Europa estrena l’informe 2025 de l’EEA (Agència Europea del Medi Ambient) sobre medi ambient i clima: la UE encadena la baixada d’emissions i porta les renovables al seu màxim històric, però l’embornal natural de carboni —boscos i sòls— s’ha afeblit de manera preocupant.
Espanya avança a bon ritme en descarbonització ( –39,3%) i renovables (57%), que han estalviat 14.000 milions d’euros en combustibles fòssils. Les dades de Catalunya mostren que el procés de descarbonització i d’implantació de renovables no aconsegueix seguir el ritme de la UE.
Cada cinc anys la EEA (Agència Europea del Medi Ambient) avalua l’estat del medi ambient i el clima. En aquest nou informe es destaca que la descarbonització està en marxa i es nota en els números. L’informe 2025 de l’EEA sobre medi ambient i clima mostra un salt històric en reducció d’emissions (–37% vs 1990), empès per l’eficiència i un rècord de renovables (24,5% del consum final). Però també hi ha una alerta que creix en silenci: el gran embornal natural de carboni del continent —boscos i sòls— s’està afeblint (–30% respecte la dècada anterior; –198 MtCO₂e el 2023). I això té conseqüències per al clima i per a la nostra seguretat. La conclusió és clara: cal accelerar el desplegament renovable i l’eficiència, i transformar els quatre sectors clau —edificis, indústria, mobilitat i alimentació— per arribar a 2030 amb deures fets.
Estat del clima a la UE: avenços reals i urgències reals
Les emissions cauen a tota la UE
En els darrers anys, la UE ha accelerat clarament la baixada d’emissions: només el 2023 les emissions netes van caure més d’un 9%, deixant el total un 37% per sota de 1990 (o –35,5% si hi afegim l’aviació i la navegació internacionals). És la reducció relativa anual més gran en dècades —excloent el 2020 per l’efecte COVID— i consolida una tendència a la baixa que s’explica, sobretot, per la retirada dels fòssils (en especial el carbó), l’expansió ràpida de les renovables .
Renovables a màxims
El 2023, les energies renovables van assolir el 24,5% del consum final brut de la UE —el percentatge més alt registrat fins ara. Des del 2005, la quota pràcticament s’ha multiplicat per 2,5. Alhora, el consum d’energia primària ha caigut un 19,2% des de 2005 i el final un 10,1%, demostrant així que l’electrificació aporta un decreixement energètic gràcies a una major eficiència.
Però els fòssils encara pesen
Malgrat el progrés, gairebé el 70% de l’energia disponible a la UE (energia bruta) continua sent d’origen fòssil. El ritme d’instal·lació de renovables i d’eficiència ha de doblar-se si volem arribar a l’objectiu 2030.
L’embornal s’aprima
El 2023, el sector LULUCF (ús de la terra, canvis d’ús i silvicultura) va absorbir –198 MtCO₂e, equilibrant prop d’un 6% de les emissions dels altres sectors. Però la capacitat d’absorció ha baixat un 30% de mitjana entre 2014 i 2023 en relació amb la dècada anterior, per l’envelliment dels boscos, més aprofitaments, els propis impactes climàtics i la degradació dels ecosistemes.
Recursos hídrics, biodiversitat i sobreexplotació
Malgrat que s’han fet progressos significatius en la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle i la contaminació atmosfèrica, l’estat general del medi ambient a Europa no és bo. Continua patint degradació, sobreexplotació i pèrdua de biodiversitat. Les perspectives de la majoria de les tendències ambientals són preocupants i plantegen riscos importants per a la prosperitat econòmica, la seguretat i la qualitat de vida d’Europa.
Sectors on ens juguem els objectius climàtics
1) Residencial i edificis: el confort que no escalfa el planeta
Les emissions baixen de manera sostinguda: des de 2005, una mitjana del –2% anual (i >–3% de mitjana en l’últim quinquenni), tot i que tenim més habitatges i més grans. La combinació d’aïllament, combustibles menys intensius i hiverns més suaus explica bona part del progrés.
Mirant el perímetre complet, les emissions dels edificis han caigut >35% (2005–2023). L’horitzó passa per bombes de calor, xarxes de calor amb renovables i renovació energètica a escala de barri. És aquí on l’EPBD (Energy Performance of Buildings Directive) i el finançament europeu han de convertir-se en obra real als municipis.
El sector edificatori és massa rellevant per fallar: 42% del consum anual d’energia de la UE, ~35% de les emissions (directes i indirectes) i 1/3 dels materials consumits. Renovar, adaptar-nos a la calor i pensar tot el cicle de vida (materials de baix carboni) és la nova frontera.
2) Indústria: menys emisions, més intel·ligència
La indústria europea està desacoblant emissions i creixement. Emet menys i produeix més: –2% d’emissions/any des de 2005 i –4%/any en l’últim quinquenni, mentre el VAB manufacturera creix. Darrere hi ha eficiència energètica i material, i canvis en processos.
El següent pas és electrificar a gran escala, usar hidrogen renovable només on té sentit i substituir matèries fòssils per materials renovables i circulars. És una finestra per fer descarbonització + zero contaminació + recursos en un mateix moviment.
3) Mobilitat: el taló d’Aquil·les
La mobilitat va tard. Les emissions del transport domèstic han baixat poc: el 2023 eren un 18% per sobre de 1990 (tot i –6% respecte de 2005). L’augment d’activitat (passatgers i mercaderies) ha menjat bona part dels guanys d’eficiència i l’avenç de l’elèctric. I tres quartes parts de l’activitat de transport europeu encara és en vehicle privat.
Toca reduir quilòmetres de cotxe amb transport públic, electrificar flotes i fer logística més eficient. Sense oblidar el benefici social: menys soroll i qualitat de l’aire.
4) Alimentació i terres: del metà als sòls vius
El sector agrari només ha aconseguit retallades modestes: des de 2005, –0,4%/any (i –1,1%/any en l’últim quinquenni), principalment per metà (digestió dels residus ramaders) i òxid nitrós (fertilització més eficient).
El gran marge és a les terres: recuperar capacitat d’embornal (LULUCF) amb gestió agrícola i forestal pensada per al segrest de carboni i foment de la biodiversitat, restauració d’ecosistemes i finançament perquè qui treballa la terra pugui canviar pràctiques. El guany per al sector és doble: menys CO₂ i més resiliència (aigua, sòl, calor).
Espanya: les renovables aporten 14.000 M€ en estalvi energètic
L’informe de l’EEA destaca que Espanya combina ambició i execució, amb un gran potencial renovable i una agenda de transició justa que ja es tradueix en resultats. Però també és un dels països que acumula més impactes deguts a l’escalfament del clima: més de 95.000 M€ en pèrdues per fenòmens extrems des de 1980.
En energia, el retrat energètic de l’Espanya actual és el d’un sistema que desfossilitza a bon ritme: el 2024 l’electricitat d’origen renovable va assolir el 57% del consum elèctric brut (màxim històric a la sèrie d’Eurostat), amb l’eòlica liderant el mix i una fotovoltaica que va sumar +5,6 GW en un sol any i ja supera els 25 GW instal·lats. Alhora, el consum final d’energia es va situar en 77,9 Mtep el 2022, encara per sota dels nivells previs a la pandèmia, i les emissions netes de GEH acumulen una caiguda del –39,3% (2005–2023), per sobre de la mitjana de la UE.
Sense l’augment de la capacitat eòlica i solar els darrers cinc anys, Espanya hauria gastat 14.000 milions d’euros en combustibles fòssils per a la generació d’electricitat, la xifra més alta de la UE. Per establir una comparativa, aquests 14.000 milions d’euros és gairebé tres vegades el pressupost estatal per a Sanitat previst en els darrers Pressupostos Generals de l’Estat.
Dades clau de l’informe sobre Espanya
- Reducció d’emissions –39,3% (2005–2023)
- Percentatge de Renovables 57% del consum elèctric brut
- Pèrdues per fenòmens extrems: acumulat >95.000 M€ des de 1980.
- Natura i biodiversitat: 27,39% del territori terrestre dins Natura 2000 (1.861 espais; 1.842 àrees naturals).
- Agricultura ecològica: 12,51% de la SAU el 2023; Espanya 2a a Europa per superfície bio (quasi 3 Mha).
- LULUCF a Espanya: patró altern de remocions i emissions; el 2022 el sector representa 16,1% de les emissions brutes totals (context de balanç territorial).
- Alimentació i aigua: regadiu = 23% de la superfície però 65% del valor de producció vegetal; modernització amb fons NextGenEU per estalviar aigua (≈10%). Augment fort de cobertes vegetals en llenyosos (+107% vs 2012) i de sembra directa (+163% vs 2012).
Aterrant la situació a Catalunya
Europa ha demostrat que es pot retallar emissions i Espanya és un dels països que lidera aquest procés. Mentrestant a Catalunya, tot i que la descarbonització està en clar descens (–32,7% 2005-2023), sembla que aquest procés és més empès per la desindustrialització que no pas per una transició energètica que mostra un modest 18% de renovables.
L’informe de la EEA destaca el paper clau que juguen les administracions aportant normativa àgil i regles clares i estables per atraure les inversions de la transició energètica. En aquest aspecte, Catalunya segueix sense desplegar els seus instruments normatius i de planificació, mentre les tramitacions s’allarguen durant anys. Ara mateix (estiu 2025) Catalunya hi han 821 projectes, amb 7.593,09 MW de potència, que han sol·licitat autorització i es troben en diferents fases de tramitació que no acaben de veure la llum. Suposen una inversió de 5.387,2 milions d’euros i una generació potencial de 16.262,6 GWh/any (equivalent a la dels dos reactors nuclears d’Ascó).
El repte ja no és “si” Catalunya pot sinó “com i a quina velocitat” i quin preu pagarà pel seu retard en matèria de desindustrialització de la seva economia. En un context amb una UE descarbonitzant-se a gran velocitat i una implantació de renovables a gran escala a la resta d’Espanya, Catalunya corre el risc real de quedar industrialment obsoleta. L’informe de la EEA alerta del risc de pèrdua de competitivitat econòmica en un futur descarbonitzat si no s’avança decididament en aquesta matèria. Fer créixer les renovables agilitzant la seva tramitació i transformar els sectors clau —edificis, indústries, mobilitat i alimentació—, permet assolir els objectius climàtics i alhora mantenir la competitivitat de l’economia.
No hem d’oblidar tampoc que ens trobem en epicentre de l’escalfament de la Mediterrània. L’informe de la EEA alerta dels riscos potencials en la zona mediterrània si no s’avança alhora en adaptació al canvi climàtic. La transició energètica necessitarà d’unes inversions que cada cop competiran més amb les necessitats per fer front a les emergències i l’adaptació: onades de calor, sequeres i inundacions.
El nou informe de la EEA a banda de explicar cada 5 anys l’estat del medi ambient, dibuixa un futur que no és abstracte: Cal preparar els municipis, facilitar la tramitació ràpida de projectes, planificació i finançament aterrat a les necessitats de l’emergència climàtica, i ser partíceps com a ciutadans d’un procés que ens implica .
Fonts recomanades
- Informe EEA (2025): Europe’s environment and climate: knowledge for resilience, prosperity and sustainability. (Dades sobre renovables, LULUCF, edificis, indústria, transport, agricultura.)
- Separata de l’informe EEA (2025) sobre Espanya
- Indicador EEA “Share of energy consumption from renewable sources” (metodologia i sèries).
- Pàgina de la CE sobre l’EU ETS (marc de preus del carboni).
- Informe EEA “Renewables, electrification and flexibility for a competitive EU energy system”.
One Comment