Espais de baix impacte per a instal·lacions fotovoltaiques a Catalunya: Una revisió crítica

INFORME TÈCNIC · JULIOL 2026 · RENOVEM-NOS

Resum

Analitzem críticament els informes elaborats per les províncies de Girona, Barcelona i Tarragona que han generat molts titulars de la premsa amb el missatge que, ben posades, les instal·lacions fotovoltaiques podrien subministrar gran part de l’electricitat sense necessitat d’ocupar el territori. Un defecte comú a tots aquests estudis és el de prendre com a referència el consum elèctric actual, sense tenir en compte que l’electrificació inherent a la transició energètica com a mínim duplicarà la demanda d’electricitat. El potencial fotovoltaic de les cobertes dels edificis no es podrà assolir en el termini necessari a causa del seu baix ritme d’implantació, i el potencial a terra en espais amb baix impacte és molt inferior al que s’ha quantificat en els informes analitzats. La informació més fiable ens permet establir un potencial FV a terra en espais degradats, de baix valor ecològic o, com solen anomenar en general, en espais “antropitzats”. Aquest potencial estaria per sota del 6% de la demanda elèctrica prevista per l’any 2050.

1.- Introducció

L’ocupació del territori per a la captació d’energia fotovoltaica (FV) genera malestar per raons molt diverses: impacte sobre la biodiversitat, alteració del paisatge, ocupació dels camps de conreu, ‘industrialització’ del món rural, etc. Aquest malestar ha portat a proposar emplaçaments alternatius que tindrien un impacte menor sobre el territori i, previsiblement, una millor acceptació social: cobertes d’edificis, basses de reg i canals, hivernacles, infraestructures viàries, zones degradades, etc. Normalment, aquests estudis han estat finançats per institucions vinculades a una part del territori (diputacions, consells comarcals, ajuntaments). Altres estudis han estat encarregats per grups ecologistes i partits polítics.

En general, els resultats publicats conclouen que el potencial FV d’aquests emplaçaments podria cobrir gran part de la demanda elèctrica actual. Per exemple, l’estudi de l’Alianza Energía y Territorio (Aliente) conclou que a Catalunya hi ha disponibles 33.861 ha d’espais sense valor ecològic que produirien 29.878 GWh l’any (Figura A). Per tenir una idea del que podria significar aquest potencial, la prospectiva energètica de Catalunya (Proencat50) [1] preveu que l’any 2050 la demanda d’electricitat serà de 118.000 GWh; quatre vegades l’energia estimada per Aliente.

Figura A.- Resum per Catalunya dels resultats de l’informe “Renovables sostenibles: fotovoltaica. Aproximación al potencial fotovoltaico en España”[2].

Si ens limitem als estudis fets a Catalunya, s’arriba a conclusions semblants. El visor SITAC del potencial FV de les comarques de Barcelona [3] conclou que el 89% de la demanda elèctrica actual es podria cobrir amb el potencial FV de cobertes d’edificis. Els espais “antropitzats” podrien contribuir amb un 42% addicional (Figura B). Per tant, el potencial sumat superaria la demanda. Un estudi per a les comarques de Tarragona conclou el mateix [4]. Si s’ocupés només els espais propers als municipis (cobertes, espais “urbans” i “periurbans”) es generaria el 134% del consum elèctric actual de la demarcació. Una altra vegada, d’aquest total la contribució de les cobertes seria molt important (gairebé la meitat).

Els mateixos autors d’aquest estudi han quantificat el potencial FV de l’autopista AP7 pel seu pas per Catalunya [5]. Proposen cobrir talussos, cobertes d’edificis en àrees de servei i la calçada en determinats punts (entre les entrades i sortides de les àrees de servei, just abans i després dels ponts, i cobrint les antigues àrees de peatges). La generació anual arribaria a 2.056 GWh; aproximadament, el 5% de la demanda actual del nostre país. En aquest cas, la contribució més important (i, potser, l’única rendible) seria la dels talussos i accessos (1.469 GWh), ja que cobrir la calçada comporta el cost addicional de la construcció d’una estructura metàl·lica robusta.

Finalment, “L’estudi sobre espais alternatius i el seu potencial per a la implementació d’energia solar fotovoltaica a la demarcació de Girona”[6] finançat per la CUP identifica unes 5.146 ha d’espais “alternatius” a les comarques de Girona on la instal·lació de plaques FV tindria poc impacte. Es cobriria el 71% de la demanda elèctrica actual de la província.

Cal remarcar que gairebé tots els estudis (i, sobretot, allò que n’ha destacat la premsa) comparen el potencial de generació amb el consum elèctric actual. Aquest consum no és més que una part petita de l’energia que consumim (el 2023 va ser el 32,2% de l’energia final)[icaen]. Fins i tot, algun dels estudis [4] considera escenaris de reducció del consum d’electricitat basant-se en una sèrie històrica recent. Aquesta tendència només pot ser transitòria, a la vista que amb la transició energètica s’hauran d’electrificar sectors clau per a la descarbonització com són el transport o la generació de calor en els edificis i a la indústria. De fet, ja s’està notant l’increment de la demanda elèctrica en el transport (un 20% des del 2020)[icaen]. Per tant, la comparació que aquests estudis estableixen amb el consum elèctric actual no fa més que magnificar de manera irreal el potencial de generació renovable. No està de més recordar que, segons la prospectiva de la Generalitat, la demanda elèctrica de l’any 2050 serà 2,1 vegades més gran que l’actual.[1]

El debat està servit quan comparem aquests estudis amb els informes de la Generalitat. Segons la prospectiva energètica de Catalunya (Proencat50)[1], que guia la transició energètica fins l’any 2050, al final de la transició (any 2050) les cobertes generaran un 16% de tota l’energia elèctrica (poc menys del 40% de l’electricitat FV) (Figura B). Pel que fa a les instal·lacions a terra, el Pla Territorial de les Energies Renovables (PLATER)[7], actualment a informació pública, dona un pes petit als espais que anomena “artificialitzats” (espais no urbans degradats). Segons la proposta actual, la seva contribució seria el 13% de la generació FV a terra.

Figura B.- Origen de l’electricitat a Catalunyl’any 2050 segons la Proencat50 [1]. El total són 118.000 GWh anuals.

La discrepància entre la previsió de la Generalitat —mantinguda malgrat el canvi de govern— i els estudis locals esmentats anteriorment és prou significativa per generar dubtes legítims sobre els criteris, els supòsits i l’abast territorial de cada estimació. Aquests estudis han estat utilitzats per entitats de defensa del territori i alguns actors polítics per qüestionar la necessitat de grans projectes renovables en sòl no urbanitzable. L’argument és comprensible: si les superfícies construïdes, alterades o antropitzades fossin suficients per assolir els objectius energètics, caldria prioritzar-les abans d’ocupar camps de cultiu o espais amb valor ecològic. Precisament per això és imprescindible contrastar les dades amb rigor i determinar fins a quin punt aquests espais poden contribuir realment al desplegament renovable necessari, i quina part del potencial haurà de provenir d’una planificació territorial més àmplia.

En aquest informe analitzarem de manera crítica els estudis dedicats a les comarques de Barcelona (visor SITAC) [3], de Tarragona [4] i de Girona [6]. El nivell de detall amb què s’han publicat fa possible valorar si els potencials de generació FV calculats per les instal·lacions a terra són realistes o no.

2.- Potencial de les cobertes dels edificis

Primer de tot, cal dir que el potencial FV determinat en tots els estudis és la capacitat màxima de generació FV. O sigui, l’electricitat generada en el cas que totes les superfícies considerades idònies s’ocupessin amb panells solars. En el cas de la coberta d’un edifici residencial, caldrà la voluntat decidida d’una part significativa dels propietaris per superar els obstacles administratius i econòmics per tirar endavant el projecte.

La limitació principal per a assolir el potencial FV de les cobertes és el ritme al qual s’aniran ocupant. No es tracta tant d’un problema d’espai disponible com de temps, ara que la lluita contra el canvi climàtic esdevé cada cop més urgent. La Proencat50 considera que d’aquí l’any 2050 s’arribarà a desenvolupar el 60% del potencial FV de les cobertes.

L’evolució sostinguda de les instal·lacions sobre coberta (residencial, comercial i industrial) durant el període 2022-2024 (Figura C)[8] portaria a superar només lleugerament la previsió en cobertes de la Proencat50 per l’any 2050. I no serà fàcil mantenir aquest ritme, ja que fins a finals del 2023 s’ha vist afavorit pels fons Next Generation. De fet, la potència instal·lada l’any 2024 ja mostra una desacceleració.

No sembla, doncs, que les instal·lacions sobre coberta ens puguin estalviar la necessitat d’ocupar grans superfícies a terra. Cal ser conscients doncs que, fins i tot per a complir just les previsions de la Generalitat, faran falta nous incentius per a mantenir un ritme adequat de desplegament.

Figura C.- Comparació entre el ritme d’instal·lació FV a les cobertes d’edificis [8] i la prospectiva Proencat50 [1]

3.- Potencial FV de les comarques de Tarragona

L’estudi “Determinació del potencial d’autoabastiment elèctric dels municipis de la demarcació de Tarragona a partir d’energia fotovoltaica i eòlica instal·lada en entorns urbans” realitzat per un equip del Departament de Geografia de la Universitat Rovira i Virgili [4] se centra en la generació FV i minieòlica al voltant dels nuclis urbans. Considera FV sobre coberta i a terra dins del límit urbà (espais “urbans”) i fins a 500 m del límit (espais “periurbans”). Per a la immensa majoria dels municipis el seu potencial supera amb escreix el consum actual d’electricitat (Figura D). Per comarques, l’única que no es podria autoabastir seria el Tarragonès. I, tal com hem dit a la Introducció, el conjunt de la província seria autosuficient si s’aprofités tot el potencial FV.

Figura D.- Percentatge del consum elèctric mitjà en el període 2013-2020 que es podria cobrir amb el potencial FV de cada municipi segons l’estudi de la Universitat Rovira i Virgili [4].

Sobre aquesta mirada de conjunt cal fer-hi dues observacions. La primera fa referència al consum. Com ja s’ha comentat, amb la transició energètica la demanda d’electricitat es doblarà, ja que caldrà substituir per electricitat els combustibles fòssils (transport per carretera, calefacció i refrigeració, calor industrial, etc.). Com a conseqüència, a banda del Tarragonès, tres comarques més (Alt i Baix Camp i Baix Penedès) no en farien prou aplicant el model de l’estudi i necessitarien d’altres territoris per abastir-se. La segona fa referència a la generació. Donem per fet que el conjunt de la província arribarà a ser autosuficient amb els potencials determinats a l’estudi. Això seria gràcies a la generació renovable prop dels municipis petits; a menys de 500 metres del límit urbà i dins del propi límit. Una opció per molts municipis que han endegat revisions del planejament urbanístic municipal per ordenar les renovables (prèvia suspensió de llicències) planteja allunyar les instal·lacions dels nuclis urbans i sectors residencials. Tot i així, per fer possible l’escenari de l’estudi tarragoní faria falta un marc formal de “solidaritat intermunicipal” amb el qual distribuir generació i consum entre municipis. Una forma de corresponsabilitat territorial davant la qual, probablement, els municipis receptors d’instal·lacions preferirien ubicar-les el més lluny del poble. Per què, quina és l’opció que afectaria més el desenvolupament econòmic d’un municipi, ocupar durant 25 anys els terrenys més propers o els més allunyats?

Als apartats que segueixen analitzarem de manera crítica el potencial FV a terra en els espais que l’estudi anomena “urbans” i “periurbans”.

3a. Instal·lacions a terra en espais “urbans”

L’estudi considera aptes els espais de més de 1.000 m² com ara matollars, prats, sòl nu forestal i, en general, el sòl urbà no edificat. Com que, trobant-se dins del límit urbà, es considera que aquests espais fan alguna altra funció (p.ex. lleure), només s’ocuparia el 10% de la superfície de cadascun. Gràcies a la informació cartogràfica de diverses fonts, l’estudi identifica els espais urbans “lliures” aptes per a ubicar-hi una instal·lació FV.

A tall d’exemple, l’estudi conté una ortofoto de la ciutat de Tarragona en què s’identifiquen tots els espais aptes (Figura E). Sense entrar en massa detall, sorprèn que s’hagin considerat aptes la Rambla Nova i la Plaça dels Carros (tots dos espais són arbrats). També resulta difícil d’entendre que s’inclogui la parcel·la a punt d’edificar (qualificada com a “sòl urbà consolidat” per a “equipaments educatius” o “residència col·lectiva”). En el moment en què s’hi construeixi, la ubicació natural de les plaques fotovoltaiques serà a les cobertes. El polígon no urbanitzat de la imatge està qualificat com a “sòl no urbanitzable transitori”. Ens podem preguntar quin incentiu tindria el propietari a dedicar el 10% de la superfície a una instal·lació FV.

En definitiva, la hipòtesi que un 10% de tots els espais lliures urbans seran coberts amb fotovoltaica és una assumpció arbitrària sense cap anàlisi de si realment aquests espais són idonis, o en quin grau ho són, que ho justifiqui. A més, vistos els exemples, considerem que en molts dels espais “urbans” identificats com a aptes a la ciutat de Tarragona la instal·lació d’una planta FV no serà fàcil per manca de viabilitat tècnica, urbanística o econòmica, o fins i tot per raons d’oposició veïnal.

Figura E.- Espais “urbans” identificats com a aptes (en color) a la ciutat de Tarragona [4]. Les fotografies de detall són per mostrar de quina mena d’espais es tracta.

3b. Instal·lacions a terra en espais “periurbans”

En el cas dels espais “periurbans” estem parlant d’espais aptes que es troben fins a 500 m del límit urbà. Són espais no edificats sense conrear de més de 1.000 m². Tot i que poden tenir altres funcions, trobant-se més lluny del nucli urbà es permetria l’ocupació del 100% de la seva superfície.

L’estudi posa com a exemple la ciutat de Reus (Figura F). Si observem l’ortofoto, constatem que la majoria de parcel·les considerades aptes són veïnes de parcel·les edificades. Per la raó que sigui, el seu propietari ha deixat de cultivar el terreny i han quedat com a matollars o prats. Els polígons de la “zona 1 i 2” de la figura són “sòl urbanitzable delimitat”. La zona 1 clarament a l’espera de construir-hi. La zona 2 està delimitada per camps de conreu. Semblaria que el propietari està a l’expectativa d’un futur desenvolupament urbanístic. La zona 3 és sòl no urbanitzable reservat per a equipaments i és adjacent a un barri residencial.

En qualsevol cas, resulta realista imaginar que els habitants de Reus acceptaran ocupar “tots” els camps de conreu no cultivats que toquen la ciutat per convertir-los en instal·lacions FV? No queda clar en absolut que l’oposició popular hagi de ser menys intensa que en camps allunyats de la ciutat. De nou, l’estudi assumeix una hipòtesi arbitrària que serveix per quantificar un potencial de captació fotovoltaica, però que en cap cas es verifica amb anàlisis de sensibilitat que portin a establir el grau d’idoneïtat segons l’ús del sòl, el preu de mercat del sòl, la propietat, les normes urbanístiques de planejament municipal, la percepció social, etc.

Figura F.- Espais “periurbans” identificats com a aptes (en color) a la ciutat de Reus [4]. Les fotografies de detall són per mostrar de quina mena d’espais es tracta.

3.- Conclusions

a) La comparació del potencial FV amb el consum actual d’electricitat no és correcta, ja que amb la transició energètica el consum elèctric augmentarà molt.

b) El potencial FV assignat a les cobertes és molt superior al que es podrà assolir d’aquí el 2050; el ritme actual al qual es despleguen aquestes instal·lacions així ho indica.

c) La normativa actual (TRLU) impedeix les instal·lacions permanents de FV a terra en sòls urbans o urbanitzables delimitats; per tant, molts dels espais urbans i periurbans identificats com a aptes en aquest estudi, no ho són.

d) Amb independència de la normativa, els propietaris de les parcel·les en sòl urbanitzable difícilment preferirien un arrendament a 25 anys que hipotecaria un possible desenvolupament urbanístic més rendible.

e) No queda clar que l’argument de generació de proximitat o autoabastiment local redueixi l’oposició veïnal a instal·lacions FV en els espais urbans o periurbans.

4.- Potencial fotovoltaic de la província de Barcelona (visor SITAC)

Al juliol de 2024, la Diputació de Barcelona va fer públic un visor cartogràfic [3] en el que s’indica el potencial FV de tots els immobles de les comarques de Barcelona registrats al cadastre. S’hi pot consultar el potencial de la coberta dels edificis, com també el d’una parcel·la urbana per edificar o el d’una propietat rural. Les cobertes tenen una classificació per colors depenent de la seva idoneïtat que té en compte l’orientació i el pendent. Pel que fa a les instal·lacions a terra, els colors distingeixen els espais anomenats “antropitzats” dels altres (amb tres graus d’idoneïtat).

Els mitjans de comunicació [9] se’n varen fer ressò destacant que el 89% del consum elèctric anual actual de la província (24.000 GWh) es podria cobrir ocupant les cobertes. Pel que fa a les instal·lacions a terra en zones qualificades com “antropitzades” pel visor, podrien cobrir el 42%. S’arriba a la conclusió que la província de Barcelona podria autoabastir-se d’electricitat amb poc impacte sobre el territori.

4a.- Els sòls “antropitzats” en terrenys urbanitzables

Quan es parla de sòls antropitzats se sol fer referència a espais degradats no aptes per a l’activitat agrícola o que han perdut la seva funció ecològica. Un exemple molt citat és el de les pedreres en desús. El visor SITAC considera que un terreny és antropitzat quan es compleix algun dels tres criteris: a) és sòl urbanitzable no delimitat; b) és sòl nu urbà o, si és un terreny no urbanitzable, c) s’hi havien practicat activitats extractives. En aquest apartat il·lustrarem amb exemples com el visor SITAC classifica com a sòls antropitzats terrenys urbanitzables que difícilment consideraríem com a tals.

Exemple 1.- Es tracta de 6 parcel·les veïnes qualificades com a “sòl urbanitzable no delimitat” al municipi de Lliçà de Vall. Segons el visor, totes aquestes parcel·les són antropitzades (Figura G). Ara bé, si mirem l’ortofoto corresponent, resulta que excepte la parcel·la núm. 6 i una part de les 4 i 5, totes estan cultivades.

Figura G.- Sis parcel·les a Lliçà de Vall classificades com a sòl “antropitzat” pel visor del SITAC. La fotografia de la dreta deixa clar que majoritàriament són camps de conreu.

Exemple A.- Aquest exemple és un conjunt de parcel·les en “sòl urbanitzable delimitat” que conté el Kartòdrom de Catalunya. A partir de l’ortofoto de la Fig. X es fa difícil endevinar per què la parcel·la gran es considera sòl antropitzat i les altres no. Segons els criteris del Visor seria perquè aquesta parcel·la es considera sòl nu urbà i les altres no. Ara bé, l’ortofoto no dona a entendre que la coberta del sòl sigui diferent que la de les altres parcel·les. D’altra banda, en la planificació urbanística municipal, el conjunt està reservat per a l’activitat industrial. Repetim el que ja hem comentat més amunt: quin propietari apostaria per un parc FV que li hipotecaria l’aprofitament urbanístic de qualsevol d’aquestes parcel·les durant 25 anys?

Figura X.- Conjunt d’immobles en sòl urbanitzable delimitat a Lliçà de Vall.

4b.- Els sòls “antropitzats” en terrenys no urbanitzables

Els exemples anteriors posen en dubte que els criteris utilitzats siguin adequats per a qualificar parcel·les urbanitzables com a sòl antropitzat. Ara bé, cal tenir en compte que el gruix del potencial FV en espais antropitzats segons el visor SITAC es troba en sòls no urbanitzables. En el cas particular del Vallès Occidental la contribució d’aquests espais és del 88%. Per tant, convé analitzar-los per separat aportant un nombre d’exemples més gran.

Hem de tenir present que, segons els criteris del visor, una parcel·la no urbanitzable es considera sòl antropitzat si al registre d’Agricultura consta que s’hi havien practicat activitats extractives, ara abandonades. Per tant, entre altres aspectes, convindrà esbrinar si s’observa algun rastre d’aquestes activitats que haurien degradat el sòl, fent-lo poc apte per a l’explotació agrícola.

Exemple 2.- La parcel·la antropitzada d’aquest exemple (Figura H) es troba, també a Lliçà de Vall. Conté un camp de conreu i un tros de bosc. Tot i que no està prohibit instal·lar un parc FV en un bosc, segons la Llei Forestal, qualsevol infraestructura en sòl forestal requereix autorització i informe forestal i està sotmesa a criteris de conservació. Segons el tipus de forest és probable que no es pugui. Tot i això, la generació FV anual calculada pel visor considera la parcel·la sencera. Un altre aspecte, tant o més limitant, és la proximitat d’un barri residencial que es troba a 200 m al nord. No queda clar, per tant, que una instal·lació FV aquí no fos conflictiva.

Figura H.- Una parcel·la a Lliçà de Vall classificada com a sòl “antropitzat” pel visor del SITAC. A la fotografia de la dreta es veu que una part important és bosc.

Exemple 3.- Al voltant del poble de Santpedor hi ha tres parcel·les grans (de 10 a 60 ha) que el visor assenyala com a antropitzades. Segons el cadastre, la més gran (Figura I) conté feixes cultivades i el 65% de la finca és bosc. En aquest cas, el bosc comporta un inconvenient afegit per a una instal·lació FV a causa del relleu irregular i pendents que superen el 20% que és el límit admès en la normativa vigent.

Una visita al lloc ens ha revelat que les dues feixes superiors (A i B a la figura) han estat guanyades al bosc recentment. Aquest fet explicaria que el SITAC les consideri com a zones antropitzades, ja que posteriorment a la rompuda, s’hi ha abocat terra per a millorar la seva qualitat agrològica. Actualment la parcel·la A és un camp en explotació en perfectes condicions per al conreu, mentre que a la B encara s’hi està abocant terra.

Figura I.- Una finca de Santpedor classificada com a sòl “antropitzat” pel visor del SITAC. A la fotografia de la dreta es veu que es tracta de feixes cultivades.

Exemple 4.- La finca de mida intermèdia (24 ha) (Figura J) és un mosaic de camps de conreu (42%) i bosc de pinus halepensis (56%). La fotografia de detall no permet distingir cap zona degradada o altres usos que no siguin agrícoles o forestals. Actualment es troba en una fase avançada de planificació per a convertir-la en una extensió del polígon industrial de Santa Anna.

Figura J.- Una segona finca de Santpedor classificada com a sòl “antropitzat” pel visor del SITAC. És un mosaic de bosc i camps de cultiu.

Exemple 5.- Finalment, la finca més petita (10 ha) (Figura K) conté una masia al costat de la qual s’hi endevina un circuit de terra per a motos o cotxes, que es podria considerar zona degradada que no arriba a ocupar més d’1/3 de la finca. La major part de la finca es cultiva.

Figura K.- Una tercera finca de Santpedor classificada com a sòl “antropitzat” pel visor del SITAC. A l’extrem nord s’hi veu una zona degradada.

En tots els exemples anteriors i tots els que hem analitzat, el visor calcula el potencial de generació FV com si l’extensió total de les finques fos apta. Val a dir que no ens hem entretingut a triar d’entre els polígons antropitzats del visor aquells que són especialment problemàtics. Com a botó de mostra, les tres finques de Santpedor que acabem d’analitzar representen el 60% del total de sòl antropitzat del municipi.

Exemple 6.- Es tracta de tres finques veïnes de Sitges (Figura L). La més gran conté diversos camps de conreu o prats i bosc amb vessants cap al sud i cap al nord. A la incertesa que es deixi tallar el bosc per a una instal·lació FV, s’hi hauria d’afegir la dificultat més que probable de clavar els puntals de l’estructura de suport en un terreny molt rocós. En una visita, no s’ha pogut observar cap vestigi d’activitat extractiva. Al voltant de la finca s’hi està aixecant un mur de pedra; cosa que dona a entendre que els propietaris tenen clar que volen explotar la finca. En particular, una fotografia del novembre de 2024 revela que una de les feixes s’utilitzava per a la pràctica de l’equitació (Figura L). A les altres dues finques seria més fàcil una instal·lació FV, ara bé, estan en ús com a escola d’equitació (Finca 2) i hípica (Finca 3).

Figura L.- Tres finques de Sitges classificades com a sòl “antropitzat” pel visor del SITAC. A la més gran (delimitada per una línia puntejada a la fotografia), hi domina el bosc.

Exemple 7.- Es tracta d’una finca de 17 ha que conté grans hivernacles a Sant Sadurní d’Anoia (Fig. M). Potser en alguna part d’aquesta finca s’hi havien practicat activitats extractives. En qualsevol cas, aquest fet del passat és completament irrellevant. La qualificació urbanística local és “sòl no urbanitzable ordinari amb agricultura intensiva”, completament d’acord amb l’activitat que s’hi desenvolupa.

Figura M.- El contorn delimita aquesta parcel·la de Sant Sadurní d’Anoia qualificada com a antropitzada pel SITAC.

Exemple 8.- Probablement aquest és l’exemple més significatiu que posa en dubte la identificació de moltes finques com a antropitzades que fa el SITAC. Es tracta de diversos camps de conreu de Manresa (Figura N). Mentre uns són considerats sòl antropitzat, els que es troben just al seu costat estan classificats com a sòl d’idoneïtat baixa, probablement per ser camps de gran capacitat agrològica. L’ortofoto dona a entendre que la qualitat de tots els camps és la mateixa (lamentablement aquesta zona encara no està coberta pel visor de la capacitat agrològica).

Figura N.- Diverses finques de Manresa, algunes classificades com a sòl “antropitzat” i les altres poc idònies per a una instal·lació FV.

4c.- Cerca sistemàtica d’espais degradats en parcel·les no urbanitzables grans

El darrer exemple ens ha empès a una cerca més sistemàtica dels immobles en sòl no urbanitzat. Hem recollit la majoria dels grans immobles antropitzats del Moianès, el Lluçanès i l’Alt Penedès. Aquí mostrarem només un exemple i agruparem els altres a l’apèndix d’aquest informe.

Exemple C.- El conjunt d’immobles que es veuen agrupats a la Fig. O abasten una superfície total de 91 ha. Una part molt petita de la superfície es dedica a una activitat probablement extractiva. En qualsevol cas, no és una explotació abandonada. Per tant, no s’entén que la qualificació de conjunt sigui de sòl antropitzat. L’aspecte general és el mateix tant dins de la zona puntejada com fora d’ella. Si una activitat extractiva va ‘degradar’ aquests terrenys en el passat, no es nota. Segons la qualificació de l’ajuntament són “sòls de protecció. Mosaic agroforestal de valor”. Per tant, per al municipi no es tracta de sòls degradats sinó que, fins i tot, tenen una protecció local.

Figura O.- Les zones puntejades de Sant Martí d’Albars al Lluçanès estan considerades com a sòl antropitzat. A l’ampliació s’hi endevina una activitat extractiva activa.

4d.- Rendibilitat de les instal·lacions FV

Un aspecte que no té en compte el visor és la rendibilitat de les instal·lacions, ja que dona com a aptes parcel·les tan petites com 0,1 ha quan, segons la memòria del Plater, l’extensió mínima perquè una instal·lació sigui rendible és de 5 ha. S’ha de tenir en compte que el cost de l’elaboració del projecte, la protecció del perímetre de la planta, la línia de connexió al punt de distribució, etc. no són proporcionals a la potència instal·lada. Un cop analitzades totes les parcel·les antropitzades del Vallès Occidental, resulta que el 46% del potencial FV seria en immobles de menys de 5 ha (no hem tingut en compte la possible agrupació de parcel·les veïnes). O sigui, gairebé la meitat del potencial FV tindria dificultats econòmiques per desenvolupar-se.

4.- Conclusions

f) El criteri “sòl urbanitzable no delimitat” utilitzat per a qualificar d’antropitzat un immoble no assegura que una instal·lació FV sigui de “baix impacte”. Hem identificat parcel·les cultivades.

g) Hem constatat que el criteri de “sòl nu urbà” no discrimina correctament l’estat de les parcel·les.

h) El potencial FV dels immobles qualificats com a antropitzats està molt sobredimensionat ja que, en general, només una part de l’immoble és apta per a instal·lar-hi plaques FV (bosc, pendent, orientació, altres usos…).

i) En molt pocs immobles rústics qualificats com a antropitzats s’hi han observat zones degradades d’activitats extractives abandonades.

j) La immensa majoria de les parcel·les rústiques antropitzades tenen un aspecte indistingible dels immobles veïns.

k) Segons la qualificació municipal, alguns immobles rústics antropitzats gaudeixen d’algun grau de protecció.

l) El visor no té en compte que, per ser rendible, una instal·lació FV ha d’ocupar una superfície mínima al voltant de 5 ha.

5.- Potencial FV de la província de Girona (estudi de la CUP)

La cerca de superfícies de baix impacte ha portat la CUP a encarregar un estudi que quantifiqui el seu potencial a la demarcació de Girona. “L’estudi sobre espais alternatius i el seu potencial per a la implementació d’energia solar fotovoltaica a la demarcació de Girona”[6] considera tres tipus de tecnologies: la convencional (a terra), la flotant sobre superfícies artificials d’aigua i l’agrovoltaica (coexistint amb cultius).

Per a la tecnologia convencional, les zones de “baix impacte” serien “sòls degradats (antics abocadors, polígons en desús, infraestructures abandonades o explotacions extractives deteriorades)”. La FV flotant se situaria en basses de reg, canals i embassaments. Finalment, els cultius que previsiblement serien compatibles amb plaques FV a la mateixa parcel·la serien alguns fruiters, vivers i horta.

La superfície disponible seria de 2.124, 417 i 2.604 ha per a la generació convencional, la flotant i l’agrovoltaica, respectivament; i la potència, 1.060, 542 i 1.041 MW. Si es desenvolupés tot aquest potencial, es generarien uns 3.000 GWh/any; aproximadament el 75% del consum elèctric actual (4.246 GWh l’any 2024). Aquest potencial està molt sobredimensionat tal com veurem tot seguit.

5a.- FV convencional

Comencem amb dues consideracions generals que porten a reduir les expectatives de desenvolupament de plantes FV a terra en moltes de les parcel·les declarades aptes per l’estudi.

La primera consideració fa referència a la mida mínima de parcel·la que l’estudi pren com a apta: entre 0,5 i 1 ha. Ara bé, com ja hem dit, instal·lacions tan petites són inviables comercialment i, de fet, el mateix PLATER considera no rendibles parcs per sota de 5 ha. A la figura P hem indicat algunes de les moltes parcel·les de superfície inferior a 3 ha, situades prop de l’aeroport Girona-Costa Brava. Des del punt de vista de la rendibilitat econòmica, quedarien descartades.

Figura P.- Zones properes a l’aeroport Girona-Costa Brava declarades aptes a l’estudi sobre la demarcació de Girona [6]. Encerclades en línia discontínua són parcel·les de menys de 3 ha. Els cercles grans són zones que ampliarem a les figures Q i R.

Una segona consideració és la conveniència de dedicar parcel·les no construïdes en polígons ‘industrials’ (PAEs – polígons d’activitats econòmiques) per a la generació FV. Aquí ens podem preguntar si el propietari preferirà hipotecar la seva venda a signar un lloguer a 25 anys per a una planta FV. Creiem que, en general, no. A aquesta segona consideració cal afegir que hem identificat parcel·les en PAEs aptes segons l’estudi que són conreades (dreta de la Fig. Q). Situar-hi una planta FV reduiria la producció agrícola exactament igual que si se situés en sòl no urbanitzable, però amb un cost econòmic molt més alt. Realment l’impacte seria més baix?

Figura Q.- Ortofoto de l’accés sud de Girona ciutat on l’estudi qualifica com a aptes (entre altres) les zones delimitades amb línies discontínues. Totes menys una tenen una superfície inferior a 3 ha.

I acabem amb tres exemples que, a la vista de l’estat actual de les parcel·les, costa d’entendre que siguin declarades aptes.

El primer: la zona qualificada com a apta de l’esquerra de la Fig. Q es troba en fase de desenvolupament. La major part de la seva superfície es destinarà al Campus HIPRA. El segon: la zona puntejada de la Fig. R (de 27 ha) conté al seu interior una petita zona (de 1,6 ha) on s’hi desenvolupa una activitat extractiva. Tot i que el 93% del total són camps de conreu, l’estudi considera que una instal·lació FV a tota la superfície tindria un impacte baix. El tercer: l’estudi identifica com a apta una parcel·la de 9 ha prop de Besalú (Fig. S) on es tracten àrids del Fluvià des de fa molts anys i que encara continua en actiu. No es tracta, doncs, de cap “explotació extractiva deteriorada”.

Figura R.- La zona delimitada per una línia discontínua és considerada apta per l’estudi [6] encara que només aquella delimitada per la línia contínua estigui afectada per una activitat extractiva.

Figura S.- Zona dedicada al tractament d’àrids prop de Besalú.

Una menció especial mereix el potencial assignat als talussos de les vies de comunicació ja que representa gairebé la meitat del potencial de les instal·lacions “convencionals”. En aquest cas, la rendibilitat econòmica està compromesa per dos factors. El primer és que serien instal·lacions petites. El segon, el fet que siguin allargades i estretes comporta unes despeses addicionals en concepte de tanca de protecció i sistemes de vigilància. Aquest factor geomètric comporta, també, que s’aprofitarà una fracció més petita de la superfície per efecte de les vores. Per tant, a igual superfície, el potencial FV dels talussos serà molt inferior al d’una parcel·la quadrada gran.

En el cas dels talussos, una de les limitacions indicades a l’estudi és rellevant. Es diu que “la producció FV real estarà sotmesa a variables locals com l’orientació exacta” o sigui, que l’estudi no té en compte l’orientació. Resulta que molts trams de les vies de comunicació tenen talussos aptes a les dues bandes. Tant si la via va enfonsada com si està sobre un terraplè, l’orientació d’un talús serà contrària a la de l’altre. De manera que, en general, només un d’ells estarà ben orientat. Podem veure-ho a l’exemple dels terraplens i la sortida d’un túnel de la via de l’AVE prop de Biure a l’Alt Empordà (Fig. T). Només les orientacions que miren cap al sud (“SE” i “SO”) són bones. Aquesta observació ens porta a una conclusió general: només la meitat de la superfície dels talussos inclosa a l’estudi serà apta per instal·lar-hi plaques FV.

Figura T.- Tota l’àrea puntejada a banda i banda de la via de l’AVE està qualificada com a apta. Hem indicat l’orientació dels talussos (“NE” i “SO”) i de l’entrada i sortida d’un túnel (“NO” i “SE”).

5b.- FV flotant

La contribució més gran a les superfícies d’aigua aptes per a generar electricitat FV a les comarques gironines és l’embassament de Darnius-Boadella que aporta 324 ha. Aquesta superfície està molt sobredimensionada, ja que la normativa espanyola (RD 413/2014) limita a un 15% la fracció de la làmina d’aigua d’un embassament que es pot cobrir (49 ha). Per tant, el potencial de la FV flotant a la demarcació de Girona serien aquestes 49 ha més 93 ha en basses de reg. En total 142 ha; molt per sota del valor de les 417 ha que dona l’estudi de la CUP.

5c.- Agrovoltaica

La possibilitat de fer compatibles la captació FV amb els cultius agrícoles és prometedora. Els panells solars, situats a una alçada suficient per no interferir amb el treball de la terra, no solament generen electricitat, sinó que la seva ombra pot protegir les plantes quan la radiació és excessiva.

Segons l’empresa francesa Sun’Agri, especialitzada en aquesta tecnologia, amb 30 projectes comercials actius [Sun’Agri], la producció d’algunes hortalisses, de gerds i de raïm augmenta en aquestes explotacions. En el cas de pomeres, només indica que la producció es manté en anys ‘dolents’.

Tanmateix, és una tecnologia que es troba en fase de desenvolupament. El mateix estudi de la CUP indica que el disseny i l’enginyeria de la instal·lació són més complexos i que no es coneix la resposta de cada cultiu. Probablement, les limitacions principals per a la seva expansió són la rendibilitat d’una instal·lació en alçada més cara i la necessitat de posar d’acord el pagès amb l’empresa energètica per a un projecte que condicionarà el cultiu durant un període de 25 anys. Són moltes incerteses a assumir per a un tipus molt concret de tecnologia, davant d’una qüestió que cal resoldre mitjançant instal·lacions que garanteixin la generació d’energia de forma regular i rendible per als seus inversors, i a una escala suficient com per permetre realment la substitució de les energies brutes actuals.

Tanmateix, val a dir que els camps agrícoles aptes per a l’agrovoltaica no es poden considerar (com ho fa l’estudi) com “espais alternatius”. El Decret Llei DL24/2021 “d’acceleració del desplegament de les energies renovables distribuïdes i participades” ja estableix que aquestes instal·lacions estan permeses en els sòls de més qualitat; en particular, en sòls de Capacitat Agrícola classe I i II, en els quals no és permesa cap instal·lació FV a terra. Cal dir, també, que a França, amb 156 instal·lacions agrovoltaiques en explotació [carteAgri], es comencen a sentir veus contràries amb arguments aplicats a casa nostra en contra d’altres tipus d’instal·lacions: especulació financera, seguretat alimentària, impacte sobre el turisme, etc. [PVmag] [OFrance] [Photorevolte].

En conclusió, el desplegament d’instal·lacions a les 2.604 ha de superfície que l’estudi identifica com a aptes per a l’agrovoltaica presenta incògnites pel que fa a la viabilitat dels projectes, els beneficis per determinats conreus i l’acceptació social. En qualsevol cas, no representen en cap cas una aportació “alternativa” al potencial FV de la demarcació de Girona. Aquesta objecció és molt rellevant, ja que del total de “superfícies alternatives” identificades a l’estudi, la meitat seria per instal·lacions agrovoltaiques.

5.- Conclusions 

m) El potencial FV a terra en sòls de baix impacte a la província de Girona està molt sobredimensionat, per les mateixes raons que hem enumerat en el cas del visor del SITAC.

n) La superfície apta per a la FV flotant passa de les 417 ha de l’estudi a un màxim de 142 ha, per un error en el potencial de l’embassament de Darnius-Boadella.

o) De les 5.145 ha de superfície alternativa per a instal·lacions FV, les 2.604 ha aptes per a instal·lacions agrovoltaiques no representen cap nova disponibilitat de superfície, ja que la normativa actual les permet fins i tot en camps de la màxima capacitat agrològica.

p) No queda clar que les instal·lacions agrovoltaiques no generin oposició popular ni que els pagesos vulguin arriscar en una tecnologia que encara presenta incògnites importants.

6.- Comparació amb el PLATER

El pla territorial de les energies renovables (PLATER) classifica els sòls per a les instal·lacions FV a terra com a “aptes”, “prioritaris” i “artificialitzats”. Aquests darrers són emplaçaments amb infraestructures o sistemes que ja tenen algun impacte previ. La potència FV assignada en aquest tipus d’espais és de 2.972 MW. La generació (a 1,6 GWh/MW) seria de 4.755 GWh/any. O sigui, tenint en compte que la demanda prevista d’electricitat el 2050 és de 118.000 GWh, aquests espais cobririen al voltant del 4% de la demanda.

Els espais “artificialitzats” del PLATER són assimilables a una part dels espais “antropitzats” del visor del SITAC. Per sort, ara que s’han publicat les dades del PLATER per a totes les comarques, podem comparar els dos estudis. A la Figura U hem representat el quocient (en %) del potencial dels espais “artificialitzats” del PLATER respecte dels “antropitzats” del SITAC. El resultat varia molt d’una comarca a una altra (del 0,7% del Lluçanès al 55,3% del Baix Llobregat). Si prenem el conjunt de les comarques de Barcelona, queda clar que la discrepància entre els dos estudis és enorme: el potencial dels espais “artificialitzats” (PLATER) és només el 10% del dels espais “antropitzats” (SITAC). A la vista dels exemples que hem mostrat, aquest fet no ens hauria d’estranyar. Per a nosaltres és clar que el visor del SITAC és molt optimista pel que fa a la identificació de terrenys de baix impacte.

Figura U.- Relació entre el potencial dels espais “artificialitzats” segons el PLATER i els espais “antropitzats” del visor del SITAC .

Podríem pensar que el PLATER és extremadament conservador respecte del potencial FV a terra dels espais de baix impacte. Ara bé, això no és així, com ho demostra la comparació amb l’estudi encarregat per Aliente [2] (recordem que es tracta d’una associació crítica amb el desplegament de grans instal·lacions d’energia renovable sobre el territori). Si de la taula de la Figura A considerem tots els emplaçaments per a FV a terra (menys el sòl industrial), el potencial a terra seria de 5.963 GWh anuals a tot Catalunya. És un valor superior al del PLATER però que de cap manera permet concloure que sigui possible reduir significativament l’ocupació d’altres espais del territori.

Arribem, doncs, a la conclusió que el potencial FV a terra de Catalunya en espais degradats o de poc interès ecològic seria entre 4.755 i 5.963 GWh/any. En el cas més optimista seria al voltant del 6% de la demanda elèctrica prevista per al 2050. No n’hi ha més.

6.- Conclusions (final)

q) El potencial d’instal·lacions FV a terra en espais degradats o, en general, de baix impacte ecològic, estaria comprès entre 2.972 MW i 3.975 MW.

r) Cobriria al voltant del 6% de la demanda elèctrica prevista per al 2050.

s) Hem de deixar de banda la “fantasia” que amb espais de baix impacte ecològic, paisatgístic i social podrem cobrir una fracció important de la demanda d’energia elèctrica que Catalunya necessitarà en el futur.

Referències

Referències

[1] Institut Català de l’Energia, “Prospectiva energètica de Catalunya. PROENCAT 2050”, 2023.
https://icaen.gencat.cat/es/detalls/publicacio/PROENCAT-2050-00001

[2] Fernando Prieto, “Renovables sostenibles: fotovoltaica. Aproximación al potencial fotovoltaico en España – El potencial de Cataluña”, Observatorio de la Sostenibilidad, 2022.
https://transicioenergeticajusta.cat/informes

[3] Diputació de Barcelona, Visor SITAC del potencial fotovoltaic.
https://gisportal.diba.cat/sitac/potfv/

[4] Sergi Saladié i altres, “Determinació del potencial d’autoabastiment elèctric dels municipis de la demarcació de Tarragona a partir d’energia fotovoltaica i eòlica instal·lada en entorns urbans”, Diputació de Tarragona, 2022.
https://www.gratet.urv.cat/media/upload/domain_1944/arxius/Projecte_renovables_espais_urbans_DipTa.pdf

[5] Sergi Saladié Gil i Lluís Salvat García, “Informe tècnic sobre el potencial de generació elèctrica mitjançant plaques fotovoltaiques a l’AP7 al seu pas per Catalunya”, 2022.
https://transicioenergeticajusta.cat/informes

[6] “Estudi sobre espais alternatius i el seu potencial per a la implementació d’energia solar fotovoltaica a la demarcació de Girona”.
https://comarquesgironines.cat/estudi-renovables/

[7] Institut Català de l’Energia, “Balanç energètic de Catalunya”.
https://icaen.gencat.cat/web/.content/20_Energia/28_estadistiques/01_resultat_estadistiques/02_estadistiques_energetiques_anuals/arxius/Presentacio-balanc-energetic-web.pdf

[8] Institut Català de l’Energia, “Pla territorial sectorial per a la implantació de les energies renovables a Catalunya (PLATER)”.
https://icaen.gencat.cat/ca/plans_programes/PLATER/index.html

[9] Observatori de les Energies Renovables de Catalunya, informes anuals.
https://observatorirenovables.cat/es/informes-y-prensa/

[10] 3Cat, “Quins són els millors terrenys per instal·lar plaques solars a la demarcació de Barcelona”, 1 de juliol de 2024.
https://www.3cat.cat/3catinfo/quins-son-els-millors-terrenys-per-installar-plaques-solars-a-la-demarcacio-de-barcelona/noticia/3301239/

[11] Sun’Agri, “Réalisations agrivoltaïques”.
https://sunagri.fr/realisations-agrivoltaiques

[12] ADEME, “Carte des installations agrivoltaïques”.
https://observatoire-agrivoltaisme.ademe.fr/donnees/carte-des-installations

[13] Gwénaëlle Deboutte, “[Dossier agrivoltaïsme] Arguments d’agriculteurs, pour et contre”, PV Magazine, 21 de gener de 2026.
https://www.pv-magazine.fr/2026/01/21/dossier-agrivoltaisme-arguments-dagriculteurs-pour-et-contre/

[14] Léa Hamard, “« Si on laisse faire, les agriculteurs vont devenir énergéticiens » : dans l’Orne, un projet d’agrivoltaïsme fait débat”, Ouest-France, 26 de desembre de 2025.
https://www.ouest-france.fr/economie/energie/energies-renouvelables/si-on-laisse-faire-les-agriculteurs-vont-devenir-energeticiens-dans-lorne-un-projet-dagrivoltaisme-fait-debat-a82fb606-df62-11f0-84e2-922db77b2982

[15] Lucile Santiago, “Contre l’agrivoltaïsme, l’autonomie paysanne”, Coordination nationale photorévoltée, 28 d’agost de 2025.
https://coordo-nationale-photorevoltee.org/2025/08/28/contre-lagrivoltaisme-lautonomie-paysanne/#presentation

Mètode

Els informes que hem analitzat críticament s’han elaborat superposant capes cartogràfiques que recollien els criteris que els autors consideraven adequats. Nosaltres hem pretès validar aquest mètode accedint a la informació de molts dels immobles particulars que els informes qualificaven com a aptes. Ens hem basat en ortofotos de Google Maps, Google Earth i del VISSIR de l’ICGC, visites a alguns llocs particulars i en la informació del Mapa Urbanístic de Catalunya.

ANNEX: PARCEL·LES GRANS DE SÒL ANTROPITZAT SEGONS EL VISOR DEL SITAC

Aquí recollim els immobles més grans qualificats com a sòl antropitzat que hem trobat al Moianès, el Lluçanès i l’Alt Penedès.

A) Lluçanès

Figura A1.- A Olost ens trobem amb aquesta zona de 93 ha. L’ortofoto no revela cap diferència amb les parcel·les veïnes. Qualificació urbanística: “Rústic ordinari, agrícola” o “Forestal de valor. Bosc”.

Figura A2.- A Perafita ens trobem amb una zona de 30 ha. La qualificació de l’ajuntament és “sòl de protecció agrícola”. La zona petita encerclada a l’ortofoto és “Sòl de reserva i protecció: Protecció vegetal i paisatgística”.

B) Alt Penedès

Figura A3.- A Gelida, la zona de 36 ha delimitada a la imatge (i els camps del seu entorn) està qualificada per l’ajuntament com “Sòl agrícola: de protecció especial de la vinya”.

Figura A4.- A Sant Quintí de Mediona, la zona de 10,4 ha no està protegida per cap figura de protecció. Ara bé, es troba just al costat d’una urbanització i, com passa amb la majoria dels exemples que hem analitzat, l’ortofoto no mostra cap característica especial respecte de les parcel·les veïnes.

C) Moianès

Figura A5.- A Calders trobem un immoble enorme de 153 ha. La qualificació municipal és “zona forestal de valor” i “zona agrícola de valor”.

Figura A6.- Al municipi de Collsuspina, trobem uns camps veïns molt grans que, agrupats, fan 54 ha. La seva qualificació municipal és “agrícola”. El seu extrem sud-oest es troba a escassament 200 m del poble.