Primera etapa de la campanya: Una eina metodològica per facilitar els inventaris d’emissions municipals
Durant el 2025 des de Renovem-nos hem convocat un espai de treball amb equips tècnics de la Generalitat, diputacions, l’Ajuntament de Barcelona i centres de recerca per explorar una metodologia comuna per a tots els ajuntaments. Hi han participat, entre d’altres, l’ICAEN, l’OCCC, la Diputació de Barcelona, l’Oficina de Canvi Climàtic de l’Ajuntament de Barcelona, l’IREC i universitats.
El diagnòstic compartit és que la situació actual és massa fragmentada. Les diferents diputacions segueixen ritmes i enfocaments diferents, i l’ajuntament de Barcelona fins i tot ha de reportar amb diverses metodologies segons l’aliança o marc on participa, amb un cost de temps important. A més, les diferències metodològiques dificulten comparar municipis, especialment en mobilitat i energia, i hi ha sectors que sovint queden fora (com l’agricultura).
Durant aquestes reunions tècniques ha pres forma la necessitat de construir una infraestructura de dades centralitzada a nivell català i estandarditzar un inventari municipal basat principalment en dades energètiques (que representen més del 95% dels consums). En lloc d’un sistema dispers per sectors, la idea és publicar un indicador estable a l’IDESCAT —una “petjada d’emissions energètiques municipal”— que integri energia, mobilitat i altres sectors modelitzables o aproximables amb criteris homogenis.
Com s’hi arribaria? Aprofitant el que ja existeix: els inventaris històrics de la Diputació de Barcelona i la Diputació de Girona servirien per modelitzar i resoldre els punts més difícils (com carburants tèrmics difusos i transports). Barcelona aporta un valor afegit clau: dades reals de mobilitat que permetrien validar la modelització del transport. L’IREC, per la seva banda, veu factible assumir el desenvolupament de la metodologia, el model matemàtic i la infraestructura de càlcul i publicació si té l’encàrrec de la Generalitat.
L’impacte esperat és rellevant: els municipis grans deixarien de duplicar esforços, els petits podrien disposar d’una eina que avui no poden assumir, i les diputacions podrien alliberar recursos de càlcul per dedicar-los a allò que realment canvia emissions: dissenyar i aplicar polítiques de mitigació. I, si el resultat es publica en obert i amb una periodicitat fixada, la societat civil tindria més capacitat de seguiment i fiscalització de l’acció climàtica local amb un indicador comparable.
El full de ruta que es proposa és que la Generalitat lideri la fixació metodològica: una encomana de l’ICAEN i l’OCCC a l’IREC per desenvolupar l’eina, acords per obtenir dades que avui manquen (amb distribuïdores), validació amb els càlculs de la Diputació de Barcelona i especialment amb Barcelona per mobilitat, i finalment acords amb diputacions i amb l’IDESCAT per integrar i desplegar el sistema. La diagnosi i la concreció del full de ruta a seguir està feta. Ara la pilota és a la teulada de la Generalitat.
Segona etapa de la campanya: Pressupostos de carboni municipals
Fruït de les reunions mantingudes, alguns ajuntaments com en el cas de Barcelona i Girona ja estan treballant en els seus pressupostos de carboni, però si volem aconseguir que les principals ciutats catalanes també ho facin, la via és la inclusió d’aquesta obligació per via legislativa, usant un marc similar al que es va fer amb les zones de baixes emissions que atorgava un termini als ajuntaments de més de 50.000 habitants per a adaptar-se a la norma.
JA s’ha fet arribar tant al Govern com als grups parlamentaris una proposta de modificació de la Llei 16/2017 del canvi climàtic per incloure aquesta figura en els ajuntaments >50.000 habitants.
