovem-nos situa aquestes magnituds en només 47,5 i 16,9 TWh, respectivament.

Aparentment, una demanda més baixa facilita el balanç elèctric. Però també indica que Catalunya estaria electrificant menys usos avui coberts amb combustibles fòssils. Per això no es pot interpretar com un resultat climàtic positiu.

Per assolir els 35,1 TWh renovables previstos per la PROENCAT caldria incorporar uns 26,1 TWh respecte del 2025. La trajectòria actual només n’aportaria 7,93 TWh, aproximadament un 30% de l’increment necessari.

Catalunya podria, per tant, avançar en el tancament nuclear, però no en la descarbonització del conjunt de l’economia al ritme previst. I una desnuclearització amb el ritme actual d’implantació de renovables que vulgui complir amb els objectius climàtics passa per una gran dependència de les xarxes estatals de transport d’energia.

Emmagatzematge i xarxa, dues peces indispensables

El pipeline actual de bateries podria permetre arribar a uns 2,63 GW i 5,26 GWh d’emmagatzematge el 2030. Aquesta capacitat seria molt útil per desplaçar producció solar cap al vespre i gestionar les variacions horàries, però equivaldria només a unes sis hores de la potència mitjana d’Ascó I abans de considerar les pèrdues.

Les bateries no poden substituir per si soles les interconnexions, el bombament hidroelèctric, la generació gestionable i la flexibilitat de la demanda durant episodis prolongats de baixa producció renovable.

En aquest context, els reforços de la xarxa de transport previstos per abans del 2030 recuperen un paper estratègic. Projectes com els eixos Escatrón–Els Aubals–La Secuita (2 GW) i Peñalba–Mangraners (1 GW) o la repotenciació de Mediano–Pont de Suert (0,8 GW) poden ampliar la capacitat d’intercanvi, integrar més energia renovable i reduir la necessitat de recórrer al gas.

Això no permet afirmar que una línia concreta sigui imprescindible per tancar Ascó I. Aquesta conclusió requeriria una modelització completa de les 8.760 hores de l’any, dels fluxos elèctrics i de les contingències de la xarxa. Però sí que permet concloure que el compliment dels terminis d’aquestes infraestructures serà determinant si Catalunya manté l’actual retard renovable.

El repte més difícil arribarà després

Ascó I és només el primer pas del calendari nuclear. Ascó II té previst tancar el 2032 i Vandellòs II el 2035. Aquests dos reactors aportaran conjuntament de l’ordre de 16,5 TWh anuals després del primer tancament.

Arribar al 2030 justos de renovables comptant amb una major capacitat d’importació de la xarxa pot permetre gestionar el cessament d’Ascó I, però no prepara el sistema per als dos tancaments següents. Catalunya necessita assolir aquesta primera fita amb marge renovable, més emmagatzematge, una xarxa reforçada i una planificació operativa contrastada hora a hora.

La conclusió de l’informe de Renovem-nos és clara: Ascó I es podrà tancar, però Catalunya no hi arribarà prou preparada si manté el ritme actual. Accelerar les renovables, l’emmagatzematge, l’electrificació i els reforços de xarxa no és només una condició per al primer tancament. És el que determinarà si el conjunt del calendari nuclear es pot complir sense substituir energia nuclear per gas ni allunyar-se dels objectius climàtics.

La pròrroga no és innòcua

Hom podria preguntar-se davant d’aquest escenari «per què no allarguem la vida de les nuclears?«. Una eventual pròrroga d’Ascó I i de les altres dues centrals no és innòcua. Al marge de la incertesa cada cop major de la importació d’urani enriquit de països amb tensions geopolítiques, la inversió necessària per prorrogar la vida amb seguretat d’unes centrals que han exhaurit la seva vida útil pot costar milers de milions, que caldria traslladar al cost de l’electricitat.

Aquesta valoració no ha estat objecte de l’estudi de Renovem-nos, que s’ha limitat a l’àmbit estrictament energètic. Tampoc no seria econòmicament innòcua l’opció d’incrementar el gas, que és avui per avui la generació elèctrica més cara. La millor opció des del punt de vista ambiental i econòmic és accelerar les renovables i l’emmagatzematge per arribar quan abans millor als escenaris previstos en la planificació.