Un nou informe científic sobre 854 ciutats europees estima 24.404 morts per calor aquest estiu, el 68% atribuïbles a l’escalfament causat per l’activitat humana. A Espanya, l’estudi calcula 3.893 defuncions per calor, de les quals 2.841 s’expliquen directament pel canvi climàtic (72%). El Mediterrani —i per extensió les ciutats catalanes— hi apareix com una de les zones més afectades.
Què diu l’estudi?
L’anàlisi, elaborada per un equip acadèmic (Imperial/LSHTM/WWA), aplica mètodes d’atribució per comparar les morts esperades amb i sense l’escalfament de +1,3 °C ja provocat per l’ésser humà. Així estimen el nombre de defuncions directament imputables al canvi climàtic. El resultat europeu: 24.404 morts per calor l’estiu de 2025, amb 16.496 atribuïbles a l’escalfament (68%).
Per països, Espanya destaca per volum i per taxa: 3.893 morts i 207 per milió, de les quals 2.841 (72%) s’atribueixen al canvi climàtic.
A escala de capitals, Madrid sobresurt per la proporció de morts per calor imputables al clima: 93%, només per darrere d’Estocolm. En morts absolutes, Roma i Atenes lideren en mortalitat estandarditzada.
I a Catalunya?
L’informe cobreix totes les ciutats de la UE i associades de >50.000 habitants (un 30% de la població europea). No publica taules amb xifres desagregades per a ciutats catalanes, però els mapes de mortalitat estandarditzada i proporció atribuïble al clima mostren clarament el gradient nord-sud, amb l’arc mediterrani —on s’integren Barcelona i l’AMB— com a zona de risc elevat l’estiu de 2025.
A més, la crònica meteorològica del treball subratlla que l’agost va ser especialment dur a la Península Ibèrica, amb l’onada més intensa registrada a Espanya segons dades provisionals d’AEMET —un context que també afecta Catalunya.
Un problema de salut pública de primer ordre
La pròpia síntesi de l’estudi és clara: la calor extrema eleva el risc de mort en persones vulnerables (especialment >65 anys), força els serveis sanitaris i incrementa la demanda elèctrica. A les ciutats, el formigó i l’asfalt amplifiquen l’efecte illa de calor; expandir verd i blau urbà és una mesura contrastada per reduir temperatures i protegir barris vulnerables.
Amb polítiques actuals, el món es dirigeix cap a ~2,7 °C d’escalfament aquest segle: això implicaria moltes més morts per calor si no s’accelera la sortida dels fòssils i l’adaptació urbana.
Què podem fer (ara i aquí)?
- Planificar onades de calor com a risc sanitari: avisos precoços, protocols a CAPs i hospitals, protecció de persones grans i treballadors a l’aire lliure. (L’estudi destaca que >80% de les morts es concentren a majors de 65 anys).
- Refredar la ciutat: ombra, aigua i natura a l’espai públic; materials i cobertes que reflexin calor; refugis climàtics de proximitat.
- Habitatge que no ofegui: criteris de confort d’estiu i rehabilitació energètica per evitar sobreescalfament interior.
- Transició energètica: reducció ràpida d’emissions per treure pressió al sistema climàtic i al sistema sanitari.
Metodologia i cauteles
No són registres oficials, sinó estimacions basades en corbes exposició–resposta i un escenari contrafactual sense l’escalfament observat. A més, els models climàtics tendeixen a infravalorar l’escalfament europeu, de manera que les xifres podrien ser conservadores. L’estudi cobreix només una part de la població (ciutats >50.000) i no permet extrapolar sense matisos.
Més informació:
➡️ Informe complet: Imperial scientific report – Europe summer heat deaths
← Torna al Dossier Onades de Calor 2025
➡️ Llegeix la peça Economia: >1.000 M€ a Catalunya
➡️ Pacte d’Estat front al canvi climàtic: encerts i mancances
