Inventaris d’emissions àgils i assumibles per als municipis
Els ajuntaments catalans tenen enormes dificultats per a fer i actualitzar un inventari de les emissions del municipi. Sense aquesta dada bàsica és impossible saber si el municipi avança en la seva descarbonització o pel contrari està anat en direcció contrària. Això és especialment important per abatre les emissions difuses que es donen en sectors com la mobilitat o el residencial on els municipis hi tenen molt a dir.
Les dades sempre tenen un o dos anys d’endarreriment, o directament en alguns sectors cal fer-ne una estimació molt aproximada, pel que no és possible conèixer els progressos en temps real, ni si s’aconsegueixen els objectius marcats. Tots els ens locals comparteixen l’interès en poder disposar d’una metodologia comú estandarditzada i una infraestructura de dades integrada a nivell català.
Situació actual
Les Diputacions segueixen diferents metodologies i ritmes d’actualització segons recursos disponibles. Les Diputacions de Barcelona i Girona han estat proactives en facilitar inventaris municipals per les emissions sectorials.
L’Ajuntament de Barcelona realitza els seus propis inventaris seguint quatre metodologies per a les diferents instàncies i aliances en les què participa. Això implica una gran despesa de temps, però ja han confeccionat un sistema de dades que permet calcular segons cada metodologia amb la que han de reportar.
La resta de municipis, en general, només fan inventaris quan han d’actualitzar els PAES /PAESC i ho fan per mitjà d’assistències tècniques externes i/o en base les dades aportades per les Diputacions com a coordinadors territorials del Pacte d’Alcaldies.
Les metodologies emprades sovint presenten diferències que dificulten l’anàlisi comparatiu, especialment en els camps de la mobilitat i l’energia. També sorgeixen dificultats a la hora de comptabilitzar les emissions que estan concentrades en un municipi però caldria repercutir entre tots els que n’obtenen el servei. D’altres sectors com l’agricultura no es consideren.
Problemàtiques amb les dades
Mobilitat:
El sector mobilitat és clau ja que representa un 34% de les emissions a nivell català i a escala local més del 40% tot sovint.
Les dades de consums de carburants són provincials i per tant difícils de tractar a l’escala local, pel que cada territori.
La DIBA ja calcula els inventaris per tots els municipis de la província i fa seguiment dels plans d’acció per tots els que en tenen (un 80%). Són inventaris que segueixen la metodologia del Pacte d’Alcaldies sense indústria ni sector primari.
La DIBA ha desenvolupat una metodologia que permet correlacionar els consums als parcs mòbils municipals, tot corregint els casos de sobrecensat de vehicles per dumping fiscal; IVTM molt baixos per atraure empreses de vehicles de lloguer, sector transports, o de particulars.
L’Ajuntament de Barcelona en canvi avalua les emissions de la mobilitat en base al trànsit circulant.
En municipis fronterers com La Jonquera o pròxims als grans eixos, hi ha pics de consum de carburants importants degut a les mercaderies i els preus atractius per als veïns francesos i el turisme.
Consums tèrmics:
On hi ha xarxa de gas l’ICAEN pot fer un bon seguient i publicació d’estadístiques, tot i que amb problemes recurrents amb les comercialitzadores, ja que donen les dades amb errors i molt de retard.
Altres combustibles per a usos tèrmics (gasoil, butà, propà, biomassa) són molt difícils d’obtenir o calibrar a escala de municipi.
En casos amb alguna indústria important el secret estadístic impedeix tenir la dada. Tanmateix, aquest és no és un tema totalment preocupant donat que la majoria d’aquestes indústries ja entren a la Directiva ETS i estan obligades a dur la seva pròpia comptabilitat d’emissions, per tant que no és significatiu pel càlcul municipal.
Consums elèctrics:
ICAEN monitoritza i publica les dades a escala municipal, tot i que amb problemes recurrents amb les comercialitzadores, ja que donen les dades amb errors i molt de retard.
L’electricitat porcedent de fonts renovables inclosa en el consum elèctric de cada municipi no es pot diferenciar perquè les operadores no ofereixen les dades de “contractes d’energia verda” de forma separada.
La generació local d’energia i, en particular, la generació d’electricitat renovable tampoc està ben resolt. L’Observatori de l’Autoconsum comptabilitza les instal·lacions i la seva potència, però no l’energia generada i, per tant, l’efecte en el mix local. Les instal·lacions més grans de tipus comercial poden quedar excloses per secret estadístic i la seva generació tampoc és evident que s’hagi de computar al municipi on s’instalen. Malgrat tot les comercialitzadores si que tenen dades dels excedents de producció dels autoconsums que podrien ser útils
LA SOLUCIÓ → Una infraestructura de dades centralitzada a nivell català.
De la diagnosi a la planificació
L’inventari de les emissions és imprescindible per avaluar l’evolució en el procés de descarbonització del municipi, però sols permet veure «què ha passat». L’objectiu de disposar de les dades d’emissions per sectors és poder planificar el procés amb polítiques públiques que ajudin a assolir els objectius climàtics. Per això els inventaris d’emissions són tan sols la primera passa per poder realitzar pressupostos de carboni municipals coordinats amb els pressupostos de carboni de Catalunya.
Uns pressupostos municipals per a les ciutats catalanes de més de 50.000 habitants
Tot i que no existeix encara una obligació legal de fer pressupostos de carboni municipals, un pressupost de carboni estableix un vincle directe entre la ciència climàtica i les polítiques i patrons de despesa municipals, oferint una perspectiva de planificació a llarg termini, així com un marc de responsabilitat per als compromisos a curt i mitjà termini per mitigar el canvi climàtic.
Per això, en paral·lel a treballar per aconseguir d’una vegada l’aprovació dels pressupostos de Catalunya, des de Renovem-nos estem impulsant uns pressupostos de carboni municipals en les ciutats de més de 50.000 habitants.
Antecedents
El primer pressupost de carboni municipal es va desenvolupar per primera vegada a Oslo el 2016, com un pressupost municipal, establint un pressupost total per a les emissions de GEH que la ciutat pot emetre. Poc després, la ciutat d’Edmonton va ser pionera al Canadà en la creació d’un pressupost de carboni, establint un pressupost de 135 Mt entre 2020 i 2050.
Calculadores a nivell municipal
Hi ha múltiples eines i mètodes per calcular el pressupost de carboni d’una ciutat. Les eines més utilitzades són l’enfocament de “Contracció i Convergència” utilitzat per les Ciutats C40, el Climate Equity Reference Calculator i la propera eina 1000 Cities Carbon Calculator, creada per SSG i Pathway to Paris.
Un marc de Comptabilitat de Carboni és essencial per a l’èxit dels pressupostos de carboni, ja que permet el seguiment quantitatiu i la gestió de les emissions de GEH a tot el municipi. Les dades sòlides sobre les emissions històriques en tots els sectors són essencials per traçar futurs objectius de reducció d’emissions. Els informes d’emissions s’han de realitzar periòdicament, de manera similar als informes fiscals, i s’han de determinar i destacar indicadors clau de rendiment i objectius per a cada sector.
També podeu trobar una estimació de les emissions municipals en aquest mapa interactiu de la Fundación Matrix
Com s’implementa un pressupost de carboni municipal
Un cop establert i aprovat el pressupost de carboni amb les seves fites temporals fins al 2030, s’ha d’integrar en el procés de presa de decisions estàndard de la ciutat.
Per a cada cicle financer, totes les propostes amb requeriments de capital i operació es presenten primer a l’oficina responsable del pressupost de carboni. La quantitat de carboni eliminat o afegit per cada proposta de projecte es quantifica i tots els impactes projectats en el conjunt de les propostes es comparen amb el pressupost de carboni disponible per a aquell cicle financer i es prioritzen en funció d’un conjunt de factors, incloent els seus costos i rendiments financers, així com el seu impacte sobre el pressupost de carboni.
Des d’una perspectiva de reducció d’emissions, els projectes que excedeixen el pressupost de carboni per a un període determinat no seran aprovats en aquest període. En alguns casos excepcionals, es pot generar un dèficit de carboni per a un any o cicle concret a causa de la necessitat del projecte, que caldrà compensar amb un esforç de reducció major en el futur. En aquests casos és el Ple de la ciutat, qui haurà de desaprovar la proposta o abordar-ne el dèficit.
Un pressupost de carboni situa les emissions de GEH i l’acció climàtica al centre de les discussions de polítiques i pressupostos. Afegeix responsabilitat en les finances, compromisos, fomenta l’alfabetització sobre el carboni entre els diferents departaments i condueix a informes transparents sobre les emissions.
En traçar el pressupost de carboni al llarg del temps sobre els projectes de la ciutat, aquesta pot estar constantment informada de com les seves decisions afecten el seu pressupost de carboni. Aquesta informació proporcionarà al personal i al consell de la ciutat el coneixement necessari per assegurar-se que s’alineen i es mantinguin alineats amb l’Acord de París i les seves pròpies declaracions d’emergència climàtica municipal.
Ciutats catalanes que haurien de tenir un pressupost de carboni municipal
Barcelona – 1.636.732 habitants, L’Hospitalet de Llobregat – 286.079 habitants, Lleida – 251.207, Badalona – 223.166 habitants, Terrassa – 223.011 habitants, Sabadell – 217.091 habitants, Tarragona – 136.496 habitants, Mataró – 129.661 habitants, Santa Coloma de Gramenet – 119.056 habitants, Reus – 107.118 habitants, Cornellà de Llobregat – 89.936 habitants, Girona – 105.472 habitants, Sant Cugat del Vallès – 96.309 habitants, Manresa – 78.780 habitants, Rubí – 79.496 habitants, Viladecans – 66.588 habitants, El Prat de Llobregat – 65.802 habitants, Granollers – 62.846 habitants, Castelldefels – 67.830 habitants, Cerdanyola del Vallès – 57.640 habitants, Mollet del Vallès – 52.915 habitants
