França ha publicat el seu full de ruta per abandonar els combustibles fòssils amb una combinació de regulació, planificació energètica i electrificació massiva. El pla fixa terminis clars, mobilitza inversions i desplega polítiques sectorials per transformar transport, edificis i indústria.
França ha presentat el seu full de ruta per abandonar els combustibles fòssils i planteja la transició energètica com una política d’Estat estructurada i vinculant. El seu model es basa en dues eines principals: l’estratègia nacional baixa en carboni (SNBC), que fixa els objectius climàtics i les trajectòries de reducció d’emissions, i la planificació energètica plurianual (PPE), que concreta les mesures i inversions necessàries per assolir-los . Aquesta arquitectura permet coordinar tots els sectors i nivells de govern sota una mateixa estratègia.
Un dels elements més rellevants del full de ruta és que estableix dates explícites de sortida dels combustibles fòssils: el carbó abans del 2030, el petroli cap al 2045 i el gas el 2050 . Aquest calendari es tradueix en polítiques concretes per reduir-ne progressivament l’ús, combinant restriccions reguladores amb alternatives tecnològiques.
L’eix central del model és una electrificació massiva dels usos finals. França preveu augmentar significativament el consum elèctric fins al 2035 (30% anual) per substituir combustibles fòssils en transport, calefacció i indústria . Aquest procés es recolza en una expansió paral·lela de la producció elèctrica baixa en carboni i en inversions importants en xarxa i flexibilitat.
En el sector del transport, el govern fixa com a objectiu que dos de cada tres cotxes nous siguin elèctrics el 2030, alhora que impulsa el transport públic i l’electrificació de vehicles pesants . Aquest desplegament es combina amb polítiques industrials per produir vehicles i bateries al país i amb ajuts públics per facilitar l’accés als vehicles elèctrics.
En edificis, el full de ruta aposta per eliminar progressivament el gas. A partir de 2026 no es podran instal·lar calderes de gas en edificis nous, i es promou la substitució per bombes de calor amb suport públic . L’objectiu és reduir dràsticament el consum de combustibles fòssils en calefacció, un dels principals usos energètics.
Pel que fa al sistema energètic, França preveu reduir el pes dels combustibles fòssils en el consum final del voltant del 60% actual fins al 30% el 2035 . Per fer-ho, planteja un augment molt important de la generació baixa en carboni, amb més renovables, nous reactors nuclears, hidrogen, biometà i calor renovable.
La indústria també forma part central de l’estratègia. El govern identifica els principals centres emissors i impulsa la seva descarbonització amb suport públic i mesures específiques. Paral·lelament, es despleguen programes per electrificar processos industrials i reduir la dependència dels combustibles fòssils.
Tot aquest procés es recolza en una mobilització significativa de recursos públics i privats, així com en l’alineació de les polítiques financeres amb els objectius climàtics. França també ha eliminat el suport públic a projectes de combustibles fòssils, incloses les exportacions, amb excepcions molt limitades .
En conjunt, el full de ruta francès combina objectius clars, instruments de planificació, regulació i inversió per accelerar la sortida dels combustibles fòssils. És un exemple de com un país pot abordar la transició energètica de manera sistèmica, actuant simultàniament sobre l’oferta d’energia, la demanda i el teixit econòmic.
