La inversió mundial en energies renovables està experimentant una acceleració sense precedents. Segons l’últim informe de la International Energy Agency (IEA), aquest 2025 les tecnologies netes rebran 2,2 bilions de dòlars en inversió global, una xifra que duplica els 1,1 bilions que es destinaran als combustibles fòssils. Aquest desequilibri a favor de les renovables no és cap casualitat, sinó el resultat d’una transformació de llarg recorregut que en els darrers anys ha pres una velocitat vertiginosa.
Fa tot just una dècada, el panorama era molt diferent: els combustibles fòssils dominaven clarament el mapa inversor. El 2015, les energies netes representaven menys del 50% de la inversió global en energia. Però des d’aleshores, i molt especialment a partir del 2020, el creixement de les renovables s’ha accelerat de manera notable. Les dades del 2024 ja situaven la seva quota en més del 65% de la inversió energètica total, i tot indica que aquesta tendència continuarà consolidant-se.
Diversos factors expliquen aquest canvi. D’una banda, l’eficiència econòmica de les renovables és avui indiscutible. El cost de generació de l’energia solar fotovoltaica s’ha reduït un 85% des del 2010, mentre que l’eòlica terrestre ha abaixat costos en un 56%. Això les fa no només competitives sinó, en molts casos, més barates que les fonts fòssils tradicionals. A més, els governs han anat adoptant polítiques cada vegada més ambicioses per combatre el canvi climàtic, com el compromís de triplicar la capacitat renovable global abans del 2030, acordat a la COP28.
La crisi energètica derivada de la guerra a Ucraïna també ha jugat un paper decisiu. La dependència del gas i del petroli importats ha posat de manifest la vulnerabilitat dels sistemes energètics basats en combustibles fòssils. Davant d’aquest risc, moltes economies han accelerat la seva aposta per fonts locals i renovables, més segures i sostenibles. En aquest context, la Xina destaca com a principal inversor mundial en energies netes, representant gairebé un terç de la despesa global. El país ha esdevingut líder en fotovoltaica, eòlica, hidràulica, bateries i vehicles elèctrics. Gràcies a aquest gir, aquest 2025 el gegant asiàtic ha aconseguit per fi doblegar la seva corva d’emissions.
Tanmateix, l’expansió de les renovables no es distribueix de manera equitativa. Malgrat albergar el 20% de la població mundial, el continent africà només rep el 2% de la inversió global en energia neta. Aquesta desigualtat posa en evidència la urgència d’incrementar els fluxos financers cap a les economies emergents i en desenvolupament, si es vol garantir una transició energètica justa i global.
Mirant cap al futur, els objectius de descarbonització total per al 2050 exigeixen una inversió encara molt superior. Segons les projeccions de l’IEA, per complir l’escenari de zero emissions netes caldrà assolir els 4,5 bilions de dòlars anuals en inversió en energies netes abans del 2030. Això implicaria, entre d’altres, reduir el subministrament de combustibles fòssils dels 511 exajoules actuals fins a només 88 el 2050, i disminuir les emissions derivades d’aquests combustibles en un 97%. El camí per aconseguir-ho passa també per reforçar infraestructures crítiques com les xarxes elèctriques i els sistemes d’emmagatzematge, que encara reben molta menys inversió que la generació renovable.
En aquest escenari global, Catalunya afronta una doble realitat: d’una banda, té l’oportunitat d’aprofitar aquesta onada inversora per posicionar-se com a referent en transició energètica, generant activitat econòmica i llocs de treball verds; de l’altra, té el repte de garantir que aquesta transició es faci de manera ordenada, inclusiva i planificada, amb el suport de les institucions i una complicitat activa de la ciutadania que sovint no entèn les raons d’aquests canvis i es resisteix a acceptar-los.
Les xifres són clares i les tendències, inapel·lables: el món ja inverteix el doble en energies renovables que en combustibles fòssils. El repte ara no és només mantenir aquest ritme, sinó multiplicar-lo per poder complir, en una dècada, els compromisos que ens poden garantir un futur climàticament habitable i energèticament segur.
