La central hidroelèctrica de bombeig reversible projectada a l’embassament de la Baells (Berguedà) vol convertir-se en una “megabateria” per a Catalunya: acumular energia renovable sobrant a les hores de sol i vent, i retornar-la al vespre i als pics de demanda.
El projecte de bombeig reversible de La Baells, està impulsat per Verbund i Capital Energy (mitjançant la spin-off E-Storagy), i compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya. Preveu una inversió al voltant de 400 M€ i una posada en servei cap al 2033, en dos fases, amb un primer paquet administratiu en informació pública.
On és i com s’encaixa el projecte
La central de bombeig de la Baells funciona com una “megabateria” amb dos vasos a cotes diferents. El vas inferior és l’embassament de la Baells (Berguedà), aprofitant una infraestructura ja existent. El vas superior és una bassa nova projectada a la Nou de Berguedà (àrea del Pla de Clarà), situada molt per sobre del pantà; entre tots dos hi ha un desnivell d’uns 300 metres que és el que permet generar electricitat quan l’aigua baixa.
Els grups de bombeig-turbina (les “bombes” que alhora són turbines) no es veuen: s’allotgen dins d’una caverna subterrània excavada a la riba de la Baells i connectada amb la bassa superior per galeries i una canonada forçada. L’energia sortint s’evacua a 220 kV cap a la subestació de Cercs per una línia aèria d’uns 5,6 km amb suports metàl·lics.
L’ocupació principal de nova planta se centra a la bassa superior i les seves plataformes, els vials d’accés i la línia d’evacuació; la central pròpiament dita queda soterrada, i a peu d’embassament s’integra una subestació compacta dins d’edifici.
Què és i com funciona una central de bombeig reversible
Pensa en dos dipòsits d’aigua connectats: el de baix és la Baells (ja existent) i el de dalt és una bassa nova a la Nou de Berguedà. Quan hi ha excedent solar/eòlic, bombegem aigua amunt; quan el sistema ho necessita, la deixem baixar fent girar turbines i generant electricitat.
Les xifres publicades situen la potència instal·lada entre ~512 i 545 MW (segons fase/enginyeria) i una energia útil emmagatzemada al voltant de 3,5–4,3 GWh (entre 7 i 8 hores de descàrrega a plena potència). El volum útil de la bassa superior se situa al voltant de 5–6 hm³.
Beneficis energètics i sistema elèctric
Catalunya i l’Estat necessiten emmagatzematge de llarga durada per casar l’allau renovable amb la demanda. El bombeig és la tecnologia més madura i escalable (més del 90% de l’emmagatzematge elèctric global) i aporta flexibilitat, reserva, inèrcia i control de tensió.
La crida del “Paris Pledge” (IHA + Eurelectric, 9 de setembre de 2025) va ser signada per desenes d’empreses i associacions del sector, i demana accelerar els projectes de bombeig a la UE, amb marcs de retribució i tramitacions adients per desbloquejar una cartera de ~35 GW de nous projectes i >700 GWh d’emmagatzematge. La Baells encaixa plenament en aquest gir europeu cap a la flexibilitat de llarga durada.
Què vol dir en la pràctica a la Baells? Amb ~3,5–4,3 GWh d’energia útil, aquesta “bateria d’aigua” pot traslladar l’excedent diürn a la nit, reduir abocaments renovables i baixar la dependència del gas en hores cares.
Impacte ambiental i mesures
És un projecte amb obra civil (nova bassa superior i galeries), però aprofita la Baells com a vas inferior i concentra gran part de la maquinària en cavitat subterrània. La línia d’evacuació prevista (220 kV) connecta amb la xarxa de transport existent. Les tramitacions exigeixen DIA (Declaració d’Impacte Ambiental) i autoritzacions d’aigua i d’energia, ara en curs d’informació pública i coordinació amb Generalitat, Estat i municipis.
Es contemplen les mesures habituals en aquest tipus de projecte: minimització de traçats i moviments de terres, restauració i integració paisatgística, protecció de fauna en fase d’obres i disseny de la línia, i programa de vigilància ambiental.
Economia del projecte i durabilitat
Els promotors estimen una inversió ~400 M€, amb inici d’obres cap a 2028 i posada en servei el 2033 (subjecte a permisos). En construcció, parlen de ~500 llocs de feina directes i ~1.200 indirectes, i ~30 en operació, segons declaracions a l’agència EFE.
La vida útil d’una central de bombeig supera àmpliament la de les bateries electroquímiques: les hidroelèctriques reversibles es dissenyen per 50–80 anys (o més) amb renovació d’equips, mentre que una bateria de liti típica té 10–15 anys (o 3.000–6.000 cicles en ús intensiu). Això vol dir rendibilitat social i fiabilitat a llarg termini si el marc regulador acompanya (p. ex. pagaments per capacitat o esquemes de flexibilitat).
Estalvi d’emissions: quant pot aportar?
L’efecte climàtic del bombeig depèn del que substitueix a la xarxa. Si la descàrrega nocturna desplaça cicles combinats de gas, l’estalvi és notable; si simplement absorbeix excedents que haurien anat a abocament, també evita emissions indirectes per arrencades de tèrmiques i serveis d’equilibri.
Per tenir un ordre de magnitud:
- Si la Baells descarrega 4 GWh en una nit i això substitueix gas amb intensitat ~350–400 g CO₂/kWh (valor típic operatiu), l’estalvi brut seria ~1.400–1.600 tCO₂ per nit.
- Considerant l’eficiència del cicle (el bombeig consumeix ~25–30% més del que genera) i la intensitat mitjana de l’electricitat consumida per bombar (Espanya 2024: ~120–140 g CO₂/kWh), l’estalvi net seguiria sent positiu en escenaris de molta renovable.
- Estalvi net per nit (central): ~0,84 kt → ×300 dies ≈ 0,25 MtCO₂/any.
Qui hi participa i quin paper pot tenir L’Energètica?
Els promotors industrials són Verbund i Capital Energy/E-Storagy. La Generalitat ha obert la porta a què L’Energètica, l’empresa pública, participi amb un 10% ampliable al 20%, condicionada a l’acord amb els municipis i a mesures compensatòries locals. Aquest encaix públic pot garantir retorn territorial i governança del servei de flexibilitat.
A nivell regulatori, la Generalitat també ha mogut fitxa ampliant fins a 75 anys el termini màxim de concessions d’aigua per a centrals reversibles a les conques internes (per facilitar l’amortització d’inversions d’aquesta escala es va incloure aquest suposit en el Decret 22/2025).
Participació local i retorn al territori
La central reversible de la Baells incorpora un paquet de retorn econòmic i de governança destinat als municipis afectats (la Nou de Berguedà, Cercs i Vilada) i al conjunt del Berguedà. Els promotors han posat sobre la taula ingressos directes per a ajuntaments, un fons anual per a projectes locals i la possibilitat d’una participació pública via L’Energètica.
- Impostos durant l’obra: fins a 12 M€ (principalment ICIO) a repartir entre els ajuntaments implicats, associats a la fase de construcció.
- Ingressos recurrents en operació: al voltant de 600.000 €/any en impostos municipals mentre la central estigui en servei.
- Fons de Desenvolupament Local: dotació prevista de fins a 400.000 €/any per projectes d’interès local (eficiència energètica, infraestructures, beques, etc.), definits amb els ajuntaments.
Dades clau del projecte
Condició d’operació: no operar si el pantà baixa del 23% de capacitat.
Tecnologia: Hidroelèctrica reversible (bombeig).
Promotors industrials: Verbund (Àustria) + E-Storagy / Capital Energy (Espanya).
Vehicle promotor administratiu: Amaranta Energy, S.L. (exp. C-Hidr-055).
Localització: Baells (dipòsit inferior) i bassa superior a la Nou de Berguedà; municipis afectats: la Nou, Vilada i Cercs.
Potència: Fase 1: 244,33 MW; Potència total prevista: ~512–545 MW.
Energia emmagatzemada útil: ~3,5–4,3 GWh (~7–8 h a plena potència).
Volum bassa superior: ~5–6 hm³; salt geodèsic: ~300 m.
Evacuació: 220 kV cap a subestació existent; coordinació amb REE en curs.
Calendari orientatiu: 2028–2033 (si els permisos progressen).
Inversió: ~400 M€ (dels quals ~300 M€ obra material).
FAQs
La central “gasta” aigua?
No: mou el mateix volum amunt i avall. Es limita l’operació si la Baells baixa del 23% de la seva capacitat.
Quin soroll i trànsit generarà?
Sobretot durant les obres: excavacions, camions i formigoneres. El projecte preveu plans de soroll, gestió de trànsit i control de pols; en operació, la maquinària principal és soterrada.
I el paisatge?
La central va en cavitat, la SET és GIS (compacta) i la bassa s’integra amb revegetació i tractaments de talussos.
Quin és l’estalvi d’emissions real, si per carregar utilitzo electricitat?
Amb molta renovable al mix (Espanya 2024: 56,8%), el bombeig absorbeix excedents nets i substitueix gas al vespre: amb 300 cicles/any, ~0,21–0,27 MtCO₂/any d’estalvi net.
Per què no fer-ho amb bateries?
Les bateries (2–4 h) són fantàstiques per pics curts i serveis de regulació i es despleguen ràpid. Però per 7–8 h diàries i serveis sincrònics, el bombeig és més robust, dura dècades i costa menys per MWh quan la mires a vida completa. A més, 4,3 GWh equivalen a ~11 projectes de 100 MW/4 h.
Qui paga i com es remunera?
El CAPEX és privat (promotors), i el retorn ve de mercat diari + serveis. Europa discuteix marcs de retribució de capacitat/flexibilitat per desbloquejar >32–35 GW de bombeig.
L’Energètica hi entrarà segur?
Segons informacions recent, sí. (Nació digital)
