Aquest estiu ha tornat a mostrar fins a quin punt el canvi climàtic està alterant les condicions ambientals a la Mediterrània. Les temperatures extremes, la sequedat excepcional, els grans incendis forestals i un mar extraordinàriament calent no són fenòmens independents: formen part d’un sistema climàtic que acumula cada vegada més energia.
Un recent informe del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) afirma que ja no serà possible limitar l’escalfament al grau i mig respecte als nivells preindustrials, com a mínim, temporalment durant moltes dècades. En la presentació de l’informe el secretari general de l’ONU, António Guterres, ha advertit que «La humanitat s’enfila cap a una catàstrofe climàtica» i que, malgrat la fita dels 1,5°C està perduda, «Cada fracció de grau d’escalfament costarà vides, aprofundirà les desigualtats i empènyerà els ecosistemes més a prop d’un dany irreversible.»
A Espanya, el juliol de 2026 va ser, empatat amb el de 2022, el mes més càlid de tota la sèrie històrica. La temperatura mitjana peninsular va arribar als 25,7 °C, 2,6 °C per sobre del valor normal. Al mateix temps, va ser el juliol més sec des que comencen els registres el 1961, amb unes precipitacions equivalents a només el 26% de la mitjana.
Aquestes condicions van coincidir amb alguns dels incendis més greus dels darrers anys. Una anàlisi de World Weather Attribution conclou que les condicions meteorològiques extremes favorables als grans incendis observades aquest juliol al centre d’Espanya són avui almenys 20 vegades més probables que en un clima preindustrial. La intensitat d’aquestes condicions de risc també ha augmentat aproximadament un 42% com a conseqüència de l’escalfament global.
Això no significa que el canvi climàtic sigui la causa directa de cada incendi. Les ignicions depenen principalment de l’activitat humana, els accidents o, en menor proporció, causes naturals, mentre que l’acumulació de combustible, la gestió forestal i l’abandonament rural també determinen la propagació del foc. Però l’escalfament sí que modifica el terreny de joc: augmenta la freqüència i la intensitat dels episodis de calor i sequedat que assequen la vegetació i faciliten que, un cop iniciat, un incendi sigui més intens i difícil de controlar.
Aquest any, a més, s’ha produït una combinació especialment desfavorable. Un hivern molt plujós va afavorir un creixement important de vegetació, que posteriorment va quedar sotmesa a temperatures extraordinàriament altes i a una forta sequedat durant l’estiu. El resultat ha estat una gran disponibilitat de combustible sec. World Weather Attribution assenyala aquesta successió d’extrems humits i secs com un dels factors que expliquen l’elevat risc d’incendi observat aquest estiu.
L’escalfament no s’ha limitat, però, a l’atmosfera i al territori. També el Mediterrani ha batut rècords. El juliol de 2026 va ser el juliol més càlid mai registrat al conjunt de la conca mediterrània, amb una temperatura superficial mitjana de 27,07 °C. Durant el mes, un rècord del 79% de la superfície del Mediterrani va patir almenys un dia d’onada de calor marina intensa.
El 5 d’agost, la boia de sa Dragonera, a l’oest de Mallorca i integrada a la xarxa de Puertos del Estado, va arribar als 33,02 °C, superant en més d’un grau l’anterior màxim de l’estació, de 31,87 °C registrat el 2024. AEMET advertia aquells dies que les aigües del Mediterrani occidental se situaven més de 4 °C per sobre dels valors habituals per a l’època. La dada de sa Dragonera va ser comunicada inicialment com a rècord pendent de validació definitiva.
Per a Catalunya i la zona del Mediterrani, superar aquest grau i mig significa més onades de calor, més sequeres, més nits tropicals, més pressió sobre l’aigua, l’agricultura i la salut, i un risc més alt d’incendis. Les onades de calor marines afecten els ecosistemes, contribueixen a mantenir temperatures nocturnes elevades a la costa i incrementen l’energia i la humitat disponibles a l’atmosfera, factors que, quan coincideixen amb les configuracions meteorològiques adequades, poden intensificar episodis de precipitació extrema.
Adaptar els boscos, gestionar millor el territori i reduir l’acumulació de combustible és imprescindible. Però l’adaptació té límits. Si continuem augmentant la temperatura global, també augmentarà el nivell de risc al qual ens haurem d’adaptar. Reduir ràpidament les emissions i culminar la transició cap a un sistema energètic descarbonitzat és, per tant, també una política de prevenció dels impactes que ja estem començant a experimentar.
Més informació:
Informe UNEP – World set to cross 1.5°C global warming, but can still limit, adapt to and return from higher temperatures – Setembre 2026
AEMET — Julio de 2026 fue el más cálido de la serie histórica, empatado con 2022, y también el más seco
Copernicus Marine / Mercator Ocean — Ocean Temperature Bulletin, July 2026
