Jordi Vilardell Gómez ha presidit Renovem-nos des des de mitjans del 2023, poc després de la seva fundació el 2022. Periodista i realitzador de Televisió de Catalunya-3Cat especialitzat en crisi climàtica i de biodiversitat, fa gairebé dues dècades que treballa en la divulgació i l’anàlisi d’aquests àmbits. Ha dirigit una vintena de documentals i ha publicat prop d’un centenar d’articles d’anàlisi, amb una mirada centrada en la dimensió sistèmica de la crisi climàtica i ecològica. També ha estat un dels impulsors del Monitor públic d’Emissions de Catalunya, un projecte tècnic independent per anticipar i fer més accessible el seguiment de les emissions de CO₂ del país.
Ara que deixa la presidència de Renovem-nos i dona pas a una nova etapa encapçalada per Joan Ramon Morante, parlem amb ell sobre aquest primer mandat, els debats que han marcat la transició energètica a Catalunya i els reptes que l’entitat haurà d’afrontar els pròxims anys.
Quan Renovem-nos neix a finals del 2022, quin buit volia omplir en el debat climàtic i energètic de Catalunya?
En aquell moment la transició energètica a Catalunya estava molt condicionada per veus anti-renovables, narratives col·lapsistes i un zel conservador de la natura sense mida. Vistes les dificultats, el sector privat preferia invertir en altres territoris menys hostils i l’administració procurava evitar conflictes amb una regulació molt restrictiva. Aquesta situació va provocar una paràlisi en la transició energètica que ens ha situat a la cua de les CCAA i d’Europa. Calia un nou actor que donés suport al procés i fes avançar la regulació per fer possibles els objectius climàtics.
Per què el nom Renovem-nos?
Perquè no és un tema només de posar renovables. Tota la societat s’ha de renovar. L’objectiu de les nostres generacions, i que Renovem-nos assumeix, transcendeix les energies renovables, necessita transformar el sistema socioeconòmic, repensar el sistema polític curtterminista i també renovar-nos cadascú de nosaltres. El coneixement científic ens marca uns objectius ineludibles pel 2050: zero emissions globals i zero pèrdua de biodiversitat. Les Nacions Unides s’ho han fet seu, la UE s’ho ha fet seu en part, però no ho hem concretat encara a escala nacional, regional i de municipi amb fulls de ruta concrets a curt, mitjà i llarg termini. És urgent fer-ho, de forma consensuada i transparent, però urgent. Cal que cada ciutadà i totes les estructures socials internalitzin aquest repte.
» No és un tema només de posar renovables. Tota la societat s’ha de renovar»
De què et sents més satisfet d’aquests anys com a president?
Que Renovem-nos mantingués el seu esperit fundacional d’aplegar veus de renom internacional en el món científic i acadèmic, comunicadors, activistes capaços de traduir propostes basades en el coneixement científic en un full de ruta pel país. I fer-ho en positiu, sense criticar, ni exigir, ni denunciar les administracions, sinó acompanyant-les i assessorant-les. Necessitem ajudar els gestors públics, que habitualment és bona gent movent-se en una complexitat administrativa i política paralitzant, a trobar els camins i millorar les regulacions i procediments tècnics.
Renovem-nos ha ocupat un espai poc còmode: defensar l’acceleració renovable malgrat que pugui generar impactes locals.
Renovem-nos ha ocupat un espai imprescindible, incòmode però necessari. Cal mostrar el camí a emprendre i fer-ho des del rigor i el coneixement. Justament per això hem aconseguit esdevenir un referent fiable per als mitjans de comunicació, per a les administracions, i pels grups polítics.
» Renovem-nos ha ocupat un espai imprescindible, incomode però necessari.»
Què li diries a un ajuntament que té por de la transició energètica?
Només hem de tenir por de la por. La por és manca d’informació. Si disposem d’informació, les dades permeten analitzar fredament els riscos i prendre decisions pensant en el mitjà i el llarg termini, en els qui venen darrere nostre. S’ha de planificar pensant no només en el present, sinó en les necessitats de futur. Catalunya ara mateix està a la cua en Renovables. Això és el que volem? El paisatge no és immutable. Aquesta visió a vegades també és alimentada per sectors de la societat que es resisteixen als projectes renovables basant-se en tecnologies obsoletes o visions sobre la «naturalesa virginal» de la Terra. James Lovelock, inspirador del moviment ecologista, deia que la idea de tornar a un espai virginal és falsa. Mai no ha existit. És un mite religiós.
Parlem ara del teu camp d’expertesa. Com ha canviat la comunicació climàtica des que vas començar a treballar-hi fa gairebé dues dècades?
Fa vint anys els centres científics no es preocupaven prou de la comunicació de la seva recerca i quan ho feien la majoria no eren bons comunicadors. Ara els científics han après que la comunicació és important i també cada cop hi ha més periodistes especialitzats tant als mitjans com als propis centres de recerca.
«la idea de tornar a un espai virginal és falsa. Mai no ha existit. És un mite religiós.»
En un moment en què la desinformació campa per les xarxes és fàcil la tasca periodística? Com s’afronta una involució com aquesta?
Vaig ser fundador de TVC Online, la primera web de TV3, el 1995, semblava evident que internet i anys més tard les xarxes socials, serien positives. Ningú no podia preveure llavors que aquest avenç també tindria efectes perversos. El canvi que ha comportat que tota la humanitat estigui connectada és enorme a nivell social, cultural i polític. Això té virtuts i inconvenients. Tot just n’estem aprenent i aquest aprenentatge serà lent i cal anar-lo regulant per evitar-ne excessos, però, les administracions sovint van pel darrere dels esdeveniments.
Creus que els mitjans de comunicació catalans expliquen bé la transició energètica?
Grosso modo ho estan fent bé. El 2018 va ser un punt d’inflexió: l’informe de IPCC preveia un futur climàtic molt més complicat si superàvem el 1,5 ºC d’escalfament global i van aparèixer arreu moviments climàtics com Extinction Rebellion, els Fridays for Future i Greta Thumberg com a icona d’un clam mundial. Això va reforçar la comunicació climàtica en els principals mitjans del país. La COVID va frenar tota aquesta empenta, però ara l’evidència del problema ja la vivim en directe i és molt evident que tota la humanitat va en el mateix vaixell. Tractar-lo informativament ja és indefugible.
Renovem-nos ha apostat per una comunicació molt basada en dades. Quins avantatges i quins límits té aquesta estratègia davant relats que en prescindeixen?
Les dades són imprescindibles i el relat també. Les dades són el llenguatge que utilitza el poder -i l’economia, i la ciència- i si volem interlocutar amb ell, ho hem de fer en el seu llenguatge. Si una cosa se sustenta en dades és defensable políticament, però en la confrontació entre dades i relat de vegades ha pogut més un relat fonamentat en mites més que en coneixement científic. Per això, és vital combatre la desinformació amb dades precises i amb un relat coherent amb el coneixement científic, i que mobilitzi la societat.
«Les dades són el llenguatge que utilitza el poder -i l’economia, i la ciència- i si volem interlocutar amb ell, ho hem de fer en el seu llenguatge»
En aquest diàleg amb el poder, com es manté la independència quan es vol incidir en polítiques i interactuar amb tot el sector de les tecnologies netes?
Essent independent econòmicament, no dependre de subvencions ni de finançaments condicionats ens permet poder parlar amb tots els actors. No només amb el sector de les renovables, sinó també amb els sectors que no ho són, perquè al cap i la fi, hem de descarbonitzar-los tots. Necessitem parlar amb tothom perquè si un sector no es descarbonitza tots hi perdem. Això no va de bons o dolents. Aquí ens hem d’implicar tots.
El canvi a la presidència de Renovem-nos coincideix amb un procés de transformació de l’entitat cap a una Fundació. Calia aquest canvi? Quina mena d’organització hauria de ser Renovem-nos en els pròxims anys?
Ha estat una decisió col·lectiva, madurada lentament, i encertada. El funcionament de Renovem-nos ja era similar a una fundació amb un consell d’experts i un reduït equip tècnic amb molta capacitat executiva. Ens assemblàvem més a una fundació que a una associació. Per tant, el pas era bastant natural. La figura de fundació ens ha de permetre ser encara més executius en l’acció sense perdre la mirada col·lectiva que continuaran aportant els nostres experts.
Quina és la gran decisió que segons el teu parer Catalunya no pot continuar ajornant?
Fer fulls de ruta i plans de mitigació i d’adaptació, basats en el coneixement científic, a curt, mig i llarg termini, assumits per una gran majoria parlamentària, per tal que aquests plans no depenguin de canvis de govern o conjuntures de curt termini. Han de ser plans assumits per tota la societat, no només pel Govern. No serveix de res fer un gran document si no es compartit i passa el temps i no çes compleix. La Xina és en aquest sentit un paradigma. Els plans quinquennals que fan es compleixen. Doncs hem de fer això mateix des del consens parlamentari i socio-econòmic.
«Els efectes de l’escalfament global que ara percebem són tan sols l’aperitiu del que s’acosta»
Renovem-nos treballa en molts fronts, però hi ha algun tema sobre el qual creus que cal incidir més?
L’adaptació. Des del 2018 sabem que si superem el 1,5 ºC d’escalfament global, la primera línia vermella, tot es farà més complicat. El 2021-2023 l’IPCC preveia que les tendències globals portarien a superar els 1,5 ºC a principis de la dècada del 2030. El 2026 Copernicus, l’agència científica pel clima de la UE, preveu l’1,5 ºC pel gener del 2029.
Hem de fer esforços per mitigar les emissions, però alhora ser conscients que, fins i tot si tothom ho fa tot bé i la majoria dels països arriben a zero emissions el 2050, el darrer gran emissor a arribar a aquesta fita, l’Índia, ho farà el 2070 i, si hi afegim la inèrcia del sistema climàtic, l’escalfament anirà a més potser fins a finals de segle. Això si tothom fa tot el que ha dit que farà. Els efectes de l’escalfament global que ara percebem són tan sols l’aperitiu del que s’acosta. Tots aquests impactes estressaran més i més els sistemes socioeconòmics i desestabilitzaran la governança democràtica. Per tant, hem de preparar-nos, fer més resilients els nostres serveis bàsics, les infraestructures, les ciutats… Cal adaptació col·lectiva i fer-ho amb mirada llarga pensant en els escenaris que cada cop amb més certitud ens mostra la comunitat científica.
Davant l’acceleració climàtica, ets optimista?
Ser optimista quan hi ha en risc la civilització humana és absurd, com ho és ser pessimista, perquè és paralitzant. Però tinc esperança. Som davant del que segurament és el repte més complex de l’espècie humana, però tinc esperança, confio en l’espècie humana. I, a més, l’esperança és mobilitzadora.
La humanitat ha passat per altres moments molt difícils, com la Segona Guerra Mundial, quan va semblar que el feixisme ja tenia guanyada la guerra arreu del món, però el vam acabar derrotant. Tinc esperança que davant la crisi climàtica també ens en sortirem. Hi haurà danys, segur, serà un esforç de moltes dècades, sens dubte, però tenim a favor un coneixement del Sistema Terra com mai. Tenim una capacitat de monitorar el planeta i de compartir el coneixement global instantàniament, com mai.
Sí, tinc la convicció i l’esperança que, malgrat tot, ens en sortirem.
