Quan parlem d’IA, sovint ens quedem amb el consum elèctric dels centres de dades i el seu impacte. Però aplicada en els sectors amb més impacte sobre el clima —xarxes elèctriques, mobilitat i alimentació—, pot evitar fins a 3,2 GtCO₂e el 2035, davant d’1,1 Gt de les seves pròpies emissions. El balanç pot ser positiu si la fem créixer amb electricitat lliure de carboni, eficiència i transparència.
Els mitjans de comunicació solen destacar els costos ambientals de l’ús de la intel·ligència artificial (IA) i els del manteniment dels centres de dades que li donen suport. Posem alguns exemples. Segons l’Agència Internacional de l’Energia, el 2030 els centres de dades consumiran el 3% de l’electricitat mundial (la meitat seria per a la IA); un percentatge que fregarà el 10% als EUA. A Ohio i Virginia es projecta la construcció de centrals de gas per a proveir l’electricitat necessària per als nous centres de dades. De manera que aquesta tecnologia disruptiva pot aparèixer sovint com una amenaça més que no pas una oportunitat per a fer front al canvi climàtic.
Tanmateix, no es pot passar per alt que la IA pot anar dirigida a reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Un estudi publicat aquest mes de juny se centra en l’efecte positiu de l’IA en tres sectors (automòbil, carn i productes làctics i electricitat) que sumen gairebé el 50% de les emissions globals (27 GtCO2e). Els resultats indiquen que l’any 2035, les emissions d’aquests sectors es reduirien en 3,2 Gt més gràcies a la IA.
En el sector elèctric, el potencial ve de la millora operativa i de planificació. Algorismes d’IA poden anticipar la generació eòlica i solar amb més precisió, reduir les pèrdues per curtailment i ajustar la demanda en temps real (gestió de flexibilitat), cosa que aprofita millor cada kWh renovable que entra a la xarxa. També pot optimitzar la ubicació i el dimensionament de noves plantes i línies, i fer manteniment predictiu per allargar la vida útil d’actius. Tot plegat incrementa el factor de capacitat d’eòlica i fotovoltaica i redueix la intensitat d’emissions del mix .
En transport privat, la IA ajuda a reduir quilòmetres recorreguts i a millorar l’eficiència. Plataformes de mobilitat compartida i planificació de flotes poden augmentar ocupació, evitar viatges en buit i optimitzar rutes i càrregues. A més, la recerca assistida per IA accelera el descobriment de noves químiques de bateries i la gestió intel·ligent de la degradació, amb efectes sobre cost, autonomia i adopció del vehicle elèctric.
Pel que fa a alimentació, la IA pot accelerar el desenvolupament de proteïnes alternatives (fermentació de precisió, formulacions vegetals, optimització nutricional) que substitueixin parcialment proteïnes d’origen animal. Aquesta substitució és rellevant perquè la ramaderia concentra emissions de metà i CO₂ al llarg de la cadena. L’estudi assenyala que la innovació guiada per IA pot retallar l’impacte del sector de la carn i dels làctics sense comprometre qualitat ni preu.
«Si el 2035 la IA evita 3,2 GtCO₂e en els tres sectors analitzats i n’emet 1,1 Gt pel seu propi funcionament (usos + centres de dades), el saldo net és d’uns 2,1 GtCO₂e a favor del clima.»
El mateix estudi fa una estimació de les emissions derivades de tots els usos de la IA (no només dels tres sectors indicats) i dels centres de dades. L’any 2035 serien al voltant de 1,1 Gt. El balanç seria, doncs, climàticament positiu. Si el 2035 la IA evita 3,2 GtCO₂e en els tres sectors analitzats i n’emet 1,1 Gt pel seu propi funcionament (usos + centres de dades), el saldo net és d’uns 2,1 GtCO₂e a favor del clima. Això no vol dir que qualsevol ús de la IA sigui “verd”, sinó que, desplegada on més impacte té, la suma global pot ser positiva.
Ara bé, perquè el balanç es mantingui netament positiu, els centres de dades han d’avançar cap a electricitat lliure de carboni i ubicacions amb xarxes baixes en emissions. Per a fomentar la contribució de la IA a la lluita conta l’emergència climàtica, un comentari publicat a la revista Nature recomana, entre altres, una política d’inversions orientada cap a les aplicacions de la IA per a la descarbonització i l’ús d’electricitat lliure de carboni. El comentari adverteix que, si el creixement del càlcul s’alimenta amb gas —com indiquen els projectes a Ohio i Virgínia—, part del guany climàtic es pot diluir. D’aquí la importància d’impulsar contractes 24/7 d’energia neta, criteris d’adicionalitat i senyals de preu que orientin la inversió cap a generació renovable i flexibilitat.
En síntesi, el debat no és només si la IA “gasta” o “estalvia”, sinó on i com la fem servir. Les dades disponibles apunten que, amb aplicacions prioritzades en electricitat, mobilitat i alimentació, i amb energia neta alimentant la infraestructura digital, la IA pot oferir un balanç climàtic favorable el 2035. El repte és de governança i inversió: orientar capital i regulació cap a casos d’ús de descarbonització i garantir que el creixement del càlcul vagi de la mà d’una xarxa elèctrica cada cop més neta.
Pere Roura Grabulosa Catedràtic emèrit de Física, Universitat de Girona i membre de Renovem-nos
