La Resolució de 31 de juliol de 2026 de la CNMC, publicada al BOE l’11 d’agost, desplega els permisos d’accés flexible de la demanda previstos a la Circular 1/2024. El principi és que, quan una xarxa no disposa de capacitat ferma suficient, es pugui autoritzar nova demanda sota condicions de limitació temporal o de reducció de potència.
El mecanisme encaixa directament amb la reforma europea del mercat elèctric introduïda per la Directiva (UE) 2024/1711. El nou article 6 bis de la Directiva (UE) 2019/944 obliga les autoritats reguladores a establir un marc perquè transportistes i distribuïdors puguin oferir connexions flexibles en zones amb capacitat de xarxa limitada o inexistent. Aquestes connexions poden limitar o controlar tant la injecció com la retirada d’electricitat de la xarxa.
La normativa europea estableix, però, tres principis rellevants: les connexions flexibles no haurien de retardar els reforços estructurals de xarxa; s’ha de preveure la conversió a connexió ferma quan la xarxa sigui ampliada; i només poden constituir una solució permanent quan el desenvolupament de nova xarxa no sigui l’opció més eficient. També exigeix sistemes certificats de control de potència.
Per tant, la flexibilitat d’accés s’ha d’entendre com una eina per utilitzar millor la xarxa existent i accelerar connexions, no com una alternativa general a la inversió en xarxes.
Modalitats de permisos
La resolució estableix quatre modalitats.
Tipus 0 – Patrons horaris. Aplicable a demanda connectada a distribució. La potència flexible només es pot utilitzar durant determinades franges horàries. El patró provisional permet consumir entre les 00.00 i les 07.59 h i entre les 11.00 i les 17.59 h; els patrons definitius hauran de garantir una expectativa mínima d’ús del 62,5 % de les hores anuals. Fora de les franges autoritzades, aquesta potència no pot absorbir energia de la xarxa.
Tipus 1 – Desconnexió remota davant contingències N-1. També per a xarxes de distribució. S’aplica quan la xarxa pot alimentar la instal·lació en situació normal però no pot garantir-ho davant la indisponibilitat de determinats elements. El distribuïdor pot efectuar una desconnexió preventiva o correctiva. Requereix una posició de connexió dedicada i telemesura en temps real.
Tipus 2 – Reducció dinàmica de potència. És la modalitat més avançada per a distribució. El gestor pot ordenar reduccions totals o parcials, programades el dia anterior o en temps real, quan sigui necessari per mantenir la seguretat de la xarxa. La instal·lació ha de disposar de telemesura, comunicacions i capacitat de control remot. L’estudi de capacitat ha de donar una expectativa d’ús d’almenys el 90 % de les hores anuals, sense que això constitueixi una garantia de subministrament. En el mateix punt poden coexistir capacitat ferma i capacitat flexible tipus 2.
Tipus 3 – Accés flexible a transport. Aplicable a instal·lacions connectades a la xarxa de transport. La capacitat flexible es calcula assumint que determinades contingències poden ser resoltes mitjançant mecanismes de reducció en temps real. La instal·lació haurà d’estar integrada en el Sistema de Reducció Automàtica de Potència (SRAP) i intercanviar informació en temps real amb l’operador del sistema.
Qui s’hi podrà acollir
Per als consumidors, la regla general és clara: només es pot concedir capacitat flexible quan no existeixi capacitat ferma disponible al nus.
Això inclou tant noves instal·lacions com consumidors ja connectats que necessitin modificar o ampliar el seu permís d’accés. Per tant, un consumidor existent pot mantenir la seva capacitat ferma actual i obtenir, si tècnicament és possible, capacitat addicional flexible. La resolució confirma explícitament que les especificacions s’apliquen tant a noves demandes com a modificacions o ampliacions d’instal·lacions existents.
No poden acollir-s’hi els subministraments que normativament hagin d’estar garantits: subministraments essencials, determinades actuacions urbanístiques i industrials i instal·lacions obligades a disposar de subministraments complementaris de seguretat.
L’emmagatzematge rep un tractament específic. Les noves sol·licituds de bateries en mode demanda s’han d’analitzar com a accés flexible. A més, la norma obliga a adaptar progressivament els permisos ja concedits a instal·lacions d’emmagatzematge en distribució. Les bateries ja connectades a transport passen directament a considerar-se titulars d’un permís flexible, sense necessitat de reconversió formal.
Calendari d’aplicació
La resolució produeix efectes generals l’1 de setembre de 2026.
Els permisos tipus 0 i tipus 1 es podran sol·licitar al cap de sis mesos, és a dir, a partir de l’1 de març de 2027. El tipus 3 segueix el mateix calendari, tot i que fins a l’1 de gener de 2029 quedarà restringit a determinades configuracions de connexió directa a transport.
El tipus 2 tindrà un desplegament més gradual: cada distribuïdor podrà començar a concedir-lo quan disposi de les eines de visibilitat i control necessàries, però haurà d’estar operatiu com a màxim l’1 de gener de 2028.
Inicialment, els permisos tipus 1 i 2 quedaran restringits a punts de connexió de tensió igual o superior a 30 kV. Posteriorment s’ha de reduir el llindar a xarxes de més d’1 kV, quan s’hagi adaptat el procediment d’operació de distribució corresponent; en determinats casos el distribuïdor podrà disposar d’una pròrroga tècnica de fins a sis mesos.
Aspectes encara pendents
La resolució estableix el marc regulatori, però una part important de la seva implementació queda pendent de desenvolupament tècnic.
En primer lloc, transportista i distribuïdors han d’elaborar les notes tècniques comunes d’intercanvi d’informació, comunicacions, telemesura, habilitació i proves que permetran operar efectivament els permisos. Els terminis van dels sis als dotze mesos des de l’entrada en vigor.
En segon lloc, la CNMC haurà d’aprovar els patrons definitius del tipus 0. Fins aleshores serà aplicable el patró provisional establert a la mateixa resolució.
També queda pendent la metodologia per publicar la capacitat flexible disponible de cada xarxa, un element especialment rellevant per donar transparència als promotors i consumidors. Aquesta obligació és coherent amb la normativa europea, que exigeix que els distribuïdors publiquin informació sobre capacitat disponible i possibilitats de connexió flexible en zones congestionades.
Un altre element encara no tancat és el criteri de repartiment de les reduccions quan diversos consumidors flexibles comparteixin una mateixa congestió. Els distribuïdors hauran de proposar criteris objectius, transparents i no discriminatoris, que podran ser proporcionals, rotatoris o basats en criteris tècnics.
Finalment, la CNMC haurà d’aprovar el règim d’incompliments, penalitzacions i eventual revocació dels permisos, incloent toleràncies de potència i temps, errors de comunicació, mecanismes de verificació i graduació de sancions.
Valoració
La resolució és un pas regulatori important perquè trasllada al sistema espanyol un principi central de la nova regulació europea: no tota nova demanda necessita disposar de capacitat ferma les 8.760 hores de l’any. Això pot facilitar l’electrificació industrial, l’emmagatzematge, la recàrrega o l’electròlisi en zones on la capacitat de xarxa és limitada, alhora que permet utilitzar millor les infraestructures existents. L’impacte real dependrà, sobretot, de la rapidesa amb què els distribuïdors despleguin capacitats de control i telemesura, de la transparència sobre les restriccions previsibles i de com s’articuli posteriorment aquesta flexibilitat física amb els mercats i serveis de flexibilitat.
