Conclusió executiva
El text del 9 d’abril no incorpora cap canvi substancial en el model territorial del PLATER. Es mantenen la zonificació, els criteris de prioritat, els objectius municipals, el règim de seguiment i la lògica general d’autorització. De fet ni el document del Pla ni l’estudi ambiental estratègic no s’han modificat. Els document d’aprovació inicial són els mateixos que van presentar-se a consulta prèvia.
Ara bé, sí que hi ha canvis jurídicament rellevants en tres punts: l’objecte del decret, el moment a partir del qual s’aplica el règim a projectes en tramitació i el tractament dels municipis que ja han assolit l’objectiu fotovoltaic. En canvi, les al·legacions principals de Renovem-nos —zones d’acceleració, terminis màxims, interès públic superior, PAE, emmagatzematge, topalls territorials i compensació entre tecnologies— no han estat incorporades de manera substantiva.
Els canvis es limiten al text del Decret i la incorporació dels informes jurídics i són els que a continuació es detallen
1. Canvis formals i d’estructura
El projecte del 26 de març deia que el decret constava de 23 articles, cinc capítols, dues disposicions transitòries, una derogatòria, tres finals i un annex. El text del 9 d’abril passa a dir que consta de 22 articles, tres capítols, dues disposicions addicionals, dues transitòries, dues finals i un annex.
La reducció és més formal que material. No es detecta una simplificació que canviï el règim de fons, però sí una correcció de l’estructura normativa i una ordenació més clara del decret. El text final concentra el nucli normatiu en tres blocs: disposicions generals, aprovació i règim del PLATER, i adaptacions del procediment d’autorització.
2. Article 1: ampliació de l’objecte del decret
Aquest és un canvi rellevant. El text del 26/03 limitava l’objecte del decret a aprovar el PLATER. En canvi, el text del 09/04 afegeix expressament que el decret també té per objecte “realitzar adaptacions normatives” per adaptar determinats aspectes dels procediments d’autorització de parcs eòlics i plantes solars fotovoltaiques a les previsions del PLATER.
Valoració: aquest afegit reforça la doble naturalesa del decret. Ja no és només una norma d’aprovació d’un pla territorial sectorial, sinó també una norma procedimental. És coherent amb el capítol III, però continua quedant curt respecte de les al·legacions de Renovem-nos, perquè l’adaptació procedimental continua centrada en eòlica i fotovoltaica, i no incorpora plenament emmagatzematge, xarxa, terminis màxims ni règim específic de zones d’acceleració.
3. Articles 10 a 13: zonificació i prioritats territorials
No hi ha canvis substancials. Es mantenen les mateixes categories: edificis, espais artificialitzats i espais no artificialitzats; dins d’aquests, zones no aptes i zones aptes, amb subcategories no prioritàries, prioritàries i de prioritat superior. També es mantenen els criteris de prioritat per fotovoltaica, eòlica i bateries.
Valoració: això vol dir que no s’ha incorporat l’al·legació de Renovem-nos que demanava reconèixer formalment les zones de prioritat superior com a zones d’acceleració renovable, o com a mínim configurar-les com la base territorial inequívoca per designar-les. Les zones de prioritat superior continuen sent una categoria de prioritat territorial, però no adquireixen el règim jurídic complet de ZAR.
Cal esmentar que a la pàgina 4 de l’informe jurídic del PLATER, dins l’apartat II.d) de la memòria general (marc normatiu estatal) defensa explícitament les zones d’acceleració i l’oportunitat d’introduir-les en el PLATER.
Segons l’informe:
- Es detecta una mancança important a la memòria del decret:
no es menciona el Reial decret llei 7/2026, de 20 de març - Aquest RDL introdueix la figura de les zones d’acceleració renovable (ZAR)
- I conclou:
“la memòria hauria de valorar la incidència d’aquesta nova figura en la planificació i justificar els motius per tramitar ara el Pla abans del desenvolupament reglamentari de les ZAR”
4. Article 17: seguiment continu del PLATER
El contingut és molt similar, però el 09/04 reordena i concreta millor el seguiment. El text aprovat inicialment diu que l’ICAEN és responsable de fer el seguiment continu i de difondre les dades; especifica que es recolliran dades sobre instal·lacions de producció, potència instal·lada, instal·lacions i capacitat d’emmagatzematge, superfície ocupada, ubicació i estat de tramitació; i preveu la publicació en taules i visor cartogràfic d’accés obert.
Valoració: és una millora de redacció i operativitat, però no incorpora els elements de fons reclamats per Renovem-nos sobre indicadors de densitat territorial, topalls comarcals en MW/km² o compensació entre tecnologies. Renovem-nos demanava que el seguiment incorporés explícitament aquests criteris per detectar i corregir sobrecàrregues territorials; el text del 09/04 manté un seguiment general, però no introdueix aquests topalls ni aquest còmput conjunt.
5. Article 18: avaluació quinquennal
El text del 26/03 vinculava expressament l’avaluació quinquennal a la funció de la Comissió Interdepartamental de Transició Energètica creada per l’Acord GOV/154/2025. El text del 09/04 elimina aquesta referència concreta i deixa una formulació més general: l’ICAEN fa l’avaluació i en dona trasllat a la Comissió.
Valoració: és una depuració formal. No altera el mecanisme d’avaluació quinquennal, però tampoc l’enforteix en el sentit proposat per Renovem-nos. No s’hi introdueix una obligació de valorar densitat comarcal, topalls, compensació eòlica-fotovoltaica o suficiència real de sòl.
6. Article 19: tramitació d’urgència
No hi ha cap canvi material. Es manté la declaració d’urgència per a projectes fotovoltaics en espais artificialitzats, zones prioritàries i zones de prioritat superior; per a projectes eòlics en espais artificialitzats o zones aptes; i per a projectes promoguts pel sector públic, comunitats d’energies renovables o comunitats ciutadanes d’energia.
Valoració: no s’ha incorporat l’al·legació de Renovem-nos sobre terminis màxims clars i verificables. La norma continua remetent a una urgència genèrica, però no fixa un termini màxim de 12 mesos per a zones de prioritat superior ni un termini de 30 dies per acusar completitud o requerir esmenes. Tampoc diferencia prou els efectes procedimentals de les categories territorials.
7. Article 20: autorització urbanística
Aquest és el bloc amb més rellevància jurídica.
Es manté el règim general: les zones no aptes queden, amb caràcter general, excloses; les zones no prioritàries es consideren no viables amb possibilitat de justificació reforçada; les zones prioritàries i de prioritat superior es consideren viables amb caràcter general; i en cas de denegació s’exigeix motivació expressa en relació amb el PLATER.
El canvi més important és a l’article 20.4. En el text del 26/03, la regla de bloqueig de nous projectes fotovoltaics en municipis que ja han assolit l’objectiu municipal s’aplicava als projectes en què l’objectiu s’hagués assolit abans que el projecte entrés a informació pública. En el text del 09/04, el tall passa a ser molt anterior: s’aplica als procediments que, en el moment d’haver-se assolit l’objectiu municipal amb potència en operació, no hagin superat el tràmit de suficiència i idoneïtat.
Valoració: aquest canvi amplia l’efecte pràctic del mecanisme de contenció. És més restrictiu per als projectes en tramitació perquè anticipa el moment de tall. Jurídicament, reforça la capacitat del PLATER de frenar nova fotovoltaica en municipis que ja hagin complert l’objectiu, però també pot incrementar la conflictivitat amb promotors que encara no hagin superat suficiència i idoneïtat.
Respecte de les al·legacions de Renovem-nos, aquest canvi no equival a incorporar la proposta de compensació entre tecnologies ni el topall territorial. És un mecanisme de contenció municipal fotovoltaic, no un sistema de redistribució més ampli. Renovem-nos demanava que també es tingués en compte la càrrega eòlica comarcal per modular la fotovoltaica pendent; això no apareix al text aprovat inicialment.
8. Article 21: modificació de l’article 18.1 del DL 16/2019
El contingut principal es manté. El decret permet que, si en el termini d’un mes des de l’avaluació d’impacte ambiental no s’ha aprovat el projecte d’actuació específica en sòl no urbanitzable, l’òrgan d’energia pugui emetre la resolució d’autorització administrativa, sens perjudici que calgui obtenir l’aprovació definitiva del PAE.
El canvi de redacció és menor: el 26/03 deia que, en resolucions desfavorables, l’òrgan d’energia havia de justificar-se “per referència als informes rebuts en el marc de l’article 15”; el 09/04 ho formula més àmpliament com a referència als “informes rebuts d’altres organismes durant la tramitació del projecte”.
Valoració: no s’incorpora l’al·legació de Renovem-nos sobre un efecte estimatori, silenci positiu o regla equivalent per impedir que el PAE continuï actuant com a coll d’ampolla. El decret desacobla parcialment la resolució energètica del PAE, però no resol el bloqueig urbanístic final. Aquesta era precisament una de les crítiques centrals de Renovem-nos.
9. Article 22: avaluació ambiental
No hi ha canvis materials. Es manté que el PLATER i la seva avaluació ambiental estratègica han de ser tinguts en compte en l’avaluació ambiental de projectes, i que les decisions desfavorables en determinats àmbits prioritzats s’han de justificar expressament amb referència al PLATER.
Valoració: això reforça la motivació administrativa, però no incorpora la presumpció d’interès públic superior demanada per Renovem-nos. La diferència és important: motivar una denegació amb referència al PLATER no és el mateix que presumir que determinats projectes renovables, la seva connexió, la xarxa associada i l’emmagatzematge són d’interès públic superior en la ponderació ambiental.
10. Disposició transitòria segona: aplicació als projectes en tramitació
En el text del 26/03, el PLATER s’aplicava als projectes que, en el moment d’entrada en vigor del decret, no haguessin iniciat el tràmit d’informació pública. En el text del 09/04, s’aplica als projectes que no hagin superat el tràmit de suficiència i idoneïtat.
Valoració: aquest canvi fa que el PLATER pugui afectar més projectes en tramitació, perquè la suficiència i idoneïtat és anterior a la informació pública. Per tant, el règim del capítol III entra abans en la seqüència procedimental. És un canvi rellevant i potencialment controvertit.
Des del punt de vista de Renovem-nos, pot tenir una lectura ambivalent. D’una banda, reforça la capacitat del PLATER d’ordenar el pipeline. De l’altra, no incorpora les garanties acceleradores reclamades: si el PLATER s’aplica abans però no estableix terminis màxims, silenci positiu, ZAR ni interès públic superior, el resultat pot ser més control administratiu però no necessàriament més acceleració.
11. Incorporació de les al·legacions de Renovem-nos
La valoració global és clara: les al·legacions de Renovem-nos s’han incorporat, com a molt, de manera molt parcial i indirecta. No hi ha incorporació substantiva del paquet principal de propostes.
Per al·legacions:
- Zones d’acceleració renovable. No incorporada. El 09/04 no reconeix formalment les zones de prioritat superior com a ZAR ni les configura expressament com a base territorial de designació.
- Terminis màxims RED III. No incorporada. L’article 19 manté la tramitació d’urgència, però no fixa terminis màxims de 12 mesos ni acusament de completitud en 30 dies.
- Interès públic superior. No incorporada. El text parla d’urgència per raons d’interès públic, però no introdueix la presumpció substantiva d’interès públic superior.
- PAE i desbloqueig urbanístic. Parcialment preexistent, però no incorporada en el sentit reclamat. L’article 21 manté el desacoblament parcial entre resolució energètica i PAE, però no hi ha silenci positiu ni efecte equivalent.
- Emmagatzematge independent. No incorporada. L’article 13 reconeix prioritats territorials per bateries, però els articles 19, 21 i 22 continuen centrats en eòlica i fotovoltaica.
- Topall comarcal en MW/km². No incorporada. El text manté el seguiment general, però no introdueix topalls ex ante de sobrecàrrega comarcal.
- Banda municipal 1%-3% per FV en sòls no artificialitzats. No incorporada. No hi ha canvi en els objectius municipals ni en el topall proposat per Renovem-nos.
- Compensació entre eòlica i fotovoltaica. No incorporada. L’article 16.3 permet compensació entre àmbits d’actuació dins la fotovoltaica, però no entre tecnologies ni a escala comarcal.
- Limitació dels criteris locals més restrictius. No incorporada. L’article 7 manté una exigència genèrica de coherència dels plans urbanístics amb el PLATER, però no prohibeix expressament criteris locals addicionals més restrictius.
- Xarxa, nodes i subestacions. No incorporada de manera substantiva. La disposició addicional primera manté un mandat general perquè els organismes competents tinguin en compte el PLATER en planificació i autorització de xarxes, però no dona rang ordenatiu fort als nusos, subestacions o reforços necessaris.
- Règim transitori: La petició de Renovem-nos era ampliar el règim favorable als projectes en curs situats en àmbits prioritzats, fins i tot encara que haguessin iniciat o superat informació pública. Però el text del 09/04 canvia el tall de “no hagin iniciat informació pública” a “no hagin superat suficiència i idoneïtat”. Això és un tall anterior i, per tant, més restrictiu. Aquí hi ha canvi, però no en el sentit demanat.
- Efecte simplificador de l’avaluació ambiental estratègica: sí, parcialment. L’article 22 del 09/04 manté que el PLATER i la seva declaració ambiental estratègica han de ser tinguts en compte, permet incorporar tràmits del procediment estratègic i exigeix motivació expressa si l’avaluació ambiental és desfavorable en espais artificialitzats, zones prioritàries i zones de prioritat superior. Això encaixa parcialment amb l’al·legació. Ara bé, no arriba al que demanàvem: no converteix el “pot acordar” en “ha d’incorporar”, no presumeix suficient l’avaluació estratègica per als impactes ja analitzats i no dona un règim específic reforçat només a les zones de prioritat superior.
- Prelació d’espais antropitzats i realisme del seu potencial: No explícitament, sobretot en el pla argumental. L’al·legació demanava explicitar que prioritzar cobertes i espais artificialitzats no equival a exigir-ne l’exhauriment previ ni a considerar-los suficients materialment o temporalment per assolir els objectius. La intenció de blindar aquest aspecte de possibles contenciosos no ha estat incorporada.
